Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antiguitat tardana і Guerres romano-perses
Antiguitat tardana і Guerres romano-perses tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Baix Imperi, Belisari, Britànnia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Crisi del segle III, Crist, Cristianisme, Deci (emperador romà), Dioclecià, Edat antiga, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Eusebi de Cesarea, Expansió de l'islam, Gàl·lia, Grècia, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Islam, Jerusalem, ..., Justinià I, Llatí, Mar Mediterrània, Mesopotàmia, Ostrogots, Procopi de Cesarea, Tetrarquia. Ampliar l'índex (7 més) »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Ammià Marcel·lí і Antiguitat tardana · Ammià Marcel·lí і Guerres romano-perses ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiguitat tardana · Anatòlia і Guerres romano-perses ·
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Antiguitat tardana і Antiguitat tardana · Antiguitat tardana і Guerres romano-perses ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antiguitat tardana і Antioquia de l'Orontes · Antioquia de l'Orontes і Guerres romano-perses ·
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Antiguitat tardana і Baix Imperi · Baix Imperi і Guerres romano-perses ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Antiguitat tardana і Belisari · Belisari і Guerres romano-perses ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Antiguitat tardana і Britànnia · Britànnia і Guerres romano-perses ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Antiguitat tardana і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Guerres romano-perses ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiguitat tardana і Constantinoble · Constantinoble і Guerres romano-perses ·
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Antiguitat tardana і Cosroes I · Cosroes I і Guerres romano-perses ·
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Antiguitat tardana і Cosroes II · Cosroes II і Guerres romano-perses ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Antiguitat tardana і Crisi del segle III · Crisi del segle III і Guerres romano-perses ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Antiguitat tardana і Crist · Crist і Guerres romano-perses ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiguitat tardana і Cristianisme · Cristianisme і Guerres romano-perses ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Antiguitat tardana і Deci (emperador romà) · Deci (emperador romà) і Guerres romano-perses ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiguitat tardana і Dioclecià · Dioclecià і Guerres romano-perses ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Antiguitat tardana і Edat antiga · Edat antiga і Guerres romano-perses ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Antiguitat tardana і Edat mitjana · Edat mitjana і Guerres romano-perses ·
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Antiguitat tardana і Edessa (Mesopotàmia) · Edessa (Mesopotàmia) і Guerres romano-perses ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiguitat tardana і Egipte · Egipte і Guerres romano-perses ·
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Antiguitat tardana і Eusebi de Cesarea · Eusebi de Cesarea і Guerres romano-perses ·
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Antiguitat tardana і Expansió de l'islam · Expansió de l'islam і Guerres romano-perses ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat tardana і Gàl·lia · Gàl·lia і Guerres romano-perses ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiguitat tardana і Grècia · Grècia і Guerres romano-perses ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat tardana і Imperi Romà · Guerres romano-perses і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Occident · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Orient · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Antiguitat tardana і Imperi Sassànida · Guerres romano-perses і Imperi Sassànida ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Antiguitat tardana і Islam · Guerres romano-perses і Islam ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antiguitat tardana і Jerusalem · Guerres romano-perses і Jerusalem ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Antiguitat tardana і Justinià I · Guerres romano-perses і Justinià I ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Antiguitat tardana і Llatí · Guerres romano-perses і Llatí ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiguitat tardana і Mar Mediterrània · Guerres romano-perses і Mar Mediterrània ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Antiguitat tardana і Mesopotàmia · Guerres romano-perses і Mesopotàmia ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Antiguitat tardana і Ostrogots · Guerres romano-perses і Ostrogots ·
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Antiguitat tardana і Procopi de Cesarea · Guerres romano-perses і Procopi de Cesarea ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Antiguitat tardana і Tetrarquia · Guerres romano-perses і Tetrarquia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat tardana і Guerres romano-perses
- Què tenen en comú Antiguitat tardana і Guerres romano-perses
- Semblances entre Antiguitat tardana і Guerres romano-perses
Comparació entre Antiguitat tardana і Guerres romano-perses
Antiguitat tardana té 198 relacions, mentre que Guerres romano-perses té 354. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 6.70% = 37 / (198 + 354).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat tardana і Guerres romano-perses. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
