Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Taula de continguts

398 les relacions: Administració provincial romana, Ager publicus, Agricultura, Almirall, Altar, Ambre, Amon, Anatòlia, Anglès, Animals, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoní Pius, Arada, Aràbia, Arcadi, Arcàgat (metge), Argent, Art, Art romà d'Orient, Art romànic, Asclepi, Ase, Atis (déu), Atletisme, August, Augusta Emèrita, Aventí, Índia, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia, Àsia (província romana), Balneari, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Àccium, Bel·lona, Bestiar, Bisexualitat, Bisturí, Bitínia, Blat, Bou, Britànnia, Cabra, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calígula, Camenes, ... Ampliar l'índex (348 més) » « Shrink índex
Edat antiga

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Antiga Roma і Administració provincial romana

Ager publicus

Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.

Veure Antiga Roma і Ager publicus

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Antiga Roma і Agricultura

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Antiga Roma і Almirall

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Veure Antiga Roma і Altar

Ambre

Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.

Veure Antiga Roma і Ambre

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Veure Antiga Roma і Amon

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Antiga Roma і Anatòlia

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Antiga Roma і Anglès

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Antiga Roma і Animals

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Antiga Roma і Antic Egipte

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Antiga Roma і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Antiga Roma і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Antiga Roma і Antiguitat clàssica

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Veure Antiga Roma і Antoní Pius

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.

Veure Antiga Roma і Arada

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Veure Antiga Roma і Aràbia

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Veure Antiga Roma і Arcadi

Arcàgat (metge)

Arcàgat (en Archagatus) fou un metge grec fill de Lisànies.

Veure Antiga Roma і Arcàgat (metge)

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Antiga Roma і Argent

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Antiga Roma і Art

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Antiga Roma і Art romà d'Orient

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Antiga Roma і Art romànic

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Antiga Roma і Asclepi

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Veure Antiga Roma і Ase

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Veure Antiga Roma і Atis (déu)

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Veure Antiga Roma і Atletisme

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Antiga Roma і August

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Veure Antiga Roma і Augusta Emèrita

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Antiga Roma і Aventí

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Antiga Roma і Índia

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Antiga Roma і Òstia

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Antiga Roma і Àfrica (província romana)

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Antiga Roma і Àsia

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Antiga Roma і Àsia (província romana)

Balneari

Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.

Veure Antiga Roma і Balneari

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Veure Antiga Roma і Batalla d'Adrianòpolis (378)

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Veure Antiga Roma і Batalla d'Àccium

Bel·lona

'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.

Veure Antiga Roma і Bel·lona

Bestiar

vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.

Veure Antiga Roma і Bestiar

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Veure Antiga Roma і Bisexualitat

Bisturí

El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos marges tallants, que s'usa des de fa milers d'anys en rituals de curació o religiosos, procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, autòpsies o viviseccions.

Veure Antiga Roma і Bisturí

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Antiga Roma і Bitínia

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Antiga Roma і Blat

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Veure Antiga Roma і Bou

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Antiga Roma і Britànnia

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Veure Antiga Roma і Cabra

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Antiga Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Antiga Roma і Calígula

Camenes

Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores.

Veure Antiga Roma і Camenes

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Antiga Roma і Campània

Canyella

La canyella o canella és l'escorça marronosa del canyeller o caneller (Cinnamomum zeylandicum, també anomenat Cinnamomum verum), que, en brut o molta, és usada com a espècia en la gastronomia de molts països.

Veure Antiga Roma і Canyella

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Veure Antiga Roma і Caracal·la

Careta

Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dona nom als putxinel·lis, amb la seva màscara Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.

Veure Antiga Roma і Careta

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Antiga Roma і Cartago

Catèter

Catèter de via venosa perifèrica Un catèter en medicina és un tub que es pot inserir dins una cavitat del cos, conducte, o vas sanguini.

Veure Antiga Roma і Catèter

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Antiga Roma і Cató el Censor

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Veure Antiga Roma і Cavall

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Veure Antiga Roma і Cavaller romà

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Antiga Roma і Cíbele

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Veure Antiga Roma і Còmmode

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Antiga Roma і Cònsol romà

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Antiga Roma і Còrsega

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.

Veure Antiga Roma і Cera

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Antiga Roma і Cereal

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Veure Antiga Roma і Cereàlia

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Antiga Roma і Ceres (mitologia)

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Antiga Roma і Cilícia

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Veure Antiga Roma і Cinema

Circ Màxim

Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.

Veure Antiga Roma і Circ Màxim

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Veure Antiga Roma і Cirenaica

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Veure Antiga Roma і Cirurgia

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Antiga Roma і Ciutat del Vaticà

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Antiga Roma і Claudi

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Veure Antiga Roma і Cleòpatra

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Veure Antiga Roma і Client (Roma)

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Antiga Roma і Colom (ocell)

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Veure Antiga Roma і Comèdia

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Antiga Roma і Comerç

Comptabilitat

La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.

Veure Antiga Roma і Comptabilitat

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Veure Antiga Roma і Concòrdia

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Veure Antiga Roma і Conill

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Antiga Roma і Conreu

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Antiga Roma і Constantí

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Antiga Roma і Constantí I el Gran

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Antiga Roma і Constantinoble

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Veure Antiga Roma і Corinti

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Antiga Roma і Cotó

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Veure Antiga Roma і Coure

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Veure Antiga Roma і Crisi del segle III

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Antiga Roma і Cristianisme

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Antiga Roma і Cultura

Cultura popular

Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.

Veure Antiga Roma і Cultura popular

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Veure Antiga Roma і Cursus honorum

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Veure Antiga Roma і Dansa

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Antiga Roma і Danubi

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Antiga Roma і Déu

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Veure Antiga Roma і Dòric

De re coquinaria

De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.

Veure Antiga Roma і De re coquinaria

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Veure Antiga Roma і Deci (emperador romà)

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Veure Antiga Roma і Delme

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Veure Antiga Roma і Dictador romà

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Veure Antiga Roma і Dinastia Flàvia

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Veure Antiga Roma і Dinastia Severa

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Antiga Roma і Dioclecià

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Veure Antiga Roma і Dioscòrides Pedaci

Dramatúrgia

La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Veure Antiga Roma і Dramatúrgia

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Veure Antiga Roma і Dret romà

Ducenari

Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.

Veure Antiga Roma і Ducenari

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Antiga Roma і Edat antiga

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Antiga Roma і Edat mitjana

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Antiga Roma і Edil romà

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Antiga Roma і Egipte

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Antiga Roma і Egipte (província romana)

Els cinc bons emperadors

Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.

Veure Antiga Roma і Els cinc bons emperadors

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Antiga Roma і Emperador romà

Encens

Encens cremant. Branques de ''Boswellia sacra'' en flor. La major part de l'encens actual prové d'aquesta planta Encenser tradicional. Lencens (del llatí incensum, participi dincendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema.

Veure Antiga Roma і Encens

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Veure Antiga Roma і Enterrament

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.

Veure Antiga Roma і Equirria

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Antiga Roma і Esclavitud

Esclavitud a l'antiga Roma

Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p.

Veure Antiga Roma і Esclavitud a l'antiga Roma

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Antiga Roma і Església Catòlica Romana

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Veure Antiga Roma і Estany (element)

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Antiga Roma і Estat sobirà

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Antiga Roma і Etiòpia

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Antiga Roma і Etruscs

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Antiga Roma і Europa

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Veure Antiga Roma і Europa Occidental

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Antiga Roma і Exèrcit romà

Fabi Dossè

Fabi Dossè o Fabi Dorsè (en llatí Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) va ser un dramaturg còmic romà.

Veure Antiga Roma і Fabi Dossè

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Veure Antiga Roma і Fasti

Fòrceps

Fòrceps odontològics. El fòrceps és un instrument en forma de tenalles per agafar i sostenir objectes.

Veure Antiga Roma і Fòrceps

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Veure Antiga Roma і Fòrum

Feres (clade)

Les feres (Ferae) són un clade de mamífers, compost dels ordres Carnivora (amb més de 200 espècies arreu del món) i Pholidota (vuit espècies de pangolins a l'Àfrica tropical i Àsia. Els pangolins no s'assemblen gaire als carnívors (llops, gats, foques…) i es creia que eren els parents més propers dels xenartres (armadillos, peresosos…).

Veure Antiga Roma і Feres (clade)

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Antiga Roma і Ferro

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Veure Antiga Roma і Fibra de cànem

Fides

estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.

Veure Antiga Roma і Fides

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Antiga Roma і Flavi Honori

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Veure Antiga Roma і Flora

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Antiga Roma і Formatge

Fors

Fors és el principi masculí de la Casualitat.

Veure Antiga Roma і Fors

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Veure Antiga Roma і Fusta

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Antiga Roma і Gai Mari

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Veure Antiga Roma і Galè

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Veure Antiga Roma і Galera

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Veure Antiga Roma і Gall

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Antiga Roma і Gàl·lia

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Antiga Roma і Gàl·lia Narbonesa

Gemma

quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.

Veure Antiga Roma і Gemma

Genius

s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Veure Antiga Roma і Genius

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Veure Antiga Roma і Germània (regió)

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Veure Antiga Roma і Gladius

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Antiga Roma і Gneu Pompeu Magne

Goma (substància)

Goma aràbiga La goma natural o goma vegetal és una substància adhesiva produïda per cèl·lules especialitzades dins dels teixits vegetals de certes plantes.

Veure Antiga Roma і Goma (substància)

Gracs

Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.

Veure Antiga Roma і Gracs

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Antiga Roma і Grècia

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Antiga Roma і Grec antic

Grup de l'alum

El grup de l'alum és un grup de minerals sulfats dodecahidrats.

Veure Antiga Roma і Grup de l'alum

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Veure Antiga Roma і Guerra social

Guerres Servils

Les Guerres Servils foren una sèrie de tres revoltes d'esclaus ("servils" és un terme derivat de "servus", "esclau" en llatí) a les etapes finals de la República de Roma.

Veure Antiga Roma і Guerres Servils

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Antiga Roma і Hades

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Antiga Roma і Hadrià

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Veure Antiga Roma і Hèrcules

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Antiga Roma і Hispània

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Antiga Roma і Hispània Citerior

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Veure Antiga Roma і Hispània Ulterior

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Veure Antiga Roma і Història de la regió mediterrània

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Antiga Roma і Historiografia

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Antiga Roma і Homosexualitat

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Antiga Roma і Il·líria

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Veure Antiga Roma і Imperi Cartaginès

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Antiga Roma і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Antiga Roma і Imperi Romà d'Orient

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Antiga Roma і Imperi Selèucida

Imperium

Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.

Veure Antiga Roma і Imperium

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Veure Antiga Roma і Inframon

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Veure Antiga Roma і Invasions bàrbares

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Veure Antiga Roma і Isis

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Veure Antiga Roma і Janus (mitologia)

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Veure Antiga Roma і Jònic

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Antiga Roma і Júpiter (mitologia)

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Veure Antiga Roma і Jocs romans

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Veure Antiga Roma і Jocs Seculars

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Antiga Roma і Judaisme

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Antiga Roma і Juli Cèsar

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Antiga Roma і Juno

Juvenal

miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.

Veure Antiga Roma і Juvenal

Juventa

Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.

Veure Antiga Roma і Juventa

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Veure Antiga Roma і Lar

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Veure Antiga Roma і Lèpid el triumvir

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Antiga Roma і Legió romana

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Veure Antiga Roma і Lingüística

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Veure Antiga Roma і Lingua franca

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Antiga Roma і Literatura

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Veure Antiga Roma і Llana

Llanes

Llanes és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Antiga Roma і Llanes

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Antiga Roma і Llatí

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Antiga Roma і Llatí vulgar

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Antiga Roma і Llatins

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Veure Antiga Roma і Llebre

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Antiga Roma і Llengües indoeuropees

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Veure Antiga Roma і Llengües itàliques

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Antiga Roma і Llengües romàniques

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Antiga Roma і Llet

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Veure Antiga Roma і Lli

Lliga llatina

La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.

Veure Antiga Roma і Lliga llatina

Luci Acci

Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).

Veure Antiga Roma і Luci Acci

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Veure Antiga Roma і Luci Sergi Catilina

Luperca

Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma.

Veure Antiga Roma і Luperca

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Veure Antiga Roma і Lupercals

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Antiga Roma і Macedònia (província romana)

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Antiga Roma і Madrid

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Veure Antiga Roma і Manes

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Antiga Roma і Mar Mediterrània

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Antiga Roma і Marc Antoni

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Antiga Roma і Marc Aureli

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Veure Antiga Roma і Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Antiga Roma і Marc Terenci Varró

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Veure Antiga Roma і Marina romana d'Orient

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Antiga Roma і Mart (mitologia)

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Veure Antiga Roma і Món grecoromà

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Veure Antiga Roma і Medicina

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Veure Antiga Roma і Mel

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Antiga Roma і Mesopotàmia

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Veure Antiga Roma і Mesopotàmia (província romana)

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Antiga Roma і Minerva

Mirra

La mirra (Commiphora myrrha) és una planta amb flor de la família Burseraceae. Se n'extreu el material del mateix nom, que és una goma resinosa aromàtica de color gris groguenc i gust amargant.

Veure Antiga Roma і Mirra

Mitologia egípcia

Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.

Veure Antiga Roma і Mitologia egípcia

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Antiga Roma і Mitologia grega

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.

Veure Antiga Roma і Mitraisme

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Veure Antiga Roma і Moneda romana

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Veure Antiga Roma і Monoteisme

Mul

Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.

Veure Antiga Roma і Mul

Munus

''Munera Gladiatoria'': Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Veure Antiga Roma і Munus

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Veure Antiga Roma і Museus Capitolins

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Antiga Roma і Nàpols

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Veure Antiga Roma і Nòrica

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Antiga Roma і Neró

Numen (religió)

Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.

Veure Antiga Roma і Numen (religió)

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Veure Antiga Roma і Numeració romana

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Antiga Roma і Odoacre

Oftalmologia

Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.

Veure Antiga Roma і Oftalmologia

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Antiga Roma і Oli

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Veure Antiga Roma і Oligarquia

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Antiga Roma і Olivera

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Veure Antiga Roma і Om

Ops

Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.

Veure Antiga Roma і Ops

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Antiga Roma і Or

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Veure Antiga Roma і Oracle

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Veure Antiga Roma і Orient

Osiris

Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.

Veure Antiga Roma і Osiris

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Veure Antiga Roma і Osona

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Veure Antiga Roma і Ovella

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Antiga Roma і Ovidi

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure Antiga Roma і Paganisme

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Veure Antiga Roma і Pagus

Pala (eina)

Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.

Veure Antiga Roma і Pala (eina)

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.

Veure Antiga Roma і Palatí

Pales

Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.

Veure Antiga Roma і Pales

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Veure Antiga Roma і Parentalia

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Veure Antiga Roma і Pasqua de Resurrecció

Pater familias

Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.

Veure Antiga Roma і Pater familias

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Veure Antiga Roma і Patrici (classe romana)

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Veure Antiga Roma і Pax Romana

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Antiga Roma і Pèrsia

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Antiga Roma і Peixos

Pelleteria

XIX. La pelleteria és la indústria dedicada a l'elaboració de roba i complements a partir de cuir i de pell animal.

Veure Antiga Roma і Pelleteria

Penats

Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.

Veure Antiga Roma і Penats

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Antiga Roma і Península Ibèrica

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Antiga Roma і Període hel·lenístic

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Antiga Roma і Període romà a Catalunya

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Veure Antiga Roma і Període romà als Països Catalans

Perfum

Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.

Veure Antiga Roma і Perfum

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Veure Antiga Roma і Pi (arbre)

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Antiga Roma і Pirineus

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Veure Antiga Roma і Plaute

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Antiga Roma і Plebs

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Antiga Roma і Plini el Vell

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Veure Antiga Roma і Plom

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Veure Antiga Roma і Pont

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Veure Antiga Roma і Porc

Porpra

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.

Veure Antiga Roma і Porpra

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Antiga Roma і Pretor

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Veure Antiga Roma і Primera Guerra Púnica

Promagistrat

Un promagistrat és una persona que actua amb l'autoritat i capacitat d'un magistrat, però sense ocupar un càrrec magisterial.

Veure Antiga Roma і Promagistrat

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Veure Antiga Roma і Prostitució a l'antiga Roma

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Veure Antiga Roma і Província romana de Síria

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Veure Antiga Roma і Província romana de Sicília

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Antiga Roma і Publi Corneli Escipió Africà Major

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.

Veure Antiga Roma і Quirinal

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Antiga Roma і Ramaderia

Rapte de les sabines

El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Veure Antiga Roma і Rapte de les sabines

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Veure Antiga Roma і Rècia

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Veure Antiga Roma і Rímini

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Antiga Roma і Ròmul Augústul

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Veure Antiga Roma і Ròmul i Rem

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Veure Antiga Roma і Regió d'Ístria

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Antiga Roma і Regió d'Escítia

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Veure Antiga Roma і Regió de Frígia

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Antiga Roma і Regne de Macedònia

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Antiga Roma і Regne Romà

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Veure Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Antiga Roma і República Romana

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Antiga Roma і Rin

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Antiga Roma і Roma

Roma quadrata

Roma quadrata (en català, 'Roma quadrada'), era el nom que portava un nucli de població que més endavant s'anomenaria Roma, format per tribus indígenes, probablement llatins i sabins.

Veure Antiga Roma і Roma quadrata

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Veure Antiga Roma і Sabins

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Veure Antiga Roma і Safrà

Salus

''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.

Veure Antiga Roma і Salus

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Antiga Roma і Sardenya

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Veure Antiga Roma і Saturn (mitologia)

Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.

Veure Antiga Roma і Saturnalia tupiniquim

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Veure Antiga Roma і Saturnals

Sauna

Sauna seca convencional Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).

Veure Antiga Roma і Sauna

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Veure Antiga Roma і Sàhara

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Antiga Roma і Sèneca

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Antiga Roma і Síria

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Veure Antiga Roma і Seda

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Veure Antiga Roma і Segle

Sementivae

Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.

Veure Antiga Roma і Sementivae

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Veure Antiga Roma і Senat

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Antiga Roma і Senat Romà

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Veure Antiga Roma і Septimi Sever

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Veure Antiga Roma і Sesterci

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Antiga Roma і Sicília

Silvà

En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.

Veure Antiga Roma і Silvà

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Veure Antiga Roma і Sobirania

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Veure Antiga Roma і Sufragi

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Veure Antiga Roma і Tarquini el Superb

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Antiga Roma і Taxonomia

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Veure Antiga Roma і Tíber

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Veure Antiga Roma і Túnica

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Veure Antiga Roma і Teatre

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Veure Antiga Roma і Tel·lus

Teles

Teles (Teles) fou un filòsof grec originari de Mègara.

Veure Antiga Roma і Teles

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Veure Antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Veure Antiga Roma і Temple romà

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Veure Antiga Roma і Tercera Guerra Civil Romana

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Veure Antiga Roma і Terenci

Termes romanes

Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Veure Antiga Roma і Termes romanes

Terminus

'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.

Veure Antiga Roma і Terminus

Testament

Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.

Veure Antiga Roma і Testament

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Antiga Roma і Tiberi

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Veure Antiga Roma і Tir

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Veure Antiga Roma і Titanomàquia

Titini (dramaturg)

Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.

Veure Antiga Roma і Titini (dramaturg)

Toga (vestit)

Home vestint una toga. La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud.

Veure Antiga Roma і Toga (vestit)

Toga pretexta

Fòrum de la Colònia La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra.

Veure Antiga Roma і Toga pretexta

Toga viril

La toga viril fou la toga romana que substituïa a la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys.

Veure Antiga Roma і Toga viril

Tragèdia

Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Veure Antiga Roma і Tragèdia

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Antiga Roma і Trajà

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Veure Antiga Roma і Tribú

Truculent

Truculent és una comèdia del dramaturg romà Plaute (Titus Maccius Plautus), en què s'expliquen les relacions entre unes cortesanes i els seus clients més habituals.

Veure Antiga Roma і Truculent

Unitats de mesura romanes

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.

Veure Antiga Roma і Unitats de mesura romanes

Urologia i andrologia

Urologia i andrologia La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, sense cap límit d'edat.

Veure Antiga Roma і Urologia i andrologia

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Veure Antiga Roma і Usdefruit

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Veure Antiga Roma і Vaixell

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Veure Antiga Roma і Valent

Valetudinarium

Els Valetudinaris eren els espais auxiliars militars (hospitals) durant l'època de l'Emperador August de la guerra en l'època republicana.

Veure Antiga Roma і Valetudinarium

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Antiga Roma і Vàndals

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Veure Antiga Roma і Venatio

Vertumne

XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.

Veure Antiga Roma і Vertumne

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Veure Antiga Roma і Vesta (mitologia)

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Antiga Roma і Vi

Via fèrria

Via fèrria amb agulla Una via fèrria és la part de l'estructura ferroviària per on es desplaça un vehicle.

Veure Antiga Roma і Via fèrria

Vigintisexviri

Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.

Veure Antiga Roma і Vigintisexviri

Villicus

Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.

Veure Antiga Roma і Villicus

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.

Veure Antiga Roma і Vinàlia

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Antiga Roma і Vinya

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Antiga Roma і Visigots

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Antiga Roma і Vitel·li

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Veure Antiga Roma і Vocabulari

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Veure Antiga Roma і Vori

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Antiga Roma і Xipre

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Veure Antiga Roma і Xiprer

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 11 de maig

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 13 de maig

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Antiga Roma і 1453

146

El 146 (CXLVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 146

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 15 d'abril

180

El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 180

1872

;Països Catalans.

Veure Antiga Roma і 1872

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 19 d'abril

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 21 d'abril

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Antiga Roma і 21 de febrer

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 23 d'abril

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 23 de març

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 25 d'abril

293

El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 293

330

El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 330

364

El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 364

378

El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 378

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 4 de setembre

410

El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 410

68

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Antiga Roma і 68

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Veure Antiga Roma і 9 de maig

96

El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Antiga Roma і 96

Vegeu també

Edat antiga

També conegut com Antics romans, Els Romans, L'antiga Roma, Música de l'Antiga Roma, Roma Antiga, Roma clàssica, Romans, Època romana.

, Campània, Canyella, Caracal·la, Careta, Cartago, Catèter, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Cíbele, Còmmode, Cònsol romà, Còrsega, Cera, Cereal, Cereàlia, Ceres (mitologia), Cilícia, Cinema, Circ Màxim, Cirenaica, Cirurgia, Ciutat del Vaticà, Claudi, Cleòpatra, Client (Roma), Colom (ocell), Comèdia, Comerç, Comptabilitat, Concòrdia, Conill, Conreu, Constantí, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corinti, Cotó, Coure, Crisi del segle III, Cristianisme, Cultura, Cultura popular, Cursus honorum, Dansa, Danubi, Déu, Dòric, De re coquinaria, Deci (emperador romà), Delme, Dictador romà, Dinastia Flàvia, Dinastia Severa, Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Dramatúrgia, Dret romà, Ducenari, Edat antiga, Edat mitjana, Edil romà, Egipte, Egipte (província romana), Els cinc bons emperadors, Emperador romà, Encens, Enterrament, Equirria, Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Roma, Església Catòlica Romana, Estany (element), Estat sobirà, Etiòpia, Etruscs, Europa, Europa Occidental, Exèrcit romà, Fabi Dossè, Fasti, Fòrceps, Fòrum, Feres (clade), Ferro, Fibra de cànem, Fides, Flavi Honori, Flora, Formatge, Fors, Fusta, Gai Mari, Galè, Galera, Gall, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gemma, Genius, Germània (regió), Gladius, Gneu Pompeu Magne, Goma (substància), Gracs, Grècia, Grec antic, Grup de l'alum, Guerra social, Guerres Servils, Hades, Hadrià, Hèrcules, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Història de la regió mediterrània, Historiografia, Homosexualitat, Il·líria, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperium, Inframon, Invasions bàrbares, Isis, Janus (mitologia), Jònic, Júpiter (mitologia), Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Juli Cèsar, Juno, Juvenal, Juventa, Lar, Lèpid el triumvir, Legió romana, Lingüística, Lingua franca, Literatura, Llana, Llanes, Llatí, Llatí vulgar, Llatins, Llebre, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües romàniques, Llet, Lli, Lliga llatina, Luci Acci, Luci Sergi Catilina, Luperca, Lupercals, Macedònia (província romana), Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Terenci Varró, Marina romana d'Orient, Mart (mitologia), Món grecoromà, Medicina, Mel, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Minerva, Mirra, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitraisme, Moneda romana, Monoteisme, Mul, Munus, Museus Capitolins, Nàpols, Nòrica, Neró, Numen (religió), Numeració romana, Odoacre, Oftalmologia, Oli, Oligarquia, Olivera, Om, Ops, Or, Oracle, Orient, Osiris, Osona, Ovella, Ovidi, Paganisme, Pagus, Pala (eina), Palatí, Pales, Parentalia, Pasqua de Resurrecció, Pater familias, Patrici (classe romana), Pax Romana, Pèrsia, Peixos, Pelleteria, Penats, Península Ibèrica, Període hel·lenístic, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Perfum, Pi (arbre), Pirineus, Plaute, Plebs, Plini el Vell, Plom, Pont, Porc, Porpra, Pretor, Primera Guerra Púnica, Promagistrat, Prostitució a l'antiga Roma, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quirinal, Ramaderia, Rapte de les sabines, Rècia, Rímini, Ròmul Augústul, Ròmul i Rem, Regió d'Ístria, Regió d'Escítia, Regió de Frígia, Regne de Macedònia, Regne Romà, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Rin, Roma, Roma quadrata, Sabins, Safrà, Salus, Sardenya, Saturn (mitologia), Saturnalia tupiniquim, Saturnals, Sauna, Sàhara, Sèneca, Síria, Seda, Segle, Sementivae, Senat, Senat Romà, Septimi Sever, Sesterci, Sicília, Silvà, Sobirania, Sufragi, Tarquini el Superb, Taxonomia, Tíber, Túnica, Teatre, Tel·lus, Teles, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Tercera Guerra Civil Romana, Terenci, Termes romanes, Terminus, Testament, Tiberi, Tir, Titanomàquia, Titini (dramaturg), Toga (vestit), Toga pretexta, Toga viril, Tragèdia, Trajà, Tribú, Truculent, Unitats de mesura romanes, Urologia i andrologia, Usdefruit, Vaixell, Valent, Valetudinarium, Vàndals, Venatio, Vertumne, Vesta (mitologia), Vi, Via fèrria, Vigintisexviri, Villicus, Vinàlia, Vinya, Visigots, Vitel·li, Vocabulari, Vori, Xipre, Xiprer, 11 de maig, 13 de maig, 1453, 146, 15 d'abril, 180, 1872, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril, 293, 330, 364, 378, 4 de setembre, 410, 68, 9 de maig, 96.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Antiga Roma

Taula de continguts