Taula de continguts
117 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abraham, Abrogació, Abu-Bakr as-Siddiq, Adam, Al-Fàtiha, Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Aleia, Amazic, Animisme, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Arcàngel Gabriel, Úmar, Batalla d'Aqraba, Bàsmala, Bàssora, Bíblia, Califat Abbàssida, Català, Cúpula de la Roca, Cosmologia, Cristianisme, Damasc, Dècada del 690, Destí, Diluvi universal, Dimoni, Egipte, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Siríaca, Esoterisme, Esperit Sant en el cristianisme, Evangeli, Faraó, Fill, Francès, Genocidi, Gent del Llibre, Gihad, Grec antic, Hadit, Hafsa bint Úmar, Hebreu, Iblís, Ibn Sad, Idolatria, Infern, Islam, ... Ampliar l'índex (67 més) »
- Llibres religiosos
- Teologia islàmica
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Alcorà і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Veure Alcorà і Abraham
Abrogació
Labrogació és la derogació total d'una llei per una disposició d'igual o més elevada jerarquia que la substitueixi, com en el cas d'una Constitució que només pot ser abrogada per una altra Constitució.
Veure Alcorà і Abrogació
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Veure Alcorà і Abu-Bakr as-Siddiq
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Alcorà і Adam
Al-Fàtiha
turc. Aquesta pàgina, així com la següent, la del segon capítol anomenat ''La vaca'', acostumen a ser objecte d'una profusa decoració ٱلۡفَاتِحَةِ Al-Fàtiha (‘l'Obertura’) o El proemi, la primera i l'obertura és la primera sura o capítol de l'Alcorà, llibre sagrat de l'islam.
Veure Alcorà і Al-Fàtiha
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Alcorà і Alí ibn Abi-Tàlib
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Veure Alcorà і Al·là
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Veure Alcorà і Aleia
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Alcorà і Amazic
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Veure Alcorà і Animisme
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Alcorà і Antioquia de l'Orontes
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Alcorà і Arameu
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Veure Alcorà і Arcàngel Gabriel
Úmar
* Úmar (nom).
Veure Alcorà і Úmar
Batalla d'Aqraba
La batalla d'Aqraba o batalla de Yamama fou un combat lliurat el desembre del 632 a la plana d'Aqraba, prop d'una població que portava aquest nom a la Yamama (Najd).
Veure Alcorà і Batalla d'Aqraba
Bàsmala
Exemple d'utilització decorativa de la bàsmala La bàsmala és una fórmula ritual islàmica que encapçala totes les sures de l'Alcorà (excepte la novena) i que els musulmans utilitzen en diversos altres contexts així com a motiu ornamental cal·ligràfic.
Veure Alcorà і Bàsmala
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Alcorà і Bàssora
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Alcorà і Bíblia
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Alcorà і Califat Abbàssida
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Alcorà і Català
Cúpula de la Roca
Vista exterior La cúpula de la Roca és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple.
Veure Alcorà і Cúpula de la Roca
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Alcorà і Cosmologia
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Alcorà і Cristianisme
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Alcorà і Damasc
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Alcorà і Dècada del 690
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Veure Alcorà і Destí
Diluvi universal
''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.
Veure Alcorà і Diluvi universal
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Alcorà і Dimoni
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Alcorà і Egipte
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Alcorà і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa Siríaca
L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.
Veure Alcorà і Església Ortodoxa Siríaca
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Veure Alcorà і Esoterisme
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Alcorà і Esperit Sant en el cristianisme
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Alcorà і Evangeli
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Veure Alcorà і Faraó
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Veure Alcorà і Fill
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Alcorà і Francès
Genocidi
Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.
Veure Alcorà і Genocidi
Gent del Llibre
La «gent del Llibre» és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes.
Veure Alcorà і Gent del Llibre
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Veure Alcorà і Gihad
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Alcorà і Grec antic
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Alcorà і Hadit
Hafsa bint Úmar
Lumm al-muminín Hafsa bint Úmar ibn al-Khattab (605 - Medina, 665) fou la quarta esposa de Mahoma.
Veure Alcorà і Hafsa bint Úmar
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Alcorà і Hebreu
Iblís
Iblís (en àrab إبليس, Iblīs), a l'islam, és el nom de l'àngel caigut i aquest nom significa «privat de tota bondat».
Veure Alcorà і Iblís
Ibn Sad
Muhàmmad ibn Sad o simplement Ibn Sad —en àrab محمد بن سعد, Muḥammad ibn Saʿd— (Bàssora, 784 - Bagdad, 845) va ser un historiador àrab.
Veure Alcorà і Ibn Sad
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Veure Alcorà і Idolatria
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Veure Alcorà і Infern
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Alcorà і Islam
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Alcorà і Jerusalem
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Alcorà і Jesús de Natzaret
Jinn
Un jinn (plural, mot segurament emparentat amb el llatí, ‘geni’) és una criatura sobrenatural citada en la religió islàmica, on se la presenta com la tercera raça creada per Déu, de rang inferior als àngels.
Veure Alcorà і Jinn
Josep
Josep (he will add; hebreu modern: Yōsef, hebreu tiberià: Yōsēp̄; alternativament: יְהוֹסֵף,; hebreu modern: Yəhōsef, tiberià: Yо̆hōsēp̄; Yūsuf; Iōsēph) és una figura important del Llibre del Gènesi de la Bíblia.
Veure Alcorà і Josep
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Alcorà і Jueus
Juz
Un juz (de l'àrab جزء, juzʾ; plural أجزاء, ajzà, ajzāʾ, "part") és cadascuna de les 30 parts més o menys iguals en les quals és dividit l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Veure Alcorà і Juz
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Alcorà і Kufa
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Alcorà і La Meca
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Alcorà і Llatí
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.
Veure Alcorà і Llengües sinítiques
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Veure Alcorà і Llibre dels Salms
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Alcorà і Mahoma
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Alcorà і Maria, mare de Jesús
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Alcorà і Màrtir
Múslim ibn al-Hajjaj
Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí, més conegut com a Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com a l'imam Múslim (Nixapur, 821-6 de maig de 875), va ser un erudit musulmà, especialista en l'estudi del hadit i autor del segon recull de hadits més apreciat pels sunnites (després del Sahih Bukharí), conegut com a Sahih Múslim.
Veure Alcorà і Múslim ibn al-Hajjaj
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Alcorà і Medina
Melquita
Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i el mateix emperador.
Veure Alcorà і Melquita
Mikel de Epalza i Ferrer
Mikel de Epalza i Ferrer (Pau, 1938 - Alacant, 2008) fou un destacat arabista català d'origen basc, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant (UA), i traductor de l'Alcorà al català.
Veure Alcorà і Mikel de Epalza i Ferrer
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Veure Alcorà і Moisès
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Veure Alcorà і Monofisisme
Muhàmmad al-Bukharí
Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.
Veure Alcorà і Muhàmmad al-Bukharí
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Alcorà і Nestorianisme
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Veure Alcorà і Noè
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Alcorà і Nou Testament
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Alcorà і Omeies
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Alcorà і Orient Pròxim
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Alcorà і Paganisme
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Alcorà і Paradís
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Veure Alcorà і Pare
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Veure Alcorà і Pecat original
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Veure Alcorà і Pentateuc
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Alcorà і Persa
Plural majestàtic
El plural majestàtic és l'ús de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.
Veure Alcorà і Plural majestàtic
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Alcorà і Politeisme
Predestinació en l'islam
El qàdar (de l'àrab, ‘destí’, ‘fat’, ‘predestinació’) és el concepte islàmic de «destí diví» o «predestinació».
Veure Alcorà і Predestinació en l'islam
Profetes en l'islam
Els profetes en l'islam són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.
Veure Alcorà і Profetes en l'islam
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Veure Alcorà і Quraix
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Veure Alcorà і Ramadà
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Veure Alcorà і Sahaba
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Alcorà і Santíssima Trinitat
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Alcorà і Siríac
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Veure Alcorà і Sunna
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Veure Alcorà і Sura (Alcorà)
Tawhid
El tawhid (literalment ‘unitat ’, ‘unicitat ’) és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.
Veure Alcorà і Tawhid
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Alcorà і Teologia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Alcorà і Turc
Ubayy ibn Kab
Ubayy ibn Kab ibn Qays al-Ansarí o, més senzillament, Ubayy ibn Kab, també conegut com a Sàyyid al-Qurrà, fou un company del profeta Mahoma, del qual fou secretari a Medina.
Veure Alcorà і Ubayy ibn Kab
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Veure Alcorà і Umma (islam)
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Alcorà і Urdú
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Veure Alcorà і Usura
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Veure Alcorà і Uthman ibn Affan
Verset
Íncipit del verset de l'al·leluia ''Ostende nobis'' en mode octau Els versets o versicles són cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, com la Bíblia i l'Alcorà.
Veure Alcorà і Verset
Versicles satànics
Els versicles satànics són uns suposats versicles de caràcter pagà revelats pel profeta Muhàmmad i que més tard haurien estat retirats de l'Alcorà.
Veure Alcorà і Versicles satànics
Zayd ibn Thàbit
Zayd ibn Thàbit ibn ad-Dahhak al-Ansarí fou un company ansar de Mahoma que va tenir un paper important en la compilació de l'Alcorà.
Veure Alcorà і Zayd ibn Thàbit
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Alcorà і 632
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alcorà і 633
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alcorà і 634
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alcorà і 650
655
;Països Catalans:;Món.
Veure Alcorà і 655
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Alcorà і 656
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alcorà і 661
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alcorà і 690
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alcorà і 704
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Alcorà і 823
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alcorà і 847
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alcorà і 861
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Alcorà і 870
Vegeu també
Llibres religiosos
- Alcorà
- Bhagavad Gita
- Popol Vuh
- Text sagrat
- Textos de les Piràmides
- Textos sagrats de l'islam
- Tractat de la Resurrecció
Teologia islàmica
- Aixarisme
- Alcorà
- Aqida
- Atharisme
- Déu en l'islam
- Glòria (religió)
- Hadit
- Maturidisme
- Predestinació en l'islam
- Textos sagrats de l'islam
També conegut com Al-Corà, Coran, Ijaz, L'Alcorà, Qur'am.