Obrir a Google MapsTaula de continguts
253 les relacions: Abril, Afganistan, Agost, Ahmad Shah Massud, Al-Qaida, Alexandre el Gran, Altitud, Amudarià, Aracòsia, Argent, Arquitectura, Artesania, Ase, Ashraf Ghani, Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Avellaner, Índia, Àhmad Xah Durrani, Ària (Pèrsia), Àsia Central, Àsia Meridional, Babrak Karmal, Bactriana, Badakhxan, Badghis, Bamian, Bestiar, Bestiar boví, Biodiversitat, Budes de Bamian, Burhanuddin Rabbani, Cabra, Camell bactrià, Cascall, Catifa, Cavall, Cedrus, Cimera de la Terra (1992), Clima continental, Conflicte del Caixmir, Dècada del 1970, Delhi, Desertització, Desforestació, Dinastia Kart, Dones a l'Afganistan, Drangiana, Dromedari, Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009, Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019, ... Ampliar l'índex (203 més) »
- Emirats
- Estats asiàtics
- Estats sense litoral
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Afganistan і Abril
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Afganistan і Afganistan
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Afganistan і Agost
Ahmad Shah Massud
Ahmad Shah Massud, també conegut com a comandant Massud i amb el sobrenom del «Lleó del Panjshir», (Bazarak, 2 de setembre de 1953 - Khwaja Bahauddin, Província de Takhar, 9 de setembre de 2001) fou un guerriller i líder polític afganès d'ètnia tadjik.
Veure Afganistan і Ahmad Shah Massud
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Afganistan і Al-Qaida
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Afganistan і Alexandre el Gran
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Afganistan і Altitud
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Afganistan і Amudarià
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Veure Afganistan і Aracòsia
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Afganistan і Argent
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Afganistan і Arquitectura
Artesania
Artesania Ferro forjat a la Torre Luengo d'AlginetL'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples.
Veure Afganistan і Artesania
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Veure Afganistan і Ase
Ashraf Ghani
Ashraf Ghani Ahmadzai és un polític afganès, president de l'Afganistan després d'haver guanyat les eleccions presidencials de l'Afganistan el 29 de setembre del 2014.
Veure Afganistan і Ashraf Ghani
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001.
Veure Afganistan і Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Avellaner
Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.
Veure Afganistan і Avellaner
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Afganistan і Índia
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Afganistan і Àhmad Xah Durrani
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Veure Afganistan і Ària (Pèrsia)
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Afganistan і Àsia Central
Àsia Meridional
Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.
Veure Afganistan і Àsia Meridional
Babrak Karmal
Babrak Karmal (Kabul, 6 de gener de 1929 - Moscou, 1 de desembre o 3 de desembre de 1996) fou un polític afganès, membre fundador del Partit Democràtic Popular de l'Afganistan marxista-leninista.
Veure Afganistan і Babrak Karmal
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Afganistan і Bactriana
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Veure Afganistan і Badakhxan
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Badghis
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Afganistan і Bamian
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Veure Afganistan і Bestiar
Bestiar boví
Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.
Veure Afganistan і Bestiar boví
Biodiversitat
editor.
Veure Afganistan і Biodiversitat
Budes de Bamian
Els Budes de Bamian (Bamian o Bamiyan) eren unes estàtues monumentals de Buda considerades una meravella del món; actualment, però, ja no existeixen.
Veure Afganistan і Budes de Bamian
Burhanuddin Rabbani
Burhanuddin Rabbani (Província de Badakhxan, 20 de setembre del 1940 - Kabul, 20 de setembre del 2011) fou president de l'Afganistan del 1992 al 1996, i un cop més després de la caiguda del govern talibà a la Guerra contra el terrorisme, entre novembre i desembre del 2001, quan cedí el poder a Hamid Karzai, designat per la Conferència Internacional sobre Afganistan.
Veure Afganistan і Burhanuddin Rabbani
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Afganistan і Cabra
Camell bactrià
El camell bactrià (Camelus bactrianus) és una espècie d'artiodàctil de la família dels camèlids oriünd de les estepes i de les regions àrides de l'Àsia Central.
Veure Afganistan і Camell bactrià
Cascall
El cascall o pintacoques (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies, conreada.
Veure Afganistan і Cascall
Catifa
Una catifa, un tapit, una estora, un drap de peus o drap de terra és una peça teixida de llana o altra matèria que serveix per a cobrir i adornar el sòl d'una cambra, estança o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, d'un carrer, etc.
Veure Afganistan і Catifa
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Afganistan і Cavall
Cedrus
Cedrus és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies que inclou el cedres verdaders, per bé que hi ha altres espècies que reben el nom de cedres i que pertanyen a d'altres gèneres, com el cedre de Virgínia (Juniperus virginiana) o el cedre americà (Cedrela odorata).
Veure Afganistan і Cedrus
Cimera de la Terra (1992)
La Cimera de la Terra 1992, oficialment Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (en anglès, United Nations Conference on Environment and Development, UNCED) va tenir lloc a Rio de Janeiro, Brasil, del 13 al 14 de juny de 1992.
Veure Afganistan і Cimera de la Terra (1992)
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Veure Afganistan і Clima continental
Conflicte del Caixmir
Zones en disputa al Caixmir. El conflicte del Caixmir fa referència a la disputa territorial entre l'Índia i el Pakistan sobre la regió de Caixmir (que juntament amb les regions de Jammu i Ladakh forma part de l'estat indi de Jammu i Caixmir, situat a l'extrem nord-oest del subcontinent indi), i entre l'Índia i la Xina sobre la regió de Ladakh d'aquest estat indi.
Veure Afganistan і Conflicte del Caixmir
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Afganistan і Dècada del 1970
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Afganistan і Delhi
Desertització
Pintura rupestre del Sàhara a Tassili n'Ajjer, en què es veu un búfal (''Bubalus antiquus'') que mostra que les condicions de fa uns milers d'anys no eren desèrtiques La desertització és el procés natural de formació de deserts; no s'ha de confondre amb desertificació, que és el procés de formació de deserts induït per l'ésser humà.
Veure Afganistan і Desertització
Desforestació
Imatge presa des d'un satèl·lit en què es pot veure el procés de desforestació de l'Amazones La desforestació és un procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana.
Veure Afganistan і Desforestació
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Veure Afganistan і Dinastia Kart
Dones a l'Afganistan
Les dones de l'Afganistan són dones nascudes, que viuen o provenen de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Dones a l'Afganistan
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Veure Afganistan і Drangiana
Dromedari
El dromedari o camell comú (Camelus dromedarius) és un gran ungulat nadiu del nord d'Àfrica i de l'oest d'Àsia i el més conegut dels camèlids.
Veure Afganistan і Dromedari
Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009
Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009 foren les segones eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003 i es realitzaren el dijous 20 d'agost.
Veure Afganistan і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009
Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019
Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019 foren les quartes eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003, després de la caiguda del règim talibà el 2001, i es realitzaren el dissabte 28 de setembre.
Veure Afganistan і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Afganistan і Emir
Eriçons
Els eriçons (Erinaceinae) són una subfamília de mamífers amb punxes de l'ordre dels eulipotifles.
Veure Afganistan і Eriçons
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Afganistan і Erosió
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Afganistan і Escites
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Veure Afganistan і Esmalt
Espècie amenaçada
date.
Veure Afganistan і Espècie amenaçada
Esport
Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.
Veure Afganistan і Esport
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Afganistan і Estat sobirà
Estatge nival
El massís del Mont Blanc a l'estiu: l'estatge nival correspon a la part amb neu que hi roman tot l'any, la part a l'ombra per sota correspon a l'estatge alpí. La delimitació entre aquestes dues zones és una línia clarament horitzontal a uns 3.000 m d'altitud Lestatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud.
Veure Afganistan і Estatge nival
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Veure Afganistan і Estepa (geografia)
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Veure Afganistan і Fonamentalisme
Fons Mundial per la Natura
El Fons Mundial per la Natura (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental.
Veure Afganistan і Fons Mundial per la Natura
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Veure Afganistan і Freixe
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Afganistan і Fusta
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Afganistan і Gas natural
Gasela
Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella.
Veure Afganistan і Gasela
Gat salvatge
''Gat salvatge africà'' Gat salvatge Pell del ''gat salvatge asiàtic'' Segell de Moldàvia Gat salvatge europeu a la Serra del Montsec El gat salvatge (Felis silvestris) és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica.
Veure Afganistan і Gat salvatge
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Afganistan і Gaznèvides
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Afganistan і Gúrides
Gilgit-Baltistan
Gilgit-Baltistan (Urdu: شمالی علاقہ جات, Balti: རྒྱལ་སྐྱིད་ སྦལྟི་ཡུལ།) (de vegades Territoris del Nord) són la part més septentrional de la zona del Caixmir administrada pel Pakistan.
Veure Afganistan і Gilgit-Baltistan
Ginebre
El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.
Veure Afganistan і Ginebre
Guerra de l'Afganistan
La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001.
Veure Afganistan і Guerra de l'Afganistan
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Veure Afganistan і Guineu
Hamid Karzai
Hamid o Hamed Karzai (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014.
Veure Afganistan і Hamid Karzai
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Afganistan і Heftalites
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Afganistan і Herat
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Afganistan і Herba
Himàlaia
LHimàlaia (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina.
Veure Afganistan і Himàlaia
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Afganistan і Hindu Kush
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Afganistan і Hinduisme
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Afganistan і Huns
Ibn Abd-al-Wahhab
Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Sulayman at-Tamimí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.
Veure Afganistan і Ibn Abd-al-Wahhab
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Afganistan і Imperi Aquemènida
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Afganistan і Imperi Kuixan
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Veure Afganistan і Imperi Màuria
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Afganistan і Imperi Mogol
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Afganistan і Imperi Persa
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Afganistan і Imperi Safàvida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Afganistan і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Afganistan і Imperi Selèucida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Afganistan і Iran
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Afganistan і Islam
Jalalabad
Jalalabad (o) és una ciutat de l'Afganistan a la confluència del riu Kabul i el riu Kunar, capital de la província Nangarhar.
Veure Afganistan і Jalalabad
Joieria
Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda. La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies.
Veure Afganistan і Joieria
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Afganistan і Judaisme
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Afganistan і Kabul
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Afganistan і Kandahar
Kidarites
Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.
Veure Afganistan і Kidarites
Kirguisos
Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.
Veure Afganistan і Kirguisos
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Afganistan і Kunduz
Llebrer afganès
El llebrer afganès o simplement afgà és un gos de caça procedent de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Llebrer afganès
Llenya
Llenya és la fusta utilitzada com a combustible.
Veure Afganistan і Llenya
Llista d'ocells de l'Afganistan
Aquesta llista d'ocells de l'Afganistan inclou totes les espècies d'ocells trobats a l'Afganistan: 503, de les quals 17 estan globalment amenaçades d'extinció i 1 hi fou introduïda.
Veure Afganistan і Llista d'ocells de l'Afganistan
Llista de dinasties de l'Afganistan
L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.
Veure Afganistan і Llista de dinasties de l'Afganistan
Llista de peixos de l'Afganistan
''Alburnoides bipunctatus'' ''Ctenopharyngodon idella'' ''Hypophthalmichthys molitrix'' ''Leuciscus idus'' ''Gobio gobio'' ''Gambusia holbrooki'' ''Channa gachua'' ''Aspius aspius'' ''Amblypharyngodon mola'' ''Rita rita'' ''Puntius conchonius'' ''Pelecus cultratus'' ''Oryzias latipes'' Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') ''Ompok bimaculatus'' ''Wallago attu'' ''Tor putitora'' ''Sander lucioperca'' Aquesta llista de peixos de l'Afganistan -incompleta- inclou 127 espècies de peixos que es poden trobar a l'Afganistan ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Afganistan і Llista de peixos de l'Afganistan
Llista de sobirans de l'Afganistan
La llista de sobirans de l'Afganistan no es pot iniciar abans de 1749; anteriorment el territori pertanyia a Nadir Shah de Pèrsia i més abans estava repartir entre l'Imperi Mogol a l'est, els safàvides, a l'oest amb Herat i sovint també amb Kandahar, i el kanat de Bukharà, a la part septentrional.
Veure Afganistan і Llista de sobirans de l'Afganistan
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Afganistan і Llop
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Afganistan і Mamífers
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Afganistan і Mar Càspia
Mazar-e Xarif
La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).
Veure Afganistan і Mazar-e Xarif
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Veure Afganistan і Medi ambient
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Afganistan і Mesquita
Mohammad Najibullah
Najibullah condecorant a un soldat Mohammed Najibullah Ahmadzaï (Gardez, Afganistan, 6 d'agost de 1947 - Kabul, 27 de setembre de 1996) fou el quart i últim president de la República Democràtica de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Mohammad Najibullah
Mohammad Omar
El mul·là Mohammad Omar (Nodeh, prop de Kandahar, 1959 – 23 d'abril de 2013), més conegut com el Mul·là Omar, va ser el líder dels talibans de l'Afganistan i el dirigent de facto d'aquest país entre els anys 1996 i 2001, amb el títol oficial de Cap del Consell Suprem.
Veure Afganistan і Mohammad Omar
Monsó
Avanç de núvols de monsó i ruixats a Aralvaimozhi, a prop de Nagercoil, Índia Núvols de monsó arribant a Port Blair, Andaman, Índia El monsó és tradicionalment un vent d'inversió estacional acompanyat dels canvis corresponents en la precipitació, però actualment s'utilitza per descriure els canvis estacionals en la circulació atmosfèrica i les precipitacions associades a l'oscil·lació latitudinal anual de la zona de convergència intertropical entre els seus límits al nord i al sud de l'equador.
Veure Afganistan і Monsó
Mujahidins
Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.
Veure Afganistan і Mujahidins
Mul
Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.
Veure Afganistan і Mul
Museu de Kabul
El Museu de Kabul és el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan, a la ciutat de Kabul, capital de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Museu de Kabul
Narcotràfic
Mapa de la CIA de connexions internacionals de drogues il·legals (2009) Principals països productors d'heroïna del món (de color vermell) Rutes aèries del narcotràfic supervisades pel Comandament Sud dels EUA El narcotràfic és el negoci il·legal sorgit del conreu, transport i compravenda de droga.
Veure Afganistan і Narcotràfic
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Veure Afganistan і Nòmada
Nuristan
La Nuristan (Nurestan, Nuristān o Nooristan, paixtu: نورستان) és una província de l'Afganistan al sud de les valls de l'Hindu Kush amb capital a Parun.
Veure Afganistan і Nuristan
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Afganistan і Occident
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Afganistan і Ocells
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Afganistan і Octubre
Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan
Lofensiva militar dels talibans i llurs grups militants aliats contra el govern de l'Afganistan i llurs aliats va començar el 1r de maig de 2021, coincidint amb la retirada de la majoria de les tropes dels Estats Units d'Amèrica de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan
Opi
Bola de 200 grams d'opi produït a Espanya, amb els envasos per la recollida i un euro d'escala L'opi és una droga analgèsica narcòtica d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant i dessecant a l'aire el làtex obtingut.
Veure Afganistan і Opi
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Afganistan і Or
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Afganistan і Organització de les Nacions Unides
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Veure Afganistan і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Afganistan і Orient
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Afganistan і Orient Mitjà
Ossama bin Laden
Ossama bin Laden (10 de març de 1957 - 2 de maig de 2011), el nom complet del qual era Ussama ibn Muhàmmad ibn Àwad ibn Ladin, va ser un terrorista nascut a l'Aràbia Saudita i fundador de l'Organització militant panislàmica.
Veure Afganistan і Ossama bin Laden
Oví
Els ovins (Ovis) són un gènere de bòvids entre els quals hi ha l'ovella domèstica.
Veure Afganistan і Oví
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Afganistan і Ovella
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Veure Afganistan і Paixtu
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Afganistan і Paixtus
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Afganistan і Pakistan
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Afganistan і Palau (arquitectura)
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Veure Afganistan і Pamir
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Afganistan і Panjab
Pantera de les neus
La pantera de les neus (Panthera uncia) és un gran fèlid nadiu de les muntanyes de l'Àsia Central.
Veure Afganistan і Pantera de les neus
Parc nacional
Parc Nacional Los Cardones, Argentina La vall de Colieto, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Un parc nacional és un espai natural protegit per llei de la contaminació i desenvolupament humà.
Veure Afganistan і Parc nacional
Parsis
Els parsis (literalment "perses") són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.
Veure Afganistan і Parsis
Pasturatge
Una vaca pasturant El pasturatge és la ingestió d'aliment verd per un organisme.
Veure Afganistan і Pasturatge
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Afganistan і Pèrsia
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Afganistan і Pelegrinatge
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Afganistan і Pell
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Afganistan і Persa
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Afganistan і Petroli
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Afganistan і Pi (arbre)
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Afganistan і Pinòpsides
Pinyó (botànica)
Pinyons amb closca i pinyons pelats Panellets de Morella. El pinyó és la llavor comestible del pi.
Veure Afganistan і Pinyó (botànica)
Pistatxer
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
Veure Afganistan і Pistatxer
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Veure Afganistan і Població econòmicament activa
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Veure Afganistan і Pobresa
Pobresa extrema
PPP internacional constant del 2011, d'acord amb el Banc Mundial a 2014. D'acord amb les estimacions revisades del Banc Mundial per a la pobresa extrema juntament amb el desenvolupament econòmic regional, les taxes de pobresa extrema s'han reduït significativament a la Xina i l'Índia.
Veure Afganistan і Pobresa extrema
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Afganistan і Primera Guerra Mundial
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Afganistan і Producte interior brut
Protectorat de l'Afganistan
L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.
Veure Afganistan і Protectorat de l'Afganistan
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Afganistan і Província
Província d'Herat
Districtes de la província La província d'Herat (farsi هرات) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-oest del país.
Veure Afganistan і Província d'Herat
Província d'Oruzgan
La província d'Oruzgan o Urozgan (Orūzgān or Urōzgān, paixtu: اروزګان), també Uruzgan o Rōzgān (paixtu: روزګان) és una divisió administrativa de l'Afganistan al centre del país però molt lligada a Kandahar.
Veure Afganistan і Província d'Oruzgan
Província de Badakhxan
La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.
Veure Afganistan і Província de Badakhxan
Província de Baghlan
La província de Baghlan (persa i paixtu بغلان Baġlān) és una divisió administrativa de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Província de Baghlan
Província de Balkh
Situació La província de Balkh (بلخ) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord del país, que deriva el seu nom de la ciutat antiga de Balkh.
Veure Afganistan і Província de Balkh
Província de Bamiyan
Ruta a les muntanyes de Bamyan La província de Bamiyan (بامیان) és una divisió administrativa de l'Afganistan al centre del país amb capital a Bamiyan (Bamian); la població és de majoria hazares amb un 16% de sadats i 15% de tadjiks, i petotres minories de paixtus i tatars.
Veure Afganistan і Província de Bamiyan
Província de Daykundi
La província de Daykundi o Deykandi (persa: دایکندی) també Daikondi, Dāykondī o Daikundi és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Nili, a 320 km de Kabul, en el país hazara, territori anomenat Hazaradjat (Hazaristan).
Veure Afganistan і Província de Daykundi
Província de Farah
La província de Farah (Persa: فراه) és una divisió administrativa de l'Afganistan a l'oest del país amb frontera a l'Iran.
Veure Afganistan і Província de Farah
Província de Faryab
La província de Faryab (فارياب Fāryāb) és una divisió administrativa de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Província de Faryab
Província de Ghazni
La província de Ghazni (Paixtu: غزني, persa: غزنی) és una divisió administrativa de l'Afganistan a l'est del país en la ruta de Kabul a Kandahar.
Veure Afganistan і Província de Ghazni
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Veure Afganistan і Província de Ghur
Província de Helmand
La província de Helmand (paixtu/Persa: هلمند) és una de les divisions administratives primàries de l'Afganistan, al sud-oest del país.
Veure Afganistan і Província de Helmand
Província de Jowzjan
La província de Jowzjan o Jōzjān és una divisió administrativa de primer nivell de l'Afganistan al nord del país.
Veure Afganistan і Província de Jowzjan
Província de Kabul
Districtes La província de Kabul és una divisió administrativa de l'Afganistan, una de les diverses províncies que formen l'estat.
Veure Afganistan і Província de Kabul
Província de Kandahar
Districtes de Kandahar. La província de Kandahar o Qandahar (paixtu: کندھار or قندهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-est del país.
Veure Afganistan і Província de Kandahar
Província de Kapisa
La província de Kapisa o Kâpîssâ, (persa/paixtu: کاپيسا) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-est del país.
Veure Afganistan і Província de Kapisa
Província de Khost
Mapa dels districtes; el de Shamal va ser afegit després La província de Khost (paixtu: خوست) és una divisió administrativa de l'Afganistan a l'est del país.
Veure Afganistan і Província de Khost
Província de Kunar
La província de Kunar (paixtu: کونړ) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-est del país.
Veure Afganistan і Província de Kunar
Província de Kunduz
La província de Kunduz (paixtu/persa: كندز) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a la ciutat de Kunduz.
Veure Afganistan і Província de Kunduz
Província de Laghman
Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Província de Laghman
Província de Lowgar
La província de Lowgar o Logar (paixtu: لوګر, persa: لوگَر) és una divisió administrativa de l'Afganistan, a l'est del país.
Veure Afganistan і Província de Lowgar
Província de Nangarhar
La província de Nangarhar (paixtu ننګرهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Jalalabad (també Jalalkot), a l'est del país.
Veure Afganistan і Província de Nangarhar
Província de Nimruz
La província de Nimruz (balutxi/paixtu/persa: نیمروز) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-oest del país; el seu nom vol dir 'migdia' (sud) en persa.
Veure Afganistan і Província de Nimruz
Província de Paktia
La província de Paktia (paixtu پکتيا Paktyā, farsi پکتيا Paktyā) és una divisió administrativa de l'Afganistan a l'est del país.
Veure Afganistan і Província de Paktia
Província de Paktika
La província de Paktika (paixtu پکتیکا) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-est del país, de majoria paixtu (96%).
Veure Afganistan і Província de Paktika
Província de Panjshir
Vall del Pandjshir, 2006 Panjshir o Panjsher (persa/paixtu پنجشیر, literalment "cinc lleons"), és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Bazarak.
Veure Afganistan і Província de Panjshir
Província de Parwan
La província de Parwan (Parwān, persa i paixtu: پروان) o Parvān és una divisió administrativa de l'Afganistan a les muntanyes de l'Hindu Kush,Richard Nelson Frye (1999).
Veure Afganistan і Província de Parwan
Província de Samangan
districtes La província de Samangan (persa: سمنگان) és una divisió administrativa de primer nivell de l'Afganistan amb una superfície d'11.262 km² i una població aproximada estimada el 2002 de 378.000 habitants.
Veure Afganistan і Província de Samangan
Província de Sar-e Pol
La província de Sar-i Pul o Sar-e Pol, també Sari Pul (persa: سر پل) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord del país, amb capital a Sar-e Pol o Sar-i Pul.
Veure Afganistan і Província de Sar-e Pol
Província de Takhar
La província de Takhār (persa تخار) és una divisió administrativa de l'Afganistan creada el 1964 per divisió en tres províncies (Baghlan, Kunduz i Takhar) de la província de Qataghan.
Veure Afganistan і Província de Takhar
Província de Wardak
La província de Wardak o Maidan Wardag (paixtu میدان وردګ persa میدان وردک; també Wardag, Vardak i altres variacions del nom) és una divisió administrativa de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Província de Wardak
Província de Zabul
La província de Zabul (paixtu زابل) és una divisió administrativa de l'Afganistan creada el 1964 segregada de la província de Kandahar, amb capital a Kalat-i-Ghilzai.
Veure Afganistan і Província de Zabul
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Afganistan і Religió
Resina
Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.
Veure Afganistan і Resina
Revolució de Saur
La Revolució de Saur va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan el 27 d'abril de 1978, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.
Veure Afganistan і Revolució de Saur
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Veure Afganistan і Riu Kabul
Saiga
La saiga (Saiga tatarica) és un antílop que en un principi habitava una extensa zona de l'estepa des del peu dels Carpats i el Caucas a Dzungaria i Mongòlia.
Veure Afganistan і Saiga
Salut
200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.
Veure Afganistan і Salut
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Afganistan і Sàtrapa
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Afganistan і Segona Guerra Mundial
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Veure Afganistan і Sikhisme
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Afganistan і Sistan
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Afganistan і Sunnisme
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Veure Afganistan і Tadjikistan
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Veure Afganistan і Tadjiks
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Afganistan і Talibà
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Veure Afganistan і Taxa de mortalitat
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Veure Afganistan і Taxa de natalitat
Tercera guerra anglo-afganesa
La Tercera guerra anglo-afganesa (1919) fou un conflicte armat entre Afganistan i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda que va durar un mes del 4 de maig de 1919 al 3 de juny de 1919.
Veure Afganistan і Tercera guerra anglo-afganesa
Tibet
Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.
Veure Afganistan і Tibet
Tractat angloafganès del 1905
El Tractat anglo-afganès del 1905 fou un conveni signat el 1905 entre la Gran Bretanya i Afganistan que posava els afers exteriors afganesos en mans dels britànics.
Veure Afganistan і Tractat angloafganès del 1905
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Afganistan і Turcmans
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Afganistan і Turkmenistan
Turquestan Afganès
El Turquestan Afganès és un territori que inclou les províncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir de l'Afganistan.
Veure Afganistan і Turquestan Afganès
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Veure Afganistan і Umma (islam)
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Afganistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Veure Afganistan і Uzbekistan
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Veure Afganistan і Uzbeks
Veterinària
Cirurgià veterinari La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.
Veure Afganistan і Veterinària
Xacal
Els xacals són tres espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.
Veure Afganistan і Xacal
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Afganistan і Xaria
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Afganistan і Xiisme
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Afganistan і Xina
1469
(Brescia.
Veure Afganistan і 1469
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Afganistan і 1502
1506
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1506
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Afganistan і 1736
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Afganistan і 1747
1837
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1837
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Afganistan і 19 d'agost
1907
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1907
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Afganistan і 1919
1932
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1932
1946
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1946
1961
;Països Catalans.
Veure Afganistan і 1961
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Afganistan і 1973
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Afganistan і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Afganistan і 1979
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Afganistan і 1986
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Afganistan і 1988
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Afganistan і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Afganistan і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Afganistan і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Afganistan і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Afganistan і 1998
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Afganistan і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Afganistan і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Afganistan і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Afganistan і 2005
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Afganistan і 2008
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Afganistan і 2012
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Afganistan і 21 de març
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Afganistan і 8 de març
Vegeu també
Emirats
- Afganistan
- Emirat
- Emirat d'Adamaua
- Emirat d'Agaie
- Emirat d'Ilorin
- Emirat de Bauchi
- Emirat de Bida
- Emirat de Damaturu
- Emirat de Dikwa
- Emirat de Fika
- Emirat de Gombe
- Emirat de Kebbi
- Emirat de Kontagora
- Emirat de Lapai
- Emirat de Potiskum
- Emirat de Suleja
- Kuwait
- Qatar
Estats asiàtics
- Índia
- Afganistan
- Aràbia Saudita
- Armènia
- Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangladesh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Egipte
- Emirats Àrabs Units
- Estat de Palestina
- Filipines
- Geòrgia
- Iemen
- Indonèsia
- Iran
- Iraq
- Israel
- Jordània
- Kazakhstan
- Kirguizstan
- Kuwait
- Líban
- Laos
- Malàisia
- Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- Nepal
- Oman
- Pakistan
- Qatar
- Rússia
- República Popular de la Xina
- Síria
- Singapur
- Sri Lanka
- Tadjikistan
- Tailàndia
- Timor Oriental
- Turquia
- Uzbekistan
- Vietnam
- Xipre
Estats sense litoral
- Àustria
- Afganistan
- Andorra
- Armènia
- Azerbaidjan
- Belarús
- Bhutan
- Bolívia
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- Ciutat del Vaticà
- Eslovàquia
- Estat sense litoral
- Eswatini
- Etiòpia
- Hongria
- Kazakhstan
- Kirguizstan
- Kosovo
- Laos
- Lesotho
- Liechtenstein
- Luxemburg
- Macedònia del Nord
- Malawi
- Mali
- Mongòlia
- Níger
- Nepal
- Ossètia del Sud
- Paraguai
- República Centreafricana
- República de Moldàvia
- Ruanda
- Sèrbia
- San Marino
- Suïssa
- Sudan del Sud
- Tadjikistan
- Transnístria
- Txèquia
- Txad
- Uganda
- Uzbekistan
- Zàmbia
- Zimbàbue
També conegut com Afganesos, Afganès, Afghanistan, Emirat Islàmic d'Afganistan (2021-present), Emirat Islàmic de l'Afganistan, Emirat Islàmic de l'Afganistan (2021-present), República Islàmica de l'Afganistan, República de l'Afganistan.
, Emir, Eriçons, Erosió, Escites, Esmalt, Espècie amenaçada, Esport, Estat sobirà, Estatge nival, Estepa (geografia), Fonamentalisme, Fons Mundial per la Natura, Freixe, Fusta, Gas natural, Gasela, Gat salvatge, Gaznèvides, Gúrides, Gilgit-Baltistan, Ginebre, Guerra de l'Afganistan, Guineu, Hamid Karzai, Heftalites, Herat, Herba, Himàlaia, Hindu Kush, Hinduisme, Huns, Ibn Abd-al-Wahhab, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Màuria, Imperi Mogol, Imperi Persa, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Iran, Islam, Jalalabad, Joieria, Judaisme, Kabul, Kandahar, Kidarites, Kirguisos, Kunduz, Llebrer afganès, Llenya, Llista d'ocells de l'Afganistan, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de peixos de l'Afganistan, Llista de sobirans de l'Afganistan, Llop, Mamífers, Mar Càspia, Mazar-e Xarif, Medi ambient, Mesquita, Mohammad Najibullah, Mohammad Omar, Monsó, Mujahidins, Mul, Museu de Kabul, Narcotràfic, Nòmada, Nuristan, Occident, Ocells, Octubre, Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan, Opi, Or, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orient, Orient Mitjà, Ossama bin Laden, Oví, Ovella, Paixtu, Paixtus, Pakistan, Palau (arquitectura), Pamir, Panjab, Pantera de les neus, Parc nacional, Parsis, Pasturatge, Pèrsia, Pelegrinatge, Pell, Persa, Petroli, Pi (arbre), Pinòpsides, Pinyó (botànica), Pistatxer, Població econòmicament activa, Pobresa, Pobresa extrema, Primera Guerra Mundial, Producte interior brut, Protectorat de l'Afganistan, Província, Província d'Herat, Província d'Oruzgan, Província de Badakhxan, Província de Baghlan, Província de Balkh, Província de Bamiyan, Província de Daykundi, Província de Farah, Província de Faryab, Província de Ghazni, Província de Ghur, Província de Helmand, Província de Jowzjan, Província de Kabul, Província de Kandahar, Província de Kapisa, Província de Khost, Província de Kunar, Província de Kunduz, Província de Laghman, Província de Lowgar, Província de Nangarhar, Província de Nimruz, Província de Paktia, Província de Paktika, Província de Panjshir, Província de Parwan, Província de Samangan, Província de Sar-e Pol, Província de Takhar, Província de Wardak, Província de Zabul, Religió, Resina, Revolució de Saur, Riu Kabul, Saiga, Salut, Sàtrapa, Segona Guerra Mundial, Sikhisme, Sistan, Sunnisme, Tadjikistan, Tadjiks, Talibà, Taxa de mortalitat, Taxa de natalitat, Tercera guerra anglo-afganesa, Tibet, Tractat angloafganès del 1905, Turcmans, Turkmenistan, Turquestan Afganès, Umma (islam), Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uzbekistan, Uzbeks, Veterinària, Xacal, Xaria, Xiisme, Xina, 1469, 1502, 1506, 1736, 1747, 1837, 19 d'agost, 1907, 1919, 1932, 1946, 1961, 1973, 1978, 1979, 1986, 1988, 1991, 1992, 1994, 1996, 1998, 2001, 2002, 2004, 2005, 2008, 2012, 21 de març, 8 de març.