Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Anglaterra, Beat, Benigànim, Carles I d'Anglaterra, Castell d'Edimburg, Catolicisme, Christian Herdtrich, Cristià IV, Dordrecht, Edimburg, Escòcia, Felip IV de Castella, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Gènova, Giovanni Cassini, Graz, Imperi Austríac, Irlanda, Itàlia, Jaume I d'Anglaterra, Johan de Witt, Josepa de Santa Agnès, La Haia, Ligúria, Neerlandesos, País Valencià, Països Baixos, Palerm, Perinaldo, Pesta, Piazza Armerina, Pintor, Polític, Prospero Intorcetta, Províncies Unides, Regle de càlcul, Regne d'Anglaterra, Regne de Castella, Regne de Sicília, Renaixement, Setge de Breda, Sicília, Sofonisba Anguissola, Tractat de la Haia (1625), Vall d'Albaida, Valladolid, 1532, 1567, 16 de novembre, 1672, ..., 1684, 1696, 1712, 24 de setembre, 25 de juny, 27 de març, 28 d'agost, 8 de juny, 9 de desembre, 9 de febrer. Ampliar l'índex (10 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: 1625 і Anglaterra · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: 1625 і Beat · Veure més »
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: 1625 і Benigànim · Veure més »
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Nou!!: 1625 і Carles I d'Anglaterra · Veure més »
Castell d'Edimburg
El castell d'Edimburg és una antiga fortalesa que domina l'horitzó de la capital d'Escòcia, des de la seua posició a sobre del Castle Rock.
Nou!!: 1625 і Castell d'Edimburg · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: 1625 і Catolicisme · Veure més »
Christian Herdtrich
Christian Wolfgang Herdtrich (Graz, 1625 - Kiang-tcheon, 1684) fou un jesuïta austríac, matemàtic, músic, missioner a la Xina durant el regnat de l'Emperador Kangxi de la Dinastia Qing.
Nou!!: 1625 і Christian Herdtrich · Veure més »
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Nou!!: 1625 і Cristià IV · Veure més »
Dordrecht
Dordrecht és un municipi de la província d'Holanda meridional, al sud dels Països Baixos.
Nou!!: 1625 і Dordrecht · Veure més »
Edimburg
Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.
Nou!!: 1625 і Edimburg · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: 1625 і Escòcia · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: 1625 і Felip IV de Castella · Veure més »
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Nou!!: 1625 і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: 1625 і Gènova · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: 1625 і Giovanni Cassini · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: 1625 і Graz · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: 1625 і Imperi Austríac · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: 1625 і Irlanda · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: 1625 і Itàlia · Veure més »
Jaume I d'Anglaterra
Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.
Nou!!: 1625 і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »
Johan de Witt
Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.
Nou!!: 1625 і Johan de Witt · Veure més »
Josepa de Santa Agnès
Josepa de Santa Agnès, nascuda Josepa Teresa Albinyana i Gomar (Benigànim, 9 de febrer de 1625 - 21 de gener de 1696) va ser una religiosa valenciana, monja de les agustines descalces al convent de Benigànim.
Nou!!: 1625 і Josepa de Santa Agnès · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: 1625 і La Haia · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: 1625 і Ligúria · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: 1625 і Neerlandesos · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: 1625 і País Valencià · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: 1625 і Països Baixos · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: 1625 і Palerm · Veure més »
Perinaldo
Perinaldo (en ligur Preinòud) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província d'Imperia.
Nou!!: 1625 і Perinaldo · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: 1625 і Pesta · Veure més »
Piazza Armerina
Piazza Armerina dins d'Enna Piazza Armerina (sicilià Chiazza, en gallo-italic de Sicilia Ciazza, en català medieval Plaça) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província d'Enna.
Nou!!: 1625 і Piazza Armerina · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: 1625 і Pintor · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: 1625 і Polític · Veure més »
Prospero Intorcetta
Prospero Intorcetta (Piazza Armerina 1626 - Hangzhou 1696) jesuita italià, missioner a la Xina a principis de la Dinastia Qing.
Nou!!: 1625 і Prospero Intorcetta · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: 1625 і Províncies Unides · Veure més »
Regle de càlcul
Un regle de càlcul escolar de 10 polzades (Pickett N902-T simplex trig). El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic.
Nou!!: 1625 і Regle de càlcul · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1625 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: 1625 і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: 1625 і Regne de Sicília · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1625 і Renaixement · Veure més »
Setge de Breda
Els diversos setges soferts per aquesta ciutat neerlandesa, a la província de Brabant.
Nou!!: 1625 і Setge de Breda · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: 1625 і Sicília · Veure més »
Sofonisba Anguissola
Sofonisba Anguissola (Cremona, vers 1532 – Palerm, 1625) va ser una pintora renaixentista italiana i deixebla de Bernardino Campi.
Nou!!: 1625 і Sofonisba Anguissola · Veure més »
Tractat de la Haia (1625)
El Tractat de la Haia de 1625 és un tractat internacional signat el 9 de desembre de 1625 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el rei Carles I d'Anglaterra i el raadpensionaris Anthonie Duyck.
Nou!!: 1625 і Tractat de la Haia (1625) · Veure més »
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Nou!!: 1625 і Vall d'Albaida · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: 1625 і Valladolid · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: 1625 і 1532 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: 1625 і 1567 · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 16 de novembre · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: 1625 і 1672 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: 1625 і 1684 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: 1625 і 1696 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: 1625 і 1712 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 24 de setembre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 25 de juny · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 27 de març · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 28 d'agost · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 8 de juny · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1625 і 9 de desembre · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1625 і 9 de febrer · Veure més »
