Taula de continguts
151 les relacions: Acreció, Afeli, Aigua, Albedo, Antares (estrella), Any, Any julià, Any llum, Arizona, Astrophysical Journal, Atmosfera, Atmosfera (unitat), Austin, Època (astronomia), Bar (unitat), Baricentre, Califòrnia, Caront (satèl·lit), Cúmul estel·lar, Centaure (astronomia), Centre de massa, Ceres (planeta nan), Chadwick A. Trujillo, Cinturó de Kuiper, Cometa, Compost orgànic, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Cos menor del sistema solar, Dale Cruikshank, David C. Jewitt, Deep Ecliptic Survey, Densitat, Designació de planeta menor, Designació provisional, Dia julià, Disc dispers, Disc protoplanetari, Dominància orbital, El·lipse, Equilibri hidroestàtic, Eris (planeta nan), Espanya, Espectroscòpia, Espectroscòpia astronòmica, Estrella binària, Excentricitat, Excentricitat orbital, Extinció massiva, Grau Celsius, Grau sexagesimal, ... Ampliar l'índex (101 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure (90377) Sedna і Acreció
Afeli
Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.
Veure (90377) Sedna і Afeli
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure (90377) Sedna і Aigua
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Veure (90377) Sedna і Albedo
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure (90377) Sedna і Antares (estrella)
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure (90377) Sedna і Any
Any julià
En astronomia, un any julià (símbol: a) és una unitat de mesura del temps definida exactament com a 365,25 dies de 86.400 segons SI cadascun.
Veure (90377) Sedna і Any julià
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure (90377) Sedna і Any llum
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Veure (90377) Sedna і Arizona
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure (90377) Sedna і Astrophysical Journal
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure (90377) Sedna і Atmosfera
Atmosfera (unitat)
L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.
Veure (90377) Sedna і Atmosfera (unitat)
Austin
Austin és la capital de l'estat de Texas als Estats Units.
Veure (90377) Sedna і Austin
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Veure (90377) Sedna і Època (astronomia)
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Veure (90377) Sedna і Bar (unitat)
Baricentre
El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.
Veure (90377) Sedna і Baricentre
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure (90377) Sedna і Califòrnia
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure (90377) Sedna і Caront (satèl·lit)
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Veure (90377) Sedna і Cúmul estel·lar
Centaure (astronomia)
Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
Veure (90377) Sedna і Centaure (astronomia)
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure (90377) Sedna і Centre de massa
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure (90377) Sedna і Ceres (planeta nan)
Chadwick A. Trujillo
, també conegut com Chad Trujillo, és un astrònom estatunidenc, descobridor d'asteroides i codescobridor d'Eris, el planeta nan més massiu conegut del sistema solar.
Veure (90377) Sedna і Chadwick A. Trujillo
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure (90377) Sedna і Cinturó de Kuiper
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure (90377) Sedna і Cometa
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure (90377) Sedna і Compost orgànic
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Veure (90377) Sedna і Convencions sobre nomenclatura astronòmica
Cos menor del sistema solar
Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.
Veure (90377) Sedna і Cos menor del sistema solar
Dale Cruikshank
és un astrònom i científic planetari de la Subdivisió d'Astrofísica del Centre d'Investigació Ames de la NASA.
Veure (90377) Sedna і Dale Cruikshank
David C. Jewitt
David C. Jewitt és un professor d'astronomia antigament de l'Institute for Astronomy de la Universitat de Hawaii, encara que actualment a l'UCLA.
Veure (90377) Sedna і David C. Jewitt
Deep Ecliptic Survey
upright.
Veure (90377) Sedna і Deep Ecliptic Survey
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure (90377) Sedna і Densitat
Designació de planeta menor
8405 Asbolus, un Centaure (planeta menor) descobert el 1995 La designació formal dels planetes menors és una combinació de nom i nombre supervisat pel Minor Planet Center, una branca de la Unió Astronòmica Internacional (UAI).
Veure (90377) Sedna і Designació de planeta menor
Designació provisional
En astronomia, una designació provisional és una convenció sobre nomenclatura astronòmica utilitzada per als objectes astronòmics recentment descoberts.
Veure (90377) Sedna і Designació provisional
Dia julià
El dia julià és el nombre de dies solars comptats correlativament des de l'1 de gener de l'any 4713 aC a les 12 del migdia.
Veure (90377) Sedna і Dia julià
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Veure (90377) Sedna і Disc dispers
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure (90377) Sedna і Disc protoplanetari
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Veure (90377) Sedna і Dominància orbital
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure (90377) Sedna і El·lipse
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure (90377) Sedna і Equilibri hidroestàtic
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure (90377) Sedna і Eris (planeta nan)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure (90377) Sedna і Espanya
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure (90377) Sedna і Espectroscòpia
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Veure (90377) Sedna і Espectroscòpia astronòmica
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure (90377) Sedna і Estrella binària
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure (90377) Sedna і Excentricitat
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure (90377) Sedna і Excentricitat orbital
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Veure (90377) Sedna і Extinció massiva
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure (90377) Sedna і Grau Celsius
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure (90377) Sedna і Grau sexagesimal
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure (90377) Sedna і Gravetat
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Veure (90377) Sedna і Haumea
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Veure (90377) Sedna і Hawaii
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Veure (90377) Sedna і Hipòtesi
Hipòtesi Nèmesi
Nèmesi és una hipòtesi astronòmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari.
Veure (90377) Sedna і Hipòtesi Nèmesi
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure (90377) Sedna і Inclinació
Institut Tecnològic de Califòrnia
L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.
Veure (90377) Sedna і Institut Tecnològic de Califòrnia
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure (90377) Sedna і Integració numèrica
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Veure (90377) Sedna і Inuit
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure (90377) Sedna і Júpiter (planeta)
JPL Horizons On-Line Ephemeris System
JPL Horizons On-Line Ephemeris System proporciona un fàcil accés a les dades clau del Sistema Solar i a la producció flexible d'efemèrides altament exactes per als objectes del Sistema Solar.
Veure (90377) Sedna і JPL Horizons On-Line Ephemeris System
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure (90377) Sedna і Kelvin
Llista d'asteroides
Aquesta és una llista per a planetes menors numerats, que componen el catàleg d'asteroides del Minor Planet Center (MPC, Centre de Planetes Menors), de la divisió F de la Unió Astronòmica Internacional, agrupats en taules.
Veure (90377) Sedna і Llista d'asteroides
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure (90377) Sedna і Llum
Lluna plena
mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.
Veure (90377) Sedna і Lluna plena
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure (90377) Sedna і Magnitud absoluta
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Veure (90377) Sedna і Makemake (planeta nan)
Marc William Buie
Marc W. Buie (Baton Rouge, Louisiana, 1958) és un astrònom de l'Observatori Lowell a Flagstaff, Arizona.
Veure (90377) Sedna і Marc William Buie
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure (90377) Sedna і Mart (planeta)
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure (90377) Sedna і Massa solar
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Veure (90377) Sedna і Matèria orgànica
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure (90377) Sedna і Metà
Metre per segon
El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.
Veure (90377) Sedna і Metre per segon
Metre per segon al quadrat
El metre per segon al quadrat (símbol: m/s²) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar l'acceleració d'un cos.
Veure (90377) Sedna і Metre per segon al quadrat
Michael E. Brown
Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.
Veure (90377) Sedna і Michael E. Brown
Minor Planet Center
El Minor Planet Center (abreviat MPC; en català, "centre de planetes menors") és l'organització oficial a nivell mundial encarregada de recopilar dades observacionals per a planetes menors (com asteroides i cometes), calcular les seves òrbites i publicar aquesta informació a través de les Minor Planet Circulars.
Veure (90377) Sedna і Minor Planet Center
Mitologia inuit
La mitologia inuit té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars.
Veure (90377) Sedna і Mitologia inuit
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure (90377) Sedna і Nana marró
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure (90377) Sedna і NASA
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure (90377) Sedna і Nature
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure (90377) Sedna і Núvol d'Oort
Near Earth Asteroid Tracking
El Near Earth Asteroid Tracking (NEAT) és un programa usat per la NASA i el Jet Propulsion Laboratory per descobrir objectes propers a la terra.
Veure (90377) Sedna і Near Earth Asteroid Tracking
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure (90377) Sedna і Neptú (planeta)
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Veure (90377) Sedna і Neu
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure (90377) Sedna і Nitrogen
Objecte clàssic del cinturó de Kuiper
Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.
Veure (90377) Sedna і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Veure (90377) Sedna і Objecte transneptunià
Observatori espacial Herschel
LObservatori espacial Herschel és una missió de l'Agència Espacial Europea.
Veure (90377) Sedna і Observatori espacial Herschel
Observatori Gemini
L'Observatori Gemini és un observatori astronòmic estatunidenc.
Veure (90377) Sedna і Observatori Gemini
Observatori Palomar
Telescopi Hale del Mont Palomar L'observatori Palomar, o observatori del Mont Palomar, és un observatori astronòmic de propietat privada localitzat a San Diego, Califòrnia, a 140 km al sud-est de l'Observatori de Mount Wilson.
Veure (90377) Sedna і Observatori Palomar
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Veure (90377) Sedna і Observatori W. M. Keck
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Veure (90377) Sedna і Oceà Àrtic
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Veure (90377) Sedna і Parsec
Píxel
Imatge esquematitzada de 16 x 16 píxels El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge digital gràfica.
Veure (90377) Sedna і Píxel
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure (90377) Sedna і Període de rotació
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure (90377) Sedna і Període orbital
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Veure (90377) Sedna і Periheli
Pertorbació (astronomia)
En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.
Veure (90377) Sedna і Pertorbació (astronomia)
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure (90377) Sedna і Planeta
Planeta doble
Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.
Veure (90377) Sedna і Planeta doble
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Veure (90377) Sedna і Planeta menor
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure (90377) Sedna і Planeta nan
Planetesimal
Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.
Veure (90377) Sedna і Planetesimal
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure (90377) Sedna і Plutó (planeta nan)
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure (90377) Sedna і Praga
Predescobriment
En astronomia, un predescobriment (en anglès, precovery) és un terme que descriu el procés pel qual s'identifica un objecte conegut en imatges d'arxiu o plaques fotogràfiques per calcular una òrbita en forma més precisa.
Veure (90377) Sedna і Predescobriment
Pressió de vapor
Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.
Veure (90377) Sedna і Pressió de vapor
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Veure (90377) Sedna і Problema dels dos cossos
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure (90377) Sedna і Quilòmetre
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure (90377) Sedna і Quilogram
Quilogram per metre cúbic
El quilogram per metre cúbic és la unitat del SI per a la densitat i es representa per kg/m³ on kg és el símbol de quilogram i m³ el de metre cúbic.
Veure (90377) Sedna і Quilogram per metre cúbic
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure (90377) Sedna і Radioactivitat
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Veure (90377) Sedna і Redefinició de «planeta» de 2006
San Diego
San Diego, 2001 San Diego ("Sant Dídac") és una ciutat situada a l'extrem sud-oest de l'estat de Califòrnia, als Estats Units, i, per tant, a l'extrem sud-oest continental dels Estats Units.
Veure (90377) Sedna і San Diego
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure (90377) Sedna і Satèl·lit natural
Sedna (mitologia)
En la mitologia inuit, Sedna és la deessa del mar i dels animals marins.
Veure (90377) Sedna і Sedna (mitologia)
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure (90377) Sedna і Semieix major
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Veure (90377) Sedna і Simbologia astronòmica
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Veure (90377) Sedna і Sistema planetari
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure (90377) Sedna і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure (90377) Sedna і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure (90377) Sedna і Sonda espacial
Spica
Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.
Veure (90377) Sedna і Spica
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure (90377) Sedna і Telescopi espacial Hubble
Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
Veure (90377) Sedna і Telescopi espacial Spitzer
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure (90377) Sedna і Terra
The Planetary Society
The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se.
Veure (90377) Sedna і The Planetary Society
Tolins
Els (de l'antic grec θολός (tolós), que significa color sèpia) és un heteropolímer de molècules format per la radiació ultraviolada solar sobre compostos orgànics simples, com ara metà o età.
Veure (90377) Sedna і Tolins
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure (90377) Sedna і Tritó (satèl·lit)
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure (90377) Sedna і Ultraviolat
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure (90377) Sedna і Unió Astronòmica Internacional
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure (90377) Sedna і Unitat astronòmica
Universitat d'Arizona
Campus de la Universitat d'Arizona. La Universitat d'Arizona (anglès:University of Arizona) és una reconeguda institució d'educació superior dels EUA Que està situada a Tucson, Arizona.
Veure (90377) Sedna і Universitat d'Arizona
Universitat de Texas
La Universitat de Texas (UT) és la xarxa superior d'institucions acadèmiques públiques de l'Estat de Texas, als Estats Units.
Veure (90377) Sedna і Universitat de Texas
Universitat Yale
La Universitat Yale és una institució d'educació superior privada situada a New Haven, Connecticut.
Veure (90377) Sedna і Universitat Yale
Velocitat relativa
La velocitat relativa entre dos cossos és el valor de la velocitat d'un cos mesura per l'altre.
Veure (90377) Sedna і Velocitat relativa
Volàtils
Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.
Veure (90377) Sedna і Volàtils
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure (90377) Sedna і Xile
(148209) 2000 CR105
(148209) 2000 CR105, és el quart objecte conegut més llunyà en el Sistema Solar, més a prop que 2000 OO67, 2006 SQ372 i Sedna.
Veure (90377) Sedna і (148209) 2000 CR105
(225088) Gonggong
225088 Gonggong, antigament (símbol: 🝽), és un possible planeta nan orbitant el Sol més enllà de Neptú.
Veure (90377) Sedna і (225088) Gonggong
(308933) 2006 SQ372
és un petit objecte transneptunià descobert a través del Sloan Digital Sky Survey per Andrew Becker, Andrew W. Puckett, i Jeremy Martin Kubica en imatges preses el 27 de setembre de 2006 (amb imatges predescobertes datades el 13 de setembre de 2005).
Veure (90377) Sedna і (308933) 2006 SQ372
(50000) Quaoar
Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.
Veure (90377) Sedna і (50000) Quaoar
(5145) Pholus
(5145) Pholus és un planeta menor amb una òrbita de gran excentricitat, amb un periheli a prop de l'òrbita de Saturn i l'afeli a prop de l'òrbita de Neptú, i una distància mitjana al Sol de 20 ua.
Veure (90377) Sedna і (5145) Pholus
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure (90377) Sedna і 14 de novembre
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure (90377) Sedna і 15 de març
1930
;Països Catalans.
Veure (90377) Sedna і 1930
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure (90377) Sedna і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure (90377) Sedna і 2004
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure (90377) Sedna і 2010
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure (90377) Sedna і 23 de juliol
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure (90377) Sedna і 28 de setembre
També conegut com 2003 VB12, 90377 Sedna.