Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Winifred Carney

Índex Winifred Carney

Maria Winifred Carney (Bangor, 4 de desembre de 1887 – Belfast, 21 de novembre de 1943), també coneguda com a Winnie Carney, va ser una sufragista, sindicalista i militant independentista irlandesa.

38 les relacions: Alçament de Pasqua, Éamonn de Valera, Bangor (Down), Belfast, Bobby Sands, Cementiri de Milltown, Comtat de Down, Constance Markievicz, Cumann na mBan, Estat Lliure d'Irlanda, Falls Road, General Post Office (Dublín), James Connolly, Lliga Gaèlica, Nacionalisme irlandès, Orde d'Orange, Partit Laborista, Patrick Pearse, Presó de Kilmainham, Presó de Mountjoy, Protestantisme, Sindicalisme, Sinn Féin, Sufragi femení, Theobald Wolfe Tone, Tractat Angloirlandès, Voluntaris Irlandesos, 1887, 1912, 1914, 1916, 1920, 1924, 1928, 1943, 2 d'abril, 21 de novembre, 4 de desembre.

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Nou!!: Winifred Carney і Alçament de Pasqua · Veure més »

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Nou!!: Winifred Carney і Éamonn de Valera · Veure més »

Bangor (Down)

Bangor (en gaèlic irlandès Beannchor, que vol dir "corba banyuda", potser en referència a la badia; en escocès de l'Ulster Bengor) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Winifred Carney і Bangor (Down) · Veure més »

Belfast

Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.

Nou!!: Winifred Carney і Belfast · Veure més »

Bobby Sands

Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.

Nou!!: Winifred Carney і Bobby Sands · Veure més »

Cementiri de Milltown

El cementiri de Milltown (gaèlic: Reilig Bhaile an Mhuilinn, anglès: Milltown Cemetery) és un gran cementiri a l'oest de Belfast, Irlanda del Nord.

Nou!!: Winifred Carney і Cementiri de Milltown · Veure més »

Comtat de Down

El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Winifred Carney і Comtat de Down · Veure més »

Constance Markievicz

Constance Georgine, comtessa de Markievicz, (Londres, 4 de febrer de 1868 - Dublín, 15 de juliol de 1927) fou una política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista, membre del Sinn Féin i del Fianna Fáil.

Nou!!: Winifred Carney і Constance Markievicz · Veure més »

Cumann na mBan

El Cumann na mBan (en irlandès "Consell de les dones irlandeses") fou una organització armada femenina del republicanisme irlandès depenent dels Voluntaris Irlandesos.

Nou!!: Winifred Carney і Cumann na mBan · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Nou!!: Winifred Carney і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »

Falls Road

Falls Road (del gaèlic irlandès túath na bhFál) és la carretera o via principal que travessa l'oest de Belfast, a Irlanda del Nord, des del carrer Divis, al centre de la ciutat, fins al suburbi d'Andersonstown.

Nou!!: Winifred Carney і Falls Road · Veure més »

General Post Office (Dublín)

El General Post Office (gaèlic irlandès Ard-Oifig an Phoist) de Dublín és la seu de l'oficina de correus d'Irlanda, An Post, i la principal oficina de correus de Dublín.

Nou!!: Winifred Carney і General Post Office (Dublín) · Veure més »

James Connolly

James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.

Nou!!: Winifred Carney і James Connolly · Veure més »

Lliga Gaèlica

Conradh na Gaeilge (pronunciació) (nom irlandès de la Lliga Gaèlica) és una organització "per a mantenir la llengua irlandesa parlada a Irlanda." Es va fundar a Dublín el 31 de juliol de 1893 per Douglas Hyde, un protestant de Frenchpark (comtat de Roscommon) amb l'ajuda d'Eugene O'Growney, Eoin MacNeill, Luke K. Walsh i altres.

Nou!!: Winifred Carney і Lliga Gaèlica · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Winifred Carney і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Orde d'Orange

Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.

Nou!!: Winifred Carney і Orde d'Orange · Veure més »

Partit Laborista

* Partit Laborista Escocès.

Nou!!: Winifred Carney і Partit Laborista · Veure més »

Patrick Pearse

Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Nou!!: Winifred Carney і Patrick Pearse · Veure més »

Presó de Kilmainham

Aquí es va filmar In the Name of the Father La presó de Kilmainham (anglès: Kilmainham Gaol, gaèlic irlandés: Príosún Chill Mhaighneann) és una antiga presó, ubicada al barri Kilmainham, a Dublín.

Nou!!: Winifred Carney і Presó de Kilmainham · Veure més »

Presó de Mountjoy

La Presó de Mountjoy (gaèlic irlandès Príosún Mhuinseo) fundada com a Mountjoy Gaol, de sobrenom The Joy, és una presó de seguretat mitjana situada a Phibsborough al centre de Dublín, Irlanda.

Nou!!: Winifred Carney і Presó de Mountjoy · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Winifred Carney і Protestantisme · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Winifred Carney і Sindicalisme · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.

Nou!!: Winifred Carney і Sinn Féin · Veure més »

Sufragi femení

Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Nou!!: Winifred Carney і Sufragi femení · Veure més »

Theobald Wolfe Tone

Theobald Wolfe Tone, conegut pòstumament com a Wolfe Tone (Dublín, 20 de juny de 1763 – 19 de novembre de 1798), va ser un líder revolucionari irlandès i un dels membres fundadors dels Irlandesos Units.

Nou!!: Winifred Carney і Theobald Wolfe Tone · Veure més »

Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

Nou!!: Winifred Carney і Tractat Angloirlandès · Veure més »

Voluntaris Irlandesos

Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.

Nou!!: Winifred Carney і Voluntaris Irlandesos · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1887 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1912 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Winifred Carney і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1916 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Winifred Carney і 1920 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1924 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1928 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Winifred Carney і 1943 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Winifred Carney і 2 d'abril · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Winifred Carney і 21 de novembre · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Winifred Carney і 4 de desembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »