Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: 's-Gravenvoeren, Alemany, Aubel, Bèlgica, Berwijn, Burgmestre, Charles Vandenhove, Ducat de Limburg, Eupen, Flandes, Francès, Gulp, Herstal, Jean Haust, Lieja, Limburg (Bèlgica), Limburg (Països Baixos), Limburguès, Maastricht, Moelingen, Municipis amb facilitats lingüístiques, Municipis de Bèlgica, Neerlandès, Ourthe (departament), País de Dalhem, Països Baixos, Parlament Europeu, Província de Lieja, Remersdaal, Revolució Francesa, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren, Teuven, Unió Europea, Való, Visé, Voer, 1 de gener, 1830, 19 d'octubre, 1977, 1987, 1989, 1991, 2000, 2001, 2006, 8 d'octubre.
's-Gravenvoeren
's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.
Nou!!: Voeren і 's-Gravenvoeren · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Voeren і Alemany · Veure més »
Aubel
Aubel és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pels rius Bel i Berwijn.
Nou!!: Voeren і Aubel · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Voeren і Bèlgica · Veure més »
Berwijn
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.
Nou!!: Voeren і Berwijn · Veure més »
Burgmestre
El burgmestre és un funcionari municipal, comparable al batlle a Catalunya.
Nou!!: Voeren і Burgmestre · Veure més »
Charles Vandenhove
Casa Torrentius a Lieja va ser un arquitecte belga.
Nou!!: Voeren і Charles Vandenhove · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Voeren і Ducat de Limburg · Veure més »
Eupen
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.
Nou!!: Voeren і Eupen · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Voeren і Flandes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Voeren і Francès · Veure més »
Gulp
La font del Gulp a Gulpen (Hendrik-Kapelle) El Gulp (Francès (rar): Galoppe) és un afluent del Geul que neix al lloc Gulpen a Hendrik-Kapelle a la província de Lieja a Bèlgica.
Nou!!: Voeren і Gulp · Veure més »
Herstal
Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.
Nou!!: Voeren і Herstal · Veure més »
Jean Haust
Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 1868 — 24 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való.
Nou!!: Voeren і Jean Haust · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Voeren і Lieja · Veure més »
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Voeren і Limburg (Bèlgica) · Veure més »
Limburg (Països Baixos)
El Limburg (Lèmburg en limburguès) és una província del sud-est dels Països Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg.
Nou!!: Voeren і Limburg (Països Baixos) · Veure més »
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Nou!!: Voeren і Limburguès · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Voeren і Maastricht · Veure més »
Moelingen
Moelingen (Moelenge, Mouland) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Voeren і Moelingen · Veure més »
Municipis amb facilitats lingüístiques
1. Comines-Warneton 2. Messines 3. Mouscron 4. Espierres-Helchin 5. Renaix 6. Flobecq 7. Biévène 8. Enghien 9. Drogenbos 10. Linkebeek 11. Rhode-Saint-Génèse 12. Wemmel 13. Kraainem 14. Wezembeek-Oppem 15. Herstappe 16. Fourons 17. Malmédy 18. Waimes 19. Lontzen 20. Raeren 21. Eupen 22. La Calamine 23. Burg-Reuland 24. Saint-Vith 25. Amblève 26. Bütgenbach 27. Bullange Municipis amb facilitats lingüístiques (neerlandès Faciliteitengemeente, francès Communes à facilités linguistiques, alemany Fazilitäten-Gemeinde) és un sistema que es va introduir a Bèlgica per les lleis de 8 de novembre de 1962 i 2 d'agost de 1963.
Nou!!: Voeren і Municipis amb facilitats lingüístiques · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: Voeren і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Voeren і Neerlandès · Veure més »
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: Voeren і Ourthe (departament) · Veure més »
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Nou!!: Voeren і País de Dalhem · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Voeren і Països Baixos · Veure més »
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Nou!!: Voeren і Parlament Europeu · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: Voeren і Província de Lieja · Veure més »
Remersdaal
Remersdaal (francès: Rémersdael) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Nou!!: Voeren і Remersdaal · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Voeren і Revolució Francesa · Veure més »
Sint-Martens-Voeren
Sint-Martens-Voeren (Semmäate en limburguès), Fouron-Saint-Martin (en francès) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica El 1976 tenia 915 inhabitants sobre una superfície de 1294 hectàrees.
Nou!!: Voeren і Sint-Martens-Voeren · Veure més »
Sint-Pieters-Voeren
Sint-Pieters-Voeren és el nucli més petit del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer, té uns 250 habitants i 512 hectàrees.
Nou!!: Voeren і Sint-Pieters-Voeren · Veure més »
Teuven
Teuven és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Nou!!: Voeren і Teuven · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Voeren і Unió Europea · Veure més »
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Nou!!: Voeren і Való · Veure més »
Visé
Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Voeren і Visé · Veure més »
Voer
El Voer és un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del municipi Voeren de la província de Limburg a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Eijsden als Països Baixos.
Nou!!: Voeren і Voer · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Voeren і 1 de gener · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Voeren і 1830 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voeren і 19 d'octubre · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Voeren і 1977 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Voeren і 1987 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Voeren і 1989 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Voeren і 1991 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Voeren і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Voeren і 2001 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Voeren і 2006 · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Voeren і 8 d'octubre · Veure més »
