Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vint

Índex Vint

El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.

22 les relacions: Basc, Calci, Dècada del 1920, Dent, Dinou, Dit, Escacs, Francès, Icosaedre, Japó, Nombre natural, Nombre ordinal, Numeració aràbiga, Numeració romana, Numeració xinesa, Políedre regular, Quaranta, Seixanta, Sistema vigesimal, Vint-i-u, Vuitanta, 20.

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Vint і Basc · Veure més »

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Nou!!: Vint і Calci · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Vint і Dècada del 1920 · Veure més »

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Nou!!: Vint і Dent · Veure més »

Dinou

El dinou, denou, dènou o dèneu, és el nombre natural que segueix el divuit i precedeix el vint.

Nou!!: Vint і Dinou · Veure més »

Dit

Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Nou!!: Vint і Dit · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Vint і Escacs · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Vint і Francès · Veure més »

Icosaedre

Icosàedre regular Icosàedre regular Un icosàedre o icosaedre (ambdues variants són acceptades) és qualsevol políedre de vint cares, tot i que habitualment hom fa referència a un "icosàedre regular", en el qual cada cara és un triangle equilàter.

Nou!!: Vint і Icosaedre · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Vint і Japó · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Vint і Nombre natural · Veure més »

Nombre ordinal

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.

Nou!!: Vint і Nombre ordinal · Veure més »

Numeració aràbiga

Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.

Nou!!: Vint і Numeració aràbiga · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Vint і Numeració romana · Veure més »

Numeració xinesa

Avui dia, els parlants del xinès utilitzen tres sistemes numerals: la numeració àrab mundialment usada, els numerals en forma de text, i la numeració de Suzhou o sistema huāmǎ, que ha estat gradualment suplantada per l'àrab en escriure nombres.

Nou!!: Vint і Numeració xinesa · Veure més »

Políedre regular

Un políedre regular és un políedre les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals; així, totes les seves arestes mesuren igual.

Nou!!: Vint і Políedre regular · Veure més »

Quaranta

El quaranta és un nombre que segueix el trenta-nou i precedeix el quaranta-u. S'escriu 40 en xifres àrabs, XL en les romanes i 四十 en les xineses.

Nou!!: Vint і Quaranta · Veure més »

Seixanta

El seixanta és un nombre natural que es pot escriure LX o 60 segons si el sistema de numeració emprat són les xifres romanes o àrabs, respectivament.

Nou!!: Vint і Seixanta · Veure més »

Sistema vigesimal

El sistema vigesimal o sistema en base 20 és un sistema de numeració basat amb el nombre vint (de la mateixa manera que el sistema decimal està basat amb el nombre deu).

Nou!!: Vint і Sistema vigesimal · Veure més »

Vint-i-u

El vint-i-u és un nombre natural senar que segueix el vint i precedeix el vint-i-dos.

Nou!!: Vint і Vint-i-u · Veure més »

Vuitanta

El vuitanta, huitanta en valencià, és un nombre que segueix el setanta-nou i precedeix el vuitanta-u. S'escriu 80 en xifres àrabs i LXXX en romanes.

Nou!!: Vint і Vuitanta · Veure més »

20

El 20 (XX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Vint і 20 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »