Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Alba Longa, Ambròs de Milà, Antiga Roma, August, Aulus Gel·li, Batalla de Cannes, Brennus (segle IV aC), Cadafal, Coelia Concordia, Deessa, Dionisi d'Halicarnàs, Edicte de Tessalònica, Emília (vestal), Esclavitud, Estat confessional, Família, Juli Cèsar, Lapidació, Llibert, Llista de cràters de (4) Vesta, Llista de reis de Roma, Luci Anneu Flor, Luci Corneli Sul·la, Marc Terenci Varró, Numa Pompili, Palatí, Península Itàlica, Pesta, Pontífex Màxim, Porta Col·lina, Primer Concili de Nicea, Proscripció, Quirinal, Ròmul i Rem, Rea Sílvia, República Romana, Senat, Servi Tul·li, Suetoni, Tarquini Prisc, Túccia, Titus Livi, Tribus romanes, Vesta (mitologia), Vestalia, Virginitat, Zòsim.
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Nou!!: Vestal і Alba Longa · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Vestal і Ambròs de Milà · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Vestal і Antiga Roma · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Vestal і August · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Vestal і Aulus Gel·li · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Vestal і Batalla de Cannes · Veure més »
Brennus (segle IV aC)
Brennus o Brennos (en llatí Brennus) va ser el líder dels gals que l'any 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.
Nou!!: Vestal і Brennus (segle IV aC) · Veure més »
Cadafal
Execució de '''Lally-Tollendal''' al cadafal (1766) Un cadafal, catafalc, o cadafalc (del llatí cadafalcum, amb derivats en moltes altres llengües romàniques: fr. échafaud, ang. scaffold...) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).
Nou!!: Vestal і Cadafal · Veure més »
Coelia Concordia
Estàtua romana d'una ''Virgo Vestalis Maxima'' Coelia Concordia (fl. 384), va ser l'última Vestal i l'última Virgo Vestalis Maxima (Gran Verge Vestal) de la història.
Nou!!: Vestal і Coelia Concordia · Veure més »
Deessa
Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.
Nou!!: Vestal і Deessa · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Vestal і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Vestal і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Emília (vestal)
Emília (en llatí Aemilia) va ser una verge vestal condemnada a mort l'any 114 aC per haver comès incest en diverses ocasions.
Nou!!: Vestal і Emília (vestal) · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Vestal і Esclavitud · Veure més »
Estat confessional
Catolicisme romà L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
Nou!!: Vestal і Estat confessional · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Vestal і Família · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Vestal і Juli Cèsar · Veure més »
Lapidació
Lapidació La lapidació és un mitjà d'execució arrelada des de l'antiguitat en la tradició jueva, consistent que els assistents llancin pedres contra el reu fins a matar-lo.
Nou!!: Vestal і Lapidació · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Vestal і Llibert · Veure més »
Llista de cràters de (4) Vesta
Aquesta és una llista de cràters amb nom de (4) Vesta, el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, descobert el 29 de març de 1807 pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers.
Nou!!: Vestal і Llista de cràters de (4) Vesta · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Vestal і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Vestal і Luci Anneu Flor · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Vestal і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Vestal і Marc Terenci Varró · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Vestal і Numa Pompili · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Vestal і Palatí · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Vestal і Península Itàlica · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Vestal і Pesta · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Vestal і Pontífex Màxim · Veure més »
Porta Col·lina
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.
Nou!!: Vestal і Porta Col·lina · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Vestal і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Proscripció
John Everett Millais, ''The Proscribed Royalist, 1651'' La proscripció (del llatí: proscriptio) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat.
Nou!!: Vestal і Proscripció · Veure més »
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Vestal і Quirinal · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Vestal і Ròmul i Rem · Veure més »
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Nou!!: Vestal і Rea Sílvia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Vestal і República Romana · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: Vestal і Senat · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Vestal і Servi Tul·li · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Vestal і Suetoni · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Vestal і Tarquini Prisc · Veure més »
Túccia
La verge vestal Túccia. Giovanni Battista Moroni Túccia (Tuccia o Tuzia), va ser una vestal romana que, segons Titus Livi, va ser exonerada, el 230 aC, de faltar al vot de virginitat.
Nou!!: Vestal і Túccia · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Vestal і Titus Livi · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Vestal і Tribus romanes · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Vestal і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vestalia
Vestalia (en llatí Vestalia) era el nom d'un festival que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Vesta, la deessa de la llar.
Nou!!: Vestal і Vestalia · Veure més »
Virginitat
A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.
Nou!!: Vestal і Virginitat · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Vestal і Zòsim · Veure més »
Redirigeix aquí:
Verge Vestal, Verge vestal, Verges Vestals, Verges vestals, Vestals.
