Accés més ràpid que el navegador!
225 les relacions: Adige, Alaric I, Albert I della Scala, Alboí, Alboí della Scala, Alemanya, Anglaterra, Antoni I della Scala, Antoni II della Scala, Arquitectura longobarda, Arri, Associazione Calcio ChievoVerona, Autari, Àtila, Àustria, Bartolomeo I della Scala, Bartolomeo II della Scala, Batalla de Cannes, Batalla de Custoza, Batalla de Rivoli, Batalla de Solferino, Batalla de Verona, Batalla dels Camps Raudis, Berenguer I d'Itàlia, Bernardino Tonini, Betlem, Bois (poble celta), Brenner, Brescia, Brunoro della Scala, Brussel·les, Canfrancesco della Scala, Cangrande I della Scala, Cangrande II della Scala, Cansignoro della Scala, Carí, Carbonaris, Carlemany, Cenòmans, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Verona, Constantí I el Gran, Croàcia, Dalmàcia, Deci (emperador romà), Desideri d'Ístria, Enric I d'Alemanya, Enric II de Baviera, Estilicó, Eugans, ..., Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, Ferrara, Festival de Verona, Fotí de Sírmium, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Fregnano della Scala, Gai Valeri Catul, Gal·liè, Güelfs i gibel·lins, Giuseppe Gazola, Giuseppe Torelli, Guerra Austroprussiana, Guillem della Scala, Hèruls, Itàlia, Joan Galeàs Visconti, Legnano, Llac de Garda, Llengües cèltiques, Lliga Llombarda, Lliga Veronesa, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombardia, Luci III, Manfred della Scala, Marca de Caríntia, Marca de Verona, Marca Oriental de Baviera, Mastino I della Scala, Mastino II della Scala, Matilde de Canossa, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màntua, Mòdena, Múnic, Michele Sanmicheli, Narsès, Nàpols, Nimes, Odoacre, Palestina, Pannònia, Papa Lleó I, Papa Urbà III, Parma, Pastrengo, Patrimoni de la Humanitat, Pau Alboí della Scala, Pau de Constança, Pàdua, Plini el Vell, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Verona, Pula, Rússia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, República de Venècia, República Social Italiana, Rivoli, Romeu i Julieta, Salò, Salzburg, Santa Aliança, Santa Lucía, Sardenya, Tabernaemontana, Teodoric el Gran, Titus Livi, Toscana, Tractat de Campo Formio, Trento, Treviso, Turcilings, Ugo Amaldi, UNESCO, Unificació italiana, Vèneto, Vènets, Vespasià, Vicenza, Villafranca di Verona, Vincenzo Ruffo, Vitel·li, William Shakespeare, Zähringen, Zenó de Verona, 1061, 1074, 1100, 1115, 1136, 1164, 1167, 1181, 1183, 1184, 1185, 1205, 1232, 1233, 1236, 1247, 1253, 1259, 1260, 1263, 1277, 1301, 1304, 1311, 1329, 1352, 1354, 1359, 1365, 1375, 1381, 1387, 1404, 1405, 1509, 1511, 1512, 1516, 1517, 1583, 16 d'octubre, 16 de juliol, 1630, 17 d'abril, 1750, 1796, 1797, 1798, 18 d'octubre, 1801, 1805, 1814, 1822, 1848, 1850, 1866, 1942, 1943, 1944, 1945, 2 d'agost, 22 d'octubre, 23 de juny, 24 de juny, 249, 26 de juliol, 265, 283, 3 de desembre, 312, 403, 452, 489, 493, 526, 568, 69, 774, 843, 895, 913, 952, 955, 961, 975. Ampliar l'índex (175 més) »
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Verona і Adige · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Verona і Alaric I · Veure més »
Albert I della Scala
Albert I della Scala fou fill de Jacopino della Scala.
Nou!!: Verona і Albert I della Scala · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Verona і Alboí · Veure més »
Alboí della Scala
Alboí della Scala fou fill natural de Cangrande I della Scala senyor de Verona.
Nou!!: Verona і Alboí della Scala · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Verona і Alemanya · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Verona і Anglaterra · Veure més »
Antoni I della Scala
Antoni I della Scala (1362-1388) fou senyor de Verona i Vicenza.
Nou!!: Verona і Antoni I della Scala · Veure més »
Antoni II della Scala
Antoni II della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Brunoro della Scala.
Nou!!: Verona і Antoni II della Scala · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Verona і Arquitectura longobarda · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Verona і Arri · Veure més »
Associazione Calcio ChievoVerona
LAssociazione Calcio ChievoVerona és un club de futbol de la ciutat de Verona (Itàlia).
Nou!!: Verona і Associazione Calcio ChievoVerona · Veure més »
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Nou!!: Verona і Autari · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Verona і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Verona і Àustria · Veure més »
Bartolomeo I della Scala
Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: Verona і Bartolomeo I della Scala · Veure més »
Bartolomeo II della Scala
Bartolomeo II della Scala era fill natural de Cansignoro della Scala.
Nou!!: Verona і Bartolomeo II della Scala · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Verona і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de Custoza
La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.
Nou!!: Verona і Batalla de Custoza · Veure més »
Batalla de Rivoli
Batalla de Rivoli, considerada per alguns com una de les més genials de Bonaparte, tingué lloc els dies 14-15 de gener de 1797.
Nou!!: Verona і Batalla de Rivoli · Veure més »
Batalla de Solferino
La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).
Nou!!: Verona і Batalla de Solferino · Veure més »
Batalla de Verona
La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.
Nou!!: Verona і Batalla de Verona · Veure més »
Batalla dels Camps Raudis
La batalla dels Camps Raudis, coneguda també com a batalla de Vercel·les, fou una plana de la Gàl·lia Cisalpina en què Gai Màrius i Quint Lutaci van derrotar els cimbres el 101 aC.
Nou!!: Verona і Batalla dels Camps Raudis · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Verona і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Bernardino Tonini
Bernardino Tonini (Verona, vers el 1668 - 1727) fou un compositor italià del Barroc.
Nou!!: Verona і Bernardino Tonini · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Verona і Betlem · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Verona і Bois (poble celta) · Veure més »
Brenner
Brenner (italià Brennero) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.
Nou!!: Verona і Brenner · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Verona і Brescia · Veure més »
Brunoro della Scala
Brunoro della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Antoni II della Scala.
Nou!!: Verona і Brunoro della Scala · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Verona і Brussel·les · Veure més »
Canfrancesco della Scala
Canfrancesco della Scala era fill d'Antoni I della Scala.
Nou!!: Verona і Canfrancesco della Scala · Veure més »
Cangrande I della Scala
Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: Verona і Cangrande I della Scala · Veure més »
Cangrande II della Scala
Cangrande II della Scala (Verona, 8 de juny de 1332 - 14 de desembre de 1359) fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: Verona і Cangrande II della Scala · Veure més »
Cansignoro della Scala
Cansignoro della Scala fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: Verona і Cansignoro della Scala · Veure més »
Carí
p.
Nou!!: Verona і Carí · Veure més »
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Nou!!: Verona і Carbonaris · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Verona і Carlemany · Veure més »
Cenòmans
Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.
Nou!!: Verona і Cenòmans · Veure més »
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Nou!!: Verona і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Congrés de Verona
El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.
Nou!!: Verona і Congrés de Verona · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Verona і Constantí I el Gran · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Verona і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Verona і Dalmàcia · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Verona і Deci (emperador romà) · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Verona і Desideri d'Ístria · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Verona і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric II de Baviera
Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.
Nou!!: Verona і Enric II de Baviera · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Verona і Estilicó · Veure més »
Eugans
Els eugans (en llatí Euganei) eren un antic poble del nord d'Itàlia.
Nou!!: Verona і Eugans · Veure més »
Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja
La Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR) és una organització d'ajuda humanitària mundial que arriba a 160 milions de persones cada any a través de les seves Societats Nacionals de 192 membres.
Nou!!: Verona і Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Verona і Ferrara · Veure més »
Festival de Verona
El Festival de Verona és un cèlebre festival d'òpera que té lloc cada estiu a l'amfiteatre romà de Verona, a Itàlia.
Nou!!: Verona і Festival de Verona · Veure més »
Fotí de Sírmium
Fotí, en llatí: Photinus (Galàcia, al voltant de 300 - Galàcia, 376), va ser un bisbe romà del segle IV recordat pels cristians com herètic.
Nou!!: Verona і Fotí de Sírmium · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Verona і França · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Verona і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Fregnano della Scala
Fregnano della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala.
Nou!!: Verona і Fregnano della Scala · Veure més »
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Nou!!: Verona і Gai Valeri Catul · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Verona і Gal·liè · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Verona і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Giuseppe Gazola
va ser un pioner de la medicina científica i gran crític de les teories de Galé i dels escolàstics.
Nou!!: Verona і Giuseppe Gazola · Veure més »
Giuseppe Torelli
Giuseppe Torelli (Verona, 22 d'abril de 1658 - Bolonya, 8 de febrer de 1709) fou un violinista i compositor italià.
Nou!!: Verona і Giuseppe Torelli · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Verona і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guillem della Scala
Guillem della Scala (Guglielmo) fou fill de Cangrande II della Scala.
Nou!!: Verona і Guillem della Scala · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Verona і Hèruls · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Verona і Itàlia · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Verona і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Legnano
Legnano és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.
Nou!!: Verona і Legnano · Veure més »
Llac de Garda
El llac de Garda (en llombard Lag de Garda, en vènet Łago de Garda, en italià Lago di Garda o Benàco, en llatí Benacus) és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que té riba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).
Nou!!: Verona і Llac de Garda · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Verona і Llengües cèltiques · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Verona і Lliga Llombarda · Veure més »
Lliga Veronesa
La Lliga veronesa fou una aliança de ciutats de tendència güelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.
Nou!!: Verona і Lliga Veronesa · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Verona і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Verona і Llombardia · Veure més »
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Nou!!: Verona і Luci III · Veure més »
Manfred della Scala
Manfred della Scala, nascut el 1215, fou canònic de la catedral de Verona i el 1241 bisbe de la ciutat, càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1256.
Nou!!: Verona і Manfred della Scala · Veure més »
Marca de Caríntia
X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Verona і Marca de Caríntia · Veure més »
Marca de Verona
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al, no va tenir existència real després del.
Nou!!: Verona і Marca de Verona · Veure més »
Marca Oriental de Baviera
Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).
Nou!!: Verona і Marca Oriental de Baviera · Veure més »
Mastino I della Scala
Leonardino, conegut com a Mastino I della Scala, fou fill de Jacopino della Scala.
Nou!!: Verona і Mastino I della Scala · Veure més »
Mastino II della Scala
Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.
Nou!!: Verona і Mastino II della Scala · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Verona і Matilde de Canossa · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Verona і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Verona і Màntua · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Verona і Mòdena · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Verona і Múnic · Veure més »
Michele Sanmicheli
Porta Terraferma a Zadar. Michele Sanmicheli, de vegades també transcrit com Sammicheli, Sanmichele o Sammichele (San Michele Extra, Verona, 1484 — 1559) va ser un arquitecte italià del Manierisme.
Nou!!: Verona і Michele Sanmicheli · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Verona і Narsès · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Verona і Nàpols · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Verona і Nimes · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Verona і Odoacre · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Verona і Palestina · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Verona і Pannònia · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Verona і Papa Lleó I · Veure més »
Papa Urbà III
Urbà III (Cuggiono, 1120 - † Ferrara, 20 d'octubre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1185 al 1187.
Nou!!: Verona і Papa Urbà III · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Verona і Parma · Veure més »
Pastrengo
Pastrengo és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto, situat a uns 120 quilòmetres a l'oest de Venècia i a uns 15 quilòmetres al nord-oest de Verona.
Nou!!: Verona і Pastrengo · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Verona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau Alboí della Scala
Pau Alboí della Scala fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: Verona і Pau Alboí della Scala · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Verona і Pau de Constança · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Verona і Pàdua · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Verona і Plini el Vell · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Verona і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Verona і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Verona
La província de Verona és una província forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.
Nou!!: Verona і Província de Verona · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: Verona і Pula · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Verona і Rússia · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Verona і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Verona і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Verona і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Verona і República de Venècia · Veure més »
República Social Italiana
Mapa de la RSI La República Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.
Nou!!: Verona і República Social Italiana · Veure més »
Rivoli
Rivoli és un municipi italià a la ciutat metropolitana de Torí (regió del Piemont).
Nou!!: Verona і Rivoli · Veure més »
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.
Nou!!: Verona і Romeu i Julieta · Veure més »
Salò
Salò és un municipi italià d'una mica més de 10000 habitants de la província de Brescia, a la Llombardia.
Nou!!: Verona і Salò · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Verona і Salzburg · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Verona і Santa Aliança · Veure més »
Santa Lucía
* Santa Lucia del Mela, municipi italià dins de la província de Messina.
Nou!!: Verona і Santa Lucía · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Verona і Sardenya · Veure més »
Tabernaemontana
Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.
Nou!!: Verona і Tabernaemontana · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Verona і Teodoric el Gran · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Verona і Titus Livi · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Verona і Toscana · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Verona і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Nou!!: Verona і Trento · Veure més »
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Nou!!: Verona і Treviso · Veure més »
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Nou!!: Verona і Turcilings · Veure més »
Ugo Amaldi
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Verona і Ugo Amaldi · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Verona і UNESCO · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Verona і Unificació italiana · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Verona і Vèneto · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Verona і Vènets · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Verona і Vespasià · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Verona і Vicenza · Veure més »
Villafranca di Verona
Villafranca di Verona és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Verona.
Nou!!: Verona і Villafranca di Verona · Veure més »
Vincenzo Ruffo
Vincenzo Ruffo (Verona, 1510 - 1587) fou un músic madrigalista veronès.
Nou!!: Verona і Vincenzo Ruffo · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Verona і Vitel·li · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Verona і William Shakespeare · Veure més »
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Nou!!: Verona і Zähringen · Veure més »
Zenó de Verona
Zenó (Zenon), en italià Zenone) (Nord d'Àfrica, ca.
Nou!!: Verona і Zenó de Verona · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1061 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1074 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1100 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1115 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1136 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1164 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1167 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1181 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1183 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1184 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1185 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1205 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1232 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1233 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1236 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Verona і 1247 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1253 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1260 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1263 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1277 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1301 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1304 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1311 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1329 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1352 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Verona і 1354 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1359 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1365 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Verona і 1375 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1381 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1387 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Verona і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Verona і 1405 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1509 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Verona і 1512 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Verona і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1517 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1583 · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 16 d'octubre · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 16 de juliol · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1630 · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 17 d'abril · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Verona і 1750 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Verona і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Verona і 1797 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1798 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 18 d'octubre · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1801 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Verona і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1814 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 1822 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1848 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Verona і 1850 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1866 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1943 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Verona і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Verona і 1945 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 2 d'agost · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 22 d'octubre · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 23 de juny · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 24 de juny · Veure més »
249
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 249 · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 26 de juliol · Veure més »
265
El 265 (CCLXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Verona і 265 · Veure més »
283
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 283 · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Verona і 3 de desembre · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 312 · Veure més »
403
El 403 (CDIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Verona і 403 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Verona і 452 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 489 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Verona і 493 · Veure més »
526
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 526 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Verona і 568 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Verona і 69 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 774 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 843 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Verona і 895 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 913 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Verona і 952 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Verona і 955 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Verona і 961 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Verona і 975 · Veure més »
