Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Andrew Wiles, Angle, Antic Egipte, Aritmètica, Axioma, Índia, Àlgebra, Àrea, Babilònia, Babiloni, Bartel van der Waerden, Bhaskara II, Blau, Carl Friedrich Gauß, Catet, Càlcul (matemàtiques), Cercle màxim, Cinquè postulat d'Euclides, Circumferència, Conjectura, Cosmologia, Curvatura, Darrer teorema de Fermat, Demostració (matemàtiques), Diagonal, Diagrama, Dibuixos animats, Dinastia Han, Dinastia Zhou, Edat mitjana, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Energia, Equació, Esfera, Espai, Espai de Hilbert, Euclides, Fórmula, Forat negre, Fracció, Funció hiperbòlica, Geodèsica, Geometria, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, George Johnston Allman, Gran Bretanya, ..., Hermetisme, Hipotenusa, Identitat de Parseval, James Abram Garfield, Java (llenguatge de programació), Lema (matemàtiques), Leonardo da Vinci, Literatura, Llei de reciprocitat quadràtica, Longitud, Matèria, Matemàtiques, Música, Megàlit, Misticisme, Nombre irracional, Nombre natural, Ortoedre, Pitagòrics, Pitàgores, Plimpton 322, Plutarc de Queronea, Polígon, Potenciació, Procle, Quadrat (àlgebra), Quadrat (polígon), Relativitat general, Roig, Símbol, Segle III aC, Segle X aC, Segle XVIII aC, Segle XXV aC, Sistema de coordenades cartesianes, Suma, Taronja (color), Teatre, Teorema, Teorema de Clairaut, Teorema de de Gua, Teorema de Tales, Teorema del catet, Teorema del cosinus, Terna pitagòrica, Tetràedre, Triangle, Triangle rectangle, Trigonometria, Verd, Xina, 400. Ampliar l'índex (52 més) »
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Andrew Wiles · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Angle · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Antic Egipte · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Aritmètica · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Axioma · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Índia · Veure més »
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Àlgebra · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Àrea · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Babilònia · Veure més »
Babiloni
El babiloni entre les llengües semítiques de l'antigutat (segle I dC) El babiloni és la denominació que rep el dialecte de l'accadi que es parlava a Babilònia des de principis del II mil·lenni aC i que fou, durant molt de temps, la llengua literària i diplomàtica per excel·lència del Pròxim Orient.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Babiloni · Veure més »
Bartel van der Waerden
va ser un matemàtic neerlandès.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Bartel van der Waerden · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Bhaskara II · Veure més »
Blau
El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Blau · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Catet
Triangle rectangle Un catet, en geometria, és qualsevol dels dos costats menors (adjacents) d'un triangle rectangle -els que conformen l'angle recte.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Catet · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Cercle màxim · Veure més »
Cinquè postulat d'Euclides
'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Cinquè postulat d'Euclides · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Circumferència · Veure més »
Conjectura
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Conjectura · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Cosmologia · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Curvatura · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Diagonal
Diagonals d'un cub de costats de longitud unitària. AC' (pintat en blau) és una diagonal espacial de longitud \sqrt 3, mentre que AC (pintat en vermell) és una diagonal de cara de longitud \sqrt 2. Una diagonal és una línia que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Diagonal · Veure més »
Diagrama
Models d'arbre de Porfiri, dissenyat per Porfiri en ''Isagoge'' (268-270). pàgines.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Diagrama · Veure més »
Dibuixos animats
Els dibuixos animats són una producció audiovisual, normalment realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà) dirigits sobretot al cinema i a la televisió.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Dibuixos animats · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Dinastia Zhou · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Edat mitjana · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Elements d'Euclides · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Energia · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Equació · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Esfera · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Espai · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Espai de Hilbert · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Euclides · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Fórmula · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Forat negre · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Fracció · Veure més »
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Funció hiperbòlica · Veure més »
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geodèsica · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geometria · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geometria esfèrica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Geometria no euclidiana · Veure més »
George Johnston Allman
George Johnston Allman (1824-1904) va ser un matemàtic irlandès.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і George Johnston Allman · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Gran Bretanya · Veure més »
Hermetisme
Hermes Trismegist Lhermetisme és l'estudi i la pràctica de la filosofia oculta i màgica, relacionada amb els escrits atribuïts a Hermes Trismegist (Hermes Tres vegades Gran), una divinitat sincrètica que combina aspectes de la mitologia del déu grec Hermes i el déu egipci Thoth.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Hermetisme · Veure més »
Hipotenusa
Un triangle rectangle i la seva hipotenusa, ''h'', i els seus catets, ''c1'' i ''c₂''. La hipotenusa d'un triangle rectangle és el costat més llarg del triangle; el costat oposat a l'angle recte.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Hipotenusa · Veure més »
Identitat de Parseval
En anàlisi matemàtica, la identitat de Parseval és un resultat fonamental sobre la suma de certes sèries obtingudes a partir de la sèrie de Fourier d'una funció.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Identitat de Parseval · Veure més »
James Abram Garfield
James Abram Garfield (Moreland Hills, Ohio, 19 de novembre de 1831 - Elberon (Long Branch), Nova Jersey, 19 de setembre de 1881) va ser el vintè president dels Estats Units.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і James Abram Garfield · Veure més »
Java (llenguatge de programació)
Duke, la mascota del Java. Codi font d'un programa escrit amb el llenguatge de programació Java El Java és un llenguatge de programació dissenyat el 1990 per James Gosling amb altres companys de Sun Microsystems a partir del llenguatge C. Des del seu naixement fou pensat com un llenguatge orientat a objectes.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Java (llenguatge de programació) · Veure més »
Lema (matemàtiques)
En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Lema (matemàtiques) · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Leonardo da Vinci · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Literatura · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Longitud · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Matèria · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Matemàtiques · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Música · Veure més »
Megàlit
Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Megàlit · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Misticisme · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Nombre irracional · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Nombre natural · Veure més »
Ortoedre
Un ortoedre Un ortoedre és un paral·lelepípede ortogonal, és a dir, que les seves cares formen entre si angles díedres rectes.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Ortoedre · Veure més »
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Pitagòrics · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Pitàgores · Veure més »
Plimpton 322
Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Plimpton 322 · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Polígon · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Potenciació · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Procle · Veure més »
Quadrat (àlgebra)
El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Quadrat (àlgebra) · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Quadrat (polígon) · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Relativitat general · Veure més »
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Roig · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Símbol · Veure més »
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Segle III aC · Veure més »
Segle X aC
El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Segle X aC · Veure més »
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Segle XVIII aC · Veure més »
Segle XXV aC
El segle XXV aC és un període de l'edat antiga que suposa l'entrada massiva de Sud-amèrica en la història i l'auge de l'Índia com a civilització.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Segle XXV aC · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Suma · Veure més »
Taronja (color)
El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Taronja (color) · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teatre · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema · Veure més »
Teorema de Clairaut
En matemàtiques, el teorema de Clairaut (també conegut com a teorema de Schwarz o de Young) mostra la igualtat de les derivades creuades d'una funció f sempre que: tingui derivades parcials contínues per qualsevol punt del domini obert \Omega, per exemple, prenguem el punt a.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema de Clairaut · Veure més »
Teorema de de Gua
Tetraedre amb angles rectes al vèrtex O En geometria, el Teorema de de Gua (pel matemàtic francès Jean Paul de Gua de Malves) és una analogia tridimensional del teorema de Pitàgores.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema de de Gua · Veure més »
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema de Tales · Veure més »
Teorema del catet
El teorema del catet estableix que el catet (AB) d'un triangle rectangle (ABC) és mitjana proporcional o geomètrica entre la hipotenusa (AC) i la projecció (AH) d'aquest catet sobre la hipotenusa.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema del catet · Veure més »
Teorema del cosinus
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Teorema del cosinus · Veure més »
Terna pitagòrica
Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Terna pitagòrica · Veure més »
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Tetràedre · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Triangle · Veure més »
Triangle rectangle
Un triangle rectangle és un cas particular de triangle per al qual les relacions fonamentals se simplifiquen i que es fa servir especialment en el càlcul de volums de cossos més complexos o en el camp de la resolució de diversos problemes geomètrics.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Triangle rectangle · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Trigonometria · Veure més »
Verd
Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Verd · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і Xina · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Teorema de Pitàgores і 400 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teorema de Pitàgoras, Teorema de la hipotenusa.
