Accés més ràpid que el navegador!
221 les relacions: Abstracció (filosofia), Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Acció (matemàtiques), Adolf Iuixkévitx, Agrimensura, Al-Mahaní, Alain Connes, Anàlisi complexa, Anàlisi d'elements finits, Anàlisi matemàtica, Angle, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Aritmètica, Astronomia, Axioma, Àrea, Bisectriu, Carl Friedrich Gauß, Cartografia, Càlcul infinitesimal, Còmic, Centre (geometria), Ciència, Ciència-ficció, Cilindre, Cinema, Circumferència, Civilització de la vall de l'Indus, Complexitat computacional, Concepte, Coneixement, Conjunt, Construcció, Corba, Desplaçament, Dibuix, Dibuix tècnic, Difracció, Dimensió, Disseny assistit per ordinador, Disseny industrial, Distància, Eclecticisme, Edat mitjana, Edat moderna, El·lipse, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, ..., Enginy (artefacte), Enginyeria, Equació, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Erazmus Ciolek Witelo, Escola primària, Esfera, Espai, Espai de Minkowski, Espai euclidià, Espai hiperbòlic, Espai homogeni, Espai mètric, Espai projectiu, Espai vectorial, Estadi, Euclides, Felix Klein, Figura geomètrica, Filòsof, Forma geomètrica, Funció, Geodèsia, Geometria afí, Geometria algebraica, Geometria analítica, Geometria descriptiva, Geometria diferencial, Geometria el·líptica, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Geometria projectiva, Geometria riemanniana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Giovanni Girolamo Saccheri, Girard Desargues, Grec, Grup (matemàtiques), Guersònides, Hèlix (geometria), Henri Poincaré, Hipòtesi, Homologia (àlgebra), Ibn al-Hàytham, Igualtat (matemàtiques), Imaginació, Informàtica, Intersecció, Introducció a la teoria de grups, Intuïció, Isaac Newton, Jàbir ibn Àflah, János Bolyai, Joc, Johannes Kepler, John Playfair, John Wallis, Literatura, Liu Hui, Llatí, Llibre, Llibre d'òptica, Lluna, Ludwig Schläfli, Matemàtiques, Matemàtiques i futbol, Màquina, Mètrica (matemàtiques), Mòdul, Món islàmic, Mecànica clàssica, Mesopotàmia, Mesura, Mozi, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nassir-ad-Din at-Tussí, Navegació, Nikolai Lobatxevski, Nombre, Nombre parell, Norma (matemàtiques), Objecte, Obra pública, Omar Khayyam, Onze, Operació matemàtica, Optimització matemàtica, Oronce Finé, Paper, Papir de Moscou, Papir de Rhind, Paraboloide, Paral·lelisme (geometria), Paràmetre, Paret, Paviment, Pàgina, Pedro Nunes, Perpendicularitat, Pierre de Fermat, Pilota, Pla, Plànol (cartografia), Posició, Problema, Programa d'Erlangen, Projecció gràfica, Projecte (economia), Propietat commutativa, Proporcionalitat, Punt (geometria), Punt mitjà, Quadrilàter, Raonament deductiu, Ràtio, Recta, Relació, Relativitat general, René Descartes, Representació, Resolució de triangles, Rotació (matemàtiques), Sòlid platònic, Secció àuria, Segment lineal, Semblança, Sextant astronòmic, Simetria, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema dinàmic, Sol, Superfície de Riemann, Tangent, Tensor mètric, Teorema de Tales, Teoria de cordes, Teoria de la relativitat, Terra, Thàbit ibn Qurra, Topografia, Topologia, Topologia algebraica, Trajectòria, Transformació afí, Translació (geometria), Trigonometria, Unió, Variables dependents i independents, Varietat (matemàtiques), Varietat complexa, Varietat simplèctica, Vint-i-tres, Volum, Zhang Heng, 1048, 1131, 1310, 1591, 1596, 1601, 1650, 1661, 1665, 1872, 836, 853, 901. Ampliar l'índex (171 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Geometria і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.
Nou!!: Geometria і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní · Veure més »
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs. En matemàtiques, un grup de simetria és una abstracció emprada per descriure les simetries d'un objecte.
Nou!!: Geometria і Acció (matemàtiques) · Veure més »
Adolf Iuixkévitx
Adolf-Andrei Pàvlovitx Iuixkévitx va ser un historiador de les matemàtiques soviètic.
Nou!!: Geometria і Adolf Iuixkévitx · Veure més »
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Nou!!: Geometria і Agrimensura · Veure més »
Al-Mahaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Issa ibn Àhmad Al-Mahaní o, més senzillament, Muhàmmad ibn Issa al-Mahaní va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Geometria і Al-Mahaní · Veure més »
Alain Connes
Alain Connes (1 d'abril de 1947, Draguignan, França) és un matemàtic francès, actualment professor al Collège de France, l'IHÉS, The Ohio State University i la Vanderbilt University.
Nou!!: Geometria і Alain Connes · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Geometria і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi d'elements finits
Exemple de malla d'EF per a un problema 2D d'una configuració magnetoestàtica. Noteu que la malla és més densa al voltant de l'objecte d'interès Visualització d'un xoc asimètric en un cotxe, usant l''''anàlisi d'elements finits'''.El mètode d'anàlisi d'elements finits (en anglès Finite element analysis, FEA) és una eina de càlcul per a l'enginyeria que consisteix a crear un model degudament simplificat i informatitzat d'un objecte o conjunt d'objectes, sotmetre'l a una sol·licitació degudament simplificada i analitzar-ne uns resultats específics.
Nou!!: Geometria і Anàlisi d'elements finits · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Geometria і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Geometria і Angle · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Geometria і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Geometria і Antiga Grècia · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Geometria і Aplicació lineal · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Geometria і Aritmètica · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Geometria і Astronomia · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Geometria і Axioma · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Geometria і Àrea · Veure més »
Bisectriu
'''Bisectriu''' de l'angle \widehatxOy La bisectriu d'un angle és la recta que el divideix en dos angles iguals.
Nou!!: Geometria і Bisectriu · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Geometria і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: Geometria і Cartografia · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Geometria і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Còmic
Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.
Nou!!: Geometria і Còmic · Veure més »
Centre (geometria)
Centre d'una circumferència En geometria, el centre d'un cos o figura és un punt situat, en algun sentit, just al mig seu.
Nou!!: Geometria і Centre (geometria) · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Geometria і Ciència · Veure més »
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Nou!!: Geometria і Ciència-ficció · Veure més »
Cilindre
Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.
Nou!!: Geometria і Cilindre · Veure més »
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Nou!!: Geometria і Cinema · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Geometria і Circumferència · Veure més »
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Nou!!: Geometria і Civilització de la vall de l'Indus · Veure més »
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Nou!!: Geometria і Complexitat computacional · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Geometria і Concepte · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Geometria і Coneixement · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Geometria і Conjunt · Veure més »
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Nou!!: Geometria і Construcció · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Geometria і Corba · Veure més »
Desplaçament
* Demografia.
Nou!!: Geometria і Desplaçament · Veure més »
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Nou!!: Geometria і Dibuix · Veure més »
Dibuix tècnic
Dibuix tècnic del símbol monetari de l'euro. Un dibuix tècnic ha de facilitar la visualització de tots els detalls de la peça, per permetre la seva anàlisi i la seva futura construcció. Vistes estàndards usades en el dibuix arquitectònic. Mides de paper ISO La matèria de dibuix tècnic desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i posterior solució gràfica dels problemes, amb un component de recerca i planificació dels processos.
Nou!!: Geometria і Dibuix tècnic · Veure més »
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Nou!!: Geometria і Difracció · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Geometria і Dimensió · Veure més »
Disseny assistit per ordinador
Disseny assistit per ordinador (DAO) és l'ús d'ordinadors per ajudar en la creació, modificació, anàlisi o optimització en el disseny d'un producte.
Nou!!: Geometria і Disseny assistit per ordinador · Veure més »
Disseny industrial
El disseny industrial és la branca del disseny orientada a la conceptualització d'idees encaminades resolució de les relacions formals i funcionals dels objectes amb els seus possibles usuaris.
Nou!!: Geometria і Disseny industrial · Veure més »
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Nou!!: Geometria і Distància · Veure més »
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Nou!!: Geometria і Eclecticisme · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Geometria і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Geometria і Edat moderna · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Geometria і El·lipse · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Geometria і Elements d'Euclides · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Geometria і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Enginy (artefacte)
Un enginy o artefacte és qualsevol obra manual realitzada amb un propòsit o funció tècnica específica.
Nou!!: Geometria і Enginy (artefacte) · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Geometria і Enginyeria · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Geometria і Equació · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Geometria і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Geometria і Equació de tercer grau · Veure més »
Erazmus Ciolek Witelo
Portada del ''Vitellonis Thuringopoloni opticae libri decem'' (Deu Llibres d'Òptica pel turingi-polonès Witelo) Erazmus Ciolek Witelo (també anomenat Witelo; Witelon; Vitellio; Vitello; Vitello Thuringopolonis; Vitulon; Erazm Ciołek; nascut ca. 1237, probablement en Legnica en Baixa Silesia; mort probablement entre 1280 i 1290, potser fins a 1314) va ser un frare, teòleg, físic, filòsof natural i matemàtic.
Nou!!: Geometria і Erazmus Ciolek Witelo · Veure més »
Escola primària
Una escola primària o primera etapa de l'educació bàsica dona educació per a nens de quatre a onze anys, i de vegades fins a tretze anys.
Nou!!: Geometria і Escola primària · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Geometria і Esfera · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Geometria і Espai · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Geometria і Espai de Minkowski · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Geometria і Espai euclidià · Veure més »
Espai hiperbòlic
En matemàtiques, l'espai hiperbòlic és un espai, introduït al pels matemàtics János Bolyai i Nikolai Ivànovitx Lobatxevski de manera independent, que es defineix en una geometria no euclidiana anomenada geometria hiperbòlica.
Nou!!: Geometria і Espai hiperbòlic · Veure més »
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Nou!!: Geometria і Espai homogeni · Veure més »
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Nou!!: Geometria і Espai mètric · Veure més »
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Nou!!: Geometria і Espai projectiu · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Geometria і Espai vectorial · Veure més »
Estadi
Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona Un estadi és una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats.
Nou!!: Geometria і Estadi · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Geometria і Euclides · Veure més »
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Nou!!: Geometria і Felix Klein · Veure més »
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Nou!!: Geometria і Figura geomètrica · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Geometria і Filòsof · Veure més »
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Nou!!: Geometria і Forma geomètrica · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Geometria і Funció · Veure més »
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Nou!!: Geometria і Geodèsia · Veure més »
Geometria afí
La geometria afí és la geometria dels espai afins.
Nou!!: Geometria і Geometria afí · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Geometria і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Geometria і Geometria analítica · Veure més »
Geometria descriptiva
Exemple de quatre representacions en dos dimensions d'un mateix objecte tridimensional Geometria descriptiva és la branca de la geometria que permet la representació d'objectes tridimensionals en el pla de dues dimensions, utilitzant un conjunt específic de procediments.
Nou!!: Geometria і Geometria descriptiva · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Geometria і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria el·líptica
La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.
Nou!!: Geometria і Geometria el·líptica · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Geometria і Geometria esfèrica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Geometria і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Geometria і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Geometria і Geometria no euclidiana · Veure més »
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Nou!!: Geometria і Geometria projectiva · Veure més »
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Nou!!: Geometria і Geometria riemanniana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Geometria і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Giovanni Girolamo Saccheri
Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.
Nou!!: Geometria і Giovanni Girolamo Saccheri · Veure més »
Girard Desargues
Girard Desargues va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per ser l'iniciador de la geometria projectiva.
Nou!!: Geometria і Girard Desargues · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Geometria і Grec · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Geometria і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Guersònides
Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.
Nou!!: Geometria і Guersònides · Veure més »
Hèlix (geometria)
L'hèlix (cos ''t'', sin ''t'', ''t'') des de ''t''.
Nou!!: Geometria і Hèlix (geometria) · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Geometria і Henri Poincaré · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Geometria і Hipòtesi · Veure més »
Homologia (àlgebra)
Homologia en matemàtiques, és una manera general d'associar una seqüència d'objectes algebraics, com ara mòduls o grups abelians, amb altres objectes matemàtics com espais topològics.
Nou!!: Geometria і Homologia (àlgebra) · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Geometria і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Igualtat (matemàtiques)
En matemàtiques, s'anomena igualtat a una expressió que indica l'equivalència entre dues entitats.
Nou!!: Geometria і Igualtat (matemàtiques) · Veure més »
Imaginació
Il·lustració del Quixot de Gustave Doré. "Un món d'idees desordenades es van apinyar en la seva imaginació" La imaginació (del llatí imaginatĭo, -ōnis) és la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del món; un procés superior que permet a l'individu manipular informació generada intrínsecament amb la finalitat de crear una representació percebuda pels sentits de la ment.
Nou!!: Geometria і Imaginació · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Geometria і Informàtica · Veure més »
Intersecció
Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.
Nou!!: Geometria і Intersecció · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Geometria і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
Intuïció
La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).
Nou!!: Geometria і Intuïció · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Geometria і Isaac Newton · Veure més »
Jàbir ibn Àflah
Abu-Muhàmmad Jàbir ibn Àflah (vers 1100 – vers 1150) va ser un astrònom i matemàtic de Sevilla, del.
Nou!!: Geometria і Jàbir ibn Àflah · Veure més »
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Nou!!: Geometria і János Bolyai · Veure més »
Joc
Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.
Nou!!: Geometria і Joc · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Geometria і Johannes Kepler · Veure més »
John Playfair
John Playfair fou un científic escocès del, germà de William Playfair.
Nou!!: Geometria і John Playfair · Veure més »
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Nou!!: Geometria і John Wallis · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Geometria і Literatura · Veure més »
Liu Hui
Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.
Nou!!: Geometria і Liu Hui · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Geometria і Llatí · Veure més »
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Nou!!: Geometria і Llibre · Veure més »
Llibre d'òptica
Portada del text en llatí ''Opticae Thesaurus'', que inclou el ''Llibre d'òptica'' dIbn al-Tàrafa, mostrant l'arc de Sant Martí, l'ús d'espills parabòlics per incendiar vaixells, la distorsió de les imatges causada per la refracció en l'aigua, i altres efectes òptics El Llibre d'òptica (o) és un tractat en set volums sobre òptica i sobre altres camps del saber, escrit per l'estudiós medieval Ibn al-Tàrafa (965– c.1040).
Nou!!: Geometria і Llibre d'òptica · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Geometria і Lluna · Veure més »
Ludwig Schläfli
Ludwig Schläfli (15 de gener de 1814 - 20 de març de 1895) va ser un geòmetra i analista complex suís, una de les figures clau en el desenvolupament de la noció d'espais de dimensions majors que 3.
Nou!!: Geometria і Ludwig Schläfli · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Geometria і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques i futbol
Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.
Nou!!: Geometria і Matemàtiques i futbol · Veure més »
Màquina
Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.
Nou!!: Geometria і Màquina · Veure més »
Mètrica (matemàtiques)
longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Geometria і Mètrica (matemàtiques) · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Geometria і Mòdul · Veure més »
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Nou!!: Geometria і Món islàmic · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Geometria і Mecànica clàssica · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Geometria і Mesopotàmia · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Geometria і Mesura · Veure més »
Mozi
Mozi (en xinès: 墨子, pinyin: Mòzǐ, Wade-Giles: Mo Tzu, llatinitzat com a Micius, 'mestre Mo'), de nom veritable Mo Di (墨翟) (vers el 480 aC - vers el 381 aC), va ser un pensador xinès en l'origen de l'escola anomenada ''moisme'' i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.
Nou!!: Geometria і Mozi · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Geometria і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Nou!!: Geometria і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Nou!!: Geometria і Navegació · Veure més »
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Nou!!: Geometria і Nikolai Lobatxevski · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Geometria і Nombre · Veure més »
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Nou!!: Geometria і Nombre parell · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Geometria і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Nou!!: Geometria і Objecte · Veure més »
Obra pública
Pont de l'exposició a València. En sentit ampli s'anomena obra pública a tot treball de construcció promogut per una administració pública (en oposició a obra privada).
Nou!!: Geometria і Obra pública · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Geometria і Omar Khayyam · Veure més »
Onze
L'onze és el nombre natural que segueix el deu i precedeix el dotze.
Nou!!: Geometria і Onze · Veure més »
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Nou!!: Geometria і Operació matemàtica · Veure més »
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Nou!!: Geometria і Optimització matemàtica · Veure més »
Oronce Finé
Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.
Nou!!: Geometria і Oronce Finé · Veure més »
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Nou!!: Geometria і Paper · Veure més »
Papir de Moscou
El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.
Nou!!: Geometria і Papir de Moscou · Veure més »
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Nou!!: Geometria і Papir de Rhind · Veure més »
Paraboloide
Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles. Un paraboloide és la superfície quàdrica tal que en cada un dels seus punts de la superfície hi podem fer passar un pla de manera que la secció de la superfície per aquest pla sigui una paràbola.
Nou!!: Geometria і Paraboloide · Veure més »
Paral·lelisme (geometria)
Les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles. En geometria, el paral·lelisme és una relació que s'estableix entre rectes o plans.
Nou!!: Geometria і Paral·lelisme (geometria) · Veure més »
Paràmetre
Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.
Nou!!: Geometria і Paràmetre · Veure més »
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Nou!!: Geometria і Paret · Veure més »
Paviment
Paviment de fusta. Paviment (del llatí pavimentu), en arquitectura, és la base horitzontal d'una certa construcció (o les diferents bases de cada nivell d'un edifici) que serveix de suport a les persones, animals o qualsevol peça de mobiliari.
Nou!!: Geometria і Paviment · Veure més »
Pàgina
Una pàgina o plana és cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui més d'un full, com ara un dossier o un llibre, més enllà de la coberta.
Nou!!: Geometria і Pàgina · Veure més »
Pedro Nunes
Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del.
Nou!!: Geometria і Pedro Nunes · Veure més »
Perpendicularitat
La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).
Nou!!: Geometria і Perpendicularitat · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Geometria і Pierre de Fermat · Veure més »
Pilota
Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.
Nou!!: Geometria і Pilota · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Geometria і Pla · Veure més »
Plànol (cartografia)
Plànol urbà. Plànol de la planta general d'un edifici. Els plànols són representacions gràfiques que indiquen o marquen ubicacions, des d'una ciutat fins a una casa.
Nou!!: Geometria і Plànol (cartografia) · Veure més »
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Nou!!: Geometria і Posició · Veure més »
Problema
Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.
Nou!!: Geometria і Problema · Veure més »
Programa d'Erlangen
El Programa d'Erlangen és un mètode de caracterització de geometries basada en la teoria de conjunts i geometria projectiva.
Nou!!: Geometria і Programa d'Erlangen · Veure més »
Projecció gràfica
La projecció gràfica és una tècnica de dibuix emprada per a representar un objecte sobre una superfície.
Nou!!: Geometria і Projecció gràfica · Veure més »
Projecte (economia)
Un projecte és una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei.
Nou!!: Geometria і Projecte (economia) · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Geometria і Propietat commutativa · Veure més »
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Nou!!: Geometria і Proporcionalitat · Veure més »
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Nou!!: Geometria і Punt (geometria) · Veure més »
Punt mitjà
compàs El punt mitjà M d'un segment lineal \overline és el punt del segment que equidista dels extrems A i B. M.
Nou!!: Geometria і Punt mitjà · Veure més »
Quadrilàter
Sis quadrilàters de diferents tipus. En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
Nou!!: Geometria і Quadrilàter · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Geometria і Raonament deductiu · Veure més »
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Nou!!: Geometria і Ràtio · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Geometria і Recta · Veure més »
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Nou!!: Geometria і Relació · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Geometria і Relativitat general · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Geometria і René Descartes · Veure més »
Representació
* Representació de la realitat o una ficció de manera artística (dibuix, espectacle, etc.), tecnològica (realitat virtual, etc.), funcional (mapa, esquema, etc.).
Nou!!: Geometria і Representació · Veure més »
Resolució de triangles
En geometria, la resolució d'un triangle consisteix en la determinació dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, àrea) a partir d'alguns altres.
Nou!!: Geometria і Resolució de triangles · Veure més »
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Nou!!: Geometria і Rotació (matemàtiques) · Veure més »
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Nou!!: Geometria і Sòlid platònic · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Geometria і Secció àuria · Veure més »
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Nou!!: Geometria і Segment lineal · Veure més »
Semblança
Les formes geomètriques del mateix color són semblants Es diu que entre dos objectes hi ha una relació de semblança si es pot establir una relació entre els punts d'un dels objectes i els punts de l'altre de forma que la distància entre qualsevol parell de punts després de la transformació sigui la mateixa d'abans multiplicada per una constant.
Nou!!: Geometria і Semblança · Veure més »
Sextant astronòmic
El sextant astronòmic és un sextant de grans dimensions que s'usa fonamentalment per mesurar les posicions de les estrelles.
Nou!!: Geometria і Sextant astronòmic · Veure més »
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Nou!!: Geometria і Simetria · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Geometria і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Geometria і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Geometria і Sistema dinàmic · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Geometria і Sol · Veure més »
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Nou!!: Geometria і Superfície de Riemann · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Geometria і Tangent · Veure més »
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Nou!!: Geometria і Tensor mètric · Veure més »
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Nou!!: Geometria і Teorema de Tales · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Geometria і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Geometria і Teoria de la relativitat · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Geometria і Terra · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Geometria і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Nou!!: Geometria і Topografia · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Geometria і Topologia · Veure més »
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Nou!!: Geometria і Topologia algebraica · Veure més »
Trajectòria
* Trajectòria (cinemàtica), camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.
Nou!!: Geometria і Trajectòria · Veure més »
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Nou!!: Geometria і Transformació afí · Veure més »
Translació (geometria)
En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .
Nou!!: Geometria і Translació (geometria) · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Geometria і Trigonometria · Veure més »
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Nou!!: Geometria і Unió · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Geometria і Variables dependents i independents · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Geometria і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Nou!!: Geometria і Varietat complexa · Veure més »
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Nou!!: Geometria і Varietat simplèctica · Veure més »
Vint-i-tres
El vint-i-tres és un nombre natural que segueix el vint-i-dos i precedeix el vint-i-quatre.
Nou!!: Geometria і Vint-i-tres · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Geometria і Volum · Veure més »
Zhang Heng
Zhang Heng (78-139 EC) va ser un astrònom, matemàtic, inventor, geògraf, cartògraf, artista, poeta, estadista, i estudiós literari xinès originari de Nanyang, Henan.
Nou!!: Geometria і Zhang Heng · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geometria і 1048 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Geometria і 1131 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 1310 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Geometria і 1591 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Geometria і 1596 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 1601 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Geometria і 1650 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 1661 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 1665 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Geometria і 1872 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Geometria і 836 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 853 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Geometria і 901 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Geomètric, Geomètrica, Geomètriques, Geòmetra.
