Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Alans, Alaviv, Ambròs de Milà, Ammià Marcel·lí, Aquitània, Arianisme, Atanaric, Aurelià, Austrapius, Àsia Central, Batalla d'Abritus, Batalla d'Ad Salices, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrbar, Borgonya, Britànnia, Carpats, Carps, Cavalleria, Chauffailles, Clodoveu I, Cniva, Colonialisme, Comtat de Poitiers, Constantí I el Gran, Corresa, Credo de Nicea, Cultisme, Danubi, Dàcia, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dux bellorum, Emília-Romanya, Estilicó, Farnobius, Federats, Flavi Claudi Constantí, Flavi Honori, Fritigern, Gàl·lia, Gèpides, Gòtia, Germànics, Gots, Gregori de Tours, Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (367-369), ..., Huns, Iazigs, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Khildebert I, Lacrings, Limigants, Llengües cèltiques, Longobards, Mèsia, Mòdena, Mestre de la cavalleria, Muntènia, Nòmada, Nicolau de Mira, Notitia Dignitatum, Oltènia, Panegíric, Panegyrici Latini, Parma, Poitiers, Prefecte, Reconstrucció històrica, Regió de Frígia, Regiment, Saint-Germain-de-Lusignan, Saint-Senoch, Sàrmates, Sent Saupise, Tervings, Tiffauges, Tofalhas, Transsilvània, Valent, Vàndals, Venècia, Visigots, Zòsim, 250, 271, 328, 332, 336, 358, 359, 365, 370, 376, 377, 395, 398, 400, 451, 507, 565, 568. Ampliar l'índex (56 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Taifals і Alans · Veure més »
Alaviv
Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.
Nou!!: Taifals і Alaviv · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Taifals і Ambròs de Milà · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Taifals і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Taifals і Aquitània · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Taifals і Arianisme · Veure més »
Atanaric
Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.
Nou!!: Taifals і Atanaric · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Taifals і Aurelià · Veure més »
Austrapius
Austrapius (440 - 508) fou el darrer rei dels menapis Un cop conquerits a finals del per Clodoveu I, tant ell com el seu poble foren reubicats a l'est de Bèlgica, a la regió de Haspengouw al voltant de les actuals ciutats de Landen, Tongern, Herstal i Aquisgrà.
Nou!!: Taifals і Austrapius · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Taifals і Àsia Central · Veure més »
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Nou!!: Taifals і Batalla d'Abritus · Veure més »
Batalla d'Ad Salices
La batalla de Ad Salices va ser una batalla lliurada el setembre de l'any 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.
Nou!!: Taifals і Batalla d'Ad Salices · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Taifals і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Taifals і Batalla de Vouillé · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Taifals і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Taifals і Bàrbar · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Taifals і Borgonya · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Taifals і Britànnia · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Taifals і Carpats · Veure més »
Carps
Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.
Nou!!: Taifals і Carps · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Taifals і Cavalleria · Veure més »
Chauffailles
Chauffailles és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Taifals і Chauffailles · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Taifals і Clodoveu I · Veure més »
Cniva
Cniva (Kniwa, que vol dir "ganivet") fou un cabdill got del.
Nou!!: Taifals і Cniva · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Taifals і Colonialisme · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Taifals і Comtat de Poitiers · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Taifals і Constantí I el Gran · Veure més »
Corresa
La Corresa (19) (en francès Corrèze i en occità Corresa) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Taifals і Corresa · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Taifals і Credo de Nicea · Veure més »
Cultisme
Un cultisme, mot culte o mot savi és un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística.
Nou!!: Taifals і Cultisme · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Taifals і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Taifals і Dàcia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Taifals і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Taifals і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Taifals і Dux bellorum · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Taifals і Emília-Romanya · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Taifals і Estilicó · Veure més »
Farnobius
Farnobius (-377) fou un cabdill greutung.
Nou!!: Taifals і Farnobius · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Taifals і Federats · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Taifals і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Taifals і Flavi Honori · Veure més »
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Nou!!: Taifals і Fritigern · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Taifals і Gàl·lia · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Taifals і Gèpides · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Taifals і Gòtia · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Taifals і Germànics · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Taifals і Gots · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Taifals і Gregori de Tours · Veure més »
Guerra gòtica (250-251)
La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.
Nou!!: Taifals і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »
Guerra gòtica (367-369)
La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.
Nou!!: Taifals і Guerra gòtica (367-369) · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Taifals і Huns · Veure més »
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Taifals і Iazigs · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Taifals і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Taifals і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Taifals і Khildebert I · Veure més »
Lacrings
Els lacrings o també lacringis (en llatí lacringi) eren un poble possiblement germànic que va participar a les Guerres Marcomanes en temps de Marc Aureli.
Nou!!: Taifals і Lacrings · Veure més »
Limigants
Limigants (llatí: limigantes) era el nom d'una població que vivia vora el riu Tisza, al Banat, durant el.
Nou!!: Taifals і Limigants · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Taifals і Llengües cèltiques · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Taifals і Longobards · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Taifals і Mèsia · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Taifals і Mòdena · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Taifals і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Taifals і Muntènia · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Taifals і Nòmada · Veure més »
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Nou!!: Taifals і Nicolau de Mira · Veure més »
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Nou!!: Taifals і Notitia Dignitatum · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Taifals і Oltènia · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Taifals і Panegíric · Veure més »
Panegyrici Latini
Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.
Nou!!: Taifals і Panegyrici Latini · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Taifals і Parma · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Taifals і Poitiers · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Taifals і Prefecte · Veure més »
Reconstrucció històrica
Participants en una acte de '''reconstrucció històrica''' (exèrcit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial) es fotografien amb el monument al soldat Švejk. Sanok (Polònia), 2009 La reconstrucció històrica (o recreació històrica), en sentit genèric, és qualsevol activitat que prova de reproduir esdeveniments històrics; per exemple, és habitual de qualificar de "reconstrucció històrica" certes formes d'historiografia, així com certes novel·les, films i quadres la matèria dels quals és essencialment històrica.
Nou!!: Taifals і Reconstrucció històrica · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Taifals і Regió de Frígia · Veure més »
Regiment
El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.
Nou!!: Taifals і Regiment · Veure més »
Saint-Germain-de-Lusignan
Saint-Germain-de-Lusignan és un municipi francès situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Taifals і Saint-Germain-de-Lusignan · Veure més »
Saint-Senoch
Saint-Senoch és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i Loira i a la regió de 37238.
Nou!!: Taifals і Saint-Senoch · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Taifals і Sàrmates · Veure més »
Sent Saupise
Sent Sulpici los Bòsc (en francès Saint-Sulpice-les-Bois) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Taifals і Sent Saupise · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Taifals і Tervings · Veure més »
Tiffauges
Tiffauges és un municipi francès situat al departament de Vendée i a la regió de 85293.
Nou!!: Taifals і Tiffauges · Veure més »
Tofalhas
Tofalhas (en francès Touffailles) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Taifals і Tofalhas · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Taifals і Transsilvània · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Taifals і Valent · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Taifals і Vàndals · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Taifals і Venècia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Taifals і Visigots · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Taifals і Zòsim · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 250 · Veure més »
271
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 271 · Veure més »
328
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 328 · Veure més »
332
El 332 (CCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 332 · Veure més »
336
El 336 (CCCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 336 · Veure més »
358
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 358 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Taifals і 359 · Veure més »
365
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 365 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 370 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 376 · Veure més »
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 377 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 395 · Veure més »
398
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 398 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 400 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Taifals і 451 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Taifals і 507 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 565 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Taifals і 568 · Veure més »
