Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Absolutisme, Arquebisbat de Nàpols, Bisbat d'Aversa, Camarlenc (església catòlica), Cardenal, Càtedra, Cúria romana, Constitució, Dinastia borbònica, Enciclopèdia Espasa, Enrico Cialdini, Gregori XVI, Imperi Austríac, Infal·libilitat pontifical, Nàpols, Pius IX, Poder temporal, Regne de les Dues Sicílies, Restauració borbònica, Santa Sabina (títol cardenalici), Syllabus Errorum, Unificació italiana, 15 de setembre, 1810, 1833, 1845, 1846, 1848, 1861, 1865, 1866, 1877, 1878, 19 de gener, 25 de maig.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Absolutisme · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Camarlenc (església catòlica)
seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Cardenal · Veure més »
Càtedra
Càtedra del bisbe de Còrdova Una càtedra és la butaca en què seu un bisbe en els oficis litúrgics.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Càtedra · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Cúria romana · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Constitució · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Dinastia borbònica · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Enrico Cialdini
Enrico Cialdini (Castelvetro di Modena, 10 d'agost de 1811 - Liorna, Toscana. 8 de setembre de 1892) fou un militar i home d'Estat italià.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Enrico Cialdini · Veure més »
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Gregori XVI · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Imperi Austríac · Veure més »
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Infal·libilitat pontifical · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Nàpols · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Pius IX · Veure més »
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Poder temporal · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Restauració borbònica · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Syllabus Errorum · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Sisto Riario Sforza і Unificació italiana · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 15 de setembre · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1810 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1833 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1848 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1861 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1865 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1866 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 1878 · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 19 de gener · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sisto Riario Sforza і 25 de maig · Veure més »
