Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Aeci, Austràsia, Ayerbe, Bètica, Bearn, Brauli de Saragossa, Cànon (Bíblia), Costum, Dagobert, Dagobert I, Eusebi de Tarragona, Francs, Fredegari, Gàl·lia Narbonesa, Geila, Hispània Tarraconense, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Isidor de Sevilla, IV Concili de Toledo, Jaca, Jurament de fidelitat, Khíntila, Llista dels reis visigots, Marcià, Moràvia, París, Regne d'Aquitània, Regne de Borgonya, Reims, Samus Aran, Santa Leocadia, Saragossa, Septimània, Sou (moneda), Suíntila, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Turismund, Txecs, Unció, Vascons, Visigots, Viteric, 12 de març, 26 de març, 5 de desembre, 625, 630, 631, ..., 632, 633, 634, 636, 641. Ampliar l'índex (5 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Sisenand і Aeci · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Sisenand і Austràsia · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Sisenand і Ayerbe · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Sisenand і Bètica · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Sisenand і Bearn · Veure més »
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Nou!!: Sisenand і Brauli de Saragossa · Veure més »
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Nou!!: Sisenand і Cànon (Bíblia) · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Sisenand і Costum · Veure més »
Dagobert
* Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda, rei dels francs entre els anys 629 i 639.
Nou!!: Sisenand і Dagobert · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Sisenand і Dagobert I · Veure més »
Eusebi de Tarragona
Eusebi fou arquebisbe de Tarragona nomenat el 610, de família hispano-romana.
Nou!!: Sisenand і Eusebi de Tarragona · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Sisenand і Francs · Veure més »
Fredegari
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.
Nou!!: Sisenand і Fredegari · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Sisenand і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Geila
Geila fou germà del rei Suíntila i associat al govern del Regne de Toledo el 625, juntament amb el seu nebot Ricimir, fill de Suíntila.
Nou!!: Sisenand і Geila · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Sisenand і Hispània Tarraconense · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Sisenand і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Sisenand і Incursió · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Sisenand і Isidor de Sevilla · Veure més »
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Nou!!: Sisenand і IV Concili de Toledo · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Sisenand і Jaca · Veure més »
Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal.
Nou!!: Sisenand і Jurament de fidelitat · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: Sisenand і Khíntila · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Sisenand і Llista dels reis visigots · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Sisenand і Marcià · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Sisenand і Moràvia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Sisenand і París · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Sisenand і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Sisenand і Regne de Borgonya · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Sisenand і Reims · Veure més »
Samus Aran
és un personatge fictici, protagonista de la saga Metroid.
Nou!!: Sisenand і Samus Aran · Veure més »
Santa Leocadia
Santa Leocadia és una església catòlica a la ciutat espanyola de Toledo.
Nou!!: Sisenand і Santa Leocadia · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Sisenand і Saragossa · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Sisenand і Septimània · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Sisenand і Sou (moneda) · Veure més »
Suíntila
Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.
Nou!!: Sisenand і Suíntila · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Sisenand і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Sisenand і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Nou!!: Sisenand і Turismund · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Sisenand і Txecs · Veure més »
Unció
''La Unció de David'', del Saltiri de Paris, segle X (Biblioteca Nacional de França, París). La unció o ungiment, és l'acte ritual d'abocar oli aromàtic sobre el cap d'una persona o sobre el cos sencer.
Nou!!: Sisenand і Unció · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Sisenand і Vascons · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Sisenand і Visigots · Veure més »
Viteric
Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.
Nou!!: Sisenand і Viteric · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sisenand і 12 de març · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sisenand і 26 de març · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sisenand і 5 de desembre · Veure més »
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sisenand і 625 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Sisenand і 630 · Veure més »
631
Sense descripció.
Nou!!: Sisenand і 631 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Sisenand і 632 · Veure més »
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Sisenand і 633 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sisenand і 634 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Sisenand і 636 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Sisenand і 641 · Veure més »
