Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Acre (Israel), Al-Kàmil ibn al-Àdil, Amalric I de Jerusalem, Candelera, Castell de Xawbak, Cinquena Croada, Crac de Moab, Damiata, Delta del Nil, Dinastia aiúbida, El Caire, Francesc d'Assís, Hongria, Jerusalem, Joan de Brienne, Legat, Oliver de Paderborn, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Pelagio Galvani, Península Itàlica, Província de Frísia, Regne de Jerusalem, Setena Croada, Setge de Damiata (1249), Simó III de Saarbrücken, Suez, Veracreu, 1168, 1218, 1219, 1221, 1249, 24 d'agost, 25 de febrer, 29 d'agost.
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Setge de Damiata і Acre (Israel) · Veure més »
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Nou!!: Setge de Damiata і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Nou!!: Setge de Damiata і Amalric I de Jerusalem · Veure més »
Candelera
La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.
Nou!!: Setge de Damiata і Candelera · Veure més »
Castell de Xawbak
Castell de Shawbak El castell de Xawbak, anteriorment conegut com a Mont-real o Mont Reial, tal com el van denominar els seus constructors, d'origen francès és una fortalesa dels croats en el costat oriental de la vall de l'Aravà, sobre una muntanya cònica, amb una esplèndida vista de la vall i al costat de la ciutat moderna de Xawbak, en el camí dels Reis, al sud de Jordània.
Nou!!: Setge de Damiata і Castell de Xawbak · Veure més »
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Nou!!: Setge de Damiata і Cinquena Croada · Veure més »
Crac de Moab
Plànol Vista a la mar Morta El Crac de Moab o Crac dels Moabites fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres.
Nou!!: Setge de Damiata і Crac de Moab · Veure més »
Damiata
Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.
Nou!!: Setge de Damiata і Damiata · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Setge de Damiata і Delta del Nil · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Setge de Damiata і Dinastia aiúbida · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Setge de Damiata і El Caire · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Setge de Damiata і Francesc d'Assís · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Setge de Damiata і Hongria · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Setge de Damiata і Jerusalem · Veure més »
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).
Nou!!: Setge de Damiata і Joan de Brienne · Veure més »
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Nou!!: Setge de Damiata і Legat · Veure més »
Oliver de Paderborn
Oliver de Paderborn, també anomenat Thomas Olivier, Olivier de Colònia, (c.1170-11 de setembre del 1227) fou un cardenal alemany de l'Església Catòlica, nomenat pel papa Honori III, que predicà la cinquena croada.
Nou!!: Setge de Damiata і Oliver de Paderborn · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Setge de Damiata і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Setge de Damiata і Orde del Temple · Veure més »
Pelagio Galvani
Pelagio Galvani (ca 1165, Gusendos — 30 de gener del 1230, Monte Cassino) fou un cardenal de l'Església Catòlica que actuà com a legat papal durant la Cinquena Croada.
Nou!!: Setge de Damiata і Pelagio Galvani · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Setge de Damiata і Península Itàlica · Veure més »
Província de Frísia
Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.
Nou!!: Setge de Damiata і Província de Frísia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Setge de Damiata і Regne de Jerusalem · Veure més »
Setena Croada
La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.
Nou!!: Setge de Damiata і Setena Croada · Veure més »
Setge de Damiata (1249)
El setge de Damiata del 1249 va ser un enfrontament bèl·lic que formà part de la Setena Croada.
Nou!!: Setge de Damiata і Setge de Damiata (1249) · Veure més »
Simó III de Saarbrücken
Simó III (c. 1180–1243) fou comte de Saarbrüken (també escrit Sarrebruk) des de l'any 1207 fins a la seva mort.
Nou!!: Setge de Damiata і Simó III de Saarbrücken · Veure més »
Suez
Suez és una ciutat egípcia amb vora 500.000 habitants (478.553 el 2004), capital de la governació homònima.
Nou!!: Setge de Damiata і Suez · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Setge de Damiata і Veracreu · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Setge de Damiata і 1168 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Damiata і 1218 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Damiata і 1219 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Damiata і 1221 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Damiata і 1249 · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Damiata і 24 d'agost · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Setge de Damiata і 25 de febrer · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Damiata і 29 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Setge de Damiata (1218), Setge de Damiata (1218-1219), Setge de Damiata (1218–1219), Setge de Damiata (1219), Setge de Damieta (1218–1219).
