Accés més ràpid que el navegador!
227 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Acròpoli, Ahmad ibn Uways, Akşehir, Aksaray, Ala Dagh (Iran), Ala Tagh, Alanya, Ali Burunduk, Amasya, Anadolu Hisari, Anatòlia, Andros, Ankara, Antalya, Antonio Acciauoli, Aq Qoyunlu, Armènia, Atenes, Awnik, Aydın, Şəmkir, İsa Çelebi, İzmit, İznik, Çanakkale, Çandarli Alí Paixà, Badakhxan, Baiazet I, Balat, Balıkesir, Barda (Azerbaidjan), Barquq, Büyük Menderes, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels karàsides, Beilicat dels saruhànides, Belgrad, Brusa, Carles VI de França, Cària, Cilícia, Comtat de Salona, Constantinoble, Corfú, Corint, Coron, Creta, ..., Danubi, Dardanels, Denizli, Despotat de Morea, Dinastia Candar, Dinastia Ming, Dinastia Yuan, Diyarbakır, Ducat de Naxos, Eğirdir, Edirne, Efes, El Caire, Elbrús, Elies Khoja, Enric III de Castella, Enric IV d'Anglaterra, Erzincan, Erzurum, Esmirna, Espòrades Septentrionals, Eufrates, Evliya Çelebi, Fàraj, Focea, Francesc II Gattiluso, Gal·lípoli, Ganja, Gazi Evrenos, Geòrgia, Genísser, Genguiskhànides, Gilan, Hülegü, Hindustan, Hissar, Il-kanat, Illa de Rodes, Imperi Otomà, Iraq, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jahan Xah Bahadur, Jaume I Crispo, Jònia, Kanat de Txagatai, Kara Yülük Osman Bey, Karahisar, Karaman, Karbala, Kastamonu, Kayseri, Kırşehir, Kızılırmak, Kütahya, Kemah (Erzincan), Khalil Sultan, Khublai Khan, Khwarizm, Konya, Kosovo, Kur, Kurdistan, Ladik, Laranda, Làmia, Lídia, Lesbos, Magnèsia del Meandre, Makran, Malatya, Manuel II Paleòleg, Manuel III de Trebisonda, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Maritsa, Mehmet I, Mendeixia, Mesèmbria, Milet, Miran Xah, Mirkhwand, Modó, Moldàvia, Mubàixir Bahadur, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Murat I, Murat II, Musa Çelebi, Naupacte, Negrepont, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Oropos, Pamfília, Pèrsia, Península Calcídica, Pera (Constantinoble), Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província de Siunia, Qara Yússuf, Quios, Ramadà, Rússia, Regió del Karabakh, República de Gènova, Rum, Rumèlia, Rustem ibn Úmar Xaykh, Sad Vaccas, Said Khoja, Samarcanda, Sèrbia, Síria, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Selçuk, Silistra, Sinope, Sistan, Sivas, Sivri Hisar, Sulayman Xah, Suleyman I, Sultan Husayn Mirza, Sultan Mahmud, Sultaniyya, Tabriz, Tahartan, Tamerlà, Tàtars negres, Teke, Tekeoğulları, Teodor Paleòleg, Tessalònica, Tessàlia, Tokat, Transoxiana, Tràcia, Trebisonda, Tuman Agha, Turan, Turquestan (desambiguació), Valàquia, Vardar, Xaban, Xah Malik, Xah Màlik (amir), Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ibrahim, Xaikh Nur al-Din, Xawwal, Xiraz, Xirvan (desambiguació), Yadghar Barles, Yeni Shehir, 11 d'abril, 14 d'abril, 14 de juny, 1402, 1403, 1404, 16 de febrer, 19 de febrer, 2 de desembre, 2 de setembre, 20 de febrer, 21 de novembre, 22 de setembre, 23 de febrer, 25 de febrer, 25 de gener, 28 de juliol, 3 d'agost, 5 d'abril, 5 de gener, 6 d'abril. Ampliar l'índex (177 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Acròpoli · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Akşehir · Veure més »
Aksaray
Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Aksaray · Veure més »
Ala Dagh (Iran)
Ala Dagh són unes muntanyes de l'Iran al Khurasan, al nord-est del país conegudes com a Kūh-e Ālā Dāḡ o Rešta-ye Ālā Dāḡ S'estenen del sud-oest al sud-est de Bojnurd durant uns 120 km, amb unes altures màximes entre 2600 i 2700 metres.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ala Dagh (Iran) · Veure més »
Ala Tagh
Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ala Tagh · Veure més »
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Alanya · Veure més »
Ali Burunduk
Ali Burunduk - també transcrit vacil·lantment Borunduk, Barandak o Berendak - (nascut vers 1380 - mort en data desconeguda al segle XV) fou un amir de Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ali Burunduk · Veure més »
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Amasya · Veure més »
Anadolu Hisari
Anadolu Hisarı Anadolu Hisarı (també Anadoluhisari; altres noms: Güzeldje Hisar, Yenidje, Yeni Hisar i Akča Hisar) és una fortalesa de Turquia, a Istanbul, a la riba asiàtica del Bòsfor.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Anadolu Hisari · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Anatòlia · Veure més »
Andros
Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Andros · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ankara · Veure més »
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Antalya · Veure més »
Antonio Acciauoli
Antonio Acciaiuoli, fou fill de Donato Acciaiuoli de Cassano.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Antonio Acciauoli · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Armènia · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Atenes · Veure més »
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Awnik · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Aydın · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Şəmkir · Veure més »
İsa Çelebi
İsa Çelebi (? - 1406) fou un príncep (şehzade) de l'anomenat interregne otomà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і İsa Çelebi · Veure més »
İzmit
İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і İzmit · Veure més »
İznik
Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і İznik · Veure més »
Çanakkale
Costa de Çanakkale, amb la reconstrucció del cavall de Troia feta per a la pel·lícula d'aquest nom. Çanakkale o Çanak Kale és una ciutat de la costa de Turquia, a la província de Çanakkale, a la costa nord-occidental de l'Àsia Menor a la vora de l'estret dels Dardanels (anomenat Çanakkale Boğazı en turc), just al punt més estret (1250 metres) unit amb Europa per ferris.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Çanakkale · Veure més »
Çandarli Alí Paixà
Çandarli Alí Paixà o Ali Paşa Čandarlizade, en turc modern Çandarlı Ali Paşa (mort el 1407), fou gran visir otomà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Çandarli Alí Paixà · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Badakhxan · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Baiazet I · Veure més »
Balat
Balat és una petita vila de Turquia propera al lloc de l'antiga Milet, en l'actual Província d'Aydın, districte de Didim.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Balat · Veure més »
Balıkesir
Balıkesir (o Balikesri) (antigament en grec: Αχυράους; en llatí: Achiraum; i també Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) és una ciutat de la regió de la Màrmara, a Turquia, i capital de la província homònima, amb una població de 215.436 habitants.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Balıkesir · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Barquq · Veure més »
Büyük Menderes
El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Büyük Menderes · Veure més »
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Beilicat dels saruhànides · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Belgrad · Veure més »
Brusa
Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Brusa · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Carles VI de França · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Cària · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Cilícia · Veure més »
Comtat de Salona
Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Comtat de Salona · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Constantinoble · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Corfú · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Corint · Veure més »
Coron
* Coron o Coró, antiga ciutat a l'actual unitat perifèrica de Messènia (Grècia).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Coron · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Creta · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Dardanels · Veure més »
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Denizli · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Despotat de Morea · Veure més »
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Dinastia Candar · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Dinastia Ming · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Dinastia Yuan · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Diyarbakır · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ducat de Naxos · Veure més »
Eğirdir
Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Eğirdir · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Edirne · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Efes · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і El Caire · Veure més »
Elbrús
LElbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Elbrús · Veure més »
Elies Khoja
Elies Khoja (+ 1434) fou un general turcomongol al servei de Xah Rukh (segle XV).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Elies Khoja · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Enric III de Castella · Veure més »
Enric IV d'Anglaterra
Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de març de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent anglès al tron de França entre 1399 i 1413.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Enric IV d'Anglaterra · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Erzurum · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Esmirna · Veure més »
Espòrades Septentrionals
Les Espòrades Septentrionals són un grup d'illes de la mar Egea.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Espòrades Septentrionals · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Eufrates · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Evliya Çelebi · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Fàraj · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Focea · Veure més »
Francesc II Gattiluso
Francesc II Gattiluso (de naixement Jaume o Jacobo Gattiluso) era fill del genovès Francesc I Gattiluso i de la princesa bizantina Maria, filla de l'emperador Joan V Paleòleg.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Francesc II Gattiluso · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Gal·lípoli · Veure més »
Ganja
Un grafiti on es pot llegir «ganja», a Sevilla. Ganja és un terme hindi per a la planta del cànnabis (originalment, per al cànem) i está lligat al moviment rastafari.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ganja · Veure més »
Gazi Evrenos
Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Gazi Evrenos · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Geòrgia · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Genísser · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Genguiskhànides · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Gilan · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Hülegü · Veure més »
Hindustan
Aquest mapa, anomenat "Àsia moderna", de 1796, designa l'Índia com a Hindustan. Hindustan és un terme aplicat sovint per a definir la part del subcontinent indi al nord de les muntanyes Vindhya, en oposició al Dècan, al sud d'aquestes muntanyes.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Hindustan · Veure més »
Hissar
Hissar o Hisar (hindi हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Hissar · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Il-kanat · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Imperi Otomà · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Jahan Xah Bahadur · Veure més »
Jaume I Crispo
Jaume I Crispo, nascut el 1384, fou el onzè duc de l'Arxipèlag i Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Jaume I Crispo · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Jònia · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »
Karahisar
* Kara Hisar-i Behramshah, ciutat de Turquia al districte d'Akdağmadeni, província de Yozgat.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Karahisar · Veure més »
Karaman
* Beilicat de Karaman-oğlu, beylik turc d'Àsia Menor regit pels karmànides entre el s. XIII i 1467.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Karaman · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Karbala · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kastamonu · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kayseri · Veure més »
Kırşehir
Kırşehir (antiga Kirsheri, ortografia antiga Kirshehir) que vol dir 'Vila de les Estepes' és una ciutat de Turquia capital de la província de Kırşehir, i del districte de Kırşehir, a l'Anatòlia central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del Kızılırmak (clàssic Halis).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kırşehir · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kızılırmak · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kütahya · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Khalil Sultan · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Khublai Khan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Khwarizm · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Konya · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kosovo · Veure més »
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kur · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Kurdistan · Veure més »
Ladik
* Ladik (Samsun), a la província de Samsun, prop d'Amasya; és l'antiga Laodicea Pòntica.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ladik · Veure més »
Laranda
* Laranda de Licaònia, ciutat de Licaònia, al sud-est d'Iconi (Frígia, part occidental de Capadòcia).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Laranda · Veure més »
Làmia
* Mitologia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Làmia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Lídia · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Lesbos · Veure més »
Magnèsia del Meandre
Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Magnèsia del Meandre · Veure més »
Makran
* Regió de Makran, regió costanera al sud-oest de Pakistan i sud-est d'Iran.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Makran · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Malatya · Veure més »
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Manuel II Paleòleg · Veure més »
Manuel III de Trebisonda
Manuel III Comnè fou el divuitè emperador de Trebisonda, que va governar en dinovè lloc durant el període 1390-1417.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Manuel III de Trebisonda · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mar Egea · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mar Negra · Veure més »
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Maritsa · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mehmet I · Veure més »
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mendeixia · Veure més »
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mesèmbria · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Milet · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Miran Xah · Veure més »
Mirkhwand
Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah (Bukharà, 1433/1434 - Herat 22 de juny de 1498), conegut coma a Mirkhwand (Mīr-Khvānd), fou un historiador persa de l'època dels timúrides, en temps del sultà Hussayn Bayqara d'Herat.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mirkhwand · Veure més »
Modó
Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Modó · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Moldàvia · Veure més »
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Mubàixir Bahadur · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Murat I · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Murat II · Veure més »
Musa Çelebi
Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Musa Çelebi · Veure més »
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Naupacte · Veure més »
Negrepont
Negrepont (Negroponte) fou el nom que rebé a l'edat mitjana l'estret de l'Eurip, que separa Eubea de Beòcia, per una mala segmentació del grec στὸν Εὔριπον (cap a l'Eurip), interpretat com a στὸ Νεύριπον (pronunciat sto Névripon) per etimologia popular, tal vegada a través del venecià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Negrepont · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Oropos
Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Oropos · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Pamfília · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Pèrsia · Veure més »
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Península Calcídica · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Província de Siunia · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Qara Yússuf · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Quios · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Ramadà · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Rússia · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Regió del Karabakh · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і República de Gènova · Veure més »
Rum
* Illa de Rum, illa d'Escòcia a la costa oest del país.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Rum · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Rumèlia · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Sad Vaccas
Sad Vaccas o Sad Wakas (1399-1417/18) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir ibn Timur i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sad Vaccas · Veure més »
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Said Khoja · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Samarcanda · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sèrbia · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Síria · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Selçuk
Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Selçuk · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Silistra · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sinope · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sistan · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sivas · Veure més »
Sivri Hisar
Sivri Hisar (Sivrihisar, el nom vol dir Castell Fort) és una població de la província d'Eskişehir a mig camí entre Eskişehir i Ankara al sud del riu Porsuk i al nord del Sangari a la part septentrional de les muntanyes Günesh Dagh.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sivri Hisar · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sulayman Xah · Veure més »
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Suleyman I · Veure més »
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sultan Husayn Mirza · Veure més »
Sultan Mahmud
Sultan Mahmud (+ 1402) fou Khan del Kanat de Txagatai (1388–1402).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sultan Mahmud · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tabriz · Veure més »
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tahartan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tamerlà · Veure més »
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tàtars negres · Veure més »
Teke
* Beilicat de Teke o Tekeoğulları, principat turcman que es van crear el 1321 a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Teke · Veure més »
Tekeoğulları
El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tekeoğulları · Veure més »
Teodor Paleòleg
Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Teodor Paleòleg · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tessàlia · Veure més »
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tokat · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Transoxiana · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tràcia · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Trebisonda · Veure més »
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Tuman Agha · Veure més »
Turan
* Turan (mitologia), divinitat etrusca de l'amor.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Turan · Veure més »
Turquestan (desambiguació)
* Turquestan (regió) o Turània, terres turques al nord de l'Iran i de l'Afganistan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Turquestan (desambiguació) · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Valàquia · Veure més »
Vardar
Vardar (en macedònic: Вардар; Axius) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Vardar · Veure més »
Xaban
Xaban és el vuitè mes del calendari musulmà i té 29 dies.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xaban · Veure més »
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xah Malik · Veure més »
Xah Màlik (amir)
Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xah Màlik (amir) · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xaikh Ibrahim · Veure més »
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xaikh Nur al-Din · Veure més »
Xawwal
Xawwal és el desè mes del calendari musulmà i té 29 dies.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xawwal · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xiraz · Veure més »
Xirvan (desambiguació)
* Xirvan, territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan al Caucas.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Xirvan (desambiguació) · Veure més »
Yadghar Barles
Yadghar Barles (o Yadighar Barles) fou un amir mongol de la tribu Barles, descendent de Lala, fill de Karaxar Noyan.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Yadghar Barles · Veure més »
Yeni Shehir
* Antic nom turc de Làrissa a Grècia.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і Yeni Shehir · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 11 d'abril · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 14 d'abril · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 14 de juny · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 1402 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 1404 · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 16 de febrer · Veure més »
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 19 de febrer · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 2 de desembre · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 2 de setembre · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 20 de febrer · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 21 de novembre · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 22 de setembre · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 23 de febrer · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 25 de febrer · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 25 de gener · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 28 de juliol · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 3 d'agost · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 5 d'abril · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 5 de gener · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà і 6 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra contra els otomans (1402), Invasió mongol d'Anatòlia, Setge d'Esmirna.
