Accés més ràpid que el navegador!
121 les relacions: Alemanya, Alfred Döblin, Amnistia, Anarquisme, Anatoli Lunatxarski, Assassinat de Sarajevo, August Bebel, Autodeterminació, Àustria, Barbara Sukowa, Berlín, Bolxevisme, Breslau, Burgesia, Capitalisme, Clara Zetkin, Comunisme, Consciència de classe, Cos franc, Curriculum vitae, Die Rote Fahne, Doctorat, Dret, Economia, Edat mitjana, Eduard Bernstein, Eina (grup musical), Espàrtac, Estats Units d'Amèrica, Estoc, Europa, Exili, Filosofia, Filosofia política, Finlàndia, Francesc Ferran d'Àustria, Frankfurt del Main, Franz Mehring, Friedrich Ebert, Gueorgui Plekhànov, Guillem II de Prússia, Història, III Internacional, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Imperialisme, Jean Jaurès, Jueus, Julian Marchlewski, ..., Karl Kautsky, Karl Liebknecht, Kiel, Lenin, Leo Jogiches, Lev Trotski, Lleis antisocialistes alemanyes, Lliga Espartaquista, Lluita de classes, Lublin, Luci Juni Brut, Luxemburguisme, Manifest Comunista, Manifestació Liebknecht-Luxemburg, Margarethe von Trotta, Marilyn Monroe, Marxisme, Matemàtiques, Menxevic, Militarisme, Mitjans de producció, Mural feminista de Gandia, Museu Nacional de Belles Arts del Quebec, Objecció de consciència al servei militar, Otto Sander, Partit Comunista d'Alemanya, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya, Partit Socialista Polonès, Partit Socialrevolucionari, Pàvel Akselrod, Pena de mort, Política, Polònia, Poznań, Pres polític, Primera Guerra Mundial, Proletariat, Rússia, Reaccionari, Reichstag, República de Weimar, República Romana, República Soviètica de Baviera, Revolució, Revolució Alemanya, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució de Febrer de 1917, Revolució Russa, Roma, Royal Navy, Sèrbia, Segona Internacional, Socialdemocràcia, Socialisme, Soviet, Statu quo, Stuttgart, Suïssa, Teoria de l'Estat, Tigre de Paper Edicions, Universitat de Zúric, Vaga general, Varsòvia, Wilhelm Pieck, Zamość, 1914, 28 de juliol, 28 de juny, 39è Festival Internacional de Cinema de Canes. Ampliar l'índex (71 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Alemanya · Veure més »
Alfred Döblin
fou novel·lista, assagista i metge alemany, mundialment conegut per la seva novel·la Berlin Alexanderplatz (1929).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Alfred Döblin · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Amnistia · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Anarquisme · Veure més »
Anatoli Lunatxarski
, nom complet amb patronímic Anatoli Vassílievitx Lunatxarski, fou un revolucionari rus, estadista soviètic, escriptor, traductor, publicista, crític i historiador de l'art.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Anatoli Lunatxarski · Veure més »
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Assassinat de Sarajevo · Veure més »
August Bebel
August Bebel (Deutz, actual Colònia, Alemanya, 1840 - Passugg, Suïssa, 1913) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany.
Nou!!: Rosa Luxemburg і August Bebel · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Rosa Luxemburg і Autodeterminació · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Àustria · Veure més »
Barbara Sukowa
Barbara Sukowa (Bremen, 2 de febrer de 1950) és una actriu de teatre i cinema alemanya.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Barbara Sukowa · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Berlín · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Bolxevisme · Veure més »
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Breslau · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Burgesia · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Capitalisme · Veure més »
Clara Zetkin
Estàtua de Clara Zetkin a Dresden, amb nom de soltera Clara Eissner, fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Clara Zetkin · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Comunisme · Veure més »
Consciència de classe
La consciència de classe és un concepte propi del socialisme i prové principalment de la teoria marxista, que fa referència a la possibilitat que una classe social tingui consciència de la seva pròpia posició social i de la seva capacitat d'actuar per promoure els seus interessos.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Consciència de classe · Veure més »
Cos franc
Cos franc (de l'alemany Freikorps) és el nom que prengueren els diversos grups paramilitars alemanys (exèrcits voluntaris) que lluitaren contra organitzacions obreres i moviments independentistes en els anys inicials de la primera postguerra mundial, durant la República de Weimar.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Cos franc · Veure més »
Curriculum vitae
Exemple de ''curriculum vitae''. El curriculum vitae (literalment, "camí de la vida" en llatí) o currículum, sovint simplificat amb les sigles CV, és una eina per fer recerca de feina.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Curriculum vitae · Veure més »
Die Rote Fahne
districte berlinès de Kreuzberg. Foto feta el 1930. Die Rote Fahne (alemany: "La bandera roja", també escrit Die rote Fahne) era una publicació d'ideologia comunista fundada a Berlín (Alemanya) el 9 de novembre de 1918 per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Die Rote Fahne · Veure més »
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Doctorat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Dret · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Economia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Edat mitjana · Veure més »
Eduard Bernstein
Eduard Bernstein (Berlín, 6 de gener de 1850 - Berlín, 18 de desembre de 1932), teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialistes reformistes en el si de la socialdemocràcia de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Eduard Bernstein · Veure més »
Eina (grup musical)
Eina és el nom del grup català de rock de Vilafranca del Penedès, hereu del desaparegut grup de punk hardcore Inadaptats.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Eina (grup musical) · Veure més »
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Espàrtac · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estoc
Estoc del 1580 al 1600. Un estoc és un tipus d'espasa d'una mà amb una fulla fina i allargada, amb tall a totes dues bandes, destinada principalment a atacar amb la punta.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Estoc · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Europa · Veure més »
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Exili · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Filosofia · Veure més »
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Filosofia política · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Finlàndia · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Frankfurt del Main · Veure més »
Franz Mehring
Franz Erdmann Mehring (Schlave, Pomerània, 27 de febrer de 1846 - Berlín, 29 de gener de 1919) fou un periodista, escriptor i polític marxista alemany.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Franz Mehring · Veure més »
Friedrich Ebert
Friederich Ebert (Heidelberg, Baden-Württemberg, 1871 - Berlín, 1925) fou un polític alemany, President d'Alemanya del 1919 al 1925.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Friedrich Ebert · Veure més »
Gueorgui Plekhànov
Gueorgui Valentínovitx Plekhànov (Георгий Валентинович Плеханов) (11 de desembre de 1856 - 30 de maig de 1918; segons l'antic calendari: 29 de novembre de 1856 - 17 de maig de 1918) va ser un revolucionari rus, teòric i propagandista del marxisme.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Gueorgui Plekhànov · Veure més »
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Guillem II de Prússia · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Història · Veure més »
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Nou!!: Rosa Luxemburg і III Internacional · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Imperi Rus · Veure més »
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Imperialisme · Veure més »
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Jean Jaurès · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Jueus · Veure més »
Julian Marchlewski
va ser un polític i funcionari comunista poloneso-soviètic de formació econòmica, també conegut com a Julius Karski i com a Kujawiak.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Julian Marchlewski · Veure més »
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Karl Kautsky · Veure més »
Karl Liebknecht
fou un socialista i antimilitarista alemany, cofundador de la Lliga Espartaquista, del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Karl Liebknecht · Veure més »
Kiel
Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Kiel · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lenin · Veure més »
Leo Jogiches
Leo Jogiches, 1918 Leo Jogiches, també conegut pel seu nom de guerra en el partit: Tyscha o Tyscho, va néixer el 17 de juliol de 1867 a la ciutat de Vílnius, morint el 10 de març de 1919 a Berlín.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Leo Jogiches · Veure més »
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lev Trotski · Veure més »
Lleis antisocialistes alemanyes
Publicació oficial de la primera Llei Antisocialista, 1878 Les Lleis anti-socialistes o Lleis socialistes (en alemany: Sozialistengesetze; oficialment Gesetz gegen die der gemeingefährlichen Bestrebungen Sozialdemokratie, aproximadament "Llei contra el perill públic dels esforços socialdemòcrates") van ser una sèrie de lleis aprovades després de dos intents fallits d'assassinar a l'emperador (Kaiser) Guillem I per part dels radicals Max Hodel i el Dr.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lleis antisocialistes alemanyes · Veure més »
Lliga Espartaquista
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lliga Espartaquista · Veure més »
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lluita de classes · Veure més »
Lublin
Lublin és una ciutat de Polònia, capital del Voivodat homònim.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Lublin · Veure més »
Luci Juni Brut
Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Luci Juni Brut · Veure més »
Luxemburguisme
El terme luxemburguisme és el moviment marxista revolucionari creat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, conegut pel nom de Lliga Espartaquista, que es caracteritzava pel seu rebuig total de la guerra de 1914 i la seva defensa de la democràcia obrera enfront de la visió militarista del partit que atribuïen a Lenin.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Luxemburguisme · Veure més »
Manifest Comunista
El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Manifest Comunista · Veure més »
Manifestació Liebknecht-Luxemburg
La manifestació Liebknecht-Luxemburg (denominació original en alemany Liebknecht-Luxemburg-Demonstration, abreviat com LL-Demo) és una manifestació organitzada anualment a Berlín en homenatge als líders socialistes Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, assassinats el 15 de gener de 1919.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Manifestació Liebknecht-Luxemburg · Veure més »
Margarethe von Trotta
Margarethe von Trotta (21 de febrer de 1942 a Berlín) és una actriu, directora i guionista de cinema alemanya, referent del Nou cinema alemany at European Graduate School.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Margarethe von Trotta · Veure més »
Marilyn Monroe
Marilyn Monroe,El 23 de febrer de 1956, a Nova York, va aconseguir que aquest fos el seu nom oficial.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Marilyn Monroe · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Marxisme · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Matemàtiques · Veure més »
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Menxevic · Veure més »
Militarisme
prussià (i més tard alemany) Otto von Bismarck, a la dreta, amb el general Helmuth von Moltke, a l'esquerra, i el general Albrecht von Roon, al centre. Tot i que Bismarck era un polític civil i no un oficial militar, portava un uniforme militar com a part de la cultura militarista prussiana de l'època. A partir d'una pintura de Carl Steffeck. Els japonesos marxen cap a Zhengyangmen de Pequín després de capturar la ciutat el juliol de 1937. El militarisme és una ideologia que pot ser definida amb els següents termes.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Militarisme · Veure més »
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Mitjans de producció · Veure més »
Mural feminista de Gandia
El Mural per la igualtat, també conegut com el Mural feminista de Gandia o Dones en lluita per la igualtat, és una obra pictòrica de Toni Espinar, situada als murs de l'IES Ausiàs March de Gandia.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Mural feminista de Gandia · Veure més »
Museu Nacional de Belles Arts del Quebec
El Museu nacional de belles arts de Québec és un museu localitzat a la ciutat de Quebec, Quebec, Canadà.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Museu Nacional de Belles Arts del Quebec · Veure més »
Objecció de consciència al servei militar
Un objector de consciència (al servei militar) és un "individu que ha reclamat el dret a negar-se a realitzar el servei militar" sobre la base de la llibertat de pensament, de consciència i/o religió.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Objecció de consciència al servei militar · Veure més »
Otto Sander
Otto Sander (Hannover, Alemanya, 30 de juny del 1941 − Berlín, Alemanya, 12 de setembre del 2013) fou un actor de cinema, teatre i doblatge alemany, actiu des del 1964 fins que va morir.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Otto Sander · Veure més »
Partit Comunista d'Alemanya
El Partit Comunista d'Alemanya (Kommunistische Partei Deutschlands o KPD, en alemany) fou un partit polític format el desembre de 1918 a partir del grup Comunistes Internacionals d'Alemanya (IKD) i de la Lliga Espartaquista, que originalment formava l'ala bolxevic del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Comunista d'Alemanya · Veure més »
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus · Veure més »
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Socialdemòcrata d'Alemanya · Veure més »
Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya
El Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (Unabhängige Sozialdemokratische Partei Deutschlands, o USPD) va ser un efímer partit polític socialdemòcrata de l'Imperi alemany i la República de Weimar.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya · Veure més »
Partit Socialista Polonès
El Partit Socialista Polonès (polonès Polska Parti Socjalistyczna, PPS), va ser un partit polític de Polònia d'ideologia esquerrana, creat el 1892 i obligat a fusionar-se el 1948 en el Partit Obrer Unificat Polonès.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Socialista Polonès · Veure més »
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Partit Socialrevolucionari · Veure més »
Pàvel Akselrod
Pàvel Boríssovitx Akselrod (en rus: Па́вел Бори́сович Аксельро́д) (Potxep, Imperi Rus, 25 d'agost de 1850Nota 1 - Berlín, 16 d'abril de 1928) fou un activista i teòric marxista rus d'origen jueu, principal ideòleg i prominent dirigent de l'ala menxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Pàvel Akselrod · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Pena de mort · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Política · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Polònia · Veure més »
Poznań
Poznań (en polonès, Poznań /ˈpɔznaɲ/ (?·i); en alemany, Posen; en jiddisch, פּױזן): és una ciutat de Polònia de 567.882 habitants (cens de 2006).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Poznań · Veure més »
Pres polític
Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Pres polític · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Proletariat · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Rússia · Veure més »
Reaccionari
Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Reaccionari · Veure més »
Reichstag
L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Reichstag · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Rosa Luxemburg і República de Weimar · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Rosa Luxemburg і República Romana · Veure més »
República Soviètica de Baviera
Segell La República de Baviera o República Soviètica de Baviera (Bayrische Räterepublik, també anomenada Münchner Räterepublik), o algunes vegades recordada com el Consell de Baviera o el "Soviet de Baviera", fou una breu administració revolucionària que consistia en una sèrie de consells d'obrers, camperols i soldats federats federats i un govern coordinador que fou format a l'estat federat alemany de Baviera entre finals de l'any 1918 i inicis del 1919, durant els primers dies de la República de Weimar després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Rosa Luxemburg і República Soviètica de Baviera · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Revolució · Veure més »
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Revolució Alemanya · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Revolució de Febrer de 1917 · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Revolució Russa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Roma · Veure més »
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Royal Navy · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Sèrbia · Veure més »
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Segona Internacional · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Socialisme · Veure més »
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Soviet · Veure més »
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Nou!!: Rosa Luxemburg і Statu quo · Veure més »
Stuttgart
Stuttgart és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Stuttgart · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Rosa Luxemburg і Suïssa · Veure més »
Teoria de l'Estat
La teoria de l'Estat és una disciplina acadèmica que es desenvolupa dins d'una eclosió del dret públic a Alemanya a principis del i que té com a objecte d'estudi el fenomen de l'Estat, així com de les seves condicions i límits institucionals, ètics i legals.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Teoria de l'Estat · Veure més »
Tigre de Paper Edicions
Tigre de Paper Edicions és una cooperativa editorial de pensament crític, que publica assaig, novel·la i poesia, novel·la gràfica i llibre infantil en català.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Tigre de Paper Edicions · Veure més »
Universitat de Zúric
La Universitat de Zúric (UZH, en alemany: Universität Zürich), ubicada a la ciutat de Zúric, és la universitat més gran de Suïssa, amb més de 24.000 estudiants.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Universitat de Zúric · Veure més »
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Vaga general · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: Rosa Luxemburg і Varsòvia · Veure més »
Wilhelm Pieck
Wilhelm Pieck (Guben, Brandenburg, 1876-Berlín Est, 1960) fou un polític alemany, primer President de la República Democràtica Alemanya (RDA).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Wilhelm Pieck · Veure més »
Zamość
Zamość és una ciutat al sud-est de Polònia, amb 66.633 habitants (2004), situada al Voivodat de Lublin (des de 1999).
Nou!!: Rosa Luxemburg і Zamość · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Rosa Luxemburg і 1914 · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rosa Luxemburg і 28 de juliol · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rosa Luxemburg і 28 de juny · Veure més »
39è Festival Internacional de Cinema de Canes
El 39è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 8 al 19 de maig de 1986.
Nou!!: Rosa Luxemburg і 39è Festival Internacional de Cinema de Canes · Veure més »
