Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Revolta de les Germanies

Índex Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

100 les relacions: Alacant, Alcúdia, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alzira, Anglaterra, Aquisgrà, Batalla d'Almenara, Batalla d'Oriola, Batalla d'Orpesa, Batalla de Frankenhausen, Batalla de Gandia, Batalla de Rafal Garcés (1522), Batalla de Son Fornari, Batalla de Villalar, Benaguasil, Camp de Morvedre, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Xàtiva, Castellà, Catalunya, Ciompi, Comarques Centrals del País Valencià, Corona d'Aragó, Dénia, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos, Drets, Ducat (moneda), Elx, Epidèmia, Expulsió dels moriscos, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Furs, Gandia, Germana de Foix, Germania de Mallorca, Guerra civil, Guerra dels camperols, Illes Balears, Itàlia, Jacquerie, Joan Crespí, Joan Llorenç, Joanot Colom, Junta dels Tretze, L'Encobert, L'Horta de València, La Plana, Madrid, Maestrat, ..., Mallorca, Menestral, Miguel de Gurrea y Cerdan, Morella, Moriscos, Mudèjar, Oligarquia, Onda, Ontinyent, Orde de Montesa, Part Forana, Patriciat urbà, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Pedro Fajardo y Chacón, Peníscola, Pesta Negra, Pirateria barbaresca, Rebel·lió, Regne de Castella, Regne de València, Reis Catòlics, República, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta Irmandiña, Sacre Imperi Romanogermànic, Safor, Síndic, Segona Germania, Serra d'Espadà, Sogorb, València, Vescomtat de Xelva, Vicent Boix i Ricarte, Vicent Peris, Xàtiva, Xèrica, 15 d'agost, 1515, 1517, 1519, 1520, 1521, 1522, 1524, 1525, 1526, 1538, 1609, 23 d'abril, 25 de novembre. Ampliar l'índex (50 més) »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Alacant · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Alcúdia · Veure més »

Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Alzira · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Anglaterra · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Aquisgrà · Veure més »

Batalla d'Almenara

La batalla d'Almenara o de Morvedre fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades (front nord) i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 18 de juliol de 1521, a Sagunt (antiga Morvedre), a la partida de Montíber, en les proximitats de l'actual carretera nacional 340.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla d'Almenara · Veure més »

Batalla d'Oriola

La batalla d'Oriola fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Velez el 30 d'agost de 1521, a Oriola (Baix Segura).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla d'Oriola · Veure més »

Batalla d'Orpesa

La batalla d'Orpesa va ser una batalla lliurada entre les tropes agermanades i l'exèrcit reial a la fi de juny del 1521 a Orpesa, La Plana Alta.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla d'Orpesa · Veure més »

Batalla de Frankenhausen

La Batalla de Frankenhausen va ser on es va decidir el resultat de la Guerra dels camperols que va esclatar l'any 1524 a Alemanya.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla de Frankenhausen · Veure més »

Batalla de Gandia

La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei Diego Hurtado de Mendoza el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla de Gandia · Veure més »

Batalla de Rafal Garcés (1522)

La batalla de Rafal Garcés de 1522 o Segona batalla de Rafal Garcés, va ser un enfrontament militar de la Germania de Mallorca, esdevengut a la fi de novembre de 1522 en les terres de Rafal Garcés (Inca).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla de Rafal Garcés (1522) · Veure més »

Batalla de Son Fornari

La Batalla de Can Fornari va ser una enfrontament militar produït a la Guerra de les Germanies de Mallorca el 3 de novembre de 1522, prop de la possessió de Can Fornari, entre sa Pobla i Muro.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla de Son Fornari · Veure més »

Batalla de Villalar

La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Batalla de Villalar · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Benaguasil · Veure més »

Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Camp de Morvedre · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Castellà · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Catalunya · Veure més »

Ciompi

La revolta dels Ciompi va ser un aixecament popular que va esdevenir a Itàlia el 1378, a la fi de l'Edat mitjana, liderat pels paraires coneguts com "ciompi".

Nou!!: Revolta de les Germanies і Ciompi · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Corona d'Aragó · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Dénia · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza y Lemos

Diego Hurtado de Mendoza (Manzanares el Real, 1468?- Toledo, 1536), segon fill del cardenal Mendoza i Mencía de Lemos, futur comte de Melito, va nàixer en el Castell de Manzanares, on va ser criat i educat.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Diego Hurtado de Mendoza y Lemos · Veure més »

Drets

Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Drets · Veure més »

Ducat (moneda)

'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Ducat (moneda) · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Elx · Veure més »

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Epidèmia · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Ferran el Catòlic · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Feudalisme · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Furs · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Gandia · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Germana de Foix · Veure més »

Germania de Mallorca

La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Germania de Mallorca · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Guerra civil · Veure més »

Guerra dels camperols

La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Guerra dels camperols · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Illes Balears · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Itàlia · Veure més »

Jacquerie

Una jacquerie és el terme francès que designa dins la història de França les rebel·lions camperoles que es van fer a França durant l'edat mitjana, l'Antic Règim i durant la Revolució francesa.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Jacquerie · Veure més »

Joan Crespí

Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Joan Crespí · Veure més »

Joan Llorenç

Joan Llorenç, (València, 1458-1520) és considerat l'ideòleg i fundador de la Revolta de les germanies de València.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Joan Llorenç · Veure més »

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Joanot Colom · Veure més »

Junta dels Tretze

La Junta dels Tretze fou un comité executiu integrat per tretze síndics durant la Revolta de les Germanies del 1520 al 1521 a la ciutat de València.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Junta dels Tretze · Veure més »

L'Encobert

"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Revolta de les Germanies і L'Encobert · Veure més »

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: Revolta de les Germanies і L'Horta de València · Veure més »

La Plana

La Plana és una comarca natural i històrica del País Valencià que està dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Nou!!: Revolta de les Germanies і La Plana · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Maestrat · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Mallorca · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Menestral · Veure més »

Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Miguel de Gurrea y Cerdan · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Morella · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Moriscos · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Mudèjar · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Oligarquia · Veure més »

Onda

Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Onda · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Ontinyent · Veure més »

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Orde de Montesa · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Part Forana · Veure més »

Patriciat urbà

Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Patriciat urbà · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: Revolta de les Germanies і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Pedro Fajardo y Chacón

El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Pedro Fajardo y Chacón · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Peníscola · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Pesta Negra · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Pirateria barbaresca · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Rebel·lió · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Regne de Castella · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Regne de València · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Reis Catòlics · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Revolta de les Germanies і República · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta Irmandiña

Castell de Sandiás. Destruït pels irmandiños en 1467. La Revolta Irmandiña, Revolta Hermandina o guerres Irmandiñas, són una sèrie de revoltes que van tenir lloc durant la segona meitat del a Galícia contra l'opressió senyorial.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Revolta Irmandiña · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Revolta de les Germanies і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Safor · Veure més »

Síndic

* Síndic (dret), persona que administra els béns d'un tercer en cas de fallida.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Síndic · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Segona Germania · Veure més »

Serra d'Espadà

La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Serra d'Espadà · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Sogorb · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Revolta de les Germanies і València · Veure més »

Vescomtat de Xelva

El Vescomtat de Xelva és una antiga jurisdicció senyorial del Regne de València i un títol nobiliari.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Vescomtat de Xelva · Veure més »

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »

Vicent Peris

Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Vicent Peris · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Revolta de les Germanies і Xèrica · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 15 d'agost · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1515 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1517 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1519 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1520 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1521 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1522 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1524 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1525 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1526 · Veure més »

1538

Sense descripció.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1538 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 1609 · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 23 d'abril · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolta de les Germanies і 25 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Agermanat, Agermanats, Germanies, Guerra de les Germanies, Guerra de les germanies, Les Germanies, Primera Revolta de les Germanies, Primera revolta de les germanies, Revoltes de les Germanies, Segona revolta de les Germanies.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »