Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ibèria Bagràtida

Índex Ibèria Bagràtida

Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.

87 les relacions: Abkhazos, Abkhàzia, Adarnases III d'Artanudji, Adarnases IV d'Ibèria, Adarnases V d'Ibèria, Aixot d'Artanudji, Aixot el Gran, Aixot I d'Ibèria, Aixot II de Tao, Alta edat mitjana, Ancha, Ardahan, Ardanuç, Armènia, Aspindza, Şavşat, Bagrat I d'Artanudji, Bagrat II d'Ibèria, Bagrat III l'Unificador, Baix relleu, Bardas Escler, Basili II Bulgaròctonos, Caucas, Constantí III d'Abkhàzia, Curopalata, David I d'Artanudji, David I d'Ibèria, David II d'Artanudji-Calarzene, David II d'Ibèria, David III d'Ibèria, Demetri III d'Abkhàzia, Dinastia Bagrationi, Djavakheti, Dvin, Egrissi, Emirat de Tbilissi, Eristhavi, Església Ortodoxa de Geòrgia, Esteve Asolik, Exèrcit Roig, Feudalisme, Geòrgia, Georgians, Georgià, Guerra russo-turca (1877-1878), Gurguèn d'Ibèria, Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels), Gurguèn I d'Ibèria, Gurguèn II d'Artani, Icona, ..., Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Joan Escilitzes, Jordi Codí, Kakhètia, Kartli, Klardjètia, Llac Van, Mesquita, Miniatura, Monarquia, Narsès d'Ibèria, Primera Guerra Mundial, Principat d'Ibèria, Província d'Ardahan, Província d'Artvin, Província d'Erzurum, Província de Kars, Regne d'Ibèria, Regne de Geòrgia, República Democràtica de Geòrgia, Riu Çoruh, Ruta de la seda, Samtskhé, Sembat I el Màrtir, Sumbat d'Ibèria, Sumbat de Klarjètia, Sumbat I d'Artanudji, Sumbat II d'Artanudji-Calarzene, Taiq, Taoklardjètia, Tema (circumscripció administrativa), Teodosi III d'Abkhàzia, Tractat de Brest-Litovsk, Turc, Turquia, Yússuf ibn Abi-s-Saj. Ampliar l'índex (37 més) »

Abkhazos

Els abkhazos (Аҧсуа) són un poble pertanyent al grup lingüístic caucasià, molt afí als adiguesos i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhàzia, Geòrgia i a Turquia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Abkhazos · Veure més »

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Abkhàzia · Veure més »

Adarnases III d'Artanudji

Adarnases III de Tao Superior o Artanudji (VII Bagration) (mort l'any 896) fou un príncep georgià del, de la família dels Bagrationi.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Adarnases III d'Artanudji · Veure més »

Adarnases IV d'Ibèria

Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Adarnases IV d'Ibèria · Veure més »

Adarnases V d'Ibèria

Adarnases V d'Ibèria (mort frare l'any 961) fou un duc de Tao Superior i curopalata d'Ibèria del 958 al 961.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Adarnases V d'Ibèria · Veure més »

Aixot d'Artanudji

Aixot d'Artanudji o Aixot II d'Artani (mort l'any 918), també nomenat Aixot kukh (Aixot el No Madur), fou un noble de la branca d'Artani, del Tao Superior o Artanudji, de la família dels Bagrationi, regnant de 908 a 918.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Aixot d'Artanudji · Veure més »

Aixot el Gran

Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Aixot el Gran · Veure més »

Aixot I d'Ibèria

Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Aixot I d'Ibèria · Veure més »

Aixot II de Tao

Baix-relleu d'Opiza. Aixot II de Tao (mort l'any 954) fou un duc de Tao de la dinastia Bagrationi, regnant del 941 al 954.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Aixot II de Tao · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Alta edat mitjana · Veure més »

Ancha

Ancha (Theta d'Aquari / θ Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Ancha · Veure més »

Ardahan

Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Ardahan · Veure més »

Ardanuç

Ardanuç (Georgià: არტანუჯი Artanuji; Armenian: Արտանուջ, Ardanush, que vol dir "Granges dolces") és una població i districte a la província d'Artvin, regió de la mar Negra de Turquia, a 32 km a l'est d'Artvin.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Ardanuç · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Armènia · Veure més »

Aspindza

Aspindza és una ciutat de Geòrgia a la vora del riu Mtkvari El 1770, durant la guerra entre Rússia i l'Imperi Otomà, un exèrcit rus va arribar a Geòrgia, sota el comandament de Gottlieb Heinrich Totleben.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Aspindza · Veure més »

Şavşat

Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Xavxeti) és un poble i districte de la Província d'Artvin, vora el mar Negre, al nord-est de Turquia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Şavşat · Veure més »

Bagrat I d'Artanudji

Bagrat I d'Artanudji (mort l'any 900) fou un príncep georgià d'Artanudji-Calarzene (Ardahan-Klardjètia) del.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Bagrat I d'Artanudji · Veure més »

Bagrat II d'Ibèria

Bagrat II d'Ibèria, també anomenat Bagrat II Regwen (Reguen) (el Simple o el Sot; mort l'any 994), fou un rei titular dels Kartvels de la dinastia Bagrationi.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Bagrat II d'Ibèria · Veure més »

Bagrat III l'Unificador

Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Bagrat III l'Unificador · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Baix relleu · Veure més »

Bardas Escler

Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Bardas Escler · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Caucas · Veure més »

Constantí III d'Abkhàzia

Constantí III d'Abkhàzia (mort el 923) fou rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Constantí III d'Abkhàzia · Veure més »

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Curopalata · Veure més »

David I d'Artanudji

David I d'Artanudji, dit David el Gran (mort el 20 de febrer del 943), fou un príncep georgià de Calarzene i després d'Artanudji-Calarzene al.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і David I d'Artanudji · Veure més »

David I d'Ibèria

David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і David I d'Ibèria · Veure més »

David II d'Artanudji-Calarzene

David II d'Artanudji-Calarzene (mort l'any 993) fou un príncep georgià d'Artanudji-Calarzene que va regnar de 988 a 993.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і David II d'Artanudji-Calarzene · Veure més »

David II d'Ibèria

David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і David II d'Ibèria · Veure més »

David III d'Ibèria

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і David III d'Ibèria · Veure més »

Demetri III d'Abkhàzia

Demetri III d'Abkhàzia (en georgià: დემეტრე III, Demetre III) fou rei d'Abkàzia del 967 al 975 (de 968/969 a 975/976 segons Toumanoff i de 957 a 979 segons René Grousset que segueix Marie-Félicité Brosset).

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Demetri III d'Abkhàzia · Veure més »

Dinastia Bagrationi

Antic blasó dels Bagrationi Bagrationi (ბაგრატიონი) o Bagration és la família d'origen georgià el cap de la qual reclama la corona georgiana.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Dinastia Bagrationi · Veure més »

Djavakheti

Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Djavakheti · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Dvin · Veure més »

Egrissi

Egrissi (georgià: ეგრისი) és el nom que les fonts georgianes donaren a dos regnes de la Geòrgia Occidental.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Egrissi · Veure més »

Emirat de Tbilissi

Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Emirat de Tbilissi · Veure més »

Eristhavi

Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Eristhavi · Veure més »

Església Ortodoxa de Geòrgia

L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric dEsglésia Ortodoxa i Apostòlica Georgiana, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Església Ortodoxa de Geòrgia · Veure més »

Esteve Asolik

Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Esteve Asolik · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Exèrcit Roig · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Feudalisme · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Geòrgia · Veure més »

Georgians

Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Georgians · Veure més »

Georgià

El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Georgià · Veure més »

Guerra russo-turca (1877-1878)

La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »

Gurguèn d'Ibèria

Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Gurguèn d'Ibèria · Veure més »

Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)

Gurguèn (mort l'any 1008) fou un rei dels kartvels de la dinastia dels bagràtides de 994 a 1008.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels) · Veure més »

Gurguèn I d'Ibèria

* Gurguèn I d'Ibèria és el nom de dos personatges que foren príncep-primat i rei dels kartvels a Ibèria.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Gurguèn I d'Ibèria · Veure més »

Gurguèn II d'Artani

Gurguèn II d'Artani o Artanudji  (mort l'any 941) fou un duc del Tao Superior i duc d'Artanudji-Calarzene de la dinastia dels Bagrationi, regnant del 918 al 941.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Gurguèn II d'Artani · Veure més »

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Icona · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Joan Escilitzes

Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Joan Escilitzes · Veure més »

Jordi Codí

Jordi Codí anomenat Curopalata (en llatí Georgius Codinus Curopalates, en grec medieval Γεώργιος Κώδινος ὁ Κυροπαλάτης) va ser un compilador grec romà d'Orient que tenia el càrrec de curopalata (d'on el seu sobrenom).

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Jordi Codí · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Kakhètia · Veure més »

Kartli

Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Kartli · Veure més »

Klardjètia

Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Klardjètia · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Llac Van · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Mesquita · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Miniatura · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Monarquia · Veure més »

Narsès d'Ibèria

Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Narsès d'Ibèria · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Principat d'Ibèria · Veure més »

Província d'Ardahan

La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Província d'Ardahan · Veure més »

Província d'Artvin

Paisatge d'Artvin Artvin és una de les 81 províncies en què està dividida Turquia, administrada per un governador designat pel govern central.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Província d'Artvin · Veure més »

Província d'Erzurum

La província d'Erzerum és una província de Turquia de la regió d'Anatòlia oriental, amb capital a Erzurum.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Província d'Erzurum · Veure més »

Província de Kars

La província de Kars és una divisió administrativa de Turquia al nord-est del país, Regió d'Anatòlia Oriental, i fronterera amb Armènia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Província de Kars · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Regne de Geòrgia · Veure més »

República Democràtica de Geòrgia

La República Democràtica de Geòrgia (georgià: საქართველოს დემოკრატიული რესპუბლიკა, Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918-1921, fou el primer govern modern de la república de Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і República Democràtica de Geòrgia · Veure més »

Riu Çoruh

El riu Çoruh (antigament ortografiat Čoruh, àrab Čorukh, georgià ჭოროხი, Ch'orokhi) és un riu del nord-est d'Anatòlia a Turquia que neix a les muntanyes Mescit (a 3225 metres) corre per quasi tot el seu recorregut per territori turc però desaigua en territori de Geòrgia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Riu Çoruh · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Ruta de la seda · Veure més »

Samtskhé

Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Samtskhé · Veure més »

Sembat I el Màrtir

Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Sembat I el Màrtir · Veure més »

Sumbat d'Ibèria

Sumbat (mort l'any 958) fou el tercer rei dels Kartvels, posició equivalent a aquella de sobirà d'Ibèria, de la dinastia Bagrationi.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Sumbat d'Ibèria · Veure més »

Sumbat de Klarjètia

Sumbat de Klarjéthie (mort l'any 1011)  fou un pretenent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Sumbat de Klarjètia · Veure més »

Sumbat I d'Artanudji

Sumbat I de Artanudji (mort l'any 899) fou un príncep de Artanudji (Tao Superior i Klardjètia) de la família dels Bagrationi, que regna en la segona part del.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Sumbat I d'Artanudji · Veure més »

Sumbat II d'Artanudji-Calarzene

Sumbat II de Artanudji-Calarzene (en georgià: სუმბატ II; mort l'any 988) fou un príncep georgià regnant sobre el principat d'Artanudji-Calarzene (nord-és de la Turquia actual) del 943 al 988.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Sumbat II d'Artanudji-Calarzene · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Taiq · Veure més »

Taoklardjètia

Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Taoklardjètia · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Teodosi III d'Abkhàzia

Teodosi III d'Abkhàzia dit el Cec (en georgià: ბრმა, Brma) fou el fill més petit dels cinc de Jordi II d'Abkhàzia.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Teodosi III d'Abkhàzia · Veure més »

Tractat de Brest-Litovsk

El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Turquia · Veure més »

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Nou!!: Ibèria Bagràtida і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bagrátida Iberia, Regne dels kartvels.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »