Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Agilulf, Albert II della Scala, Alboí, Alexandre IV, Antènor, Antoni de Pàdua, Aquileia, Aquisgrà, Arxiducat d'Àustria, Àtila, Brenta, Cangrande I della Scala, Carrara, Cleònim d'Esparta, Della Scala, Este, Francs, Frederic II de Sicília, Gai Valeri Flac (escriptor), Galileo Galilei, Gals, Giacomo Giuseppe Saratelli, Giacomo Rampini, Italià, Itàlia, Jardí Botànic de Pàdua, Joan Ordelaffi, John Hawkwood, Llatí, Marc Antoni, Mastino II della Scala, Milà, Paflagonis, Patrimoni de la Humanitat, Podestà, Prosdòcim de Pàdua, Província de Pàdua, Publi Clodi Tràsea Petus, Quint Asconi Pedià, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Roma, Senat Romà, Tòtila, Titus Livi, Tractat de Campo Formio, Troia, Ugo Bassani, UNESCO, ..., Universitat de Pàdua, Vènet, Vèneto, Vènets, Venècia, Verona, Vespasià, Vicenza, Visconti, William Harvey, 1174, 1222, 1236, 1256, 1311, 1318, 1328, 1337, 1387, 1388, 1390, 1405, 1797, 1815, 1866, 452, 540, 550, 568, 600, 601, 69, 774, 828, 899. Ampliar l'índex (35 més) »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Pàdua і Agilulf · Veure més »
Albert II della Scala
Albert II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala, i va néixer el 1306.
Nou!!: Pàdua і Albert II della Scala · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Pàdua і Alboí · Veure més »
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Nou!!: Pàdua і Alexandre IV · Veure més »
Antènor
Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.
Nou!!: Pàdua і Antènor · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Pàdua і Antoni de Pàdua · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Pàdua і Aquileia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Pàdua і Aquisgrà · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Pàdua і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Pàdua і Àtila · Veure més »
Brenta
El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.
Nou!!: Pàdua і Brenta · Veure més »
Cangrande I della Scala
Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: Pàdua і Cangrande I della Scala · Veure més »
Carrara
Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.
Nou!!: Pàdua і Carrara · Veure més »
Cleònim d'Esparta
Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.
Nou!!: Pàdua і Cleònim d'Esparta · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: Pàdua і Della Scala · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Pàdua і Este · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Pàdua і Francs · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Pàdua і Frederic II de Sicília · Veure més »
Gai Valeri Flac (escriptor)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.
Nou!!: Pàdua і Gai Valeri Flac (escriptor) · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Pàdua і Galileo Galilei · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Pàdua і Gals · Veure més »
Giacomo Giuseppe Saratelli
Giacomo Giuseppe Saratelli (Bolonya, 16882 - Venècia, 1762), va ser un compositor italià.
Nou!!: Pàdua і Giacomo Giuseppe Saratelli · Veure més »
Giacomo Rampini
Giacomo Rampini (Pàdua, 1680 - 27 de maig de 1760) fou un compositor italià.
Nou!!: Pàdua і Giacomo Rampini · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Pàdua і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Pàdua і Itàlia · Veure més »
Jardí Botànic de Pàdua
El Jardí Botànic de Pàdua —Orto Botanico di Padova — és l'original de tots els jardins botànics de tot el món, creat l'any 1545, representa el naixement de la ciència, dels intercanvis científics, i la comprensió de la relació entre natura i cultura.
Nou!!: Pàdua і Jardí Botànic de Pàdua · Veure més »
Joan Ordelaffi
Joan Ordelaffi (1355-1399) fou nebot de Sinibald I Ordelaffi.
Nou!!: Pàdua і Joan Ordelaffi · Veure més »
John Hawkwood
Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.
Nou!!: Pàdua і John Hawkwood · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pàdua і Llatí · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Pàdua і Marc Antoni · Veure més »
Mastino II della Scala
Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.
Nou!!: Pàdua і Mastino II della Scala · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Pàdua і Milà · Veure més »
Paflagonis
Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Pàdua і Paflagonis · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Pàdua і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Nou!!: Pàdua і Podestà · Veure més »
Prosdòcim de Pàdua
Prosdòcim de Pàdua (Grècia?, s. I - Pàdua, ca. 100) fou un dels primers cristians d'Itàlia i primer bisbe de Pàdua.
Nou!!: Pàdua і Prosdòcim de Pàdua · Veure més »
Província de Pàdua
La província de Pàdua és una província que forma part de la regió del Vèneto dins d'Itàlia.
Nou!!: Pàdua і Província de Pàdua · Veure més »
Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.
Nou!!: Pàdua і Publi Clodi Tràsea Petus · Veure més »
Quint Asconi Pedià
Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.
Nou!!: Pàdua і Quint Asconi Pedià · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Pàdua і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Pàdua і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Pàdua і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pàdua і Roma · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Pàdua і Senat Romà · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Pàdua і Tòtila · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Pàdua і Titus Livi · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Pàdua і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pàdua і Troia · Veure més »
Ugo Bassani
fou un poeta i compositor italià.
Nou!!: Pàdua і Ugo Bassani · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Pàdua і UNESCO · Veure més »
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Nou!!: Pàdua і Universitat de Pàdua · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Pàdua і Vènet · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Pàdua і Vèneto · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Pàdua і Vènets · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pàdua і Venècia · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Pàdua і Verona · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Pàdua і Vespasià · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Pàdua і Vicenza · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Pàdua і Visconti · Veure més »
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
Nou!!: Pàdua і William Harvey · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1174 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1222 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1236 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1256 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1311 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1318 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1328 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1337 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Pàdua і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1388 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 1390 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Pàdua і 1405 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pàdua і 1797 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Pàdua і 1815 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Pàdua і 1866 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Pàdua і 452 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 540 · Veure més »
550
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 550 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Pàdua і 568 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 600 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Pàdua і 601 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Pàdua і 69 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 774 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 828 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Pàdua і 899 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Padova, Patavium, Patàvium, Pàdova.
