Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Prosèrpina

Índex Prosèrpina

En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.

31 les relacions: Camp de Mart, Ceres (mitologia), Dis Pater, Eros (fill d'Ares), Etna, Etrusc, Eurídice (mitologia), Gens Valèria, Hades, Inframon, Júpiter (mitologia), Jocs Seculars, Lar, Líbera, Magraner, Mitologia romana, Nimfa, Oracle, Orfeu, Pasqual Mas i Usó, Persèfone, Plutó (mitologia), Sabins, Sicília, Tàrent, Teatre romà de Mèrida, Valeri Màxim, Venus (mitologia), Versalles, Volcà, Xarxa Teatre.

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Prosèrpina і Camp de Mart · Veure més »

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Prosèrpina і Ceres (mitologia) · Veure més »

Dis Pater

Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.

Nou!!: Prosèrpina і Dis Pater · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Prosèrpina і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Prosèrpina і Etna · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Prosèrpina і Etrusc · Veure més »

Eurídice (mitologia)

Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.

Nou!!: Prosèrpina і Eurídice (mitologia) · Veure més »

Gens Valèria

La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.

Nou!!: Prosèrpina і Gens Valèria · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Prosèrpina і Hades · Veure més »

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Nou!!: Prosèrpina і Inframon · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Prosèrpina і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Prosèrpina і Jocs Seculars · Veure més »

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Nou!!: Prosèrpina і Lar · Veure més »

Líbera

Segons la mitologia romana, Líbera va ser una divinitat itàlica agrària que formava una tríada amb Ceres i amb Líber, del que n'era l'esposa.

Nou!!: Prosèrpina і Líbera · Veure més »

Magraner

El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.

Nou!!: Prosèrpina і Magraner · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Prosèrpina і Mitologia romana · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Prosèrpina і Nimfa · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Prosèrpina і Oracle · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Prosèrpina і Orfeu · Veure més »

Pasqual Mas i Usó

Pasqual Mas i Usó (Almassora, 29 d'abril de 1961) és doctor en filologia i escriptor valencià.

Nou!!: Prosèrpina і Pasqual Mas i Usó · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Prosèrpina і Persèfone · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Prosèrpina і Plutó (mitologia) · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Prosèrpina і Sabins · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Prosèrpina і Sicília · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Prosèrpina і Tàrent · Veure més »

Teatre romà de Mèrida

El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz).

Nou!!: Prosèrpina і Teatre romà de Mèrida · Veure més »

Valeri Màxim

Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.

Nou!!: Prosèrpina і Valeri Màxim · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Prosèrpina і Venus (mitologia) · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Prosèrpina і Versalles · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Prosèrpina і Volcà · Veure més »

Xarxa Teatre

Xarxa Teatre és un grup internacional de teatre de carrer, creat en 1983 a Vila-real, que ha actuat en els cinc continents.

Nou!!: Prosèrpina і Xarxa Teatre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Proserpina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »