Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Acords d'Oslo, Cisjordània, Conflicte arabo-israelià, Conflicte palestino-israelià del 2017, Forces de Defensa d'Israel, Franja de Gaza, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, Hamàs, Iàssir Arafat, Intifada, Israel, Jerusalem, Organització per a l'Alliberament de Palestina, Palestina, Segona intifada, Territoris Palestins, Yitshaq Xamir, 13 de setembre, 16 d'abril, 1987, 1993, 8 de desembre.
Acords d'Oslo
Isaac Rabin, Bill Clinton i Iàsser Arafat durant la signatura dels Acords de Oslo, 13 de setembre de 1993. Video dels acords d'Oslo de l'Agència de Notícies Israelianes Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.
Nou!!: Primera intifada і Acords d'Oslo · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Primera intifada і Cisjordània · Veure més »
Conflicte arabo-israelià
El conflicte araboisraelià és aquell entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs, en particular els palestins.
Nou!!: Primera intifada і Conflicte arabo-israelià · Veure més »
Conflicte palestino-israelià del 2017
Trump dona la declaració sobre Jerusalem el 6 de desembre de 2017. El conficte palestino-israelià patí una forta crisi quan el cap polític del moviment islamista palestí Hamàs, Ismail Haniyeh, anuncià el 7 de desembre de 2017 una tercera intifada, fent una crida perquè comencés l'endemà, a la qual es referí com a lalliberament de Jerusalem.
Nou!!: Primera intifada і Conflicte palestino-israelià del 2017 · Veure més »
Forces de Defensa d'Israel
Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.
Nou!!: Primera intifada і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Nou!!: Primera intifada і Franja de Gaza · Veure més »
Front Popular per a l'Alliberament de Palestina
El Front Popular per l'Alliberament de Palestina és un moviment patriòtic palestí antisionista i una organització militar d'alliberament nacional d'ideologia marxista-leninista i nacionalista palestina.
Nou!!: Primera intifada і Front Popular per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »
Hamàs
El Moviment de Resistència Islàmic més conegut per l'acrònim Hamàs és una organització palestina d'ideologia islamista sunnita i nacionalista, que va néixer amb l'objectiu d'establir un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, amb capital a Jerusalem.
Nou!!: Primera intifada і Hamàs · Veure més »
Iàssir Arafat
Iàssir Arafat o Yasser Arafat, és el nom amb què es coneixia Mohammed Abdel Rahman Abdel Raouf al-Qudwa al-Husseini, conegut també com a Abu-Ammar, que va néixer el 4 o el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.
Nou!!: Primera intifada і Iàssir Arafat · Veure més »
Intifada
Intifada (de l'àrab انتفاضة: "exaltació; aixecament") és el nom popular dels tres alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'Israel.
Nou!!: Primera intifada і Intifada · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Primera intifada і Israel · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Primera intifada і Jerusalem · Veure més »
Organització per a l'Alliberament de Palestina
LOrganització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) és un moviment d'alliberament nacional palestí.
Nou!!: Primera intifada і Organització per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Primera intifada і Palestina · Veure més »
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
Nou!!: Primera intifada і Segona intifada · Veure més »
Territoris Palestins
Situació de Palestina Franja de Gaza Cisjordània Els territoris palestins, també anomenats per metonímia Palestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà.
Nou!!: Primera intifada і Territoris Palestins · Veure més »
Yitshaq Xamir
Yitshaq Xamir (יִצְחָק שָׁמִיר) (Różana, Polònia - avui Ruzhany, Belarús, 15 d'octubre de 1915 - Tel Aviv, Israel, 30 de juny de 2012) fou Primer Ministre d'Israel entre 1983 i 1984 i altre cop del 1986 al 1992.
Nou!!: Primera intifada і Yitshaq Xamir · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera intifada і 13 de setembre · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera intifada і 16 d'abril · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Primera intifada і 1987 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Primera intifada і 1993 · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primera intifada і 8 de desembre · Veure més »
