Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Arquitectura barroca, Çeşme, Bomba (enginyeria), Caterina II de Rússia, Centre històric de Sant Petersburg, Elisabet I de Rússia, Escacs, Estats postsoviètics, Europa, Flota del Bàltic, Font, Francesco Bartolomeo Rastrelli, Golf de Finlàndia, Gran Guerra del Nord, Guerra russo-turca (1768-1774), Itàlia, Ivan Aivazovski, Kronstadt, Liorna, Lluís XIV de França, Mar Bàltica, Mar Negra, Museu, Nicolau I de Rússia, Operació Barba-roja, Palau de Versalles, Patrimoni de la Humanitat, Pere el Gran, Pere I de Rússia, Peterhof, Pietro Rotari, Revolució d'Octubre de 1917, Riu Nevà, Safareig de reg, Samsó, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Tractat de Nystad, Tsar, Tsarat Rus, Tsàrskoie Seló.
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Nou!!: Palau de Peterhof і Arquitectura barroca · Veure més »
Çeşme
Iots al port de Çeşme. Çeşme (antigament Česhme, pronunciat Txeixme) és un districte i una vila de Turquia a la Província d'Esmirna, que ocupa la península de Karaburun (Urla), davant de l'illa grega de Quios.
Nou!!: Palau de Peterhof і Çeşme · Veure més »
Bomba (enginyeria)
Una bomba elèctrica menuda Una electrobomba per a xarxa d'abastiment d'aigua Una bomba, en enginyeria i hidrodinàmica, és un aparell usat per moure gasos, líquids o altres fluids secs» com ara pols, sorra, grans…). Una bomba és una màquina hidràulica generadora que transforma l'energia (generalment energia mecànica) amb la que s'acciona en energia hidràulica del fluid incompressible que mou. Una bomba mou líquids o gasos de baixa pressió a alta pressió i supera la diferència de pressió mitjançant l'addició de treball físic al sistema. A una bomba de gas se l'anomena compressor de gas encara que aleshores no es tracta de la ciència hidràulica sinó de la pneumàtica. El més antic sistema de bomba és el cargol d'Arquimedes usat ja per Senaquerib rei d'Assíria en el segle VII abans de Crist. Les bombes treballen usant forces mecàniques per impulsar la matèria ja sigui per elevació física o per la força de la compressió. El fluid incompressible pot ser gas líquid o una mescla de líquids i sòlids com pot ser el formigó abans d'endurir-se o la pasta de paper. En incrementar-se l'energia del fluid, s'augmenta la seva pressió, la seva velocitat o la seva alçada totes les quals estan relacionades seguint el principi de Bernoulli. En general una bomba s'utilitza per a incrementar la pressió d'un líquid afegint energia al sistema hidràulic per a moure el fluid d'una zona de menor pressió o altitud a una altra de major pressió o altitud.
Nou!!: Palau de Peterhof і Bomba (enginyeria) · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Palau de Peterhof і Caterina II de Rússia · Veure més »
Centre històric de Sant Petersburg
El centre històric de Sant Petersburg i conjunts monumentals annexos és el nom utilitzat per la Unesco quan van ser designats els edificis de l'antiga ciutat russa de Sant Petersburg, així com els conjunts situats a la rodalia de la zona, com a Patrimoni de la Humanitat el 1991.
Nou!!: Palau de Peterhof і Centre històric de Sant Petersburg · Veure més »
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Elisabet I de Rússia · Veure més »
Escacs
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Peterhof і Escacs · Veure més »
Estats postsoviètics
Estats post-soviètics per ordre alfabètic: 1. Armènia; 2. Azerbaidjan; 3. Belarús; 4. Estònia; 5. Geòrgia; 6. Kazakhstan; 7. Kirguizstan; 8. Letònia; 9. Lituània; 10. Moldàvia; 11. Federació Russa; 12. Tadjikistan; 13. Turkmenistan; 14. Ucraïna; 15. Uzbekistan Els estats post-soviètics, coneguts també sota el nom de les antigues repúbliques soviètiques, són les nacions independents que van sorgir de la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques l'any 1991.
Nou!!: Palau de Peterhof і Estats postsoviètics · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Palau de Peterhof і Europa · Veure més »
Flota del Bàltic
La Flota del Bàltic Dues Vegades Bandera Roja (rus: Дважды Краснознамённый Балтийский флот) va ser la Flota del mar Bàltic, primer pertanyent a la Marina Imperial Russa, després a la Marina Soviètica i actualment a la Marina Russa.
Nou!!: Palau de Peterhof і Flota del Bàltic · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Palau de Peterhof і Font · Veure més »
Francesco Bartolomeo Rastrelli
Francesco Bartolomeo Rastrelli (París 1700 - Sant Petersburg 29 d'abril de 1771) va ser un arquitecte italià que desenvolupà la seva carrera a Rússia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Francesco Bartolomeo Rastrelli · Veure més »
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Golf de Finlàndia · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Palau de Peterhof і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Palau de Peterhof і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Palau de Peterhof і Itàlia · Veure més »
Ivan Aivazovski
Ivan Konstantinovitx Aivazovski (en armeni: Հովհաննես Այվազովսկի, Hovhannes Aivasovsky, i més pròpiament Aivazian; en rus: Иван Константинович Айвазовский) (Feodosiya (Crimea), 29 de juliol de 1817 – Feodosiya (Crimea), 5 de maig de 1900)fou un pintor rus d'origen armeni de Crimea, que va representar sobretot paisatges marins.
Nou!!: Palau de Peterhof і Ivan Aivazovski · Veure més »
Kronstadt
Escut Kronstadt (en rus Кроншта́дт, Kronxtadt, nom que deriva de l'alemany Krone (corona) i Stadt (ciutat); en finès s'anomena Retusaari) és una ciutat del districte de Kronstadtski de Sant Petersburg, a Rússia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Kronstadt · Veure més »
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Liorna · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Palau de Peterhof і Lluís XIV de França · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Palau de Peterhof і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Palau de Peterhof і Mar Negra · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Palau de Peterhof і Museu · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Palau de Peterhof і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Palau de Peterhof і Operació Barba-roja · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Palau de Peterhof і Palau de Versalles · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Palau de Peterhof і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Palau de Peterhof і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Palau de Peterhof і Pere I de Rússia · Veure més »
Peterhof
Peterhof (en rus, Петергоф; Petergof) és una ciutat dins del districte Petrodvortsovi de la ciutat federal de Sant Petersburg a la riba meridional del golf de Finlàndia.
Nou!!: Palau de Peterhof і Peterhof · Veure més »
Pietro Rotari
Pietro Rotari (Verona; 1707 - Sant Petersburg; 1762) va ser un pintor italià del període barroc.
Nou!!: Palau de Peterhof і Pietro Rotari · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Palau de Peterhof і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Riu Nevà
El riu Nevà al seu pas per Sant Petersburg. Al fons la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau El Nevà a Sant Petersburg el 1753 El Neva o Nevà (Нева́, Nevà) és un riu de Rússia, de 74 km de longitud, que va des del llac Làdoga (Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero) i, després de passar per l'istme de Carèlia (Каре́льский переше́ек, Karelski pereixéiek) i la ciutat de Sant Petersburg (Санкт-Петербу́рг, Sankt-Peterburg), desemboca al golf de Finlàndia (Фи́нский зали́в, Finski zaliv).
Nou!!: Palau de Peterhof і Riu Nevà · Veure més »
Safareig de reg
Safareig de reg típic Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d'obra (maó, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d'estany, usat generalment per a emmagatzemar-hi aigua per a regar.
Nou!!: Palau de Peterhof і Safareig de reg · Veure més »
Samsó
Segons la Bíblia, Samsó va ser un dels més importants i coneguts jutges d'Israel de l'antiguitat.
Nou!!: Palau de Peterhof і Samsó · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Palau de Peterhof і Sant Petersburg · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Palau de Peterhof і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Palau de Peterhof і Tercer Reich · Veure més »
Tractat de Nystad
Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad. Tractat de Nystad és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost - 10 de setembre - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki.
Nou!!: Palau de Peterhof і Tractat de Nystad · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Palau de Peterhof і Tsar · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Palau de Peterhof і Tsarat Rus · Veure més »
Tsàrskoie Seló
Tsàrskoie Seló fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior.
Nou!!: Palau de Peterhof і Tsàrskoie Seló · Veure més »
