Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Abat, Aquisgrà, Argent, Arnulf I de Baviera, Arquebisbat de Magúncia, Arquitectura, Arts, Bari (Pulla), Batalla de Lechfeld, Benevent, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II d'Itàlia, Bertold de Baviera, Bisbe, Brunó de Colònia, Canossa, Càpua, Colònia (Alemanya), Conrad el Roig, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Coure, Dinastia otoniana, Dinastia sàlica, Ducat de Baviera, Ducat de Francònia, Ducat de Lorena, Ducat de Saxònia, Ducat de Spoleto, Ducat de Suàbia, Eberard de Francònia, Eduard el Vell, Enric I d'Alemanya, Enric I de Baviera, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Eslaus, Estats Pontificis, Geró, Gislebert de Lotaríngia, Herman I de Suàbia, Hug el Gran (robertià), Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Joan I Tsimiscés, Lietgarda de Borgonya, Liudolf de Suàbia, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluís IV de França, Lluita de les Investidures, ..., Lorena, Lotari II d'Itàlia, Magdeburg, Magiars, Manuscrit, Matilde de Saxònia, Matilde, abadessa de Quedlinburg, Mezzogiorno, Mines de Rammelsberg, Otó I de Saxònia, Otó II del Sacre Imperi, Papa, Papa Benet V, Papa Joan XII, Papa Lleó VIII, Plom, Quedlinburg, Reforma gregoriana, Rei d'Itàlia, Renaixement, Rodolf II de Borgonya, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Adelaida de Borgonya, Saxònia-Anhalt, Scriptorium, Teòfana Escler, Vassallatge, Wends, Wessex, Widukind (monjo), 1024, 2 de febrer, 23 de novembre, 7 de maig, 911, 912, 924, 936, 937, 938, 939, 941, 944, 946, 947, 949, 950, 951, 953, 954, 955, 961, 962, 963, 964, 967, 968, 972, 973. Ampliar l'índex (59 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Abat · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Argent · Veure més »
Arnulf I de Baviera
Arnulf I de Baviera dit el Dolent també Arnulf II de Baviera o Arnulf II el Dolent si es compta al rei Arnulf de Caríntia com I (~886 - Regensburg 14 de juliol de 937) fou duc de Baviera de 909 a 914, després de 919 a 937 i marcgravi de Nordgau.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arnulf I de Baviera · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquitectura · Veure més »
Arts
Hans Rottenhammer - Al·legoria de les Arts Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arts · Veure més »
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Bari (Pulla) · Veure més »
Batalla de Lechfeld
La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lechfeld · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Benevent · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Berenguer II d'Itàlia
Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »
Bertold de Baviera
Bertold (vers 900 - 23 de novembre de 947), de la dinastia dels Luitpoldings, fou el fill més jove del marcgravi Luitpold de Baviera i de Cunegunda, germana del duc de Suàbia Erchanger.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Bertold de Baviera · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbe · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Brunó de Colònia · Veure més »
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Canossa · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Càpua · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad el Roig · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Coure · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia otoniana · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia sàlica · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Saxònia · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Spoleto · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Suàbia · Veure més »
Eberard de Francònia
Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Eberard de Francònia · Veure més »
Eduard el Vell
Eduard el Vell (en anglès, en anglès antic) (vers 870 - 17 de juliol de 924) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 899 fins a la seva mort.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Eduard el Vell · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I de Baviera · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Eslaus · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Estats Pontificis · Veure més »
Geró
Geró (vers 900 - 20 de maig de 965), anomenat el Gran (Llatí Magnus),Thompson, 486 fou un governat d'una marca inicialment modesta centrada a Merseburg, que es va expandir per un vast territori què va rebre el seu nom: la Marca Geronis.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Geró · Veure més »
Gislebert de Lotaríngia
Gislebert de Lotaríngia (nascut vers 885/900, va morir el 2 d'octubre de 939 quan es va ofegar al riu durant la batalla d'Andernach) fou un comte de Maasgau i un alt dignatari de Lotaríngia que es va forjar des de 919 un veritable petit principat independent a la zona.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Gislebert de Lotaríngia · Veure més »
Herman I de Suàbia
Herman I († 10 desembre de 949) fou el primer duc de Suàbia de la branca dels conradians el 926.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman I de Suàbia · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Lietgarda de Borgonya
Lietgarda de Borgonya (o Letgarda) fou una noble borgonyona filla i hereva de Gilbert de Chalon, comte de Chalon, d'Autun, de Beaune, de Troyes, d'Avallon, de Dijon, i comte principal de Borgonya, dominis en el que Letgarda, com a filla gran, el va succeir vers el 956.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lietgarda de Borgonya · Veure més »
Liudolf de Suàbia
Ludolf o Liudolf (930 - Pombia, 6 de setembre de 957) va ser duc de Suàbia entre 950 i 954.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Liudolf de Suàbia · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV de França · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluita de les Investidures · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lorena · Veure més »
Lotari II d'Itàlia
Lotari d'Arle (926 o 928 - 950) fou fill d'Hug d'Arle; fou rei d'Itàlia del vers el 947 a la seva mort el 950.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lotari II d'Itàlia · Veure més »
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Magdeburg · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Magiars · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Manuscrit · Veure més »
Matilde de Saxònia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Matilde de Saxònia · Veure més »
Matilde, abadessa de Quedlinburg
Matilde (desembre de 955 - 999), també coneguda com a Mathilda i Mathilde, va ser la primera princesa-abadessa de Quedlinburg.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Matilde, abadessa de Quedlinburg · Veure més »
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Mezzogiorno · Veure més »
Mines de Rammelsberg
Les mines de Rammelsberg formen part del patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, situat a prop de la localitat alemanya de Goslar, on hi ha una continuïtat en l'extracció de minerals en un període de més de 1.000 anys.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Mines de Rammelsberg · Veure més »
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I de Saxònia · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Veure més »
Papa Benet V
Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Benet V · Veure més »
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Joan XII · Veure més »
Papa Lleó VIII
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Lleó VIII · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Plom · Veure més »
Quedlinburg
Quedlinburg és una ciutat de l'estat federat de Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Quedlinburg · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Reforma gregoriana · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei d'Itàlia · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Renaixement · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Adelaida de Borgonya
Adelaida de Borgonya (Orbe, Alta Borgonya, 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Adelaida de Borgonya · Veure més »
Saxònia-Anhalt
Saxònia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia-Anhalt · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Scriptorium · Veure més »
Teòfana Escler
Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Teòfana Escler · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Vassallatge · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Wends · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Wessex · Veure més »
Widukind (monjo)
Widukind (?, ~925 – Corvey, Westfàlia, ~973) fou un monjo i historiador saxó.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Widukind (monjo) · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1024 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 2 de febrer · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 23 de novembre · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 7 de maig · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 911 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 912 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 924 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 936 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 937 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 938 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 939 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 941 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 944 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 947 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 949 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 950 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 951 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 953 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 954 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 955 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 962 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 963 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 964 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 968 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і 973 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Otó I d'Alemanya, Otó I del Sacre Imperi, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Otó I el Gran, Otó I, emperador romanogermànic, Otó II de Saxònia, Otó el Gran, Otó el gran.
