Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Aleksandr Ivànovitx Marinesko, Andrei Vlàssov, Świnoujście, Aurora (creuer), Batalla de Kíiv (1941), Bixkek, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Falç i martell, Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Grigori Ordjonikidze, Grozni, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil russa, Guerra d'Hivern, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, Guerra del Yom Kippur, Guerres frontereres sovièticojaponeses, Heroi de la Unió Soviètica, Ióssif Stalin, KGB, Kiril Meretskov, Kliment Voroixílov, Konstantín Rokossovski, Marina Soviètica, Mariscal de la Unió Soviètica, Mikhaïl Kalinin, Mikhaïl Tukhatxevski, Ministeri de l'Interior de Rússia, Nikolai Vóronov, Operació Anníbal, Orde d'Alexandre Nevski, Orde de Bogdan Khmelnitski, Orde de la Revolució d'Octubre, Orde de la Victòria, Orde de Lenin, Orde de Suvórov, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Revolució hongaresa de 1956, Rodion Malinovski, Rus, Samara, Sant Petersburg, Sebastòpol, Semion Budionni, Semion Timoixenko, Serguei Kírov, Soviet Suprem, ..., Taixkent, Tinent Comandant, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urals, Volgograd, 1 d'agost, 1 de gener, 11 de febrer, 11 de gener, 16 de desembre, 16 de setembre, 18 de setembre, 19 de juliol, 19 de juny, 1918, 1922, 1923, 1924, 1925, 1927, 1928, 1930, 1932, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1947, 1958, 1980, 2 de novembre, 23 de febrer, 26 de setembre, 28 de març, 30 de gener, 30 de setembre, 4 de juny, 6 d'abril. Ampliar l'índex (39 més) »
Aleksandr Ivànovitx Marinesko
Aleksandr Ivànovitx Marinesko (rus: Александр Иванович Маринеско, ucraïnès: Олександр Iвановiч Марiнеско, transliterat Oleksandr Ivànovitx Marinesko; romanès: Alexandru Marinescu; 15 de gener de 1913 – 25 de novembre de 1963) va ser un mariner soviètic, i durant la Segona Guerra Mundial, va comandar el submarí S-13, que enfonsà el vaixell alemany Wilhelm Gustloff, que ocasionà més de 10.000 víctimes.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Aleksandr Ivànovitx Marinesko · Veure més »
Andrei Vlàssov
El general Andrei Andréievitx Vlàssov o Wlassow (Андрéй Андрéевич Влáсов, 14 de setembre de 1900 – 2 d'agost de 1946) va ser un general soviètic que col·laborà amb l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Andrei Vlàssov · Veure més »
Świnoujście
Port de '''Świnoujście''' Świnoujście (en alemany Swinemünde) és una ciutat polonesa situada a l'extrem nord-occidental del país, tocant a la frontera d'Alemanya, dins el voivodat de Pomerània Occidental, vora el riu Świna, entre la badia de Pomerània i la llacuna de Szczecin i sobre les illes d'Uznam, Wolin i Karsibór.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Świnoujście · Veure més »
Aurora (creuer)
LAurora (rus: Авро́ра; transliterat: Avrora) és un creuer rus, actualment un vaixell museu ancorat a Sant Petersburg.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Aurora (creuer) · Veure més »
Batalla de Kíiv (1941)
La Batalla de Kíiv va ser una batalla d'encerclament a Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial; sent encara avui citada com la major batalla d'encerclament de tota la història. S'estengué entre mitjans d'agost fins al 26 de setembre de 1941, com a part de l'Operació Barbarroja. A la història militar soviètica és citada com l'Operació de Defensa de Kíiv (Киевская оборонительная операция), entre el 7 de juliol i el 26 de setembre de 1941. Gairebé tot el Front Soviètic del Sud-oest de l'Exèrcit Roig va ser envoltat pels alemanys, que van reclamar haver fet 665.000 presoners. L'encerclament de Kíiv no va ser hermètic, i petits grups de l'Exèrcit Roig van aconseguir fugir de la ciutat, incloent-hi als Mariscals Budionni i Timoixenko i al Comissari Polític Khrusxov. Tanmateix, el desastre de Kíiv va ser un desastre sense precedents per l'Exèrcit Roig, més gran encara que la tragèdia de Minsk de juny/juliol de 1941. L'1 de setembre, el Front del Sud-oest tenia entre 752/760.000 homes (850.000 incloent les reserves i els orgues de servei de rereguarda), 3.923 canons i morters, 114 tancs i 167 avions de combat. Quedaren dins del cercle 452.700 homes, 2.642 canons i morters i 64 tancs, dels que aconseguiren fugir amb prou feines 15.000 fins al 2 d'octubre. En total, el Front Sud-oest tingué 700.544 baixes, incloent-hi 616.304 morts i capturats (i desapareguts) durant el mes de lluita. Quatre exèrcits soviètics (5è, 37è, 26è i 21è), que consistien en 43 divisions, van esfumar-se. Igual que ja havia passat amb el Front Oest, el Front Sud-oest havia de tornar a ser creat del no-res.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Batalla de Kíiv (1941) · Veure més »
Bixkek
Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizstan.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Bixkek · Veure més »
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Exèrcit Blanc · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Exèrcit Roig · Veure més »
Falç i martell
La falç i el martell a la bandera de l'URSS. La falç i el martell (Unicode: "☭") és un símbol emprat per representar el comunisme.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Falç i martell · Veure més »
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Grigori Ordjonikidze
Grigol Ordjonikidze (georgià: გრიგოლ (სერგო) ორჯონიკიძე - Grigol (Sergo) Orjonikidze, rus: Григо́рий Константи́нович Орджоники́дзе, generalment conegut com a Sergo Ordjonikidze (Серго́); (24 d'octubre de 1886 – 18 de febrer de 1937) fou un bolxevic georgià, que va ser membre del Politburó i amic íntim de Ióssif Stalin. Ordjonikidze, Stalin i Anastàs Mikoian van formar el que es va conèixer com el "Trio del Caucas".
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Grigori Ordjonikidze · Veure més »
Grozni
Grozni (en txetxè: Соьлжа-ГӀала Sölža-Ġala; en rus: Гро́зный), és la capital de la república caucàsica de Txetxènia, a la Federació Russa, així com de l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Grozni · Veure més »
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra afgano-soviètica · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra Civil russa · Veure més »
Guerra d'Hivern
La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra d'Hivern · Veure més »
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra de Corea · Veure més »
Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra del Vietnam · Veure més »
Guerra del Yom Kippur
La Guerra del Yom Kippur, Guerra del Ramadà o Guerra d'Octubre, també coneguda com la Guerra Araboisraeliana de 1973 o la Quarta Guerra Araboisraeliana, fou una guerra començada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 en la Guerra dels Sis Dies.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerra del Yom Kippur · Veure més »
Guerres frontereres sovièticojaponeses
Les Guerres frontereres sovièticojaponeses foren un seguit de conflictes fronterers entre la Unió Soviètica i l'Imperi Japonès entre 1932 i 1939.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Guerres frontereres sovièticojaponeses · Veure més »
Heroi de la Unió Soviètica
L'Estel d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica (en rus: Геро́й Сове́тского Сою́за, transliterat com Geroy Sovetskogo Soyuza) era el títol honorífic superior i el màxim grau de distinció de la Unió Soviètica instaurat per Stalin el 16 d'abril de 1934, i era atorgada per les extraordinàries accions d'heroisme en servei a l'estat.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Heroi de la Unió Soviètica · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Ióssif Stalin · Veure més »
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і KGB · Veure més »
Kiril Meretskov
Kiril Afanàssievitx Meretskov (rus: Кири́лл Афана́сьевич Мерецко́в; 7 de juny de 1897 – 30 de desembre de 1968) va ser un comandant militar soviètic.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Kiril Meretskov · Veure més »
Kliment Voroixílov
, nom complet amb patronímic Kliment Iefrémovitx Voroixílov, popularment conegut com a Klim Voroixílov, va ser un comandant militar soviètic i polític.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Kliment Voroixílov · Veure més »
Konstantín Rokossovski
Rokossovsky (1976), nom complet amb patronímic Konstantín Konstantinovitx Rokosovski, Константин Константинович Рокоссовский, fou un comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial i Ministre de Defensa polonès, guanyador de l'Orde de la Victòria i Heroi de la Unió Soviètica.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Konstantín Rokossovski · Veure més »
Marina Soviètica
La Marina Soviètica fou el braç naval de les Forces Armades Soviètiques.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Marina Soviètica · Veure més »
Mariscal de la Unió Soviètica
Galó de Mariscal de la Unió Soviètica entre 1943-1955 El rang de Mariscal de la Unió Soviètica (en rus: ма́ршал Со́ветского Сою́за, transliterat: màrxal Sovétskogo Soiuza) era a la pràctica la màxima graduació de la Unió Soviètica (en teoria, el màxim grau era Generalíssim de la Unió Soviètica, creat per Stalin i lluït només per ell).
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Mariscal de la Unió Soviètica · Veure més »
Mikhaïl Kalinin
Mikhaïl Ivànovitx Kalinin (rus: Михаи́л Ив́анович Кали́нин) (Gubèrnia de Tver, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un polític soviètic.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Mikhaïl Kalinin · Veure més »
Mikhaïl Tukhatxevski
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Nikolàievitx Tukhatxevski, fou un militar soviètic, cap de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i una de les víctimes més prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dècada dels 1930.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Mikhaïl Tukhatxevski · Veure més »
Ministeri de l'Interior de Rússia
El Ministeri de l'Interior de la Federació de Rússia (Министерство внутреннихдел Российской Федерации Ministerstvo vnutrennikh del Rossískoi Federatsii), abreujadament MVD Rossii (МВД России), és el Ministeri de l'Interior de Rússia.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Ministeri de l'Interior de Rússia · Veure més »
Nikolai Vóronov
Nikolai Nikolàievitx Vóronov (en rus Николай Николаевич Воронов), nascut el 5 de maig de 1899 a Sant Petersburg i mort el 28 de febrer de 1968 a Moscou, va ser un militar soviètic, Cap Mariscal d'Artilleria (1944), al qual li fou atorgat el títol d'Heroi de la Unió Soviètica el 7 de maig de 1965.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Nikolai Vóronov · Veure més »
Operació Anníbal
LOperació Anníbal (alemany: Operation Hannibal) va ser el nom les operacions d'evacuació de la població civil i militar de la Prússia Oriental, que tingué lloc a mitjans de gener de 1945, davant l'avanç de l'Exèrcit Roig durant l'Ofensiva de la Pomerània Oriental.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Operació Anníbal · Veure més »
Orde d'Alexandre Nevski
L'Orde d'Alexandre Nevski (Rus: Орден Александра Невского - Transliterat: Orden Aleksandra Nèvskogo) és una condecoració soviètica instituïda per Stalin el 29 de juliol del 1942, durant la Gran Guerra Patriòtica, i atorgada als comandants militars pel valor personal i coratge a la Gran Guerra Patriòtica i que asseguressin l'execució reeixida de les missions encarregades a les tropes sota el seu comandament.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde d'Alexandre Nevski · Veure més »
Orde de Bogdan Khmelnitski
L'Orde de Bogdan Khmelnitski (en rus Орден Богдана Хмельницкого, Orden Bogdana Khmelnítskogo) és un orde militar soviètic, establert en honor de Bogdan Khmelnitski (un príncep ucraïnès del segle XVII), establert pel Decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde de Bogdan Khmelnitski · Veure més »
Orde de la Revolució d'Octubre
L'Orde de la Revolució d'Octubre (rus:Орден Октябрьской Революции; transliterat: Orden Oktyabr'skoj Revolutzii) és un orde de la Unió Soviètica.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde de la Revolució d'Octubre · Veure més »
Orde de la Victòria
L'Orde de la Victòria (en rus: Орден "Победa") era la més alta condecoració militar de la Unió Soviètica i una de les més escasses del món.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde de la Victòria · Veure més »
Orde de Lenin
L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde de Lenin · Veure més »
Orde de Suvórov
Versió de l'orde de la Federació Russa L'Orde de Suvórov (rus: Орден Суворова; transliterat: Orden Suvórova) és una condecoració soviètica, en honor d'Aleksandr Suvórov, instituïda per la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS, en plena II Guerra Mundial) del 29 de juliol de 1942. Posteriorment, els seus estatuts van ser completats pels Decrets de la Presidència del Soviet Suprem de 8 de febrer de 1943, 30 de setembre de 1942 i 19 de juny de 1943.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Orde de Suvórov · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
Revolució hongaresa de 1956
La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Revolució hongaresa de 1956 · Veure més »
Rodion Malinovski
Rodion Iàkovlevitx Malinovski (rus: Родио́н Я́ковлевич Малино́вский; transliterat Rodion Jakovlevič Malinovskij) (23 de novembre de 1898 - 31 de març de 1967) va ser un comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial i Ministre de Defensa de la Unió Soviètica a les darreries de la dècada de 1950 i durant la dels 60.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Rodion Malinovski · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Rus · Veure més »
Samara
Samara (Сама́ра) coneguda entre 1935 i 1991 com a Kúibixev (Ку́йбышев), és una gran ciutat a la riba del riu Volga (molt a prop de les muntanyes Jigulí), a la part sud-est de la Rússia europea, al Districte Federal del Volga, centre administratiu de la província de Samara.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Samara · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Sant Petersburg · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Sebastòpol · Veure més »
Semion Budionni
Budionnı (1943), nom complet amb patronímic Semion Mikhàílovitx Budionni, fou un comandant militar soviètic, amic i aliat del líder soviètic Ióssif Stalin.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Semion Budionni · Veure més »
Semion Timoixenko
El Mariscal de la Unió Soviètica Semion Timoshenko, (en rus: Семён Константинович Тимошенко), (18 de febrer de 1895 - 31 de març de 1970) va ser un comandant destacat i l'oficial de major graduació de l'Exèrcit Roig al moment de l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya a la Unió Soviètica el 1941.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Semion Timoixenko · Veure més »
Serguei Kírov
Serguei Mirónovitx Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров) (27 de març de 1886 – 1 de desembre de 1934), nascut Serguei Mirónovitx Kóstrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Serguei Kírov · Veure més »
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Soviet Suprem · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Taixkent · Veure més »
Tinent Comandant
Tinent Comandat és un rang d'oficial en moltes marines, sent superior a Tinent i subordinat a Comandant.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Tinent Comandant · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Urals · Veure més »
Volgograd
Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і Volgograd · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1 d'agost · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1 de gener · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 11 de febrer · Veure més »
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 11 de gener · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 16 de desembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 16 de setembre · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 18 de setembre · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 19 de juliol · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 19 de juny · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1918 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1925 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1928 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1930 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1932 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1941 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1943 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1945 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1947 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1958 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 1980 · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 2 de novembre · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 23 de febrer · Veure més »
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 26 de setembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 28 de març · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 30 de gener · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 30 de setembre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 4 de juny · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde de la Bandera Roja і 6 d'abril · Veure més »
