Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Anglès, Argent, Arviat, Assemblea legislativa, Badia de Hudson, Baker Lake, Bandera de Nunavut, Caça, Cambridge Bay, Canadà, Cape Dorset, Cercle polar àrtic, Coure, Diamant, Estel polar, Europa Occidental, Francès, Gas natural, Govern, Gran Enciclopèdia Catalana, Groenlàndia, Igloolik, Illa de Baffin, Inuinnaqtun, Inuit, Inuktitut, Iqaluit, Kugluktuk, Manitoba, Oceà Àrtic, Ontàrio, Or, Organització territorial del Canadà, Pangnirtung, Partit polític, Pesca, Plom, Pond Inlet, Primer ministre, Quebec, Rankin Inlet, Taigà, Terranova i Labrador, Territori, Territoris del Nord-oest, Tundra, Turisme, Zinc, 1 d'abril, 16 de febrer, ..., 2004. Ampliar l'índex (1 més) »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Nunavut і Anglès · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Nunavut і Argent · Veure més »
Arviat
ancià d'Arviat Arviat abans anomenat Eskimo Point és un assentament del territori de Nunavut al Canadà amb 2.060 habitants (cens de 2006) i 1.785 habitants en la població urbana)Es troba a l'oest de la Badia de Hudson. La població és predominantment inuit.
Nou!!: Nunavut і Arviat · Veure més »
Assemblea legislativa
LAssemblea Legislativa, en alguns indrets coneguda també com a Assemblea Nacional és l'instrument polític òrgan de representació de caràcter legislatiu.
Nou!!: Nunavut і Assemblea legislativa · Veure més »
Badia de Hudson
La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Badia de Hudson · Veure més »
Baker Lake
Baker Lake el 1995 Baker Lake, en inuit:Qamani’tuaq, ("on el riu s'eixampla"), és un assentament a la regió Kivalliq de Nunavut, Canadà.
Nou!!: Nunavut і Baker Lake · Veure més »
Bandera de Nunavut
La bandera de Nunavut està formada per dues franges verticals d'igual amplada, groga l'esquerra i blanca la dreta.
Nou!!: Nunavut і Bandera de Nunavut · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Nunavut і Caça · Veure més »
Cambridge Bay
Cambridge Bay, (en Inuinnaqtun: Iqaluktuuttiaq en sil·labic: ᐃᖃᓗᒃᑑᑦᑎᐊᖅ; és un assentament a Nunavut, Canadà amb 1.447 habitants (cens de 2006); la població urbana era de 1.147 habitants va rebre el nom en honor del Príncep Adolphus, Duc de Cambridge. El nom tradicional inuit Iqaluktuuttiaq significa "lloc amb bona pesca". És el centre administratiu de la regió de Kitikmeot. Cambridge Bay és a la ruta del pas del nord-oest per travessar l'oceà Àrtic, La zona és un lloc de caça i pesca tradicional, també amb jaciments arqueològics. S'hi troba el caribú, bou mesquer, foques anellades i altres animals.
Nou!!: Nunavut і Cambridge Bay · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Nunavut і Canadà · Veure més »
Cape Dorset
Cape Dorset (Inuktitut: Kinngait (que significa "muntanya alta"); és un llogarret, hamlet, Inuit situat a l'illa Dorset prop de la Península Foxe a l'illa de Baffin de Nunavut, Canadà. Cape Dorset és on es va descobrir la Cultura Dorset que data d'entre 1000a.C a 1100. Cape Dorset va ser nomenat pel capità Luke Fox en honor d'Edward Sackville, 4t Earl de Dorset el 24 de setembre de 1631. Segons el cens de 2016 tenia 1.411 habitants.
Nou!!: Nunavut і Cape Dorset · Veure més »
Cercle polar àrtic
Mapa polític del cercle polar àrtic El cercle polar àrtic és un dels cinc paral·lels principals terrestres.
Nou!!: Nunavut і Cercle polar àrtic · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Nunavut і Coure · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Nunavut і Diamant · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Nunavut і Estel polar · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Nunavut і Europa Occidental · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Nunavut і Francès · Veure més »
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Nou!!: Nunavut і Gas natural · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Nunavut і Govern · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Nunavut і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Groenlàndia · Veure més »
Igloolik
Igloolik (o Iglulik) és un llogarret Inuit a Nunavut, nord del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Igloolik · Veure més »
Illa de Baffin
L'illa de Baffin (en inuktitut Qikiqtaaluk ᕿᑭᖅᑖᓗᒃ que vol dir "illa molt gran", en anglès Baffin Island), abans coneguda també com la Terra de Baffin (Baffin Land), és una de les illes Àrtiques al nord del Canadà, dins el territori de Nunavut.
Nou!!: Nunavut і Illa de Baffin · Veure més »
Inuinnaqtun
LInuinnaqtun es una llengua indígena del Canadà, que ha estat reconeguda com a llengua oficial al Canadà, en el territori de Nunavut, i en els Territoris del Nord-oest.
Nou!!: Nunavut і Inuinnaqtun · Veure més »
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Nou!!: Nunavut і Inuit · Veure més »
Inuktitut
L'inuktitut (ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ, lit. 'com els inuit') és la llengua dels inuits (esquimals).
Nou!!: Nunavut і Inuktitut · Veure més »
Iqaluit
Fotografia aèria d'Iqaluit Iqaluit (escrit en inuktitut: ᐃᖃᓗᐃᑦ, lloc on hi ha peix) és un municipi del Canadà que té 7.740 habitants (cens del 2016) essent d'entre les ciutats capitals del Canadà la de menys població.
Nou!!: Nunavut і Iqaluit · Veure més »
Kugluktuk
Kugluktuk (Inuinnaqtun: Qurluktuk, "el lloc on les aigües es mouen "; anteriorment, fins 1996, dit Coppermine, és un llogarret (un hamlet situat a la desembocadura del riu Coppermine a Nunavut, Canadà a l'illa Victòria prop de la frontera amb els Northwest Territories. Segons el cens canadenc de 2016 tenia 1.491 habitants. El paisatge de Kugluktuk està cominat pel rocés escut canadenc. Té un clima subàrtic prop del clima polar. La temperatura mitjana anual és de -10,3 °C. El mes de juliol té una mitjana de 10,9 °C i el mes de febrer de -27,7 °C. La pluviometria és de 145 litres. Els arbres de la regió són nans i distribuïts espargits.
Nou!!: Nunavut і Kugluktuk · Veure més »
Manitoba
Manitoba (pronunciació en anglès canadenc: /ˌmænɪˈtoʊbə/) és una de les deu províncies del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Manitoba · Veure més »
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Nou!!: Nunavut і Oceà Àrtic · Veure més »
Ontàrio
Ontàrio és una de les deu províncies del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Ontàrio · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Nunavut і Or · Veure més »
Organització territorial del Canadà
Mapa de la divisió política del Canadà. El Canadà és una federació de Nord-amèrica integrada per deu províncies i tres territoris que conformen el segon Estat més gran del món en superfície.
Nou!!: Nunavut і Organització territorial del Canadà · Veure més »
Pangnirtung
Pangnirtung (o Pang, també Pangniqtuuq, és un llogarret Inuit dins Nunavut, Canadà. Es troba a l'Illa de Baffin. En el cens de 2016 consta que té 1.481 habitants. Pangnirtung està situat al fiord de Pangnirtung. Segons els residents el nom real seria Pangniqtuuq, que significa "el lloc de molts caribús".
Nou!!: Nunavut і Pangnirtung · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Nunavut і Partit polític · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Nunavut і Pesca · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Nunavut і Plom · Veure més »
Pond Inlet
Pond Inlet (Inuktitut: Mittimatalik, que significa el lloc on es troba l'aterratge) és una petita comunitat predominantment Inuit a Nunavut, Canadà.
Nou!!: Nunavut і Pond Inlet · Veure més »
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Nou!!: Nunavut і Primer ministre · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: Nunavut і Quebec · Veure més »
Rankin Inlet
Rankin Inlet (en inuit: Kangiqiniq, ᑲᖏᕿᓂᖅo Kangirliniq ᑲᖏᖅᖠᓂᖅ, és un assentament inuit a la península Kudlulik de Nunavut, Canadà. Es troba al nord-oest de la Badia de Hudson, entre Chesterfield Inlet i Arviat, és el centre regional de la regió Kivalliq. Té una població de 2.358 persones (cens de 2006) amb un increment del 8,3% des del cens de 2001. És la segona localitat més poblada de Nunavut després de la seva capital Iqaluit).
Nou!!: Nunavut і Rankin Inlet · Veure més »
Taigà
estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.
Nou!!: Nunavut і Taigà · Veure més »
Terranova i Labrador
Terranova i Labrador (anglès Newfoundland and Labrador, francès Terre-Neuve-et-Labrador, gaèlic Talamh an Éisc agus Labradóir) és una província del Canadà.
Nou!!: Nunavut і Terranova i Labrador · Veure més »
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Nou!!: Nunavut і Territori · Veure més »
Territoris del Nord-oest
Els Territoris del Nord-oest (anglès North-West Territories, francès les Territoires du Nord-Ouest) són un territori del Canadà sense estatut de província que es troben al nord del país.
Nou!!: Nunavut і Territoris del Nord-oest · Veure més »
Tundra
Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Nou!!: Nunavut і Tundra · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Nunavut і Turisme · Veure més »
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Nou!!: Nunavut і Zinc · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunavut і 1 d'abril · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nunavut і 16 de febrer · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nunavut і 2004 · Veure més »
