Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Apate, Èreb, Èter (mitologia), Caos (mitologia), Cers (mitologia), Eris (filla de Nix), Fílotes (filla de Nix), Geras (mitologia), Hèmera, Hèracles, Hera, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Hipnos, Homer, Ilíada, Laomedont de Troia, Mitologia grega, Moires, Momo, Moros (mitologia grega), Nèmesis, Nix (satèl·lit), Oizis, Plutó (planeta nan), Rigveda, Somnis (mitologia), Tànatos, Tàrtar (mitologia), Teogonia, Troia, Zeus.
Apate
Apate és una deessa grega que personifica l'engany i és filla de Nix.
Nou!!: Nix і Apate · Veure més »
Èreb
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Nou!!: Nix і Èreb · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Nix і Èter (mitologia) · Veure més »
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Nou!!: Nix і Caos (mitologia) · Veure més »
Cers (mitologia)
Les Cers d'Aquil·les i Hèctor a la balança. Les Cers (en grec antic Κῆρες i en singular Cer Κήρ), són uns esperits que tenen un paper important a la Ilíada.
Nou!!: Nix і Cers (mitologia) · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Nix і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Fílotes (filla de Nix)
En la mitologia grega, Fílotes (en grec antic Φιλότης, Filótes, "tendresa") era la personificació de la tendresa, i és considerada per Hesíode a la Teogonia una de les filles que Nix, la Nit, va engendrar per si mateixa.
Nou!!: Nix і Fílotes (filla de Nix) · Veure més »
Geras (mitologia)
Geras és el nom de la divinitat grega que representa l'envelliment humà.
Nou!!: Nix і Geras (mitologia) · Veure més »
Hèmera
Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).
Nou!!: Nix і Hèmera · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Nix і Hèracles · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Nix і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Nix і Hesíode · Veure més »
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Nou!!: Nix і Hespèrides (nimfes) · Veure més »
Hipnos
Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades Hipnos, Himnos, o Son p. 21-22 (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni.
Nou!!: Nix і Hipnos · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Nix і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Nix і Ilíada · Veure més »
Laomedont de Troia
Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.
Nou!!: Nix і Laomedont de Troia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Nix і Mitologia grega · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Nix і Moires · Veure més »
Momo
En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.
Nou!!: Nix і Momo · Veure més »
Moros (mitologia grega)
Moros, segons la mitologia grega, fou una divinitat, fill de Nix.
Nou!!: Nix і Moros (mitologia grega) · Veure més »
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Nou!!: Nix і Nèmesis · Veure més »
Nix (satèl·lit)
Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.
Nou!!: Nix і Nix (satèl·lit) · Veure més »
Oizis
En la mitologia grega, Oizys és la deessa del sofriment, la depressió, l'angoixa, la misèria, l'ansietat, i el dol.
Nou!!: Nix і Oizis · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Nix і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Rigveda
Manuscrit del ''Rigveda'' en escriptura devanagari (principi del segle IX) El Rigveda o Rig-veda (en sànscrit ऋग्वेद, IAST Ṛgveda, "Saber de les estrofes") és una col·lecció d'himnes (sūkta) antics i sagrats de l'hinduisme fets a l'Índia i en llengua sànscrita vèdica.
Nou!!: Nix і Rigveda · Veure més »
Somnis (mitologia)
Els somnis o també oniroi (en grec antic Ὄνειροι) o de vegades en singular, somni, oniros (Ὄνειρος), segons la mitologia grega, eren fills de Nix sense intervenció masculina, o de vegades, amb la intervenció d'Èreb.
Nou!!: Nix і Somnis (mitologia) · Veure més »
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Nou!!: Nix і Tànatos · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Nix і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Nix і Teogonia · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Nix і Troia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Nix і Zeus · Veure més »
