Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Agàties, Alamans, Alboí, Alps, Ancona, Antonina (esposa de Belisari), Armènia, Òtranto, Batalla de Casilinum, Batalla de Taginae, Batalla del Mont Lactari, Batalla naval de Sena Gallica, Belisari, Brescia, Burgundis, Camarlenc, Caucas, Càpua, Constantinoble, Eunuc, Fermo, Flavi Longí, Francs, Germà (cosí de Justinià), Gots, Guerra Gòtica (535-554), Guerres romano-longobardes, Hèruls, Imperi Romà d'Orient, Joan de Capadòcia, Justí II el Jove, Justinià I, Kamsarakan, Longobards, Milà, Nàpols, Pannònia, Pau el Diaca, Pavia, Petra de Còlquida, Ravenna, Rímini, Revolta de la Nika, Riu Po, Riu Sarno, Tòtila, Teia (rei ostrogot), Verona, Via Flamínia, Volturno, ..., 472, 532, 536, 538, 539, 543, 546, 547, 548, 549, 551, 552, 553, 563, 568. Ampliar l'índex (15 més) »
Agàties
Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.
Nou!!: Narsès і Agàties · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Narsès і Alamans · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Narsès і Alboí · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Narsès і Alps · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Narsès і Ancona · Veure més »
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Nou!!: Narsès і Antonina (esposa de Belisari) · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Narsès і Armènia · Veure més »
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Nou!!: Narsès і Òtranto · Veure més »
Batalla de Casilinum
La Batalla de Casilinum, també coneguda com a Batalla del Volturno o Batalla de Càpua, tingué lloc el 554 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i un contingent de Francs i Alamans.
Nou!!: Narsès і Batalla de Casilinum · Veure més »
Batalla de Taginae
La batalla de Taginae (també coneguda com a batalla de Busta Gallorum) tingué lloc el juny/juliol del 552 i enfrontà les forces de l'Imperi Romà d'Orient, comandades per Narsès, contra els ostrogots.
Nou!!: Narsès і Batalla de Taginae · Veure més »
Batalla del Mont Lactari
La batalla del Mont Lactari (també coneguda com la Batalla del Vesuvi) va tenir lloc al 552 o 553 durant la Guerra Gòtica lliurada en nom de Justinià I contra els ostrogots d'Itàlia.
Nou!!: Narsès і Batalla del Mont Lactari · Veure més »
Batalla naval de Sena Gallica
La Batalla de Sena Gallica fou una batalla naval que va enfrontar la flota romana d'Orient i la flota dels ostrogots davant de la costa adriàtica d'Itàlia, la tardor del 551, durant la Guerra Gòtica.
Nou!!: Narsès і Batalla naval de Sena Gallica · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Narsès і Belisari · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Narsès і Brescia · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Narsès і Burgundis · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Narsès і Camarlenc · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Narsès і Caucas · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Narsès і Càpua · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Narsès і Constantinoble · Veure més »
Eunuc
Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.
Nou!!: Narsès і Eunuc · Veure més »
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Nou!!: Narsès і Fermo · Veure més »
Flavi Longí
Flavi Longí (Flavius Longinus) fou prefecte pretorià d'Itàlia sota l'emperador romà d'Orient Justí II.
Nou!!: Narsès і Flavi Longí · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Narsès і Francs · Veure més »
Germà (cosí de Justinià)
Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.
Nou!!: Narsès і Germà (cosí de Justinià) · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Narsès і Gots · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Narsès і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Guerres romano-longobardes
Les guerres romano-longobardes o guerres bizantino-longobardes foren tot un seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Narsès і Guerres romano-longobardes · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Narsès і Hèruls · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Narsès і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Joan de Capadòcia
Joan de Capadòcia fou un dels prefectes pretorià de l'Est en l'època de Justinià I del (532–541) El 530 fou nomenat prefecte del pretori a l'Orient, i fou encarregat de la revisió del Codi de Justinià, que va acabar en 534.
Nou!!: Narsès і Joan de Capadòcia · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Narsès і Justí II el Jove · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Narsès і Justinià I · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Narsès і Kamsarakan · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Narsès і Longobards · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Narsès і Milà · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Narsès і Nàpols · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Narsès і Pannònia · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Narsès і Pau el Diaca · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Narsès і Pavia · Veure més »
Petra de Còlquida
Petra fou una fortalesa romana d'Orient a la Còlquida.
Nou!!: Narsès і Petra de Còlquida · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Narsès і Ravenna · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Narsès і Rímini · Veure més »
Revolta de la Nika
Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.
Nou!!: Narsès і Revolta de la Nika · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Narsès і Riu Po · Veure més »
Riu Sarno
El riu Sarno és un riu de la Campània (Itàlia) que neix prop de la ciutat de Sarno i que està connectat per un canal amb Pompeia i la mar Tirrena.
Nou!!: Narsès і Riu Sarno · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Narsès і Tòtila · Veure més »
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Nou!!: Narsès і Teia (rei ostrogot) · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Narsès і Verona · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: Narsès і Via Flamínia · Veure més »
Volturno
Volturno (antic Vulturnus) és un riu de la Campània que neix als Apenins i corre uns 60 km cap al sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira a l'oest-sud-oest, passa per Càpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont romà.
Nou!!: Narsès і Volturno · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 472 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 532 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 536 · Veure més »
538
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 538 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 539 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Narsès і 543 · Veure més »
546
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 546 · Veure més »
547
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 547 · Veure més »
548
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 548 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Narsès і 549 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 551 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 552 · Veure més »
553
Sense descripció.
Nou!!: Narsès і 553 · Veure més »
563
El 563 (DLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Narsès і 563 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Narsès і 568 · Veure més »
