Accés més ràpid que el navegador!
117 les relacions: Ador, Agricultura de secà, Alfauir, Alfons IV de Ribagorça, Alzira, Arqueologia, Arròs al forn, Arròs caldós, Art rupestre, Ausiàs March, Ésser humà, Àfrica del Nord, Barroc, Barx, Bé d'interès cultural, Beniopa, Benipeixcar, Benirredrà, Bonítol, Carcaixent, Caseria, Castell de Bairén, Cítric, Coca de dacsa, Codi Civil espanyol, Convent d'Aigües Vives, Corona d'Aragó, Cova de les Meravelles, Cova de les Meravelles de Gandia, Cova del Parpalló, Crisi financera global del 2007-2012, Dècada del 1870, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Dècada del 2000, Dieta mediterrània, Ducat de Gandia, Edat mitjana, Escoles Pies de Gandia, Església Catòlica Romana, Espanya, Europa, Fil·loxera de la vinya, Futbol, Futbol sala, Gandia, Gastronomia, Gòtic internacional, Generalitat Valenciana, Guerra Civil espanyola, ..., Jaciment arqueològic, Jaume el Conqueridor, La Drova, La Ribera Alta, Llevant espanyol, Llutxent, Maquis, Medi ambient, Mil·lenni I aC, Mondúber, Monestir, Monestir de la Murta, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir del Corpus Christi de Llutxent, Mudèjar, Natura, Neoclassicisme, Orde de Sant Jeroni, Oreneta de ribera comuna, País Valencià, Paleolític, Paleolític superior, Palma de Gandia, Pandèmia, Papallona, Parpalló-Borrell, Patrimoni de la Humanitat, Pedreguer, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere March (poeta), Pilota a raspall, Pilota valenciana, Pinet, Pirateria barbaresca, Postguerra, Prehistòria, Quarantena, Ròtova, Regadiu, Riu Vernissa, Safareig (llavador), Safor, Sant Jeroni de Cotalba, SARS-CoV-2, Senyoriu de Gandia, Serra del Buixcarró, Serra Falconera, Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià), Simat de la Valldigna, Taronger, Toponímia, UNESCO, Valencià, Valencià central, Vall d'Albaida, Valldigna, Vinyar, Xaló, Xàbia, 1929, 1996, 2007, 2010, 2014, 2018, 2020. Ampliar l'índex (67 més) »
Ador
Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Ador · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Marxuquera і Agricultura de secà · Veure més »
Alfauir
Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Alfauir · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Marxuquera і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Marxuquera і Alzira · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Marxuquera і Arqueologia · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Marxuquera і Arròs al forn · Veure més »
Arròs caldós
Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.
Nou!!: Marxuquera і Arròs caldós · Veure més »
Art rupestre
Pintura mural de la cova dels Cavalls del barranc de la Valltorta, a la província de Castelló L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.
Nou!!: Marxuquera і Art rupestre · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Marxuquera і Ausiàs March · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Marxuquera і Ésser humà · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Marxuquera і Àfrica del Nord · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Marxuquera і Barroc · Veure més »
Barx
Barx és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Barx · Veure més »
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Nou!!: Marxuquera і Bé d'interès cultural · Veure més »
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Nou!!: Marxuquera і Beniopa · Veure més »
Benipeixcar
Benipeixcar és una població del terme municipal de Gandia, província de Valencia, situada al sud-est de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Nou!!: Marxuquera і Benipeixcar · Veure més »
Benirredrà
Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Benirredrà · Veure més »
Bonítol
El bonítol o bonyítol (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.
Nou!!: Marxuquera і Bonítol · Veure més »
Carcaixent
Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Marxuquera і Carcaixent · Veure més »
Caseria
Caseria de Llinars de l'Aiguadora, del municipi de Castellar del Riu (Berguedà) Una caseria o caseriu és una entitat de població formada per un grup de cases, habitualment de pagès, més o menys allunyades del poble al qual pertanyen, i que no s'ajusta, per volum i importància, a cap de les altres definicions incloses en el genèric entitat de població: ciutat, vila, poble,vilatge, veïnat, raval… Categoria:Entitats de població per tipus.
Nou!!: Marxuquera і Caseria · Veure més »
Castell de Bairén
El castell de Bairén és un dels castells d'origen musulmà de la Safor, també conegut com el castell de Sant Joan, i situat al terme municipal de Gandia, a 3 km al nord de la ciutat de Gandia, a l'extrem més oriental de les serralades que servixen de suport al massís del Mondúber; era cap d'un dels quatre termes en què estava dividit el ducat de Gandia quan va ser creat, en 1399.
Nou!!: Marxuquera і Castell de Bairén · Veure més »
Cítric
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Marxuquera і Cítric · Veure més »
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Nou!!: Marxuquera і Coca de dacsa · Veure més »
Codi Civil espanyol
Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.
Nou!!: Marxuquera і Codi Civil espanyol · Veure més »
Convent d'Aigües Vives
El convent d'Aigües Vives, també anomenat Reial Monestir de Santa Maria d'Aigües Vives situat al municipi de Carcaixent (la Ribera Alta, País Valencià) és un edifici religiós amb orígens que es remunten al.
Nou!!: Marxuquera і Convent d'Aigües Vives · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Marxuquera і Corona d'Aragó · Veure més »
Cova de les Meravelles
Cova de les Meravelles pot referir-se a.
Nou!!: Marxuquera і Cova de les Meravelles · Veure més »
Cova de les Meravelles de Gandia
La cova de les Meravelles és una cova situada al municipi de Gandia, amb un important jaciment del paleolític superior.
Nou!!: Marxuquera і Cova de les Meravelles de Gandia · Veure més »
Cova del Parpalló
Plaqueta amb gravat de cérvola procedent de la cova del Parpalló i dipositada al Museu de Prehistòria de València. La cova del Parpalló està situada al Montdúver, terme municipal de Gandia, la Safor; la cova va ser intensament habitada durant el període del paleolític superior i va ser de les primeres habitades pels Homo sapiens que van arribar a la regió mediterrània del llevant peninsular.
Nou!!: Marxuquera і Cova del Parpalló · Veure més »
Crisi financera global del 2007-2012
1.
Nou!!: Marxuquera і Crisi financera global del 2007-2012 · Veure més »
Dècada del 1870
Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.
Nou!!: Marxuquera і Dècada del 1870 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Marxuquera і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Marxuquera і Dècada del 1990 · Veure més »
Dècada del 2000
La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.
Nou!!: Marxuquera і Dècada del 2000 · Veure més »
Dieta mediterrània
Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.
Nou!!: Marxuquera і Dieta mediterrània · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Marxuquera і Ducat de Gandia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Marxuquera і Edat mitjana · Veure més »
Escoles Pies de Gandia
Les Escoles Pies Antiga Universitat, s'ubiquen a la plaça Escoles Pies, extramurs al nord de la vila, al costat de la Porta de València, on es trobava una petita església dedicada a Sant Sebastià, al municipi de Gandia, a la comarca de la Safor, al País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Escoles Pies de Gandia · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Marxuquera і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Marxuquera і Espanya · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Marxuquera і Europa · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Marxuquera і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: Marxuquera і Futbol · Veure més »
Futbol sala
El futbol sala, futsala o futsal és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors que deriva del futbol -que és la base del joc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handbol i el bàsquet.
Nou!!: Marxuquera і Futbol sala · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Gandia · Veure més »
Gastronomia
Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.
Nou!!: Marxuquera і Gastronomia · Veure més »
Gòtic internacional
Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.
Nou!!: Marxuquera і Gòtic internacional · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Marxuquera і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Nou!!: Marxuquera і Jaciment arqueològic · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Marxuquera і Jaume el Conqueridor · Veure més »
La Drova
La Drova és una caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic camí de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el massís del Mondúber a l'est i la serra del Buixcarró a l'oest.
Nou!!: Marxuquera і La Drova · Veure més »
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Nou!!: Marxuquera і La Ribera Alta · Veure més »
Llevant espanyol
El llevant d'Espanya excloent la província interior de Lleida. Llevant és un terme de geografia que fa referència a l'orient d'un país o regió.
Nou!!: Marxuquera і Llevant espanyol · Veure més »
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Nou!!: Marxuquera і Llutxent · Veure més »
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Nou!!: Marxuquera і Maquis · Veure més »
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Nou!!: Marxuquera і Medi ambient · Veure més »
Mil·lenni I aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.
Nou!!: Marxuquera і Mil·lenni I aC · Veure més »
Mondúber
El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.
Nou!!: Marxuquera і Mondúber · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Marxuquera і Monestir · Veure més »
Monestir de la Murta
El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Monestir de la Murta · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monestir del Corpus Christi de Llutxent
El Monestir del Corpus Christi situat en el terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià) és un edifici conventual que té els seus orígens en una ermita del, i ampliada i renovada en segles posteriors.
Nou!!: Marxuquera і Monestir del Corpus Christi de Llutxent · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Marxuquera і Mudèjar · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Marxuquera і Natura · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Marxuquera і Neoclassicisme · Veure més »
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Nou!!: Marxuquera і Orde de Sant Jeroni · Veure més »
Oreneta de ribera comuna
L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Nou!!: Marxuquera і Oreneta de ribera comuna · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Marxuquera і País Valencià · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Marxuquera і Paleolític · Veure més »
Paleolític superior
El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.
Nou!!: Marxuquera і Paleolític superior · Veure més »
Palma de Gandia
Palma de Gandia és un municipi de la Safor, al País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Palma de Gandia · Veure més »
Pandèmia
Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.
Nou!!: Marxuquera і Pandèmia · Veure més »
Papallona
El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.
Nou!!: Marxuquera і Papallona · Veure més »
Parpalló-Borrell
El Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell, amb una superfície de 549,50 ha, es troba al terme municipal de Gandia, a la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Parpalló-Borrell · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Marxuquera і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pedreguer
Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Pedreguer · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Marxuquera і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Marxuquera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Nou!!: Marxuquera і Pere March (poeta) · Veure més »
Pilota a raspall
Partida de raspall a La Llosa de Ranes El raspall (raspot o raspallot) és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota.
Nou!!: Marxuquera і Pilota a raspall · Veure més »
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Pilota valenciana · Veure més »
Pinet
Pinet és un municipi del País Valencià a la Vall d'Albaida, a l'extrem nord-oriental de la comarca.
Nou!!: Marxuquera і Pinet · Veure més »
Pirateria barbaresca
Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.
Nou!!: Marxuquera і Pirateria barbaresca · Veure més »
Postguerra
La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent.
Nou!!: Marxuquera і Postguerra · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Marxuquera і Prehistòria · Veure més »
Quarantena
200x200px El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa.
Nou!!: Marxuquera і Quarantena · Veure més »
Ròtova
Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular.
Nou!!: Marxuquera і Ròtova · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Marxuquera і Regadiu · Veure més »
Riu Vernissa
El riu Vernissa, antigament nomenat de Nassiu o de Balançat, és l'afluent més important del Serpis, al qual s'uneix a dos quilòmetres de Gandia.
Nou!!: Marxuquera і Riu Vernissa · Veure més »
Safareig (llavador)
Safareig públic de Bonnat Golfes restaurades (casa Batlló) Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.
Nou!!: Marxuquera і Safareig (llavador) · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Marxuquera і Safor · Veure més »
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Nou!!: Marxuquera і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »
SARS-CoV-2
El SARS-CoV-2, o coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, inicialment anomenat 2019-nCov, és un tipus de coronavirus (gènere betacoronavirus) que va ser detectat per primer cop el desembre de 2019 (és, per tant, un virus emergent) i que és el causant de la COVID-19.
Nou!!: Marxuquera і SARS-CoV-2 · Veure més »
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Nou!!: Marxuquera і Senyoriu de Gandia · Veure més »
Serra del Buixcarró
La serra del Buixcarró és una alineació muntanyosa de les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera.
Nou!!: Marxuquera і Serra del Buixcarró · Veure més »
Serra Falconera
La serra Falconera és un xicotet massís ubicat a l'entorn de la ciutat de Gandia, a la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Serra Falconera · Veure més »
Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)
La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià.
Nou!!: Marxuquera і Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià) · Veure més »
Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.
Nou!!: Marxuquera і Simat de la Valldigna · Veure més »
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Nou!!: Marxuquera і Taronger · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Marxuquera і Toponímia · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Marxuquera і UNESCO · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Marxuquera і Valencià · Veure més »
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Nou!!: Marxuquera і Valencià central · Veure més »
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Nou!!: Marxuquera і Vall d'Albaida · Veure més »
Valldigna
La Valldigna és una vall i comarca natural i històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor.
Nou!!: Marxuquera і Valldigna · Veure més »
Vinyar
Vinyar al Penedès. Vinyar amb ceps emparrats. Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de cepsLa paraula "vinya" es pot referir, encara que sigui un gal·licisme en el sentit de l'arbust Vitis vinifera, tant al camp com a la planta (també coneguda com a cep).
Nou!!: Marxuquera і Vinyar · Veure més »
Xaló
Xaló és un municipi del País Valencià, es troba a la comarca de la Marina Alta, i pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.
Nou!!: Marxuquera і Xaló · Veure més »
Xàbia
Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).
Nou!!: Marxuquera і Xàbia · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Marxuquera і 1929 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Marxuquera і 1996 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Marxuquera і 2007 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Marxuquera і 2010 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Marxuquera і 2014 · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Marxuquera і 2018 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Marxuquera і 2020 · Veure més »
