Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Aerogenerador, Alt Penedès, Anoia, Aplec, Ball de bastons, Ball de diables, Baronia de la Llacuna, Bauxita, Berenguer Ramon I, Call, Capgròs, Caramelles, Castell de Foix, Castell de Vilademàger, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervelló (llinatge), Comarca, Comtat de Barcelona, Denominació d'Origen Penedès, Diputació del General de Catalunya, Ermessenda de Carcassona, Església de Betlem, Fogatge, Francesc Bernic, Gòtic flamíger, Gegant (folklore), Josep Anton Martí, La Floresta, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de topònims de la Llacuna, Matança del porc, Mercedàries, Missa del gall, Monestir de Santes Creus, Montclar, Motu proprio, Municipi, Pere Joan Barceló i Anguera, Pessebre vivent, Piretre, Pius X, Pontils, Pontons, Rafael Guardia i Granell, Ramon Berenguer IV, Rofes, Sant Llorenç del Munt, Sant Magí de Brufaganya, Santa Maria de Cervelló, ..., Santa Maria de la Llacuna, Valldaura. Ampliar l'índex (2 més) »
Aerogenerador
Parc d'aerogeneradors a Tarifa, Andalusia. Un aerogenerador és una màquina que permet transformar l'energia cinètica del vent en energia elèctrica.
Nou!!: La Llacuna і Aerogenerador · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: La Llacuna і Alt Penedès · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: La Llacuna і Anoia · Veure més »
Aplec
Vídeo de les Trobades d'Escoles en Valencià de Balones, 2013. Les ''Trobades'' són un dels aplecs més grans del món. Un aplec és una trobada de persones que es fa sovint a l'aire lliure i entorn d'una certa temàtica.
Nou!!: La Llacuna і Aplec · Veure més »
Ball de bastons
Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat. El ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret.
Nou!!: La Llacuna і Ball de bastons · Veure més »
Ball de diables
Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.
Nou!!: La Llacuna і Ball de diables · Veure més »
Baronia de la Llacuna
La Baronia de la Llacuna fou una jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Nou!!: La Llacuna і Baronia de la Llacuna · Veure més »
Bauxita
Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença) La bauxita o baucita (atès l'origen del nom, el topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena d'alumini, provinent de la lixiviació de roques volcàniques.
Nou!!: La Llacuna і Bauxita · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: La Llacuna і Berenguer Ramon I · Veure més »
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Nou!!: La Llacuna і Call · Veure més »
Capgròs
Capgròs de ''Litoria xanthomera'' El capgròs, cabot, cabut (valencià), cap de bou, renoc, cullereta o cullerot és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.
Nou!!: La Llacuna і Capgròs · Veure més »
Caramelles
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d'Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
Nou!!: La Llacuna і Caramelles · Veure més »
Castell de Foix
El Castell de Foix és un castell medieval al municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: La Llacuna і Castell de Foix · Veure més »
Castell de Vilademàger
El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere.
Nou!!: La Llacuna і Castell de Vilademàger · Veure més »
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Nou!!: La Llacuna і Cerdanyola del Vallès · Veure més »
Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: La Llacuna і Cervelló · Veure més »
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Nou!!: La Llacuna і Cervelló (llinatge) · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: La Llacuna і Comarca · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: La Llacuna і Comtat de Barcelona · Veure més »
Denominació d'Origen Penedès
La Denominació d'Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, al llarg de la comarca històrica del Penedès.
Nou!!: La Llacuna і Denominació d'Origen Penedès · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: La Llacuna і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: La Llacuna і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Església de Betlem
Lesglésia de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.
Nou!!: La Llacuna і Església de Betlem · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: La Llacuna і Fogatge · Veure més »
Francesc Bernic
Francesc Bernic (Collbató, c. 1680 – Barcelona, 1719?) fou coronel de l'exèrcit francès del Duc de Berwick, cap d'un regiment darquebusiers de nova lleva, el mateix any de la seva mort, format al Rosselló.
Nou!!: La Llacuna і Francesc Bernic · Veure més »
Gòtic flamíger
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.
Nou!!: La Llacuna і Gòtic flamíger · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: La Llacuna і Gegant (folklore) · Veure més »
Josep Anton Martí
Josep Anton Martí, notari de Torà fou un d'Els Vigatans que s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic) per signar el Pacte dels Vigatans pel qual els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.
Nou!!: La Llacuna і Josep Anton Martí · Veure més »
La Floresta
La Floresta és un municipi de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: La Llacuna і La Floresta · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: La Llacuna і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de topònims de la Llacuna
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de la Llacuna, a l'Anoia.
Nou!!: La Llacuna і Llista de topònims de la Llacuna · Veure més »
Matança del porc
Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia Riofrío (Àvila). La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.
Nou!!: La Llacuna і Matança del porc · Veure més »
Mercedàries
Les mercedàries són les religioses, germanes o monges, que formen part de l'Orde de la Mercè, formant el Segon Orde Mercedari, part al seu torn de la família mercedària, i que, havent professat vots solemnes, es dediquen prioritàriament a la vida contemplativa.
Nou!!: La Llacuna і Mercedàries · Veure més »
Missa del gall
Es denomina popularment missa del gall o Matines (de Nadal) la missa que se celebra a mitjanit o poc abans de Nadal en commemoració del Naixement de Jesús.
Nou!!: La Llacuna і Missa del gall · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: La Llacuna і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Montclar
Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: La Llacuna і Montclar · Veure més »
Motu proprio
Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Nou!!: La Llacuna і Motu proprio · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: La Llacuna і Municipi · Veure més »
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: La Llacuna і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »
Pessebre vivent
Escena de pastors al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat Escena de l'Anunciació al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat Escena del Pessebre de Bàscara Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d'un poble, la llera d'un riu, els entorns d'una finca o un bosc, per on l'espectador es desplaça.
Nou!!: La Llacuna і Pessebre vivent · Veure més »
Piretre
Inflorescències seques El piretre (Chrysanthemum cinerariifolium antigament classificat com a Tanacetum cinerariifolium) és una planta de la família de les asteràcies que com d'altres espècies com ara C. coccineum són conreades per fer un insecticida biològic, la piretrina.
Nou!!: La Llacuna і Piretre · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: La Llacuna і Pius X · Veure més »
Pontils
Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis.
Nou!!: La Llacuna і Pontils · Veure més »
Pontons
Església de Santa Magdalena de Pontons Pontons és un municipi situat a la part nord-occidental de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona.
Nou!!: La Llacuna і Pontons · Veure més »
Rafael Guardia i Granell
Rafael Guardia i Granell (Espanya, segles XIX-XX), fou un editor i comerciant de música.
Nou!!: La Llacuna і Rafael Guardia i Granell · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: La Llacuna і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Rofes
Rofes és un poble de l'Anoia però que pertany a l'ajuntament de la Llacuna, consta d'uns 74 habitants.
Nou!!: La Llacuna і Rofes · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: La Llacuna і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de la Brufaganya és un santuari situat a 760 m d'altitud, sobre el començament del Torrent de Sant Magí, al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà).
Nou!!: La Llacuna і Sant Magí de Brufaganya · Veure més »
Santa Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.
Nou!!: La Llacuna і Santa Maria de Cervelló · Veure més »
Santa Maria de la Llacuna
Santa Maria de la Llacuna és una obra de la Llacuna (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: La Llacuna і Santa Maria de la Llacuna · Veure més »
Valldaura
* Agna de Valldaura (Barcelona, 1853 - 1930), escriptora i folklorista.
Nou!!: La Llacuna і Valldaura · Veure més »
