Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Associació Wagneriana de Barcelona, Banda Municipal de Barcelona, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Català, Christoph Willibald Gluck, Die Meistersinger von Nürnberg, Dret, El Correo Catalán, Enric Morera i Viura, Felip Pedrell i Sabaté, Festival de Bayreuth, Franz Schubert, Gabriel Fauré, Gaspare Spontini, Generalitat de Catalunya, Germaine de Aranda Constantin, Gran Teatre del Liceu, Jaume Pahissa i Jo, Jeroni Zanné i Rodríguez, Johann Sebastian Bach, Josep Pena i Roca, Joventut (revista), La Publicidad, Lied, Lohengrin, Ludwig van Beethoven, Modernisme, Modest Mússorgski, Musicologia, Nikolai Rimski-Kórsakov, Orfeó Català, Orquestra Pau Casals, Parsifal, Richard Wagner, Robert Schumann, Sarrià i Sant Gervasi, Tannhäuser, Tristan und Isolde, Wolfgang Amadeus Mozart, 1 de març, 1873, 1900, 1901, 1904, 1906, 1920, 1937, 1939, 1940, ..., 1944, 25 de juny. Ampliar l'índex (2 més) »
Associació Wagneriana de Barcelona
Associació Wagneriana de Barcelona L'Associació Wagneriana de Barcelona és la primera entitat associativa no coral que va néixer a l'entorn de la fascinació que a Catalunya provocava el compositor i teòric Richard Wagner.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Associació Wagneriana de Barcelona · Veure més »
Banda Municipal de Barcelona
La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Banda Municipal de Barcelona · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Barcelona · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Català · Veure més »
Christoph Willibald Gluck
fou un compositor alemany de l'època clàssica.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Christoph Willibald Gluck · Veure més »
Die Meistersinger von Nürnberg
Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Dret · Veure més »
El Correo Catalán
El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і El Correo Catalán · Veure més »
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Enric Morera i Viura · Veure més »
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »
Festival de Bayreuth
El Festival de Bayreuth (en alemany, Bayreuther Festspiele), és un festival que se celebra anualment a la ciutat de Bayreuth, Alemanya.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Festival de Bayreuth · Veure més »
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Franz Schubert · Veure més »
Gabriel Fauré
Gabriel Urbain Fauré (Pàmies, França, 12 de maig de 1845 - París, 4 de novembre de 1924) va ser un compositor, pedagog, organista i pianista francès.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Gabriel Fauré · Veure més »
Gaspare Spontini
, comte de San Andrea (1844), fou un compositor i director d'orquestra italià.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Gaspare Spontini · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Germaine de Aranda Constantin
Germaine de Aranda Constantin (París, 4 de maig de 1888 – Barcelona, 19 de novembre de 1974) va ser una violinista, pianista, cantant i professora de música.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Germaine de Aranda Constantin · Veure més »
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Gran Teatre del Liceu · Veure més »
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »
Jeroni Zanné i Rodríguez
Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 27 de novembre de 1873- Buenos Aires, Argentina, 16 de juny de 1934), fou un poeta i escriptor català modernista.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Jeroni Zanné i Rodríguez · Veure més »
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Johann Sebastian Bach · Veure més »
Josep Pena i Roca
Josep Pena i Roca (Montblanc, Conca de Barberà, 16 d'abril de 1825 – Barcelona, 22 de juliol de 1886) fou un jurista català, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Josep Pena i Roca · Veure més »
Joventut (revista)
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Joventut (revista) · Veure més »
La Publicidad
La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і La Publicidad · Veure més »
Lied
El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Lied · Veure més »
Lohengrin
Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Lohengrin · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Modernisme · Veure més »
Modest Mússorgski
, nom complet amb patronímic Modest Petróvitx Mússorgski, Моде́ст Петро́вич Му́соргский), va ser un compositor rus, un del grup conegut com "Els Cinc". Va ser un innovador de la música russa en el període romàntic. Es va esforçar per aconseguir una identitat musical únicament russa, sovint desafiant deliberadament les convencions establertes de la música occidental. Moltes de les seves obres es van inspirar en la història i el folklore rus i altres temes nacionals. Aquestes obres inclouen l'òpera Borís Godunov, el poema simfònic Una nit a la Muntanya Pelada i la suite per a piano Quadres d'una exposició. Durant molts anys, les obres de Mússorgski van ser conegudes principalment en versions revisades o completades per altres compositors. Moltes de les seves composicions més importants han assolit el seu propi reconeixement en les seves formes originals de manera pòstuma, i ara també estan disponibles algunes de les partitures originals.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Modest Mússorgski · Veure més »
Musicologia
orgue de tubs. La musicologia és la disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Musicologia · Veure més »
Nikolai Rimski-Kórsakov
Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov (en rus: Никола́й Андре́евич Ри́мский-Ко́рсаков) (Tikhvin, 18 de març de 1844 - Liúbensk, 21 de juny de 1908) va ser un compositor rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva figura com a mestre orquestrador.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Nikolai Rimski-Kórsakov · Veure més »
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Orfeó Català · Veure més »
Orquestra Pau Casals
L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Orquestra Pau Casals · Veure més »
Parsifal
Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Parsifal · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Richard Wagner · Veure més »
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Robert Schumann · Veure més »
Sarrià i Sant Gervasi
Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Sarrià i Sant Gervasi · Veure més »
Tannhäuser
Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Tannhäuser · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Tristan und Isolde · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1 de març · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1873 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1901 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1904 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1906 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1920 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1937 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1940 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 1944 · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquim Pena i Costa і 25 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joaquim Pena, Joaquim Pena Costa.
