Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, Alfabet fonètic internacional, Àrea lingüística mesoamericana, Cas absolutiu, Cas ergatiu, Chajul, Civilització maia, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant implosiva, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant uvular, Consonant velar, Departament de Huehuetenango, El Quiché, Guatemala, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Ixcán, Ixils, Llengües de Guatemala, Llengües maies, Mams, Mèxic, Palatalització, Poble itzá, Pronom recíproc, Pronom reflexiu, Punt d'articulació, Q'anjob'als, Q'eqchi's, Quitxés, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semitancada.
Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG) és una organització guatemalenca que regeix l'ús de les 21 llengües maies parlades a Guatemala.
Nou!!: Ixil і Academia de Lenguas Mayas de Guatemala · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Ixil і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Nou!!: Ixil і Àrea lingüística mesoamericana · Veure més »
Cas absolutiu
El cas absolutiu és una marca de flexió gramatical que apareix a les paraules que es declinen de les llengües ergatives (com per exemple el basc, on acaba en -a) per marcar el subjecte d'un verb intransitiu o l'objecte d'un verb transitiu, és a dir, l'argument o complement més important del verb de la frase.
Nou!!: Ixil і Cas absolutiu · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Ixil і Cas ergatiu · Veure més »
Chajul
El municipi de Chajul forma part del departament de El Quiché.
Nou!!: Ixil і Chajul · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Ixil і Civilització maia · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Ixil і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Ixil і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Ixil і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Ixil і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Ixil і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Nou!!: Ixil і Consonant ejectiva · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Ixil і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Ixil і Consonant glotal · Veure més »
Consonant implosiva
Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons. Consegüentment, al contrari que les consonants ejectives purament glotàliques, les implosives es poden modificar per fonació. Les implosives contrastives es poden trobar a aproximadament 13% de les llengües del món. A l'Alfabet fonètic internacional les implosives s'indiquen modificant la part superior d'una lletra (oclusiva sonora) amb un ganxet mirant cap avall:.
Nou!!: Ixil і Consonant implosiva · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Ixil і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Ixil і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Ixil і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Ixil і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Ixil і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Nou!!: Ixil і Consonant uvular · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Ixil і Consonant velar · Veure més »
Departament de Huehuetenango
El departament de Huehuetenango és un departament de Guatemala, amb capital al municipi de Huehuetenango.
Nou!!: Ixil і Departament de Huehuetenango · Veure més »
El Quiché
El Departament d'El Quiché es troba a la regió Sud-Occidentental de Guatemala.
Nou!!: Ixil і El Quiché · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Ixil і Guatemala · Veure més »
Instituto Nacional de Lenguas Indígenas
LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.
Nou!!: Ixil і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas · Veure més »
Ixcán
El municipi de Ixcan forma part del departament de El Quiché i es troba a la part nord-occidental del cap de municipi de Santa Cruz del Quiché i al Nord de la Ciutat de Guatemala.
Nou!!: Ixil і Ixcán · Veure més »
Ixils
Els ixils són una ètnia de cultura maia del nord de Guatemala.
Nou!!: Ixil і Ixils · Veure més »
Llengües de Guatemala
Idiomes de Guatemala Les llengües de Guatemala són les llengües que es parlen a Guatemala.
Nou!!: Ixil і Llengües de Guatemala · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Ixil і Llengües maies · Veure més »
Mams
Els mams són una ètnia ameríndia de cultura maia que viu a les zones muntanyenques de Guatemala i al sud-oest de Mèxic.
Nou!!: Ixil і Mams · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Ixil і Mèxic · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Ixil і Palatalització · Veure més »
Poble itzá
Els itzá o itzás (en el seu idioma bruixot de l'aigua) és el nom d'un poble maia que emigrà a Yucatán aproximadament en el, provinent possiblement d'El Petén.
Nou!!: Ixil і Poble itzá · Veure més »
Pronom recíproc
Els pronoms recíprocs (ens, us i es) són pronoms personals febles que prenen com a antecedent un subjecte que expressa una pluralitat d'entitats generalment humanes.
Nou!!: Ixil і Pronom recíproc · Veure més »
Pronom reflexiu
Un pronom reflexiu és el pronom que fa recaure l'acció del verb sobre el subjecte, com a la frase "En Lluís es renta", en què l'agent i el receptor de "rentar-se" és la mateixa persona.
Nou!!: Ixil і Pronom reflexiu · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Ixil і Punt d'articulació · Veure més »
Q'anjob'als
Els q'anjob'als (Kanjobals) són una de les 22 ètnies maies, o millor dit, reconegudes oficialment a Guatemala.
Nou!!: Ixil і Q'anjob'als · Veure més »
Q'eqchi's
Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.
Nou!!: Ixil і Q'eqchi's · Veure més »
Quitxés
Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia.
Nou!!: Ixil і Quitxés · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Ixil і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Ixil і Vocal central · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Ixil і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Ixil і Vocal semioberta · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Ixil і Vocal semitancada · Veure més »
