Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Accent agut, Accent circumflex, Accent greu, Anticircumflex, Bioquímica, Breu, Castellà, Català, Conjunció (gramàtica), Dígraf, Dièresi, Dos, Francès, G, H, Hyper Text Markup Language, Iode, Isoleucina, Italià, Itàlia, Lituà, Matemàtiques, Màcron, Neerlandès, Nombre imaginari, Numeració romana, Ogonek, Pinyin, Química, Resta, Suma, Titlla, Tres, Turc, U (nombre), Unicode, Vehicle, Vocal, X.
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: I і Accent agut · Veure més »
Accent circumflex
Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.
Nou!!: I і Accent circumflex · Veure més »
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Nou!!: I і Accent greu · Veure més »
Anticircumflex
Lanticircumflex és un signe diacrític que es representa com un accent circumflex invertit (ˇ).
Nou!!: I і Anticircumflex · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: I і Bioquímica · Veure més »
Breu
El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal.
Nou!!: I і Breu · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: I і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: I і Català · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: I і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: I і Dígraf · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: I і Dièresi · Veure més »
Dos
El dos és el nombre natural que segueix l'u i precedeix el tres.
Nou!!: I і Dos · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: I і Francès · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: I і G · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: I і H · Veure més »
Hyper Text Markup Language
HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.
Nou!!: I і Hyper Text Markup Language · Veure més »
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Nou!!: I і Iode · Veure més »
Isoleucina
La isoleucina (abreujada Ile o I) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Nou!!: I і Isoleucina · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: I і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: I і Itàlia · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: I і Lituà · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: I і Matemàtiques · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: I і Màcron · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: I і Neerlandès · Veure més »
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Nou!!: I і Nombre imaginari · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: I і Numeració romana · Veure més »
Ogonek
Ogonek Logonek «˛» (del polonès «petita cua») és un signe diacrític de l'alfabet llatí que es fa servir en polonès i en lituà per indicar la nasalitat de la vocal afectada.
Nou!!: I і Ogonek · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: I і Pinyin · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: I і Química · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: I і Resta · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: I і Suma · Veure més »
Titlla
La titlla o titla és una marca gràfica o ratlleta designada amb el símbol ~ que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment utilitzat en castellà i portuguès.
Nou!!: I і Titlla · Veure més »
Tres
El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.
Nou!!: I і Tres · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: I і Turc · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: I і U (nombre) · Veure més »
Unicode
logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.
Nou!!: I і Unicode · Veure més »
Vehicle
Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.
Nou!!: I і Vehicle · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: I і Vocal · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: I і X · Veure més »
