Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Ascaló, Bohemond I d'Antioquia, Bretanya (regió administrativa), Cesarea, Comtat de Jaffa i Ascaló, Dau, Dinastia d'Anjou, Duel, Egipte, Eustaqui de Grenier, Folc V d'Anjou, França, Guillem de Tir, Ibelin, In absentia, Jafa, Jerusalem, Melisenda de Jerusalem, Orderic Vitalis, Patriarca de Jerusalem, Patriarca Llatí de Jerusalem, Pelegrinatge, Ponç de Trípoli, Pulla, Senyoria de Sidó, Senyoria de Transjordània, Terra Santa, 1106, 1135.
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Ascaló · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Bretanya (regió administrativa)
Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una regió administrativa de França, la capital de la qual és Rennes.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Bretanya (regió administrativa) · Veure més »
Cesarea
* Cesarea (Israel), consell local del districte de Haifa, a Israel.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Cesarea · Veure més »
Comtat de Jaffa i Ascaló
El Comtat de Jaffa i Ascaló fou un dels estats croats que formaven part del Regne de Jerusalem, força important segons deixà escrit el jurista Joan d'Ibelin.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Comtat de Jaffa i Ascaló · Veure més »
Dau
Daus Paschier Joostens, ''De Alea'', 1642 Un dau és un cub amb un número en cada cara.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Dau · Veure més »
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Dinastia d'Anjou · Veure més »
Duel
Duel de sabre d'estudiants alemanys retratat per Georg Mühlberg al voltant de 1900. Un duel és un tipus formal de combat, com s'ha practicat des del fins al en les societats occidentals.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Duel · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Egipte · Veure més »
Eustaqui de Grenier
Eustaqui de Grenier (? - 15 de juny de 1123) va ser un important noble francès que va participar en la Primera Croada i que va arribar a ser conestable del Regne de Jerusalem.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Eustaqui de Grenier · Veure més »
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Folc V d'Anjou · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Hug II de Jaffa і França · Veure més »
Guillem de Tir
Guillem de Tir (h. 1130 - 1185) va ser arquebisbe de Tir i historiador de les Croades i de l'edat mitjana.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Guillem de Tir · Veure més »
Ibelin
L'escut d'armes dels Ibelin Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Ibelin · Veure més »
In absentia
In absentia és una locució llatina per "en l'absència de" o "en rebel·lia".
Nou!!: Hug II de Jaffa і In absentia · Veure més »
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Jafa · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Jerusalem · Veure més »
Melisenda de Jerusalem
Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Melisenda de Jerusalem · Veure més »
Orderic Vitalis
Orderic Vitalis (1075 - c. 1142) fou un cronista anglès que escrigué una de les grans cròniques sobre l'Anglaterra dels segles i.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Orderic Vitalis · Veure més »
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Patriarca de Jerusalem · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Pelegrinatge · Veure més »
Ponç de Trípoli
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Ponç de Trípoli · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Pulla · Veure més »
Senyoria de Sidó
La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Senyoria de Sidó · Veure més »
Senyoria de Transjordània
La senyoria de Transjordània o del Crac de Moab (Senyoria del Crac dels Moabites, també Krak de Moab o dels Moabites, després Kerak o al-Karak) fou una baronia dels croats establerta com una de les que formaven el regne el regne de Jerusalem poc després de la conquesta de la zona pels croats als fatimites el 1118.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Senyoria de Transjordània · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Hug II de Jaffa і Terra Santa · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Hug II de Jaffa і 1106 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Hug II de Jaffa і 1135 · Veure més »
