Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Africada postalveolar sorda, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Bategant alveolar sonora, Català septentrional, Chōon, Escriptura japonesa, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Furigana, Geminació, Isuzu, Kana, Kanji, Katakana, Màcron, Mora (fonologia), Nasal palatal sonora, Oclusiva velar sonora, Okurigana, Palatalització, Romaji, Romanització Hepburn, Símbol d'iteració, Semivocal, Sil·labari, Vocal mitjana anterior no arrodonida, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior no arrodonida, X.
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Hiragana і Africada postalveolar sorda · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Hiragana і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Hiragana і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Hiragana і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Nou!!: Hiragana і Català septentrional · Veure més »
Chōon
タクシー (''takushī'', taxi) escrit en vertical amb el ''chōon'' rotat El o és un símbol japonès que es fa servir per indicar una vocal llarga, especialment en katakana.
Nou!!: Hiragana і Chōon · Veure més »
Escriptura japonesa
Per factors històrics, els japonesos fan gran ús de diversos tipus d'escriptura.
Nou!!: Hiragana і Escriptura japonesa · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Hiragana і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Hiragana і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa bilabial sorda
La fricativa bilabial sorda és un fonema que no existeix en català.
Nou!!: Hiragana і Fricativa bilabial sorda · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Hiragana і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Hiragana і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Hiragana і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Furigana
Els furigana són caràcters kana (hiragana o bé katakana) que es col·loquen al costat d'un kanji o un altre caràcter per indicar-ne la pronunciació.
Nou!!: Hiragana і Furigana · Veure més »
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Nou!!: Hiragana і Geminació · Veure més »
Isuzu
Isuzu és una marca de cotxes i motors del Japó amb seu a Tòquio, el seu primer automòbil va ser produït en 1918.
Nou!!: Hiragana і Isuzu · Veure més »
Kana
Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els substitueixen o acompanyen.
Nou!!: Hiragana і Kana · Veure més »
Kanji
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Nou!!: Hiragana і Kanji · Veure més »
Katakana
Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.
Nou!!: Hiragana і Katakana · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: Hiragana і Màcron · Veure més »
Mora (fonologia)
La mora és una unitat de so usada en fonologia que determina el pes sil·làbic en algunes llengües; és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba, i és la unitat rítmica bàsica en japonès.
Nou!!: Hiragana і Mora (fonologia) · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Hiragana і Nasal palatal sonora · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Hiragana і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Okurigana
Els són sufixos escrits en kanes que segueixen els kanjis en oracions japoneses escrites.
Nou!!: Hiragana і Okurigana · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Hiragana і Palatalització · Veure més »
Romaji
El romaji (ローマ字 rōmaji, literalment caràcters romans) en japonès es refereix a grans trets a l'alfabet llatí.
Nou!!: Hiragana і Romaji · Veure més »
Romanització Hepburn
La romanització Hepburn (en japonès ヘボン式, Hebon-shiki) és un sistema de transcripció dels sons del japonès a l'alfabet llatí.
Nou!!: Hiragana і Romanització Hepburn · Veure més »
Símbol d'iteració
El símbol d'iteració o de repetició 々, es fa servir amb els caràcters kanji japonesos per representar múltiples coses relacionades amb el plural.
Nou!!: Hiragana і Símbol d'iteració · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Hiragana і Semivocal · Veure més »
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Nou!!: Hiragana і Sil·labari · Veure més »
Vocal mitjana anterior no arrodonida
La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües.
Nou!!: Hiragana і Vocal mitjana anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Hiragana і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Hiragana і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior no arrodonida
La vocal tancada posterior no arrodonida és un so de la parla que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Hiragana і Vocal tancada posterior no arrodonida · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Hiragana і X · Veure més »
