Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Feminal

Índex Feminal

Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.

40 les relacions: Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Burgesia, Campanya de 1909, Carme Karr i Alfonsetti, Carmen de Burgos, Catalanisme, Català, Caterina Albert i Paradís, Coloma Rosselló i Miralles, Corts Catalanes, Crisi espanyola de 1917, Dictadura de Primo de Rivera, Dolors Monserdà i Vidal, Feminisme, Güell, Germans Lumière, Joan Maragall i Gorina, Joaquim Ruyra i Oms, Josep Pin i Soler, Joventut (revista), L'Avenç, La Ilustració Catalana, Lluís Via i Pagès, Lluïsa Vidal i Puig, Maria Domènech i Escoté, Maria Gràcia Bassa i Rocas, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Modernisme català, Patronat d'Obreres de l'Agulla, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Remei Morlius i Balanzó, Roser Matheu i Sadó, Setmana Tràgica, Suffragette, Tirso de Molina, Universitat Autònoma de Barcelona, 1907.

Associació de Dones Periodistes de Catalunya

L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) és una associació professional d'àmbit català que agrupa a dones que treballen en els mitjans de comunicació.

Nou!!: Feminal і Associació de Dones Periodistes de Catalunya · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Feminal і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Feminal і Burgesia · Veure més »

Campanya de 1909

La campanya de 1909 o Segona Guerra de Melilla és el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909.

Nou!!: Feminal і Campanya de 1909 · Veure més »

Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Nou!!: Feminal і Carme Karr i Alfonsetti · Veure més »

Carmen de Burgos

Carmen de Burgos y Seguí, també coneguda pel pseudònim de Colombine, (Rodalquilar, localitat de Níjar, Almeria, 10 de desembre de 1867 - Madrid, 9 d'octubre de 1932) va ser una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona espanyola.

Nou!!: Feminal і Carmen de Burgos · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Feminal і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Feminal і Català · Veure més »

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Nou!!: Feminal і Caterina Albert i Paradís · Veure més »

Coloma Rosselló i Miralles

va ser una escriptora mallorquina.

Nou!!: Feminal і Coloma Rosselló i Miralles · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Feminal і Corts Catalanes · Veure més »

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Nou!!: Feminal і Crisi espanyola de 1917 · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Feminal і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dolors Monserdà i Vidal

Tomba de '''Dolors Monserdà''' al Cementiri de Montjuïc Edició de ''La Quiteria'' de 1906. Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 -­ 31 de març de 1919) fou una escriptora catalana i una de les primeres feministes del país.

Nou!!: Feminal і Dolors Monserdà i Vidal · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Feminal і Feminisme · Veure més »

Güell

* Toponímia.

Nou!!: Feminal і Güell · Veure més »

Germans Lumière

Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos.

Nou!!: Feminal і Germans Lumière · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Feminal і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Feminal і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Josep Pin i Soler

Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 - Barcelona, 31 de gener de 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista.

Nou!!: Feminal і Josep Pin i Soler · Veure més »

Joventut (revista)

Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.

Nou!!: Feminal і Joventut (revista) · Veure més »

L'Avenç

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.

Nou!!: Feminal і L'Avenç · Veure més »

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Nou!!: Feminal і La Ilustració Catalana · Veure més »

Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940).

Nou!!: Feminal і Lluís Via i Pagès · Veure més »

Lluïsa Vidal i Puig

, va ser una pintora catalana.

Nou!!: Feminal і Lluïsa Vidal i Puig · Veure més »

Maria Domènech i Escoté

Maria Domènech i Escoté (Alcover, Alt Camp, 21 d'abril de 1874 — Barcelona, 27 de gener de 1952) fou una escriptora catalana que signà com a Maria Domènech de Cañellas.

Nou!!: Feminal і Maria Domènech i Escoté · Veure més »

Maria Gràcia Bassa i Rocas

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va ser una poeta, periodista i traductora catalana.

Nou!!: Feminal і Maria Gràcia Bassa i Rocas · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Feminal і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Feminal і Modernisme català · Veure més »

Patronat d'Obreres de l'Agulla

El Patronat d'Obreres de l'Agulla fou un patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal el 1910, amb l'ajuda del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell, a Barcelona (estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer Montcada), amb l'objectiu de donar feina a les cosidores, facilitar materials per a la costura i formació.

Nou!!: Feminal і Patronat d'Obreres de l'Agulla · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Feminal і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Feminal і Primera República Espanyola · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Feminal і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Remei Morlius i Balanzó

Virolai a la MD de Queralt 1916 de Remei Morlius Balanzó Remei Morlius i Balanzó (Barcelona, 7 de febrer de 1854 - juny de 1936) fou una poeta, educadora i escriptora barcelonina.

Nou!!: Feminal і Remei Morlius i Balanzó · Veure més »

Roser Matheu i Sadó

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985) fou una poeta, escriptora, biògrafa i pintora, filla del també poeta i editor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó.

Nou!!: Feminal і Roser Matheu i Sadó · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Feminal і Setmana Tràgica · Veure més »

Suffragette

llengua.

Nou!!: Feminal і Suffragette · Veure més »

Tirso de Molina

Tirso de Molina, pseudònim de fra Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1579 - Almazán, 12 de març de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.

Nou!!: Feminal і Tirso de Molina · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Nou!!: Feminal і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Feminal і 1907 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »