Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Aixot, Al-Amín (abbàssida), Alp Arslan, Bagdad, Bagrat IV de Geòrgia, Bogha al-Khabir, David IV de Geòrgia, Eristhavi, Gandja, Geòrgia, Harun ar-Raixid, Imperi Seljúcida, Ishaq ben Ismail, Kakhètia, Kartli, Kutaissi, Kvemo Kartli, Liparits-Orbeliani, Loré, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Principat d'Ibèria, Riu Kura, Rustavi, Samshwilde, Taoklardjètia, Tbilissi, Transcaucàsia, Trialètia, Xirvan, 1032, 1046, 1069, 1070, 1110, 1115, 1118, 1121, 1122, 12 d'agost, 740, 840, 853.
Aixot
* Aixot Anastassian (1964), jugador d'escacs armeni.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Aixot · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Alp Arslan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Bagdad · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Bogha al-Khabir · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і David IV de Geòrgia · Veure més »
Eristhavi
Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Eristhavi · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Gandja · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Geòrgia · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Harun ar-Raixid · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Imperi Seljúcida · Veure més »
Ishaq ben Ismail
Ishaq ibn Ismaïl (abans de 833 – 853), conegut com a Sahak a les fonts georgianes, fou emir de Tiflis (833-853).
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Ishaq ben Ismail · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Kakhètia · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Kartli · Veure més »
Kutaissi
Kutaissi (ქუთაისი, pronunciat) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Kutaissi · Veure més »
Kvemo Kartli
Kvemo Kartli ქვემო ქართლი) és una regió de Geòrgia i una de les parts en què tradicionalment es divideix el Kartli: el Baix Kartli o Kartli Inferior, que en georgià es diu Kvemo Kartli. Està situat al sud del riu Mtkvari i fins a les planes de Loré. A l'est té també el Mtkvari i a l'oest la Djavakètia. Actualment és una de les regions administratives (mkhare) en què es divideix Geòrgia. Limita al nord amb la regió-capital de Tbilissi, i amb les regions de Mtskheta-Mtianeti i Xida Kartli; a l'oest amb Samtskhé–Djavakhètia i a l'est amb Kakhètia. Al sud limita amb la República d'Armènia i al sud-est amb la de l'Azerbaidjan. Per un curt període el regne de Kartli va ser reduït a aquesta regió i el xa de Pèrsia en va fer rei a David XI però va ser deposat el 1578 i va morir el 1579.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Kvemo Kartli · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Loré
Loré és un municipi francès situat al departament de l'Orne i a la regió de Normandia.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Loré · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Principat d'Ibèria · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Riu Kura · Veure més »
Rustavi
Rustavi (georgià: რუსთავი) és una ciutat localitzada al sud-est de Geòrgia, en la província de Kartli, situada a 25 km al sud-est de la capital Tbilissi.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Rustavi · Veure més »
Samshwilde
Samshwilde fou una fortalesa armènia al sud-oest de Tbilisi, a la riba d'un afluent de la dreta del riu Kura.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Samshwilde · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Taoklardjètia · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Tbilissi · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Transcaucàsia · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Trialètia · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і Xirvan · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1032 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1046 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1069 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1070 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1110 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1115 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1118 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 1122 · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 12 d'agost · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 740 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 840 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Tbilissi і 853 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emirat de Tbilisi, Emirat de Tblisi, Emirat de Tblissi, Tblisi (emirat).
