Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Alemany, Baviera, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat de Bamberg, Conrad el Roig, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Conradians, Dinastia sàlica, Ducats arrel, Eberard de Francònia, Enric de Spira, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Francs, Hohenstaufen, Imperi Carolingi, Magiars, Napoleó Bonaparte, Nuremberg, Orde Teutònic, Otó I de Caríntia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Renània, Rothenburg ob der Tauber, Sacre Imperi Romanogermànic, Schweinfurt, Tractat de Verdun, Turíngia, 1024, 1027, 1053, 1111, 1125, 1500, 1803, 527, 902, 906, 939.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Ducat de Francònia і Alemany · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Ducat de Francònia і Baviera · Veure més »
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Ducat de Francònia і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Nou!!: Ducat de Francònia і Bisbat de Bamberg · Veure més »
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Nou!!: Ducat de Francònia і Conrad el Roig · Veure més »
Conrad el Vell
Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Francònia і Conrad el Vell · Veure més »
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Nou!!: Ducat de Francònia і Conrad I d'Alemanya · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Ducat de Francònia і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Ducat de Francònia і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Conradians
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.
Nou!!: Ducat de Francònia і Conradians · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Ducat de Francònia і Dinastia sàlica · Veure més »
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Nou!!: Ducat de Francònia і Ducats arrel · Veure més »
Eberard de Francònia
Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.
Nou!!: Ducat de Francònia і Eberard de Francònia · Veure més »
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Nou!!: Ducat de Francònia і Enric de Spira · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Ducat de Francònia і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: Ducat de Francònia і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Ducat de Francònia і Francs · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Ducat de Francònia і Hohenstaufen · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Ducat de Francònia і Imperi Carolingi · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Ducat de Francònia і Magiars · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Ducat de Francònia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Ducat de Francònia і Nuremberg · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Ducat de Francònia і Orde Teutònic · Veure més »
Otó I de Caríntia
Otó I de Caríntia o Otó de Worms (? - 4 de novembre de 1004) fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona del 978 al 985 i de nou des del 1002 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Francònia і Otó I de Caríntia · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Ducat de Francònia і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Ducat de Francònia і Renània · Veure més »
Rothenburg ob der Tauber
Rothenburg ob der Tauber és una ciutat de Baviera d'origen medieval, emmurallada, situada sobre el riu Tauber, aproximadament a 65 km a l'oest de Nuremberg.
Nou!!: Ducat de Francònia і Rothenburg ob der Tauber · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ducat de Francònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Schweinfurt
Schweinfurt és una ciutat de Baviera (Alemanya) travessada pel riu Main.
Nou!!: Ducat de Francònia і Schweinfurt · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Ducat de Francònia і Tractat de Verdun · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Ducat de Francònia і Turíngia · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1024 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1027 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1053 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1111 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1125 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 1500 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Ducat de Francònia і 1803 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 527 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Ducat de Francònia і 902 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Francònia і 906 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Francònia і 939 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Francònia, Ducs de Francònia.
