Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Anna Comnena, Anna Dalassena, Antioquia de l'Orontes, Dinastia Ducas, Església Ortodoxa, Irene Ducena, Jerusalem, Joan Escilitzes, Joan Italià, Joan VIII Xifilí, John Julius Norwich, Manuel I Comnè, Maria d'Alània, Miquel VII Ducas, Nicèfor III Botaniates, Patriarca de Constantinoble, Santa Sofia (Istanbul), 1081, 2 d'agost, 8 de maig.
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Nou!!: Cosme I і Anna Comnena · Veure més »
Anna Dalassena
Anna Dalassena Comnena —Ἄννα Δαλασσηνή en grec— (c. 1025 – c. 1102) també coneguda com la Mare dels Comnens, va ser una emperadriu romana d'Orient mare de l'emperador Aleix I Comnè D'ascendència armènia per la família de la seva mare, va conservar el cognom Dalassè, per ser més il·lustre que el del seu pare (o fins i tot el del seu espòs).
Nou!!: Cosme I і Anna Dalassena · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Cosme I і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Dinastia Ducas
Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.
Nou!!: Cosme I і Dinastia Ducas · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Cosme I і Església Ortodoxa · Veure més »
Irene Ducena
Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.
Nou!!: Cosme I і Irene Ducena · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Cosme I і Jerusalem · Veure més »
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Nou!!: Cosme I і Joan Escilitzes · Veure més »
Joan Italià
Joan Italià (en llatí Joannes Italus, en grec), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).
Nou!!: Cosme I і Joan Italià · Veure més »
Joan VIII Xifilí
Joan VIII Xifilí va ser patriarca de Constantinoble entre els anys 1064 i 1075.
Nou!!: Cosme I і Joan VIII Xifilí · Veure més »
John Julius Norwich
John Julius Cooper, 2n Vescomte de Norwich, CVO (Oldham, 15 de setembre de 1929 - Londres, 1 de juny de 2018) va ser un historiador anglès, diplomàtic, escriptor de viatges i presentador de televisió, conegut com a John Julius Norwich.
Nou!!: Cosme I і John Julius Norwich · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Cosme I і Manuel I Comnè · Veure més »
Maria d'Alània
Maria d'Alània fou una princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu romana d'Orient, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates.
Nou!!: Cosme I і Maria d'Alània · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: Cosme I і Miquel VII Ducas · Veure més »
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Nou!!: Cosme I і Nicèfor III Botaniates · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Cosme I і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Cosme I і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Cosme I і 1081 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cosme I і 2 d'agost · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cosme I і 8 de maig · Veure més »
