Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Afrodita, Aplatament, Apollo 15, Ares, Aristarc (cràter), Astrobiologia, Astrogeologia, Astronomia, Atmosfera, Aurora polar, Camp magnètic, Ceres (planeta nan), Ciències de la Terra, Cronos, Demèter, Densitat, Eris (filla de Nix), Eris (planeta nan), Erosió, Evolució, Exploració espacial, Física, Gea, Gegant gasós, Geologia, Geologia de Mart, Geologia de Mercuri, Geologia de Plutó, Geologia de Venus, Gravetat, Habitabilitat planetària, Hades, Hèlios, Hermes, Júpiter (planeta), Lluna, Magnetosfera, Mart (planeta), Massa, Mercuri (planeta), Meteorit, Meteorologia, Neptú (planeta), Planeta, Planeta extrasolar, Plutó (planeta nan), Posidó, Pressió, Rima (exogeologia), Satèl·lit natural, ..., Saturn (planeta), Selene, Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Tectònica, Temperatura, Terra, Urà (mitologia), Urà (planeta), Velocitat d'escapament, Vent, Vent solar, Venus (planeta), Vida, Vulcanologia, Zeus. Ampliar l'índex (17 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Ciència planetària і Afrodita · Veure més »
Aplatament
L'aplatament d'un esferoide oblat és l'"aixafament" del pol geogràfic, en direcció a l'equador.
Nou!!: Ciència planetària і Aplatament · Veure més »
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Nou!!: Ciència planetària і Apollo 15 · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Ciència planetària і Ares · Veure més »
Aristarc (cràter)
El cràter Aristarc és un prominent cràter d'impacte de la Lluna, de 40 km de diàmetre i una fondària de 3,7 km, que es troba en la seva part nord-oest.
Nou!!: Ciència planetària і Aristarc (cràter) · Veure més »
Astrobiologia
Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.
Nou!!: Ciència planetària і Astrobiologia · Veure més »
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Nou!!: Ciència planetària і Astrogeologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Ciència planetària і Astronomia · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Ciència planetària і Atmosfera · Veure més »
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Nou!!: Ciència planetària і Aurora polar · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Ciència planetària і Camp magnètic · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: Ciència planetària і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Ciències de la Terra
Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.
Nou!!: Ciència planetària і Ciències de la Terra · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Ciència planetària і Cronos · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Ciència planetària і Demèter · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Ciència planetària і Densitat · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Ciència planetària і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Nou!!: Ciència planetària і Eris (planeta nan) · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Ciència planetària і Erosió · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Ciència planetària і Evolució · Veure més »
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Nou!!: Ciència planetària і Exploració espacial · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Ciència planetària і Física · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Ciència planetària і Gea · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Ciència planetària і Gegant gasós · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Ciència planetària і Geologia · Veure més »
Geologia de Mart
MartP. Zasada (2013) Generalised Geological Map of Mars, 1:140.000.000, http://astronomynow.com/2015/02/01/4billion-year-old-meteorite-reveals-mars-darker-side/ Source Link. Mart vist pel Telescopi espacial Hubble La Geologia de Mart és l'estudi científic de la superfície, l'escorça i l'interior de la planeta Mart.
Nou!!: Ciència planetària і Geologia de Mart · Veure més »
Geologia de Mercuri
La geologia de Mercuri és la menys coneguda dels planetes interiors del sistema solar.
Nou!!: Ciència planetària і Geologia de Mercuri · Veure més »
Geologia de Plutó
MVIC en alta resolució i color realçat de Plutó, que il·lustra les variacions en la composició de la superfície La geologia de Plutó consisteix en les característiques de la superfície, escorça, i interior de Plutó.
Nou!!: Ciència planetària і Geologia de Plutó · Veure més »
Geologia de Venus
La geologia de Venus ofereix característiques superficials impressionants, que contrasten tant per la seva bellesa com per la seva raresa (figura 1).
Nou!!: Ciència planetària і Geologia de Venus · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Ciència planetària і Gravetat · Veure més »
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Nou!!: Ciència planetària і Habitabilitat planetària · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Ciència planetària і Hades · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Ciència planetària і Hèlios · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Ciència planetària і Hermes · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Ciència planetària і Júpiter (planeta) · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Ciència planetària і Lluna · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Ciència planetària і Magnetosfera · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Ciència planetària і Mart (planeta) · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Ciència planetària і Massa · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Ciència planetària і Mercuri (planeta) · Veure més »
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Nou!!: Ciència planetària і Meteorit · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Ciència planetària і Meteorologia · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Ciència planetària і Neptú (planeta) · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Ciència planetària і Planeta · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Ciència planetària і Planeta extrasolar · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Ciència planetària і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Ciència planetària і Posidó · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Ciència planetària і Pressió · Veure més »
Rima (exogeologia)
En astrogeologia, rima (plural rimae, abr. RI) és una paraula llatina que significa «fissura» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar les llargues depressions estretes en la superfície de la Lluna que s'assemblen a les canals.
Nou!!: Ciència planetària і Rima (exogeologia) · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Ciència planetària і Satèl·lit natural · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Ciència planetària і Saturn (planeta) · Veure més »
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Nou!!: Ciència planetària і Selene · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Ciència planetària і Sistema planetari · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Ciència planetària і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Ciència planetària і Sol · Veure més »
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Nou!!: Ciència planetària і Tectònica · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Ciència planetària і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Ciència planetària і Terra · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Ciència planetària і Urà (mitologia) · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Ciència planetària і Urà (planeta) · Veure més »
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Nou!!: Ciència planetària і Velocitat d'escapament · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Ciència planetària і Vent · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Ciència planetària і Vent solar · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Ciència planetària і Venus (planeta) · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Ciència planetària і Vida · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Ciència planetària і Vulcanologia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Ciència planetària і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Astronomia planetària, Ciències planetàries, Planetologia.
