Accés més ràpid que el navegador!
267 les relacions: Aïllant tèrmic, Abraham Lincoln, Accad, Aeròstat, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Espacial Europea, Aigua mineral amb gas, Albedo, Albedo geomètrica, Alfred Tennyson, Alquímia, Anècdota, Antic Egipte, Antiga Grècia, Any tròpic, Aracnoide, Argó, Arxiu Coordinat de Dades de Ciències de l'Espai de la NASA, Assistència gravitatòria, Assurbanipal, Asteroide troià, Astronomische Nachrichten, Atmosfera, Atmosfera de Venus, Babilònia, Bacteris, BBC News, Biomassa, Caldera volcànica, Califòrnia, Cambridge University Press, Camp magnètic, Canvi climàtic, Carl Sagan, Cèl·lula de Hadley, Còdex Dresden, Còdex Maia de Mèxic, Centre d'Investigació Ames, Ceres (planeta nan), Ciència planetària, Cicle del carboni, Cicle solar, Civilització maia, Cometa, Conductor elèctric, Conjunció (astronomia), Consell Internacional per a la Ciència, Contaminació interplanetària, Continent, Convecció, ..., Cràter d'impacte, Creixent, Cultura del Japó, Cultura xinesa, David J. Stevenson, Déu, Deuteri, Dia, Dia sideri, Dia solar mitjà, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, Diccionari català-valencià-balear, Disc circumestel·lar, Dona, Edmond Halley, Efecte d'hivernacle, Efecte Doppler, Elongació (astronomia), Elsevier, Energia cinètica, Era espacial, Eris (planeta nan), Escorça oceànica, Escorça terrestre, Esferoide oblat, Espectroscòpia astronòmica, Est, Estel de l'alba, Extremofília, Fòsfor, Fòsfor (fill d'Astreu), Feminitat, Fenomen de Runge, Ferro, Flux de calor, Força de marea, Fosfà, Fotosíntesi, Galileo Galilei, Geoffrey A. Landis, Geophysical Research Letters, Geoquímica, Giovanni Cassini, Giovanni Schiaparelli, Globus aerostàtic, Goldstone, Habitabilitat planetària, Haumea, Hèsper, Heli, Hemisferi nord, Hemisferi sud, Hidrogen, Homer, Ievpatòria, Illa de Hawaii, Inanna, Inèrcia tèrmica, Indonesi, Infraroig, Institut Tecnològic de Califòrnia, Ionosfera, Isòtop, Ixtar, James Clerk Maxwell, James Cook, Jeremiah Horrocks, Kudurru, La nit estelada, Lava, Llengües sinítiques, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llucifer, Llum, Llum Ashen, Lluna, Luxemburg, Maat Mons, Magellan, Magnitud aparent, Malai, Mantell terrestre, Mariner 2, Mart (planeta), Mòdul de descens, Mercuri (planeta), Microones, Microorganisme, Mikhaïl Lomonóssov, Mitologia grega, Mitologia romana, Mitologia sumèria, Model heliocèntric, Moment d'inèrcia, Monòxid de carboni, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Moviment retrògrad i prògrad, Nanna, Napoleó Bonaparte, NASA, Nature, Núvol, Neó, New Scientist, Nicolau Copèrnic, Nit, Nitrogen, Nucli planetari, Objecte volador no identificat, Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori de Jodrell Bank, Oest, Olivina, Ovidi, Oxigen, Papirs d'Oxirinc, Pascal (unitat), Penguin Books, Període de rotació, Període orbital, Petroli, Pioneer Venus, PLANET-C, Planeta, Planeta inferior i planeta superior, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Plutó (planeta nan), Prehistòria, Pressió atmosfèrica, Procés isotèrmic, Programa Venera, Quasisatèl·lit, Radar, Radiació solar, Radiotelescopi d'Arecibo, Regne Unit, Ressonància orbital, Robert Frost, Roscosmos, Rotació síncrona, Safo, Sànscrit, Símbol solar, Science, Scientific American, Significació estadística, Simbologia astronòmica, Sistema planetari, Sistema solar, Sky & Telescope, Sofre, Sol, Sonda espacial, Sonda solar Parker, Space.com, Subducció, Sulfur de carbonil, Syfy, Tahití, Tectònica de plaques, Telescopi òptic, Tema artístic, Temperatura, Temps sideri, Terra, Terraformació de Venus, Tessera (exogeologia), The New York Times, The Planetary Society, Time, Ull nu, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat de Cardiff, Universitat de Sydney, Urà (planeta), Vapor d'aigua, Vòrtex polar, Vega 1, Venera 1, Venera 10, Venera 4, Venera 7, Venera 9, Vent solar, Venus (mitologia), Venus Express, Vesto Slipher, Vida, Virgili, Volcà, Vulcanologia de Venus, Washington DC, William Blake, William Crabtree, William Wordsworth, Xamaix, (90377) Sedna, 11 d'abril, 12 de febrer, 19 d'agost, 1961, 1962, 1967, 1970, 1985, 1998, 1999, 20 de gener, 2001, 2005, 2006, 29 de març, 9 de novembre. Ampliar l'índex (217 més) »
Aïllant tèrmic
Canonada aïllada amb porexpan Un isolant o aïllant tèrmic és un material caracteritzat per la seva alta resistència tèrmica i té com a funció de limitar o dificultar la transmissió d'energia calorífica entre els dos ambients.
Nou!!: Venus (planeta) і Aïllant tèrmic · Veure més »
Abraham Lincoln
Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà.
Nou!!: Venus (planeta) і Abraham Lincoln · Veure més »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Nou!!: Venus (planeta) і Accad · Veure més »
Aeròstat
Un aeròstat, popularment dit bufa o bomba, és una aeronau més lleugera que l'aire que fa servir el principi d'Arquimedes per poder enlairar-se.
Nou!!: Venus (planeta) і Aeròstat · Veure més »
Agència Índia d'Investigació Espacial
Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.
Nou!!: Venus (planeta) і Agència Índia d'Investigació Espacial · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Venus (planeta) і Agència Espacial Europea · Veure més »
Aigua mineral amb gas
Laigua mineral amb gas de vegades anomenada soda, aigua carbònica és una mescla d'aigua i diòxid de carboni (CO₂).
Nou!!: Venus (planeta) і Aigua mineral amb gas · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Venus (planeta) і Albedo · Veure més »
Albedo geomètrica
La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.
Nou!!: Venus (planeta) і Albedo geomètrica · Veure més »
Alfred Tennyson
fou un poeta anglès de l'era victoriana.
Nou!!: Venus (planeta) і Alfred Tennyson · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Venus (planeta) і Alquímia · Veure més »
Anècdota
Una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d'un succés curiós.
Nou!!: Venus (planeta) і Anècdota · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Venus (planeta) і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Venus (planeta) і Antiga Grècia · Veure més »
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Nou!!: Venus (planeta) і Any tròpic · Veure més »
Aracnoide
Un aracnoide venusià. En astrogeologia, un aracnoide és una gran estructura, probablement d'origen volcànic, que només s'ha trobat a la superfície de Venus.
Nou!!: Venus (planeta) і Aracnoide · Veure més »
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Nou!!: Venus (planeta) і Argó · Veure més »
Arxiu Coordinat de Dades de Ciències de l'Espai de la NASA
LArxiu Coordinat de Dades de Ciències de l'Espai de la NASA, NSSDC (en anglès, NASA Space Science Data Coordinated Archive; anteriorment National Space Science Data Center) és un Department de la NASA, concretament de la Divisió d'Heliofísica.
Nou!!: Venus (planeta) і Arxiu Coordinat de Dades de Ciències de l'Espai de la NASA · Veure més »
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Nou!!: Venus (planeta) і Assistència gravitatòria · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Venus (planeta) і Assurbanipal · Veure més »
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Nou!!: Venus (planeta) і Asteroide troià · Veure més »
Astronomische Nachrichten
Astronomische Nachrichten (Notes d'astronomia), és una de les primeres revistes internacionals en el camp de l'astronomia, va ser fundada el 1821 per l'astrònom alemany Heinrich Christian Schumacher.
Nou!!: Venus (planeta) і Astronomische Nachrichten · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Venus (planeta) і Atmosfera · Veure més »
Atmosfera de Venus
Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.
Nou!!: Venus (planeta) і Atmosfera de Venus · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Venus (planeta) і Babilònia · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Venus (planeta) і Bacteris · Veure més »
BBC News
Estudis de BBC News a Londres La BBC News and Current Affairs (abreujat: BBC NCA) és una de les principals divisions de la BBC.
Nou!!: Venus (planeta) і BBC News · Veure més »
Biomassa
La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.
Nou!!: Venus (planeta) і Biomassa · Veure més »
Caldera volcànica
Caldera del Kīlauea(Caldera volcànica no explosiva) Caldera, en geologia i vulcanologia, és una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.
Nou!!: Venus (planeta) і Caldera volcànica · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Venus (planeta) і Califòrnia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Venus (planeta) і Cambridge University Press · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Venus (planeta) і Camp magnètic · Veure més »
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Nou!!: Venus (planeta) і Canvi climàtic · Veure més »
Carl Sagan
Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.
Nou!!: Venus (planeta) і Carl Sagan · Veure més »
Cèl·lula de Hadley
Circulació general en l'atmosfera terrestre amb la cèl·lula de Hadley subtropical, la cèl·lula de Ferrell i la cèl·lula polar. Els vents alisis i la Zona de convergència intertropical també es mostren. La cèl·lula de Hadley és una cèl·lula de circulació tancada de l'atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals.
Nou!!: Venus (planeta) і Cèl·lula de Hadley · Veure més »
Còdex Dresden
El Còdex Dresden, també conegut com a Codex Dresdensis, és un llibre dels maies de Chichén Itzá de la península de Yucatán, que data del o XII.
Nou!!: Venus (planeta) і Còdex Dresden · Veure més »
Còdex Maia de Mèxic
El Còdex Maia de Mèxic (abans anomenat Còdex Grolier) és un dels quatre còdexs maies precolombins que encara es conserven; es creu fou trobat en una cova de Chiapas, Mèxic.
Nou!!: Venus (planeta) і Còdex Maia de Mèxic · Veure més »
Centre d'Investigació Ames
Mapa del Centre d'Investigació Ames El Centre d'Investigació Ames (ARC, per les seves sigles en anglès: Ames Research Center), és un centre d'investigacions de la NASA (National Aeronautics and Space Administration).
Nou!!: Venus (planeta) і Centre d'Investigació Ames · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: Venus (planeta) і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Nou!!: Venus (planeta) і Ciència planetària · Veure més »
Cicle del carboni
La desforestació modifica el cicle natural del carboni. El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic en el qual intervenen els bescanvis de l'element carboni referits a qualsevol planeta.
Nou!!: Venus (planeta) і Cicle del carboni · Veure més »
Cicle solar
Un cicle solar és un període durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenòmens que durant el període de la mateixa durada precedent.
Nou!!: Venus (planeta) і Cicle solar · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Venus (planeta) і Civilització maia · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Venus (planeta) і Cometa · Veure més »
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Nou!!: Venus (planeta) і Conductor elèctric · Veure més »
Conjunció (astronomia)
Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.
Nou!!: Venus (planeta) і Conjunció (astronomia) · Veure més »
Consell Internacional per a la Ciència
El Consell Internacional per a la Ciència (International Council for Science en anglès, ICSU), conegut fins al 1988 com Consell Internacional de Científics Units, va ser fundat el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per a l'avanç de la ciència.
Nou!!: Venus (planeta) і Consell Internacional per a la Ciència · Veure més »
Contaminació interplanetària
La contaminació interplanetària és la possible forma de contaminació biològica d'un cos planetari per una sonda o nau espacial, ja sigui de manera intencionada o no.
Nou!!: Venus (planeta) і Contaminació interplanetària · Veure més »
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Nou!!: Venus (planeta) і Continent · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Venus (planeta) і Convecció · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Venus (planeta) і Cràter d'impacte · Veure més »
Creixent
El Creixent (Creissent en alvernès i llemosí, en gascó Creishent) és una zona en el centre de França, en forma de lluna creixent, on es parlen varietats de llemosí i d'alvernès que tenen trets de transició vers el francès.
Nou!!: Venus (planeta) і Creixent · Veure més »
Cultura del Japó
La cultura del Japó és el resultat d'un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i de les illes del Pacífic, seguit per una forta influència cultural de la Xina.
Nou!!: Venus (planeta) і Cultura del Japó · Veure més »
Cultura xinesa
La Cultura xinesa és una de les cultures més antigues del món, originada fa milers d'anys.
Nou!!: Venus (planeta) і Cultura xinesa · Veure més »
David J. Stevenson
és professor de ciències planetàries a Caltech.
Nou!!: Venus (planeta) і David J. Stevenson · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Venus (planeta) і Déu · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Venus (planeta) і Deuteri · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Venus (planeta) і Dia · Veure més »
Dia sideri
escala. El dia sideri o dia sideral és el lapse que transcorre entre dos culminacions, o trànsits, successius del primer punt d'Àries, o equinocci vernal.
Nou!!: Venus (planeta) і Dia sideri · Veure més »
Dia solar mitjà
Desviació observada entre la duració dels dies solars vertaders i el dia solar mitjà, període 1974 a 2005, mesurada en mil·lisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons. El dia solar mitjà és una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil.
Nou!!: Venus (planeta) і Dia solar mitjà · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Venus (planeta) і Diòxid de carboni · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Venus (planeta) і Diòxid de sofre · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Venus (planeta) і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Disc circumestel·lar
Representació artística d'una estrella T Tauri amb un disc circumestel·lar. S'anomena disc circumestel·lar a una estructura material amb forma d'anell o tor situada al voltant d'una estrella.
Nou!!: Venus (planeta) і Disc circumestel·lar · Veure més »
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Nou!!: Venus (planeta) і Dona · Veure més »
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Nou!!: Venus (planeta) і Edmond Halley · Veure més »
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle o efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
Nou!!: Venus (planeta) і Efecte d'hivernacle · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Venus (planeta) і Efecte Doppler · Veure més »
Elongació (astronomia)
L'elongació, en astronomia, és l'angle entre el Sol i un planeta vist des de la Terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Elongació (astronomia) · Veure més »
Elsevier
Elsevier és una editorial neerlandesa que publica llibres científics i de medicina.
Nou!!: Venus (planeta) і Elsevier · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Venus (planeta) і Energia cinètica · Veure més »
Era espacial
Enlairament del transbordador Colúmbia L'era espacial és el període que comprèn les activitats relacionades amb l'exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influïts per aquests esdeveniments.
Nou!!: Venus (planeta) і Era espacial · Veure més »
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Nou!!: Venus (planeta) і Eris (planeta nan) · Veure més »
Escorça oceànica
Esquema: convergència de les plataformes continental i oceànica: 1-Escorça oceànica; 2-Litosfera; 3-Astenosfera; 4-Escorça continental; 5- Fossa oceànica; 6- Illa Edats de formació de l'escorça oceànica. En vermell la més recent i en blau la més antiga. L'escorça oceànica és la part de l'escorça terrestre existent sota els els fons oceànics, incloent-hi les illes volcàniques intraoceàniques que n'emergeixen.
Nou!!: Venus (planeta) і Escorça oceànica · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Escorça terrestre · Veure més »
Esferoide oblat
Un esferiode oblat es pot formar per la rotació d'una el·lipse sobre el seu eix menor. En geometria, un esferoide oblat és un el·lipsoide rotacionalment simètric que té l'eix polar més curt que el diàmetre del cercle equatorial que biseca el pla.
Nou!!: Venus (planeta) і Esferoide oblat · Veure més »
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Nou!!: Venus (planeta) і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Venus (planeta) і Est · Veure més »
Estel de l'alba
L'estel de l'alba, o també estel del matí, és el sobrenom del planeta Venus, quan encara és visible abans de l'alba.
Nou!!: Venus (planeta) і Estel de l'alba · Veure més »
Extremofília
termòfils són un tipus d'extremòfils, que produeixen alguns dels colors brillants del Grand Prismatic Spring, al Parc Nacional de Yellowstone Un extremòfil és un organisme, normalment unicel·lular, que viu o necessita viure en condicions extremes, que serien excessives per a les condicions òptimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.
Nou!!: Venus (planeta) і Extremofília · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: Venus (planeta) і Fòsfor · Veure més »
Fòsfor (fill d'Astreu)
Evelyn de Morgan - ''Fòsfor i Hèsper'', 1881 D'acord amb la mitologia grega, Fòsfor (en grec antic Φωσφόρος, "portador de la llum"), traduït al llatí com a (Lucífer) fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos.
Nou!!: Venus (planeta) і Fòsfor (fill d'Astreu) · Veure més »
Feminitat
Venus, la deessa de la bellesa. La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.
Nou!!: Venus (planeta) і Feminitat · Veure més »
Fenomen de Runge
La corba vermella és la funció de Runge. La corba blava és el polinomi interpolador de grau 5 (utilitzant sis nodes equiespaiats). La corba verda és el polinomi interpolador d'ordre 9 (utilitzant 10 nodes equiespaiats). En anàlisi numèrica, el fenomen de Runge és un problema que apareix en la interpolació polinòmica de funcions quan s'utilitzen un alt nombre de nodes.
Nou!!: Venus (planeta) і Fenomen de Runge · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Venus (planeta) і Ferro · Veure més »
Flux de calor
El flux de calor o flux tèrmic, també conegut com a densitat de flux de calor, densitat de flux de calor o intensitat de velocitat de flux de calor, és un flux d'energia per unitat d'àrea per unitat de temps.
Nou!!: Venus (planeta) і Flux de calor · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Venus (planeta) і Força de marea · Veure més »
Fosfà
El fosfà, abans conegut com a fosfina, fosfamina o fosfur d'hidrogen, és un compost binari de fòsfor i hidrogen la qual fórmula química és PH3.
Nou!!: Venus (planeta) і Fosfà · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Venus (planeta) і Fotosíntesi · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Venus (planeta) і Galileo Galilei · Veure més »
Geoffrey A. Landis
Geoffrey Alan Landis, va néixer el 28 de maig de 1955, és un científic estatunidenc que treballa per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) en l'exploració planetària, la vol espacial interestel·lar, l'energia solar i la fotovoltaica.
Nou!!: Venus (planeta) і Geoffrey A. Landis · Veure més »
Geophysical Research Letters
Geophysical Research Letters és una revista científica de geociència revisada per parells bisetmanal publicada per la American Geophysical Union que es va començar a publicar el 1974.
Nou!!: Venus (planeta) і Geophysical Research Letters · Veure més »
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Nou!!: Venus (planeta) і Geoquímica · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Venus (planeta) і Giovanni Cassini · Veure més »
Giovanni Schiaparelli
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Nou!!: Venus (planeta) і Giovanni Schiaparelli · Veure més »
Globus aerostàtic
Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.
Nou!!: Venus (planeta) і Globus aerostàtic · Veure més »
Goldstone
Sense descripció.
Nou!!: Venus (planeta) і Goldstone · Veure més »
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Nou!!: Venus (planeta) і Habitabilitat planetària · Veure més »
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Nou!!: Venus (planeta) і Haumea · Veure més »
Hèsper
Selene amb Fòsfor i Hèsper. Museu del Louvre Hèsper (en grec antic Ἓσπερος Hesperos), d'acord amb la mitologia grega, fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos (o de Jàpet i de Clímene, segons altres genealogies).
Nou!!: Venus (planeta) і Hèsper · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Venus (planeta) і Heli · Veure més »
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Hemisferi nord · Veure més »
Hemisferi sud
L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.
Nou!!: Venus (planeta) і Hemisferi sud · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Venus (planeta) і Hidrogen · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Venus (planeta) і Homer · Veure més »
Ievpatòria
Ievpatòria (Євпаторія; Kezlev, Евпатория) és una ciutat de República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Venus (planeta) і Ievpatòria · Veure més »
Illa de Hawaii
L'illa de Hawaii (en hawaià: Hawaii) és una de les illes majors de l'arxipèlag de Hawaii, que formen l'estat de Hawaii.
Nou!!: Venus (planeta) і Illa de Hawaii · Veure més »
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Nou!!: Venus (planeta) і Inanna · Veure més »
Inèrcia tèrmica
La inèrcia tèrmica és la propietat que indica la quantitat de calor que pot conservar un cos i la velocitat amb què la cedeix o absorbeix de l'entorn.
Nou!!: Venus (planeta) і Inèrcia tèrmica · Veure més »
Indonesi
L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.
Nou!!: Venus (planeta) і Indonesi · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Venus (planeta) і Infraroig · Veure més »
Institut Tecnològic de Califòrnia
L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.
Nou!!: Venus (planeta) і Institut Tecnològic de Califòrnia · Veure més »
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Nou!!: Venus (planeta) і Ionosfera · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Venus (planeta) і Isòtop · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Venus (planeta) і Ixtar · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Venus (planeta) і James Clerk Maxwell · Veure més »
James Cook
James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica.
Nou!!: Venus (planeta) і James Cook · Veure més »
Jeremiah Horrocks
Jeremiah Horrocks (Liverpool, Anglaterra, 1618 o 1619 - 3 de gener de 1641), va ser un astrònom anglès, conegut per haver estat el primer a observar un trànsit de Venus.
Nou!!: Venus (planeta) і Jeremiah Horrocks · Veure més »
Kudurru
La Pedra Michaux és un Kudurru babiloni del període cassita trobat prop de Bagdad pel botànic francès André Michaux, ara a París) Kudurru fou un tipus de document en pedra abastament utilitzat entre els cassites de Babilònia, generalment com a pedres fites per marcar límits o per registrar les concessions de terres als vassalls, entre els segles XVI i XII aC.
Nou!!: Venus (planeta) і Kudurru · Veure més »
La nit estelada
La nit estelada (neerlandès: De sterrennacht) és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889, actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.
Nou!!: Venus (planeta) і La nit estelada · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Venus (planeta) і Lava · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Venus (planeta) і Llengües sinítiques · Veure més »
Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.
Nou!!: Venus (planeta) і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".
Nou!!: Venus (planeta) і Llucifer · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Venus (planeta) і Llum · Veure més »
Llum Ashen
La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat dash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643.
Nou!!: Venus (planeta) і Llum Ashen · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Venus (planeta) і Lluna · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Venus (planeta) і Luxemburg · Veure més »
Maat Mons
Maat Mons és un volcà escut massiu.
Nou!!: Venus (planeta) і Maat Mons · Veure més »
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Nou!!: Venus (planeta) і Magellan · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Venus (planeta) і Magnitud aparent · Veure més »
Malai
El malai, oficialment conegut com a bahasa Melayu (que significa ‘llengua malaia’), és una llengua austronèsica parlada pels malais a la península de Malacca, al sud de Tailàndia, a Singapur i a parts de Sumatra.
Nou!!: Venus (planeta) і Malai · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Venus (planeta) і Mantell terrestre · Veure més »
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Nou!!: Venus (planeta) і Mariner 2 · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Venus (planeta) і Mart (planeta) · Veure més »
Mòdul de descens
Viking Orbiter'' alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic). El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).
Nou!!: Venus (planeta) і Mòdul de descens · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Venus (planeta) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Microones
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.
Nou!!: Venus (planeta) і Microones · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Venus (planeta) і Microorganisme · Veure més »
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Nou!!: Venus (planeta) і Mikhaïl Lomonóssov · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Venus (planeta) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Venus (planeta) і Mitologia romana · Veure més »
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Nou!!: Venus (planeta) і Mitologia sumèria · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Venus (planeta) і Model heliocèntric · Veure més »
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Nou!!: Venus (planeta) і Moment d'inèrcia · Veure més »
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Nou!!: Venus (planeta) і Monòxid de carboni · Veure més »
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Nou!!: Venus (planeta) і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Nou!!: Venus (planeta) і Moviment retrògrad i prògrad · Veure més »
Nanna
Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur.
Nou!!: Venus (planeta) і Nanna · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Venus (planeta) і Napoleó Bonaparte · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Venus (planeta) і NASA · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Venus (planeta) і Nature · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Venus (planeta) і Núvol · Veure més »
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Nou!!: Venus (planeta) і Neó · Veure més »
New Scientist
New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.
Nou!!: Venus (planeta) і New Scientist · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Venus (planeta) і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Nou!!: Venus (planeta) і Nit · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Venus (planeta) і Nitrogen · Veure més »
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Nou!!: Venus (planeta) і Nucli planetari · Veure més »
Objecte volador no identificat
Fotografia d'un presumpte OVNI a Passaic (Nova Jersey), presa el 31 de juliol de 1952. La definició més genèrica d'un objecte volador no identificat, o ovni, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador.
Nou!!: Venus (planeta) і Objecte volador no identificat · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Venus (planeta) і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Observatori de Jodrell Bank
L'Observatori de Jodrell Bank (de l'anglès Jodrell Bank Observatory, originalment el Jodrell Bank Experimental Station, llavors Nuffield Radio Astronomy Laboratories de 1966 a 1999) és un observatori astronòmic britànic que hostatja un seguit de radiotelescopis, i és part del Jodrell Bank Centre for Astrophysics a la Universitat de Manchester.
Nou!!: Venus (planeta) і Observatori de Jodrell Bank · Veure més »
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Nou!!: Venus (planeta) і Oest · Veure més »
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Nou!!: Venus (planeta) і Olivina · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Venus (planeta) і Ovidi · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Venus (planeta) і Oxigen · Veure més »
Papirs d'Oxirinc
Elements'' de Euclides Els Papirs d'Oxirinc (Oxyrhynchus papyri) són un grup nombrós de manuscrits descoberts pels arqueòlegs en una antiga zona a prop d'Oxirinc (Oxyrhynchus,, actual el-Bahnasa), a Egipte.
Nou!!: Venus (planeta) і Papirs d'Oxirinc · Veure més »
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Nou!!: Venus (planeta) і Pascal (unitat) · Veure més »
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Nou!!: Venus (planeta) і Penguin Books · Veure més »
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Nou!!: Venus (planeta) і Període de rotació · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Venus (planeta) і Període orbital · Veure més »
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Nou!!: Venus (planeta) і Petroli · Veure més »
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Nou!!: Venus (planeta) і Pioneer Venus · Veure més »
PLANET-C
PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.
Nou!!: Venus (planeta) і PLANET-C · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Venus (planeta) і Planeta · Veure més »
Planeta inferior i planeta superior
Els termes «planeta inferior» i «planeta superior» es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolemeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la Terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.
Nou!!: Venus (planeta) і Planeta inferior i planeta superior · Veure més »
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Nou!!: Venus (planeta) і Planeta nan · Veure més »
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Nou!!: Venus (planeta) і Planeta tel·lúric · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Venus (planeta) і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Venus (planeta) і Prehistòria · Veure més »
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Nou!!: Venus (planeta) і Pressió atmosfèrica · Veure més »
Procés isotèrmic
Un procés isotèrmic és una transformació d'un sistema en la qual la temperatura roman constant: ΔT.
Nou!!: Venus (planeta) і Procés isotèrmic · Veure més »
Programa Venera
El programa Venera (en rus Венера, també conegut als països occidentals com Venusik) fou un programa de sondes espacials desenvolupat per la Unió Soviètica entre 1961 i 1983 per a l'estudi del planeta Venus.
Nou!!: Venus (planeta) і Programa Venera · Veure més »
Quasisatèl·lit
Diagrama de l'òrbita d'un quasisatèl·lit genèric. Un quasisatèl·lit és un objecte que, orbitant entorn d'una estrella, es troba en ressonància orbital 1:1 amb un determinat planeta.
Nou!!: Venus (planeta) і Quasisatèl·lit · Veure més »
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Nou!!: Venus (planeta) і Radar · Veure més »
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Radiació solar · Veure més »
Radiotelescopi d'Arecibo
El radiotelescopi d'Arecibo és un radiotelescopi astronòmic que està situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa.
Nou!!: Venus (planeta) і Radiotelescopi d'Arecibo · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Venus (planeta) і Regne Unit · Veure més »
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Nou!!: Venus (planeta) і Ressonància orbital · Veure més »
Robert Frost
Robert Lee Frost fou un poeta estatunidenc.
Nou!!: Venus (planeta) і Robert Frost · Veure més »
Roscosmos
La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.
Nou!!: Venus (planeta) і Roscosmos · Veure més »
Rotació síncrona
La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.
Nou!!: Venus (planeta) і Rotació síncrona · Veure més »
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Nou!!: Venus (planeta) і Safo · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Venus (planeta) і Sànscrit · Veure més »
Símbol solar
-, el Museu de Pèrgam) Un símbol solar és un dibuix o signe usat per representar el Sol o els seus atributs en una cultura determinada.
Nou!!: Venus (planeta) і Símbol solar · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Venus (planeta) і Science · Veure més »
Scientific American
'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.
Nou!!: Venus (planeta) і Scientific American · Veure més »
Significació estadística
La significació estadística és la verificació matemàtica que el resultat de la mesura d'un paràmetre d'una mostra supera o no un determinat llindar o valor prèviament i arbitràriament establert per tal de discernir que aquest paràmetre és degut a l'atzar o bé a un efecte causal.
Nou!!: Venus (planeta) і Significació estadística · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: Venus (planeta) і Simbologia astronòmica · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Venus (planeta) і Sistema planetari · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Venus (planeta) і Sistema solar · Veure més »
Sky & Telescope
Sky & Telescope (S&T) és una revista mensual nord-americana que cobreix tots els vessants de l'astronomia amateur, inclosos.
Nou!!: Venus (planeta) і Sky & Telescope · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: Venus (planeta) і Sofre · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Venus (planeta) і Sol · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Venus (planeta) і Sonda espacial · Veure més »
Sonda solar Parker
Aquest article tracta sobre el projecte de la NASA.
Nou!!: Venus (planeta) і Sonda solar Parker · Veure més »
Space.com
Space.com és una web de notícies sobre l'espai i astronomia.
Nou!!: Venus (planeta) і Space.com · Veure més »
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Nou!!: Venus (planeta) і Subducció · Veure més »
Sulfur de carbonil
El sulfur de carbonil és el compost orgànic amb la fórmula OCS.
Nou!!: Venus (planeta) і Sulfur de carbonil · Veure més »
Syfy
Syfy, antigament conegut com a Sci Fi, és un canal de televisió de pagament, propietat d'NBC Universal Global Networks, que va iniciar les seves emissions als EUA el 24 de setembre de 1994.
Nou!!: Venus (planeta) і Syfy · Veure més »
Tahití
Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia francesa, situada a l'arxipèlag de les Illes de la Societat, al sud d'Oceania.
Nou!!: Venus (planeta) і Tahití · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Tectònica de plaques · Veure més »
Telescopi òptic
Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1.
Nou!!: Venus (planeta) і Telescopi òptic · Veure més »
Tema artístic
Els gèneres artístics són especialitzacions temàtiques amb les que se subdivideixen les diverses manifestacions artístiques.
Nou!!: Venus (planeta) і Tema artístic · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Venus (planeta) і Temperatura · Veure més »
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Nou!!: Venus (planeta) і Temps sideri · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Venus (planeta) і Terra · Veure més »
Terraformació de Venus
Representació a escala de les grandàries de Venus i la Terra La terraformació de Venus requereix dos canvis importants: eliminar la majoria de diòxid de carboni de l'atmosfera del planeta que constitueix el 96% i al seu torn reduir la pressió del planeta d'uns 9 MPa, ja que això el deixaria inhabitable i reduir la temperatura de la superfície que és de 737 K (uns 464 °C).
Nou!!: Venus (planeta) і Terraformació de Venus · Veure més »
Tessera (exogeologia)
En astrogeologia, tessera (plural tesserae, abr. TE) és una paraula llatina que significa «peça d'un mosaic» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques particulars pròpies del planeta Venus, caracteritzades per la presència de terres fragmentades irregularment, que aparentment s'assemblen a una sèrie de rajoles o, de fet, a un mosaic amb les característiques tessel·les.
Nou!!: Venus (planeta) і Tessera (exogeologia) · Veure més »
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Nou!!: Venus (planeta) і The New York Times · Veure més »
The Planetary Society
The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se.
Nou!!: Venus (planeta) і The Planetary Society · Veure més »
Time
Time és una revista d'informació general que es publica setmanalment als Estats Units des de 1923.
Nou!!: Venus (planeta) і Time · Veure més »
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Nou!!: Venus (planeta) і Ull nu · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Venus (planeta) і Ultraviolat · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Venus (planeta) і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Venus (planeta) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Universitat de Cardiff
La Universitat de Cardiff, (en anglès: Cardiff University i en gal·lès: Prifysgol Caerdydd) és una universitat pública de recerca científica situada a Cardiff, Gal·les, Regne Unit.
Nou!!: Venus (planeta) і Universitat de Cardiff · Veure més »
Universitat de Sydney
La Universitat de Sydney, University of Sydney, en llatí: Universitas Sidneiensis (de forma comuna dita Sydney University, Sydney Uni, USYD, o Sydney) és una universitat pública australiana.
Nou!!: Venus (planeta) і Universitat de Sydney · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Venus (planeta) і Urà (planeta) · Veure més »
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Nou!!: Venus (planeta) і Vapor d'aigua · Veure més »
Vòrtex polar
corrents en jet polar i subtropical Un vòrtex circumpolar, o simplement vòrtex polar, és una gran regió d'aire fred i rotatiu que envolta les dues regions polars de la Terra.
Nou!!: Venus (planeta) і Vòrtex polar · Veure més »
Vega 1
Vega 1 (i la seva bessona Vega 2) és una sonda espacial soviètica del programa Vega, amb l'objectiu d'estudiar Venus i el cometa de Halley.
Nou!!: Venus (planeta) і Vega 1 · Veure més »
Venera 1
Venera 1 La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Nou!!: Venus (planeta) і Venera 1 · Veure més »
Venera 10
La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.
Nou!!: Venus (planeta) і Venera 10 · Veure més »
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Venus (planeta) і Venera 4 · Veure més »
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Nou!!: Venus (planeta) і Venera 7 · Veure més »
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Nou!!: Venus (planeta) і Venera 9 · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Venus (planeta) і Vent solar · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Venus (planeta) і Venus (mitologia) · Veure més »
Venus Express
La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.
Nou!!: Venus (planeta) і Venus Express · Veure més »
Vesto Slipher
Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.
Nou!!: Venus (planeta) і Vesto Slipher · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Venus (planeta) і Vida · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Venus (planeta) і Virgili · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Venus (planeta) і Volcà · Veure més »
Vulcanologia de Venus
El volcà Maat Mons de 8 km d'alçada es mostra en aquesta vista en perspectiva de la superfície de Venus, amb l'escala vertical multiplicada per 22,5. Basat en imatges de radar de ''Magellan''. La superfície de Venus està dominada per trets volcànics i té més volcans que qualsevol altre planeta del Sistema Solar.
Nou!!: Venus (planeta) і Vulcanologia de Venus · Veure més »
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Venus (planeta) і Washington DC · Veure més »
William Blake
William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès.
Nou!!: Venus (planeta) і William Blake · Veure més »
William Crabtree
William Crabtree (1610–1644) va ser un astrònom, matemàtic i comerciant de Broughton, després en els Centenars de Salford, Lancashire, Anglaterra.
Nou!!: Venus (planeta) і William Crabtree · Veure més »
William Wordsworth
William Wordsworth (Wordsworth House, Cumberland, 7 d'abril de 1770 – 23 d'abril de 1850) va ser un dels més importants poetes romàntics anglesos.
Nou!!: Venus (planeta) і William Wordsworth · Veure més »
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Nou!!: Venus (planeta) і Xamaix · Veure més »
(90377) Sedna
Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.
Nou!!: Venus (planeta) і (90377) Sedna · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Venus (planeta) і 11 d'abril · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Venus (planeta) і 12 de febrer · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Venus (planeta) і 19 d'agost · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Venus (planeta) і 1961 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Venus (planeta) і 1962 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Venus (planeta) і 1967 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Venus (planeta) і 1970 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Venus (planeta) і 1985 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Venus (planeta) і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Venus (planeta) і 1999 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Venus (planeta) і 20 de gener · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Venus (planeta) і 2001 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Venus (planeta) і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Venus (planeta) і 2006 · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Venus (planeta) і 29 de març · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Venus (planeta) і 9 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estrella del matí, Planeta Venus, Sol 2.
