Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Baluard, Calç, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya del Nord, Convenció Nacional, Delfí de França, Espanya, Flama del Canigó, Francès, Joan el Caçador, Lluís XI de França, Lluís XVI de França, Lluís XVII de França, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars, Perpinyà, Rosselló, Sébastien Le Prestre de Vauban, 1368, 1478, 1542, 1642, 1843, 1864, 1904.
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Nou!!: Castellet і Baluard · Veure més »
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Nou!!: Castellet і Calç · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Castellet і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Castellet і Catalunya del Nord · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Castellet і Convenció Nacional · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Castellet і Delfí de França · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Castellet і Espanya · Veure més »
Flama del Canigó
Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.
Nou!!: Castellet і Flama del Canigó · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Castellet і Francès · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Castellet і Joan el Caçador · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Castellet і Lluís XI de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Castellet і Lluís XVI de França · Veure més »
Lluís XVII de França
Lluís XVII de França (Versalles 1785 - París 1795) fou el rei titular de França i de Navarra des de 1793 fins a 1795.
Nou!!: Castellet і Lluís XVII de França · Veure més »
Museu Català de les Arts i Tradicions Populars
El Museu de les Arts i Tradicions Populars, Casa Pairal, és un museu de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Castellet і Museu Català de les Arts i Tradicions Populars · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Castellet і Perpinyà · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Castellet і Rosselló · Veure més »
Sébastien Le Prestre de Vauban
Sébastien Le Prestre de Vauban (Saint-Léger-de-Fougeret, Regne de França, 15 de maig de 1633 - París, França, 30 de març de 1707) fou un enginyer militar i Mariscal de França, conegut pel Mètode Vauban de setge i enginyeria militar.
Nou!!: Castellet і Sébastien Le Prestre de Vauban · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Castellet і 1368 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Castellet і 1478 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Castellet і 1542 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Castellet і 1642 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Castellet і 1843 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Castellet і 1864 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Castellet і 1904 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castellet (Perpinyà), Castellet de Perpinyà, Castillet.
