Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

367 les relacions: ABC-Clio, Administració provincial romana, Aeci, Agrigent, Alamans, Alans, Alaric I, Alexandre Sever, Alipia, Alps, Ambròs de Milà, Anarquia militar, Anatòlia, Any dels sis emperadors, Aquileia, Aquitània, Arbogast, Arcadi, Arle, Arles, Armènia, Armòrica, Arvande, Asti (municipi italià), Ataülf, Atanaric, Atenes, August, August (títol), Aurelià, Avit, Òstia, Àtila, Bagaudes, Balbí, Basílica, Basilisc (emperador), Bastarnes, Batalla d'Abritus, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Argentorat, Batalla de Déols, Batalla de Mogontiacum, Batalla de Pollentia, Batalla de Verona, Batalla del Cap Bon (468), Batalla del Frígid, Batalla del Pont Milvi, Batalla del Sava, Batalla dels Camps Catalàunics, ..., Bètica, Biblioteca Digital Mundial, Bleda (hun), Bonifaci d'Àfrica, Bordeus, Boulogne-sur-Mer, Bracara Augusta, Britànnia, Brulot, Burgundis, Calàbria, Campània, Canal de la Mànega, Canvi climàtic, Cap Bon, Capel·lià, Caracal·la, Cartagena, Cartaginense, Cartago, Castí, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar (títol), Còmmode, Còrsega, Cesaraugusta, Ciutadania romana, Claudi Claudià, Clodoveu I, Concili I de Saragossa (380), Conquesta musulmana del Magrib, Constanci III, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Constantinoble, Corrupció, Cosenza, Cremona, Cristianisme, Cultura gal·loromana, Dalmàcia, Danubi, De iure, Deci, Devaluació, Diadumenià, Dinastia Severa, Dioclecià, Dominat, Donatisme, Edicte de Caracal·la, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Egidi, Egipte (província romana), Emperador romà, Esclavitud, Estilicó, Estiris, Estret de Messina, Eudòxia (filla de Valentinià III), Eugeni (emperador), Euric, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Faesulae, Fasti, Federats, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Orestes, Florència, Francs, Gal·la Placídia, Gal·lècia, Gal·liè, Gàl·lia, Genseric, Germànics, Geronci (general), Gliceri, Gordià I, Gordià II, Gots, Gregori de Tours, Guàrdia Pretoriana, Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (367-369), Guerra romanogal·la, Guerres romano-perses, Gundebald, Hèruls, Heraclià (usurpador), Herodià, Herodià (historiador), Hilderic (rei dels vàndals), Hipona, Hispània, Història Augusta, Història de Roma, Huneric, Huns, Il·líria, Il·líria (província romana), Ilerda, Imperi de Palmira, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Joan el Secretari, Jocs romans, Jordanes, Joví, Juli Nepot, Julià l'Apòstata, Justa Grata Honòria, Lüleburgaz, Libi Sever, Licini I, Limes Germanicus, Litori, Llac Maggiore, Llengües germàniques, Llista d'emperadors romans d'Orient, Loira, Lugdúnum, Lusitània, Macedònia (província romana), Macrí, Magne Màxim, Magnenci, Majorià, Mar Mediterrània, Marc Aureli Car, Marcel·lí d'Il·líria, Margum, Marina romana, Mauretània, Maximí el Traci, Mèsia, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Mesopotàmia (província romana), Mestre de la cavalleria, Mestre dels soldats, Milà, Mosa, Muralles de Constantinoble, Narbo Martius, Narbona, Nòrica, Niš, Numídia, Ocriculum, Odoacre, Olibri, Osprey Publishing, Ostrogots, Oxford University Press, Pannònia, Pas del Rin, Pesta de Cebrià, Plòvdiv, Požarevac, Pollenzo, Porta Salaria, Prisc (historiador), Prisc Àtal, Priscil·lianisme, Procopi (emperador), Procopi Antemi, Procopi de Cesarea, Província romana de Síria, Pulla, Pupiè, Radagais, Ratiària, Ravenna, Ròmul Augústul, Reformes de Dioclecià, Regne d'Ibèria, Regne dels sueus, Regne Vàndal, Requiari, Ricimer, Rin, Riothamus, Roine, Roma, Ruas, Rugis, Salamanca, Salona (Dalmàcia), Santa Pola, Saqueig de Roma (410), Saqueig de Roma (455), Sar, Sàhara, Sàrdica, Sàrmates, Sírmium, Segle II, Segle III, Senat Romà, Septimi Sever, Setge, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Sext Aureli Víctor, Siagri (rei dels romans), Sicília, Sidoni Apol·linar, Silinges, Silvestre I, Sueus, Tarifa, Temple de Venus i Roma, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Teodosi II el Jove, Tervings, Tetrarquia, Toscana, Tractat de Margum, Tràcia, Trèveris, Tripolitana, Turcilings, Valença, Valent, Valentinià I, Valentinià II, Valentinià III, Vàlia, Vàndals, Vèneto, Vístula, Verona, Vexillatio, Viena del Delfinat, Visigots, Visigots federats, Zòsim, Zenó, 12 d'abril, 15 de maig, 19 de gener, 212, 235, 238, 24 d'agost, 250, 251, 268, 270, 274, 28 d'agost, 282, 29 d'agost, 296, 3 d'octubre, 31 de desembre, 312, 313, 324, 364, 367, 369, 375, 378, 379, 380, 381, 382, 383, 388, 392, 394, 395, 4 de setembre, 405, 406, 407, 408, 409, 410, 415, 416, 430, 431, 434, 436, 439, 442, 444, 445, 449, 456, 458, 459, 460, 467, 468, 470, 472, 475, 476, 480, 481, 486, 5 d'octubre, 5 de març. Ampliar l'índex (317 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і ABC-Clio · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Administració provincial romana · Veure més »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Aeci · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Agrigent · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alamans · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alaric I · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alexandre Sever · Veure més »

Alipia

Alípia (Alypia) va ser una dama romana, filla de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alipia · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Alps · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ambròs de Milà · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Anarquia militar · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Anatòlia · Veure més »

Any dels sis emperadors

Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Any dels sis emperadors · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Aquileia · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Aquitània · Veure més »

Arbogast

Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Arbogast · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Arcadi · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Arle · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Arles · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Armènia · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Armòrica · Veure més »

Arvande

Arvande (en llatí Arvandus) va ser prefecte (governador) de les Gàl·lies al.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Arvande · Veure més »

Asti (municipi italià)

Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Asti (municipi italià) · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ataülf · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Atanaric · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Atenes · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і August (títol) · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Aurelià · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Avit · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Òstia · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Àtila · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bagaudes · Veure més »

Balbí

Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Balbí · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Basílica · Veure més »

Basilisc (emperador)

Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Basilisc (emperador) · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bastarnes · Veure més »

Batalla d'Abritus

La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla d'Abritus · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla d'Argentorat

La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un enfrontament que es produí el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla d'Argentorat · Veure més »

Batalla de Déols

La batalla de Déols va ser una batalla de l'antiga Roma esdevinguda a la Gàl·lia en el, possiblement el 469(o potser el 470 o el 471).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla de Déols · Veure més »

Batalla de Mogontiacum

La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla de Mogontiacum · Veure més »

Batalla de Pollentia

La Batalla de Pollentia es va lliurar el 6 d'abril del 402 (durant la Setmana Santa) entre els romans i els visigots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla de Pollentia · Veure més »

Batalla de Verona

La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla de Verona · Veure més »

Batalla del Cap Bon (468)

La batalla del Cap Bon fou un conflicte militar que es produí el 468 durant una expedició conjunta de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient encapçalada per Basilisc contra la capital vàndala de Cartago.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla del Cap Bon (468) · Veure més »

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla del Frígid · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Batalla del Sava

La Batalla del Sava o Batalla de Poetovia es va lliurar a Poetovio, en l'actualitat Ptuj (Eslovènia) el 388 entre les forces de l'usurpador romà Magne Màxim i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla del Sava · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bètica · Veure més »

Biblioteca Digital Mundial

La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Biblioteca Digital Mundial · Veure més »

Bleda (hun)

Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bleda (hun) · Veure més »

Bonifaci d'Àfrica

Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bordeus · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Bracara Augusta

Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Bracara Augusta · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Britànnia · Veure més »

Brulot

Brulots contra l'Armada Espanyola. Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com ara pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Brulot · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Burgundis · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Calàbria · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Campània · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Canal de la Mànega · Veure més »

Canvi climàtic

Mapa de temperatures terrestres.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Canvi climàtic · Veure més »

Cap Bon

El cap Bon és un cap de Tunísia, a la governació de Nabeul, a la punta nord de la península o regió a la qual dona nom aquest cap.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cap Bon · Veure més »

Capel·lià

Capel·lià (en llatí Capellianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Capel·lià · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Caracal·la · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartaginense · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartago · Veure més »

Castí

Castí (en llatí Castinus potser Flavius Castinus) va ser un general de l'emperador Honori a qui va enviar a Hispània l'any 422 amb un exèrcit per lluitar contra els vàndals.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Castí · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cavalleria · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cèsar (títol) · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Còmmode · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Còrsega · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cesaraugusta · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ciutadania romana · Veure més »

Claudi Claudià

Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Claudi Claudià · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Clodoveu I · Veure més »

Concili I de Saragossa (380)

El concili Caesar-Augustanum es va celebrar a Saragossa l'any 380, convocat pels Bisbes d'Aquitània, en la confrontació contra els Priscil·lianistes, que formaven una secta amb els dogmes dels Gnòstics, dels Maniqueus i dels Sabel·lians.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Concili I de Saragossa (380) · Veure més »

Conquesta musulmana del Magrib

La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Conquesta musulmana del Magrib · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantinoble · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Corrupció · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cosenza · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cremona · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cristianisme · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cultura gal·loromana · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і De iure · Veure més »

Deci

* Deci-, prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-1, 1/10 o 0,1.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Deci · Veure més »

Devaluació

Devaluació és una reducció del valor nominal d'una moneda enfront d'altres monedes estrangeres.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Devaluació · Veure més »

Diadumenià

Diadumenià (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadumè, fou un emperador romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Diadumenià · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dioclecià · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dominat · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Donatisme · Veure més »

Edicte de Caracal·la

Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edicte de Caracal·la · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edicte de Milà · Veure més »

Edicte de Tessalònica

Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edicte de Tessalònica · Veure més »

Egidi

Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Egidi · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Egipte (província romana) · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Emperador romà · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Esclavitud · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Estilicó · Veure més »

Estiris

Estiris (en llatí Stiris, en grec antic Στῖρις) era una ciutat de la Fòcida, situada a 120 estadis de Queronea vora la via que travessa les muntanyes que hi ha entre els dos llocs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Estiris · Veure més »

Estret de Messina

L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Estret de Messina · Veure més »

Eudòxia (filla de Valentinià III)

Eudòxia fou filla de Valentinià III i Eudòxia (filla de Teodosi II i d'Eudòxia Augusta).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Eudòxia (filla de Valentinià III) · Veure més »

Eugeni (emperador)

Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Eugeni (emperador) · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Euric · Veure més »

Eutropi (historiador)

Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Eutropi (historiador) · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Exèrcit romà · Veure més »

Faesulae

Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae (en llatí Faesulae, en grec antic Φαισοῦλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada en un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Faesulae · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Fasti · Veure més »

Federats

Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Federats · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Orestes

Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Orestes · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Florència · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·lècia · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·liè · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Genseric · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Germànics · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Geronci (general) · Veure més »

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gliceri · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gordià I · Veure més »

Gordià II

Marc Antoni Gordià Sempronià, conegut generalment com a Gordià II, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, car va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gordià II · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gregori de Tours · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra gòtica (250-251)

La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »

Guerra gòtica (367-369)

La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guerra gòtica (367-369) · Veure més »

Guerra romanogal·la

Al voltant del 390 aC, diverses tribus gal·les havien començat a envair Itàlia des del nord expandint la seva cultura per tot Europa, cosa pràcticament desconeguda per als romans, amb tenien interessos purament locals, però que es van alertar quan els sènons, una tribu especialment guerrera,Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, 1.13 va envair la província etrusca de Siena des del nord i va atacar la ciutat de Clusium, no molt allunyada de l'esfera d'influència de Roma.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guerra romanogal·la · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guerres romano-perses · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gundebald · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hèruls · Veure més »

Heraclià (usurpador)

Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec) va ser un usurpador del tron imperial romà del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Heraclià (usurpador) · Veure més »

Herodià

* Herodià, historiador romà d'origen grec.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Herodià · Veure més »

Herodià (historiador)

Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Herodià (historiador) · Veure més »

Hilderic (rei dels vàndals)

Hilderic (en Hilderic, en Ἱλδέριχος) va ser rei dels vàndals, fill d'Huneric i d'Eudòxia i net de Genseric i de Valentinià III, va succeir a Trasamund.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hilderic (rei dels vàndals) · Veure més »

Hipona

Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hipona · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història Augusta · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història de Roma · Veure més »

Huneric

Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huneric · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria (província romana) · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ilerda · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Sassànida · Veure més »

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joan el Secretari · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Jocs romans · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Jordanes · Veure més »

Joví

Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joví · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Juli Nepot · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Julià l'Apòstata · Veure més »

Justa Grata Honòria

Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Justa Grata Honòria · Veure més »

Lüleburgaz

Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lüleburgaz · Veure més »

Libi Sever

Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Libi Sever · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Licini I · Veure més »

Limes Germanicus

El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Limes Germanicus · Veure més »

Litori

Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Litori · Veure més »

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Llac Maggiore · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Llengües germàniques · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Loira · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lugdúnum · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Lusitània · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Macedònia (província romana) · Veure més »

Macrí

Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Macrí · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Magne Màxim · Veure més »

Magnenci

referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Magnenci · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Majorià · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Marc Aureli Car · Veure més »

Marcel·lí d'Il·líria

Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Marcel·lí d'Il·líria · Veure més »

Margum

Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Margum · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Marina romana · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mauretània · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Maximí el Traci · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Veure més »

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Mestre de la cavalleria

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre de la cavalleria · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Milà · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mosa · Veure més »

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Muralles de Constantinoble · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbo Martius · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbona · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Nòrica · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Niš · Veure més »

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Numídia · Veure més »

Ocriculum

Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ocriculum · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Odoacre · Veure més »

Olibri

Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Olibri · Veure més »

Osprey Publishing

Osprey Publishing és una empresa editorial britànica amb seu a Oxford especialitzada en història militar fundada el 1968.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Osprey Publishing · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Oxford University Press · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pannònia · Veure més »

Pas del Rin

El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pas del Rin · Veure més »

Pesta de Cebrià

La Pesta de Cebrià va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà des del 249 al 262 dC.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pesta de Cebrià · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Plòvdiv · Veure més »

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Požarevac · Veure més »

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pollenzo · Veure més »

Porta Salaria

Porta Salaria just abans de la seva demolició el 1871. La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Porta Salaria · Veure més »

Prisc (historiador)

Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc (historiador) · Veure més »

Prisc Àtal

Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Prisc Àtal · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Priscil·lianisme · Veure més »

Procopi (emperador)

Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi (emperador) · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi Antemi · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi de Cesarea · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Província romana de Síria · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pulla · Veure més »

Pupiè

Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pupiè · Veure més »

Radagais

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Radagais · Veure més »

Ratiària

Ratiària (en Ratiaria o Rhatiaria, en Ῥατιαρία o Ῥαζαρία) o també Colonia Ulpia Traiana Ratiaria, va ser una ciutat important situada a la Mèsia Superior, al Danubi, que era el quarter general d'una legió romana.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ratiària · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ravenna · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne dels sueus · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Vàndal · Veure més »

Requiari

Requiari fou rei dels sueus (448-456).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Requiari · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ricimer · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Veure més »

Riothamus

Riothamus (també Riothame, Riothime, Riotime) és un personatge del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Riothamus · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roine · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma · Veure més »

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ruas · Veure més »

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rugis · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Salamanca · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

Santa Pola

Santa Pola és una població del sud del País Valencià situada a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Santa Pola · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Saqueig de Roma (455)

El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Saqueig de Roma (455) · Veure més »

Sar

Sar (Sarus) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sar · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàhara · Veure més »

Sàrdica

Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrdica · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates · Veure més »

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sírmium · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Segle II · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Segle III · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Senat Romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Septimi Sever · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge · Veure més »

Setge d'Arle (425)

El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge d'Arle (425) · Veure més »

Setge d'Arle (430)

El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge d'Arle (430) · Veure més »

Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge de Narbona (436) · Veure més »

Setge de Tolosa (439)

El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Setge de Tolosa (439) · Veure més »

Sext Aureli Víctor

Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sext Aureli Víctor · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Siagri (rei dels romans) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sicília · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Silinges

Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Silinges · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Silvestre I · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Veure més »

Tarifa

Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tarifa · Veure més »

Temple de Venus i Roma

El temple de Venus i Roma (en llatí: Templum Veneris et Romae) se situa a l'extrem oriental del Fòrum romà, prop del Coliseu.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Temple de Venus i Roma · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodosi II el Jove · Veure més »

Tervings

Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tervings · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tetrarquia · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Toscana · Veure més »

Tractat de Margum

El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tractat de Margum · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Trèveris · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tripolitana · Veure més »

Turcilings

Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Turcilings · Veure més »

Valença

Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valença · Veure més »

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valent · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I · Veure més »

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià II · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàlia · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vèneto · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vístula · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Verona · Veure més »

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vexillatio · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Viena del Delfinat · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots federats · Veure més »

Zòsim

Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Zòsim · Veure més »

Zenó

Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Zenó · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 12 d'abril · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 15 de maig · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 19 de gener · Veure més »

212

El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 212 · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 235 · Veure més »

238

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 238 · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 24 d'agost · Veure més »

250

El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 250 · Veure més »

251

El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 251 · Veure més »

268

El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 268 · Veure més »

270

El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 270 · Veure més »

274

El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 274 · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 28 d'agost · Veure més »

282

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 282 · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 29 d'agost · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 296 · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 3 d'octubre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 31 de desembre · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 312 · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 313 · Veure més »

324

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 324 · Veure més »

364

El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 364 · Veure més »

367

El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 367 · Veure més »

369

El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 369 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 375 · Veure més »

378

El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 378 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 379 · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 380 · Veure més »

381

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 381 · Veure més »

382

El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 382 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 383 · Veure més »

388

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 388 · Veure més »

392

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 392 · Veure més »

394

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 394 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 395 · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 4 de setembre · Veure més »

405

El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 405 · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 406 · Veure més »

407

El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 407 · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 408 · Veure més »

409

El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 409 · Veure més »

410

El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 410 · Veure més »

415

El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 415 · Veure més »

416

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 416 · Veure més »

430

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 430 · Veure més »

431

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 431 · Veure més »

434

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 434 · Veure més »

436

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 436 · Veure més »

439

El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 439 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 442 · Veure més »

444

444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 444 · Veure més »

445

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 445 · Veure més »

449

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 449 · Veure més »

456

El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 456 · Veure més »

458

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 458 · Veure més »

459

El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 459 · Veure més »

460

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 460 · Veure més »

467

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 467 · Veure més »

468

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 468 · Veure més »

470

El 470 (CDLXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 470 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 472 · Veure més »

475

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 475 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 476 · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 480 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 481 · Veure més »

486

El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 486 · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 5 d'octubre · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і 5 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caiguda de Roma, Caiguda de l'Imperi Romà d'occident, Caiguda de l'Imperi romà d'Occident, Caiguda de l'imperi Romà d'Occident, Declivi de l'Imperi Romà d'Occident.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat