Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bonaventura Cavalieri

Índex Bonaventura Cavalieri

Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.

23 les relacions: Accademia Nazionale dei Lincei, Apol·loni de Perge, Arquimedes, Benedetto Castelli, Bolonya, Càlcul infinitesimal, Euclides, Evangelista Torricelli, Galileo Galilei, Jesuats, Johannes Kepler, John Wallis, Lodi, Matemàtic, Milà, Papos d'Alexandria, Parma, Paul Guldin, Stefano degli Angeli, Universitat de Bolonya, 1598, 1629, 1647.

Accademia Nazionale dei Lincei

LAccademia Nazionale dei Lincei (IPA akːaˈdɛːmja dei linˈtʃɛi) (literalment "Acadèmia Nacional dels Linxs", també coneguda com a Acadèmia Linceana) és una acadèmica científica italiana, amb seu al Palazzo Corsini, Via della Lungara, Roma, Itàlia.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Accademia Nazionale dei Lincei · Veure més »

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Apol·loni de Perge · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Arquimedes · Veure més »

Benedetto Castelli

Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (Brescia, 1578-Roma, 1643) fou un matemàtic que prengué el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Benedetto Castelli · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Bolonya · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Euclides · Veure més »

Evangelista Torricelli

Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Evangelista Torricelli · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Galileo Galilei · Veure més »

Jesuats

Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Jesuats · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Johannes Kepler · Veure més »

John Wallis

John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і John Wallis · Veure més »

Lodi

Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Lodi · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Matemàtic · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Milà · Veure més »

Papos d'Alexandria

Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Papos d'Alexandria · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Parma · Veure més »

Paul Guldin

Paul Guldin, nascut Habakkuk Guldin, (Mels, Suïssa, 12 de juny de 1577 - Graz, Àustria, 3 de novembre de 1643) fou un matemàtic i astrònom.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Paul Guldin · Veure més »

Stefano degli Angeli

Stefano degli Angeli (nascut Francesco, llatinitzat Stephano de Angelis) va ser un matemàtic italià, del.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Stefano degli Angeli · Veure més »

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і Universitat de Bolonya · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і 1598 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і 1629 · Veure més »

1647

*.

Nou!!: Bonaventura Cavalieri і 1647 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »