33 les relacions: Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Colònia, Augusta dels Trèvers, Bisbat de Metz, Bisbat de Toul, Carlemany, Carles III de França, Carolingi, Coblença (Alemanya), Diòcesi, Dinastia merovíngia, Ducat de Nassau, França Oriental, Imperi Carolingi, Lluís el Pietós, Lluís IV d'Alemanya, Lotaríngia, Maximí de Trèveris, Miló, Modoald de Trèveris, Niceti de Remesiana, Príncep elector, Radbod, Regne de Lotaríngia, Ritu romà, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Pere, Segle III, Tractat de Meerssen, Trèveris, Verdun (Mosa), Wetterau, Zuentibold.
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Augusta dels Trèvers
Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Augusta dels Trèvers · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Toul · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Carlemany · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Carles III de França · Veure més »
Carolingi
* Art carolingi, florida artística ocorreguda a l'art d'Europa Occidental durant el regnat de Carlemany.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Carolingi · Veure més »
Coblença (Alemanya)
Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Coblença (Alemanya) · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Diòcesi · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Ducat de Nassau · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і França Oriental · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Imperi Carolingi · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »
Lotaríngia
* Alta Lotaríngia, jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lotaríngia i la Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Lotaríngia · Veure més »
Maximí de Trèveris
Maximí de Trèveris (Silly, prop de Poitiers, Gàl·lia, s. III — Poitiers, 12 de setembre de 346) va ésser el cinquè bisbe de Trèveris, consagrat cap al 341 o 342.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Maximí de Trèveris · Veure més »
Miló
* Tit Anni Papià Miló, magistrat romà.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Miló · Veure més »
Modoald de Trèveris
Modoald de Trèveris o Romoald (Brabant Flamenc?, entre 584 i 590 - Trèveris, Alemanya, 12 de maig del 645 o 648), fou un bisbe de Trèveris de 614 o 626 a la seva mort i un sant de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Modoald de Trèveris · Veure més »
Niceti de Remesiana
Niceti o Nicetes (Nicetius o Nicaeas i també Niceas, Nicetus o Nicetas; Νικήτίος) va ser un religiós daci de naixement, que va viure al.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Niceti de Remesiana · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Príncep elector · Veure més »
Radbod
Radbod o Redbad (? - 719) fou duc/rei de Frísia o dels frisons des de vers 680 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Radbod · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Ritu romà · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Sant Pere · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Segle III · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Tractat de Meerssen · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Trèveris · Veure més »
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Verdun (Mosa) · Veure més »
Wetterau
El Wetterau (en francès Wettéravie o Vettéravie de la que deriva el català Vetteràvia o Veteràvia) fou una regió alemanya medieval a la Francia Occidental (Francònia occidental) esmentada per primera vegada l'any 779 al Còdex de Lorsch, quan una dama de la noblesa de Meginburc Arilbach (ara Frankfurt-Nieder-Erlenbach) va llegar les seves propietats al proper monestir de Lorsch, al districte de Arilbach a Wetteraiba (Wetterau).
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Wetterau · Veure més »
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Nou!!: Arquebisbat de Trèveris і Zuentibold · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Trèveris, Arxidiòcesi de Trèveris, Bisbat de Trèveris, Diòcesi de Trèveris, Electorat de Trèveris.