Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, Afxar, Al-Bassassirí, Alí ibn al-Athir, Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Barkyaruq, Buwàyhides, Daskara, Dinavar, Diyala, Hasanwàyhida, Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Hulwan, Ibrahim Inal, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Kermanxah, Khuzestan, Kurd, Luris, Malik al-Rahim, Mazyàdides, Nihawand, Oghuz, Rayy, Tawuk, Toghril Beg I, Uqayl, Xahrizur, Xumen, 1046, 1047, 1048, 1050, 1053, 1055, 1058, 1101, 1106, 1117, 1174, 18 de desembre, 991.
Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz
Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida.
Nou!!: Annàzides і Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz · Veure més »
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Nou!!: Annàzides і Afxar · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Annàzides і Al-Bassassirí · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Annàzides і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Annàzides і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Annàzides і Bagdad · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Annàzides і Barkyaruq · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Annàzides і Buwàyhides · Veure més »
Daskara
Daskara és una vila d'Iraq a uns 88 km al nord-est de Bagdad.
Nou!!: Annàzides і Daskara · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Annàzides і Dinavar · Veure més »
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Nou!!: Annàzides і Diyala · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Annàzides і Hasanwàyhida · Veure més »
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Nou!!: Annàzides і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Annàzides і Hulwan · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: Annàzides і Ibrahim Inal · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Annàzides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Annàzides і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Annàzides і Iraq · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Annàzides і Kermanxah · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Annàzides і Khuzestan · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Annàzides і Kurd · Veure més »
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Annàzides і Luris · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Annàzides і Malik al-Rahim · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Annàzides і Mazyàdides · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Annàzides і Nihawand · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Annàzides і Oghuz · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Annàzides і Rayy · Veure més »
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Nou!!: Annàzides і Tawuk · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Annàzides і Toghril Beg I · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Annàzides і Uqayl · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Annàzides і Xahrizur · Veure més »
Xumen
Pati de la mesquita de Tombul La fortalesa Avinguda de l'Escola Militar Xumen (búlgar Шумен, també escrit com a Shumen, Shoumen o Šumen, turc Şumnu) és la desena ciutat més gran de Bulgària i capital de la província de Xumen.
Nou!!: Annàzides і Xumen · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Annàzides і 1047 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Annàzides і 1048 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1050 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Annàzides і 1053 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Annàzides і 1055 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1058 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1101 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1106 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Annàzides і 1117 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 1174 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Annàzides і 18 de desembre · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Annàzides і 991 · Veure més »
