Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Adiabene, Agatàngelos, Alexandria, Ammià Marcel·lí, Apol·lònia d'Assíria, Arbela, Armènia, Artàban II de Pàrtia, Artsruní, Arzanene, Atropatene, August, Àdia, Calacene, Caracene, Caucas, Cazene, Càrax d'Espàsines, Claudi Ptolemeu, Constanci II, Corduena, Ctesifont, Dolomene, Dura Europos, Estrabó, Faust de Bizanci, Flavi Josep, Gaugamela, Golf Pèrsic, Gotarces II de Pàrtia, Gran Zab, Gugarq, Jerusalem, Khoy, Lazarus, Meherdates de Pàrtia, Mesene, Nínive, Nestorianisme, Nisibis, Opis, Osroene, Plini el Vell, Rhandeia, Saccopodes, Sagàrtia, Sàtrapa, Siraquens, Sitacene, Sittace, ..., Sofene, Susiana, Tàcit, Teodoret de Cir, Tigranes II d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Tigris, Tiridates I d'Armènia, Tiridates III de Pàrtia, Valent, Vitaxes, Vologès I de Pàrtia, Xipre, Zab, Zab Inferior, 109, 114, 115, 117, 193, 194, 195, 196, 216, 224, 231, 238, 30, 354, 36, 378, 39, 40, 46, 49, 55, 57, 60, 600, 61, 63, 71. Ampliar l'índex (43 més) »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Adiabene і Adiabene · Veure més »
Agatàngelos
Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.
Nou!!: Adiabene і Agatàngelos · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Adiabene і Alexandria · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Adiabene і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Apol·lònia d'Assíria
Apol·lònia fou una ciutat capital de districte a Assíria que Estrabó identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilònia i Susis, havent estat anomenada després Apolliònatis pels macedonis vers el 300 aC.
Nou!!: Adiabene і Apol·lònia d'Assíria · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Adiabene і Arbela · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Adiabene і Armènia · Veure més »
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Nou!!: Adiabene і Artàban II de Pàrtia · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Adiabene і Artsruní · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Adiabene і Arzanene · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Adiabene і Atropatene · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Adiabene і August · Veure més »
Àdia
Àdia fou una ciutat assíria situada al sud-est de Nínive, entre aquesta ciutat i el riu Khusur, tot i que el lloc exacte es desconeix.
Nou!!: Adiabene і Àdia · Veure més »
Calacene
Calacene o Calaquene fou un districte de Mesopotàmia, a la regió de Nínive.
Nou!!: Adiabene і Calacene · Veure més »
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Nou!!: Adiabene і Caracene · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Adiabene і Caucas · Veure més »
Cazene
Cazene fou un districte de la plana d'Assíria a la vora de Niniveh.
Nou!!: Adiabene і Cazene · Veure més »
Càrax d'Espàsines
Càrax d'Espàsines (en Charax Spasini) era una ciutat situada al sud de Babilònia o potser a la Susiana, propera al golf Pèrsic i a la boca del Tigris.
Nou!!: Adiabene і Càrax d'Espàsines · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Adiabene і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Adiabene і Constanci II · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Adiabene і Corduena · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Adiabene і Ctesifont · Veure més »
Dolomene
Dolomene (en grec antic: Δολομηνή, 'Dolomené') era un districte del període selèucida i romà, a la regió d'Assíria, a la zona de la capital Nínive.
Nou!!: Adiabene і Dolomene · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Adiabene і Dura Europos · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Adiabene і Estrabó · Veure més »
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Nou!!: Adiabene і Faust de Bizanci · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Adiabene і Flavi Josep · Veure més »
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Nou!!: Adiabene і Gaugamela · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Adiabene і Golf Pèrsic · Veure més »
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Nou!!: Adiabene і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »
Gran Zab
El Gran Zab o Zab Superior (o) és un riu que neix al territori del Kurdistan del Nord prop del llac Van, i entra al Kurdistan del Sud, on desaigua al riu Tigris.
Nou!!: Adiabene і Gran Zab · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Adiabene і Gugarq · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Adiabene і Jerusalem · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Adiabene і Khoy · Veure més »
Lazarus
Lazarus és una eina de desenvolupament ràpid d'aplicacions basada en el llenguatge de programació Pascal, disponible per als sistemes operatius Windows, GNU/Linux i Mac OS X. Es tracta d'una alternativa gratuïta a Delphi, desenvolupada com a projecte de programari lliure a partir de Free Pascal.
Nou!!: Adiabene і Lazarus · Veure més »
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Nou!!: Adiabene і Meherdates de Pàrtia · Veure més »
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Nou!!: Adiabene і Mesene · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Adiabene і Nínive · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Adiabene і Nestorianisme · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Adiabene і Nisibis · Veure més »
Opis
Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.
Nou!!: Adiabene і Opis · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Adiabene і Osroene · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Adiabene і Plini el Vell · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Adiabene і Rhandeia · Veure més »
Saccopodes
Els saccopodes (en grec antic Σακκοπόδες) eren un poble que segons Estrabó vivia a l'Adiabene, a la regió anomenada Assíria.
Nou!!: Adiabene і Saccopodes · Veure més »
Sagàrtia
Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.
Nou!!: Adiabene і Sagàrtia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Adiabene і Sàtrapa · Veure més »
Siraquens
Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.
Nou!!: Adiabene і Siraquens · Veure més »
Sitacene
La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.
Nou!!: Adiabene і Sitacene · Veure més »
Sittace
Sittace (accadi Sattagū), fou una antiga ciutat de Pèrsia, capital de la satrapia menor de Sittacene, dins la satrapia de Babilònia.
Nou!!: Adiabene і Sittace · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Adiabene і Sofene · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Adiabene і Susiana · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Adiabene і Tàcit · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: Adiabene і Teodoret de Cir · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Adiabene і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Adiabene і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Adiabene і Tigranocerta · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Adiabene і Tigris · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Adiabene і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Tiridates III de Pàrtia
fou rei de Pàrtia del 36 al 37.
Nou!!: Adiabene і Tiridates III de Pàrtia · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Adiabene і Valent · Veure més »
Vitaxes
Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.
Nou!!: Adiabene і Vitaxes · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Adiabene і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Adiabene і Xipre · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Adiabene і Zab · Veure més »
Zab Inferior
El riu i les preses El Zab Inferior o Petit Zab —en àrab الزاب الصغير, az-Zāb aṣ-Ṣaḡīr o الزاب الاسفل, az-Zāb al-Asfal; en kurd Zêyê Biçûk, Zêyê Koyê o Zaba Biçûk; en persa زاب کوچک, Zâb-e Kuchak; en siríac ܙܒܐ ܬܚܬܝܐ, Zawa Takhtaya; en grec antic Καπρος, Kapros; en llatí, Caprus— és un riu de l'Iran i l'Iraq, que neix al primer d'aquests dos estats i desaigua al Tigris en territori iraquià.
Nou!!: Adiabene і Zab Inferior · Veure més »
109
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 109 · Veure més »
114
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 114 · Veure més »
115
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 115 · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Adiabene і 117 · Veure més »
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 193 · Veure més »
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 194 · Veure més »
195
El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 195 · Veure més »
196
El 196 (CXCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 196 · Veure més »
216
El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 216 · Veure més »
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 224 · Veure més »
231
El 231 (CCXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 231 · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 238 · Veure més »
30
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 30 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Adiabene і 354 · Veure més »
36
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 36 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 378 · Veure més »
39
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Adiabene і 39 · Veure més »
40
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 40 · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 46 · Veure més »
49
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 49 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 55 · Veure més »
57
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 57 · Veure més »
60
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 60 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 600 · Veure més »
61
Sense descripció.
Nou!!: Adiabene і 61 · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 63 · Veure més »
71
El 71 (LXXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Adiabene і 71 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Adiabena, Arrhapacitis, Aturia, Haydab, Llista de Bisbes Nestorians d'Adiabene, Marca Mèdia.
