Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Alexandria, Anacoreta, Antioquia de l'Orontes, Antoni Abat, Arianisme, Besiers, Castra Regina, Cèsar (títol), Concili, Concili de Beziers (356), Constanci II, Coptes, Egipte (província romana), Gàl·lia Narbonesa, Germània (regió), Germànics, Gregori de Capadòcia, Hilari de Poitiers, Isaac de Tiphre, Iutungs, Jordi de Capadòcia, Julià l'Apòstata, Patriarca d'Alexandria, Província romana de Síria, Rècia, Rodani de Tolosa, Sens.
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: 356 і Alexandria · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: 356 і Anacoreta · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 356 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: 356 і Antoni Abat · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: 356 і Arianisme · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: 356 і Besiers · Veure més »
Castra Regina
Castra Regina, tal com l'anomena la Taula de Peutinger, o Reginum segons diu lItinerari d'Antoní, era una ciutat de Rècia, a la part nord de Vindelícia al sud del Danubi en el camí que conduïa a Vindobona.
Nou!!: 356 і Castra Regina · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: 356 і Cèsar (títol) · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: 356 і Concili · Veure més »
Concili de Beziers (356)
El concili de Beziers fou una reunió de bisbes celebrada a Beziers a Occitània el 356, dirigida pel bisbe Saturní d'Arle i que va donar una empenta a l'arrianisme que havia estat condemnat al Concili de Nicea de 325, però que des del 353 tenia el suport de fet de l'emperador Constanci II.
Nou!!: 356 і Concili de Beziers (356) · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: 356 і Constanci II · Veure més »
Coptes
Caire Els coptes (de l'àrab: قبط, qubṭ o qibṭ, nom col·lectiu que ha donat l'adjectiu قبطى, qubṭī o qibṭī, i el seu plural أقباط, aqbāṭ) són un grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós, i són el major grup cristià en aquest país.
Nou!!: 356 і Coptes · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: 356 і Egipte (província romana) · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: 356 і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: 356 і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: 356 і Germànics · Veure més »
Gregori de Capadòcia
Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), va ser un patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, l'any 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.
Nou!!: 356 і Gregori de Capadòcia · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: 356 і Hilari de Poitiers · Veure més »
Isaac de Tiphre
Oasi de Faium, amb un dels monestirs antonians Isaac de Tiphre fou un eremita egipci, deixeble de Sant Antoni Abat, pare del monasticisme.
Nou!!: 356 і Isaac de Tiphre · Veure més »
Iutungs
Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.
Nou!!: 356 і Iutungs · Veure més »
Jordi de Capadòcia
Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: 356 і Jordi de Capadòcia · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: 356 і Julià l'Apòstata · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: 356 і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: 356 і Província romana de Síria · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: 356 і Rècia · Veure més »
Rodani de Tolosa
Rodani de Tolosa (Rhodanius, Rhodanus, Rodanus, Rodanos, Rotanus, Throdanius, Rhodanusius) fou un bisbe de Tolosa que exercia vers la meitat del.
Nou!!: 356 і Rodani de Tolosa · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: 356 і Sens · Veure més »
